Seguint amb la tònica, resultat injust!

CEM 1 - 1 UNIÓ ASTORGA

Aliniació: Marc, Martinez, Jordi D, Arnau, Miquel, Guillem, Marçal, Ferran, Jordi P, Rudi, Ramó. També van jugar Sales, Magí i Ladis.

Seguint amb la tònica dels últims partits, el CEM aconsegueix un empat amb la Unió Astorga (quart classificat) però amb la sensació que la victòria seria el resultat més just. 

Després de dues derrotes seguides (CEM 2-3 Nàstic) i de la setmana passada (Canonja 4 - 1 CEM) era un partit molt important contra la Unió Astorga. Tot i que la situació a la classificació és bastant clara la diferència, el CEM es conjuntava per tirar el partit endavant, i més al Municipal, on ha de ser un fortí. Així doncs, van sortir amb ganes d'anar a pel marcador. Les ocasions arribaven pels locals, tot i que la manca de punteria es feia evident. Fruit d'això, en la única jugada de perill en tot el partit,  en el minut 22, la Unió Astorga aconseguia marcar primer, en un seguit de rebots a l'àrea que finalment, va entrar la pilota a la porteria. Tot i aquest cop fort, el CEM seguia amb la seva intenció d'anar a pel partit. Les ocasions arribaven, però no es transformaven en gol. A la mitja part, s'arribava amb el 0 a 1.

A la segona, van sortir amb moltes ganes de capgirar el marcador. Pilota al pal de jugades de somni de Ramó, altres ocasions que el porter visitant aconseguia desviar, manca de punteria ... Fins que en el minut 68, Rudi aconseguia marcar l'empat. Llavors el CEM va seguir lluitant per aconseguir el gol de la victòria, ja que ara els empats gairebé no valen. L'àrbitre del partit va posar de la seva part, expulsant al Toni i a Ramó amb jugades molt polèmiques. Finalment, no va arribar el gol de la constància i de la victòria.

Empat que abans del partit el firmaríem, ja que contra equips que van a la part alta, ja ho signaríem. Ara bé, el bon joc del CEM i les clares ocasions, fan que la gent marxi amb la regust que la victòria era més que merescuda. Així doncs, la tònica és la mateixa, a seguir treballant i a aprofitar les ocasions que la victòria està a punt d'arribar! Pròxim partit, contra Alhambra diumenge a les 16.30 al seu camp! 1,2,3 ... MONTBRIÓ!

Lluita + coses ben fetes = bon camí!

CEM 3 - 3 LA SELVA DEL CAMP

   Aliniació: Marc, Arnau, Jordi D, Aleix, Magí, Jordi M, Jose Mari, Marçal, Ferran, Rudi, Ramó. També van jugar Ladis.

El dissabte es presentava un partit molt i molt complicat. Ens visitiava el líder, La Selva del Camp, i el CEM es presentava amb numbroses baixes degut a les lesions i a algun sancionat. Així doncs, la previsió no acompanyava l'equip, però en aquestes ocasions, com en moltes, l'equip petit té molt a guanyar i molt poc a perdre. El CEM recuperava gent que feia temps que no es veia al municipal.

Així doncs, el partit es va plantejar com un partit de treball i de intentar fer les coses bé. I al principi va ser així. Un CEM que intentava alguna contra i parar les contres de l'equip rival. Tot i això, va ser La Selva que es va avançar al marcador en el minut 22 i 23, dos gols seguits, que posava la por al cos de tots els jugadors i els aficionats que van baixar al municipal , i que davant d'aquests dos gols ràpids s'esperaven un bon sac de gols en contra. En una altra contra, un davanter va rematar a boca de canó, però el porter local va poder tocar la pilota amb la puna dels dits i enviar-la a còrner. Però la jugada li va sortir bé al CEM amb el plantejament de l'equip. En una jugada de banda, van xutar a la porteria visitant, i el porter no va poder agafar la pilota,   i la va deixar morta a l'àrea petita, i Magí va poder xutar i introduïr el primer gol local. Això va donar ànims als locals, i després de que un jugador de la Selva s'autoexpulsés, després d'una entrada molt dura a Marçal, i va rebre la segona groga. I a les acaballes de la primera part, l'àrbitre va xiular penal a favor del CEM, degut a unes mans dins de l'àrea. Ramó va ser l'encarregat de marcar i de posar l'empat a dos.

A la mitja part, es va arribar amb la sensació que es podia guanyar al líder, i que el treball s'estava fent bé. Just a la represa, en un contraatac, La Selva aconseguia el 3r gol. Però el CEM no es va rendir. I fruit de la insistència, Ramó, amb una jugada de les seves, aconsegiua marcar l'empat a 3. I el resultat no es va moure, tot i tenir algunes ocasions dels dos equips. Així doncs, empat a 3 a casa davant del líder.

Tal i com diu el títol de la jornada, amb lluita i les coses ben fetes, el CEM segueix intentant fer un bon camí i una bona segona volta per sortir i respirar de la zona baixa de la classificació. El pròxim partit serà el dissabte que ve a les 16.30 al camp del Falset. Serà una bona prova de foc per a veure a on pot arribar el CEM, i que això no sigui un miratge! Un, dos, tres ... MONTBRIÓ!!

No va poder ser ...

LES BORGES DEL CAMP 3 - 2 CEM

     Aliniació: Marc, Ferran, Jordi D, Arnau, Miquel, Magí, Marçal, Salas, Jordi P, Wilson, Rudi. També van jugar: Ladis, Aleix.

    El CEM es presentava al municipal de les Borges del Camp amb ganes d'aconseguir la victòria, i després de veure els resultats dels equips que estan en la part baixa de la classificació. Però també es presentava amb diferents baixes, que al final ho van notar.

   Tot i això, el partit va començar molt bé pel CEM, ja que en el minut  12, "Coyote" Prats feia una jugada de les seves, en que després de regatejar diferents contraris, va poder xutar un xut arrant del pal, i va entrar a la porteria. Així doncs les coses es posaven bé pel CEM. Tot i això, Salas va haver de demanar el canvi per una lesió. Abans de la mitja part però, dos jugades gairebé idèntiques van canviar el resultat del partit. En unes faltes centrades a l'àrea, Marc va anar a buscar espàrrecs en els dos gols, deixant la porteria buida, i els davanters de les Borges només van haver de fer aixecar les pilotes. Ja diem, els dos gols idèntics i a les acaballes de la primera part. A la mitja part però, el CEM va voler sortir a intentar remuntar el partit. Però es va posar més difícil quan en la represa, les Borges aconseguia el 3 a 1. Després, els locals es van dedicar a fer faltes i faltes, desesperant els jugadors del CEM. L'àrbitre va anul.lar un gol molt dubtós de Rudi. Jordi Díaz seguia tenint ocasions de gol a pilota aturada, però aquesta vegada no va poder aconseguir marcar. Ja en el minut 83, Jordi Prats aconseguia retallar distàncies al transformar un penal. Però el marcador ja no es va moure d'aquí.

   A seguir treballant i a demanar més concentració perquè no torni a passar el de sempre, en el que el CEM regala molts gols en contra i té moltes dificultats en marcar gols. La pròxima setmana no es juga, degut al Carnaval. Així que el pròxim partit serà el 16 de febrer, al municipal de Montbrió, contra el líder de la categoria, La Selva del Camp!

Fi de la primera volta... a per la segona!!

PRIMERA VOLTA

Després de no poder actualitzar el blog en la primera volta de la lliga, tornem amb ganes d’informar a la gent sobre el què fa el CEM! Així doncs, després d’una primera volta on la podem definir com molt justeta, el CEM vol seguir amb la bona dinàmica que l’ha acabada, tot i que els resultats amb més d’una ocasió no han acompanyat. Cal destacar que en la primera volta, Pere Gertrudix va deixar ser entrenador del CEM a la 8a jornada, degut als horaris laborals. Des de llavors ha agafat l’equip Toni Aragonès, il.lustre jugador del CEM! I cal destacar que, des de l’arribada del Toni, el CEM té una altra cara i sobretot, té TESTICULINA! Actualment, el CEM ocupa la última posició de la taula de classificació, però hi ha quatre equips amb pocs punts de separació. Així doncs, el primer partit de la segona volta pot canviar i molt la posició del CEM!

 Entre tots ho tirarem endavant!

CEM 2 - 2 VILASECA "B"

ALINEACIÓ: Marc, Magí, Jordi D, Arnau, Miquel, Prats, Marçal, Salas, Ferran, Rudy, Ladis. També van jugar Joan i Wilson.

Primer partit de la segona volta, on el CEM vol començar a remuntar llocs i a fer una volta més bona que la primera. Tot i això, les baixes de l’equip no ajudaven gens. Així doncs, el CEM va sortir a fer un bon paper i a deixar-se la pell al camp. En el minut 15, però, l’àrbitre va xiular penal a favor del Vilaseca, ja que un davanter de l’equip rival va xutar la pilota i Oscar Salas, protegint-se la cara amb les mans, li va rebotar la pilota. En el xut, el porter Marc va endevinar la trajectòria de la pilota i el va parar, fins i tot el rebot, que va anar a parar als peus del rival i no va poder batre la porteria del Montbrió. Tot i aquest ensurt, el CEM seguia intentant fer el seu joc. Però va ser el Vilaseca que en un contraatac, va poder avançar-se al marcador, al finalitzar una jugada ràpida i un u contra u amb el porter. Però just abans de pitar la finalització de la primera part, Jordi Díaz ens té acostumats amb el gol, i no va fallar. Va aprofitar una pilota que va quedar morta a l’àrea petita del porter visitant, i va aconseguir l’empat a 1. Així es va arribar al descans. En la segona part, el CEM va sortir a guanyar, ja que si fins ara el seu nivell no era gaire bo, s’havia aconseguit un empat davant d’un equip com el Vilaseca. En el minut 60, Jordi Prats va aconseguir avançar al CEM, després d’un tir excel.lent de falta, on va entrar per tot l’escaire de la porteria rival. Semblava que seria una dosis d’oxigen pel CEM, i que podria emportar-se la victòria. Llavors el Vilaseca va començar a fer el seu joc dur i contundent. En el minut 70, en un mal rebuig de la defensa, el davanter del Vilaseca es plantava davant de Marc, i va poder posar l’empat a 2 al marcador. Fins al final tot era possible, però va acabar el partit amb un empat a 2. 

Empat merescut, i que deix una impressió de que el CEM no es rendirà i intentarà fer una molt bona segona volta de campionat. De moment la segona volta ha començat millor que la primera, i esperem que segueixi així. Pròxim partit al difícil camp de les Borges del Camp, diumenge a les 17:00 h! Un, dos, tres ... MONTBRIÓ!

El CEM es posa en marxa per la temporada 2012 - 2013

El passat 14 d’agost, el CEM es tornava a posar en marxa per tal d’afrontar una temporada més a tercera catalana. La plantilla d’aquest any conta amb diferents baixes. Il·lustres i consagrats jugadors de l'equip com el Narcís, l'Antoni o el Carlos Domènech han deixat el club, apart d'altres grans jugadors com el Jordi Anguera, el Jordi Pedret, i el Jose Mari. Tampoc seguiran en la disciplina del CEM el Pere Moreno, que ha fitxat per l'Almoster, i l'Albert Valls, que degut a una lesió no ha pogut continuar. Una altra baixa important és la de l'entrenador, el Joan Enric. Des d’aquí i des del club, se l’hi agraeix tot l’esforç i tota la dedicació que durant aquests dos anys ha fet pel nostre club, aconseguint l’apreciat ascens a tercera catalana.

En el capítol de fitxatges, sensacions molt bones i molt d'optimisme en aquesta nova temporada que comença. L’entrenador Pere Gertrudix, un veterà del futbol de territorial on segur que deixarà petjada i ajudarà molt en el vestuari. Els canterans montbrionencs amb gran talent Jordi Martínez, Marçal Espallargas i Jordi Ramó, que donaran un excel·lent toc de qualitat a l'equip. Tres jugadors provinents d'equips de territorial que aportaran una gran qualitat a l'equip amb la seva molt bona tècnica com són el Ricard Revull (Duesaigües), el Víctor Rodríguez (Alhambra), i un veterà rematador d’àrea, com és el Ladis Eche ( Borges del Camp). Finalment, per apuntalar la defensa, dos joves fitxatges,  l’Aleix  Pedrola de Riudecanyes i l' Eloi Cruve.  Amb la plantilla gairebé definida i amb la continuïtat dels pilars bases dels últims anys, afrontem la temporada amb la convicció de no fer patir tant als nostres aficionats, que l’any passat ens van ajudar fins a l’últim moment per tal d’aguantar la categoria.

Així doncs, que treballin força els jugadors durant els entrenaments i us demanem altre cop i com sempre, i sabem que no ens fallareu, el vostre suport tant al municipal com en els desplaçaments de l’equip! Un, dos, tres, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!!

AMISTOSOS:

Cal destacar que pel que fa als partit de pretemporada d’aquest any, tot i que molts han servit per tal d’observar els nous fixatges i a tots els jugadors que malauradament no tindran fitxa,no s'ha produit ni una sola derrota, només un empat, amb 9 gols a favor i només 3 en contra.

Així doncs, els resultats de la pretemporada han estat els següents:

CEM 2 – 1 Riudecols (Rofes, Jordi Ramó, )

Almoster 2 – CEM 3 (Jordi Ramó (2), Rudi)

CEM 0 – 0 Riudoms.

CEM 4 – 0 Internacional Reus (Rofes,Sales, Wilson i Ladis)

Aquest proper dissabte dia 8, ja es comença la lliga. El CEM juga al camp del Vilaseca B a les 6 de la tarda! I la setmana que ve, al municipal, arriba un nouvingut de la categoria, com és Les Borges del Camp!

Fem una crida a l’afició que vingui al municipal i que, com aquests darrers anys, ens ajudi a afrontar els partits, que sabem que seran durs i que cada partit serà una batalla! Entre tots, ho tirarem endavant!

1,2,3 ... MONTBRIÓ, MONTBRIÓ, MONTBRIÓ !!!

PEL FEBRER, UN DIA DOLENT I L'ALTRE TAMBÉ

El passat 28 de Gener va començar la segona volta de la lliga, amb un CEM que venia de no perdre els últims 5 partits i amb la moral ben alta. Però aquest mes de Febrer ha sigut horrorós pels interessos dels verd-i-negres, que han perdut tots els partits que han disputat, menys el de l'últim cap de setmana, on en un gran gest heroic els montbrionencs van derrotar al que fins llavors era el líder de la categoria, el Falset. Els últims resultats que ha aconseguit el CEM ens els seus enfrontaments són els següents:

El primer partit al camp de la Pastoreta va ser la història de sempre que ens hem enfrontat a aquest equip al seu camp. Domini dels locals, tancats al darrere i intentant tenir alguna opció a la contra. Els reusencs es van avançar a la primera part en una jugada personal d'un dels seus davanters i amb l'1 a 0 es va arribar al descans. A la segona el CEM ho va intentar amb més ganes, i quasi que aconsegueix l'empat en un remat de cap de Rudi que un defensor va treure de la línia de gol. Al minut 80, en una altra bona jugada personal de l'extrem local, van aconseguir fer pujar el 2 a 0 al marcador i ja no hi va haver temps per res més.

La setmana següent ens visitava el Mas Pellicer, actual líder de la categoria. I un equip letal de cara al gol, amb els seus dos davanters al capdamunt de la taula de golejadors de la categoria, i és que entre els dos jugadors sumen 36 gols, més que tot el Montbrió junt, que en porta 31. El partit va tenir poca història, ja que els de Mas Iglesias de seguida es van fer amb el domini del joc i abans de la mitja hora ja guanyaven per 0 a 2. A la segona part, un penal a favor dels visitants els va fer posar 0 a 3. A les acaballes del partit ja, Guillem s'estrenava aquest any i feia pujar l'1 a 3 al marcador en un bon remat de cap a la sortida d'un córner.

Dissabte 11 de Febrer visitàvem la Floresta, i sabíem que en aquell camp podríem treure alguna cosa positiva. I de fet el partit va començar molt bé pels interessos del CEM, ja que al minut 25 en una centrada de Prats, el Carlos rematava de cap al fons de la porteria i feia pujar el 0 a 1 al marcador. Amb aquest resultat es va arribar al descans, amb un Montbrió molt seriós que estava fent bé les coses. Però a la segona part la Floresta va començar a apretar i al minut 70 en una jugada molt afortunada per ells van aconseguir l'empat. El gol va fer molt mal al CEM, que no es va saber sobreposar i va veure com en els 10 minuts següents encaixava dos gols més i acabava perdent el partit per 3 gols a 1.

Després de descansar la setmana de carnaval, el 26 de Febrer visitava el municipal el líder de la categoria, el Falset. Veníem d'una ratxa de 3 derrotes seguides i l'empresa de guanyar al Falset no era fàcil. Tot i això, els jugadors locals van sortir a donar-ho tot. El partit no va començar gaire bé pels interessos locals però, ja que al minut 20 veien com els del Priorat s'adelantaven al marcador. Els verd-i-negres no van abaixar els braços però, i al cap de 10 minuts en una bona jugada de Prats aquest aconseguia fer pujar l'empat al marcador. D'aquesta manera es va arribar al descans.

La segona part no podia començar millor, ja que al minut 4 Rudi era objecte d'un clar penal, que hauria d'haver acabat amb l'expulsió del defensa visitant, tot i que l'àrbitre no ho va considerar així. Prats va ser l'encarregat de xutar-lo i feia pujar el 2 a 1 al marcador. Però davant teníem al líder, i només 10 minuts després en una llançament de falta els visitants aconseguien tornar a empatar. Tot i això, els locals veien que podien guanyar al Falset, i s'ho van creure. I al minut 30, Prats robava una pilota i s'internava per la banda, on feia la passada de la mort a Rudi perquè aquest empenyés la pilota al fons de la xarxa i fes pujar el definitiu 3 a 2 al marcador. Es va haver de patir de valent, pèro al final es van aconseguir 3 punts molt importants.

I finalment, aquesta setmana ens plantàvem a casa l'Alcover, un dels equips que es mou per la zona baixa de la classificació i un dels equips de la "nostra lliga". El CEM sabia que amb els 3 punts aconseguits contra el Falset, guanyar aquesta setmana l'allunyaria molt de les posicions de descens. I la veritat és que es va realitzar un molt bon partit, segurament el millor partit fora de casa de tota la temporada. 

La primera part va ser bastant igualada, amb poques ocasions clares per part dels dos equips. En la nostra porteria, només una arribada amb perill que Marc va treure amb una acció espectacular saltant enrere. En la porteria d'ells, la més perillosa una internada d'Òscar Rofes que va aconseguir plantar-se sol davant del porter però que no va arribar a xutar per molt poc. Amb el 0 a 0 es va arribar al descans.

A la segona part, el CEM va sortir a per totes i el domini va ser aclaparador. L'Alcover no aconseguia passar de mig camp, i els verd-i-negres assetjaven la porteria rival constantment, però no aconseguien trobar el camí del gol. Rudi, Prats, Sales, Òscar... Moltes ocasions però cap entrava dins a porteria. I en el món del futbol sempre s'ha dit que qui molt perdona ho acabava pagant, i així va ser. En la única aproximació de l'Alcover en la segona part, van aconseguir un córner. El llançament d'aquest córner va botar a l'àrea petita, va tocar en un defensor del Montbrió i la pilota va agafar un efecte cap a dins la porteria que ningú va poder fer res per treure. 1 a 0 i resultat injustíssim. El CEM encara ho va provar i només la Verge Maria d'Alcover va evitar l'empat, ja que en un impressionant remat de cap d'Arnau amb moltíssima potència el porter encara no sap com va aconseguir posar la punta dels dits i desviar la pilota a córner quan tothom ja cantava gol. Els verd-i-negres encara ho van intentar, però no ho van aconseguir i van marxar de buit cap a Montbrió amb la sensació de que s'havien fets suficients mèrits per guanyar el partit.

Després de tots aquest resultats, la classificació de la 3a catalana queda de la següent manera:

El CEM està a només 2 punts de les posicions de descens, i la classificació per baix està molt apretada. Costarà molt, moltíssim, i fins al final haurem de patir. Per això hem d'estar units, afició i jugadors, ara que les coses són complicades és quan més pinya hem de fer i quan més a una hem d'anar, perquè som el Montbrió, i si volem la salvació, tots junts l'aconseguirem! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

EMPAT AMB REGUST.. PERÒ BO

El CEM realitza un partit molt treballat on s'avança en dues ocasions en el marcador però veu com dues grans accions del rival equilibren el marcador. Els verd-i-negres van anar de més a menys i en els últims minuts del matx fins i tot haurien pogut marxar sense cap punt. Al final, un empat i ja són cinc les jornades seguides sense perdre.

Aquest dissabte es jugava l'última jornada de la primera volta i contra un dels rivals directes per sortir de la zona perillosa de la classificació, la Unió Astorga. Separats per tres punts, els dos equips sabien que la victòria era importantíssima per allunyar-se encara més de la cua de la classificació o per no deixar escapar al rival encara més. I locals i visitants van sortir al terreny de joc disposats a donar-ho tot.

I la veritat és que va ser la Unió Astorga qui va agafar el domini del partit, amb llargues possessions que feien que els jugadors del CEM haguessin de córrer un pèl massa darrere la pilota. Tot i això, els locals no aconseguien arribar amb perill a les immediacions de Marc, on davant seu tenia una defensa espartana amb Arnau, Guillem, Jose Mari i Sabaté que van realitzar un gran partit i que van mantenir a ratlla en tot moment les embestides locals. Passat el primer quart d'hora, el Montbrió va anar trobant el seu lloc al terreny de joc i va començar a estirar línies. Fruit d'això, en el primer córner de que va gaudir Prats va penjar la pilota al segon pal i en l'intent de rebutjar un defensa va caure a terra i es va emportar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era a prop i ho va veure clar no va dubtar i va assenyalar la pena màxima. El mateix Prats va ser l'encarregat de xutar-lo, i amb la tranquilitat que el caracteritza va fer pujar el primer gol al marcador. Això va donar tranquilitat als visitants, que després del gol es van apoderar del partit, i van començar a tenir ocasions per ampliar el marcador. Primer Sales en una gran internada va estar a punt d'enfonsar la pilota al fons de les malles si no hagués sigut pel porter, que la va aconseguir treure amb la cara. I pocs instants després va ser Òscar Rofes qui en un gran xut de rosca va estar punt de marcar, però la bola no va entrar per molt poc. I com bé es diu en el món del futbol, qui molt perdona ho acaba pagant, i ja en les acaballes de la primera part una gran i mil·limètrica centrada per la banda dreta de l'Astorga va anar a parar al segon pal on el seu davanter va rematar de primeres. Entre el Marc i el pal van aconseguir treure la pilota en primera instància, però desafortunadament el rebot va caure just als peus del davanter que ara si completament sol feia pujar l'empat al marcador. 1 a 1 i l'àrbitre assenyalava el descans.

Els jugadors del CEM sabien que havien de sortir al màxim, ja que a l'Astorga l'empat no li servia de gaire. Així que dit i fet, i els verd-i-negres van sortir a donar-ho tot. I no van tardar ni 5 minuts a mossegar. Al minut 48, una gran passada en profunditat de Sales la va córrer Rudi, que va superar en velocitat al seu marcador i davant la sortida del porter la va fer aconseguir colar dins de les malles i fer pujar l'1 a 2 al marcador que feia molt mal als locals. A partir d'aquell moment, l'Astorga es va volcar amb cos i ànima a l'atac i el Montbrió sortia amb contraatacs molt perillosos. En un d'aquests, Rudi hauria pogut augmentar el marcador, però aquesta vegada el defensor li va guanyar la partida i el seu xut va anar molt fluix, sense problemes pel porter. Una falta treta per Prats que va sortir a fora per molt poc i alguna altra contra haurien pogut matar el partit, però no va ser així i quan corria el minut 83, un potentíssim xut dels locals es va colar pel mateix escaire i va fer pujar l'empat de nou al marcador. Aquest gol va esperonar a l'Astorga, que veient que el CEM començava a estar fus va apretar de valent per aconseguir la victòria, però la forta defensa visitant ho va impedir i al final es va acabar amb el repartiment de punts.

Aquest dissabte comença la segona volta i l'iniciem en un dels camps més complicats, el de la Pastoreta. Però amb la feina ben feta que estem realitzant, el bon joc que estem aconseguint i el recolzament fidel de l'afició estem segurs que aconseguirem treure alguna cosa positiva. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

GOLEJADA HISTÒRICA AL MUNICIPAL

El Montbrió realitza un partit on tot li va de cara i on cada xut que fa entre els tres pals acaba en gol. Tota l'efectivitat de cara a barraca que li havia faltat a l'equip durant la temporada es concentra en un sol partit i abans de la mitja hora de joc els verd-i-negres ja guanyaven 6 a 0. Al final, 7 a 1 i 3 punts molt importants que permeten a l'equip sortir dels llocs de descens. I esperem que per no tornar-hi més.

Aquest dissabte el CEM es plantava davant dels seus aficionats amb l'obligació d'aconseguir la victòria si o si, ja que si bé es cert que l'equip portava 3 partits sense perdre, un punt en cada una d'aquestes jornades no seria un balanç gens bo si no s'aconseguia la victòria aquesta setmana contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i que es podria dir de la nostra lliga. Així que els homes de Joan Enric van sortir esperonats al terreny de joc i amb ganes de fer-ho bé per encarrilar el partit de seguida. Però no s'esperaven pas que les coses sortirien tan bé. Va començar el matx i al minut 2, Òscar Rofes era objecte d'una falta a la banda esquerre. Prats la va posar picada al punt de penal i d'allí va sortir Rudi que va aconseguir rematar de cap la pilota al primer pal i fer pujar l' 1 a 0 al marcador. Semblava que les coses anaven per bon camí. I és que només 2 minuts després apareixien els mateixos protagonistes. Prats s'escapava per la banda esquerra tot sol i donava la pilota al punt de penal on Rudi esperava per rematar i fer pujar el 2 a 0 al marcador. Minut 5 de partit i el CEM guanyava 2 a 0. La majoria d'aficionats no van arribar a veure cap d'aquests dos gols, ja que o encara no havien arribat o el Pere encara els hi estava servint el cafè.

Cap al minut 20, Òscar Rofes s'escapava molt bé del seu defensor per la banda esquerre i s'internava dins l'àrea. Molt murri, va fer una passada de la mort molt perillosa i un defensa visitant en l'intent de rebutjar se la va acabar colant a la seva porteria. 3 a 0 i la cosa encara podia millorar. 7 minuts més tard, Arnau feia una gran pressió per banda esquerra i el lateral visitant es va veure obligat a donar-la al porter, però la passada li va quedar curta i la va caçar Rudi, el qual va xutar però el porter va poder refusar. El rebot va anar a parar a la frontal de l'àrea on hi havia Arnau, que va engaltar un potentíssim xut que quan ja es colava dins un defensa va poder rebutjar encara no sap com. Aquest rebot va tornar a parar als peus de Rudi, el qual va xutar i un defensa la va treure amb les mans. L'àrbitre no va dubtar i va xiular penal, tot i que per sorpresa de tothom no va voler expulsar al defensa, ni tan sols li va treure targeta, en l'error més clamorós de tot el partit. L'encarregat de llançar-lo va ser Prats, el qual sense problemes va fer pujar el 4 a 0 al marcador. 3 minuts després, Sales s'internava molt bé per l'àrea i aconseguia rematar, tot i que el porter va poder refusar a córner. En aquest mateix, Prats va centrar la pilota al primer pal i un defensa seu la va rebutjar cap al segon, on hi havia Rudi que lliure de marca feia pujar el 5 a 0 al marcador. I encara no s'havia arribat a la mitja hora de joc. Només 5 minuts després, Prats feia una centrada (que es convertiria en la seva tercera assistència de gol del partit)al punt de penal on esperava Òscar Sales per rematar de cap i fer pujar el 6 a 0 al marcador. Ningú es podia creure el que estava passant, i això que l'equip no estava fent el seu millor partit. Es va arribar al descans amb un 6 a 1, ja que els visitants van poder retallar distàncies en un refús de Jaume que va quedar mort dins l'àrea.

A la segona part l'equip no es podia relaxar ja que els visitants ja no tenien res a perdre i ho donarien tot per intentar fer el màxim possible. El CEM va anar aguantant bé el partit, tot i que el Sant Salvador va apretar més i Jaume va haver de realitzar 2 o 3 intervencions de mèrit. Però dissabte estava clar que era el dia del Montbrió sense cap mena de dubte, i en una gran jugada personal de Sales aquest aconseguia treure's un potent xut, el qual aconseguia refusar el porter, tot i que el rebot anava a parar a peus de Rudi, el qual feia pujar el 7 a 1 definitiu i el seu 4rt al compte particular. Aquest gol ja si que va acabar d'enfonsar als visitants, que només desitjaven que l'àrbitre xiulés al final. Miquel i Wilson, que havien entrat al terreny de joc per rematar la feina, van donar un toc d'aire fresc a l'equip i la veritat que haguessin pogut fer augmentar el marcador encara més. Primer Wilson en una gran escapada va provar una vaselina desde quasi mig camp veient la sortida del porter i la pilota per desgràcia va anar a parar al travesser. I més tard una bona jugada de Miquel va acabar amb la pilota passejant-se per la línia que ningú va aconseguir fer entrar. Al final, xiulet final de l'àrbitre i un resultat que serveix per fer pujar l'autoestima a l'equip i demostrar-nos que som dignes d'aquesta categoria i que tenim molt a dir.

La setmana que ve, en l'últim partit de la primera volta ens enfrontarem a la Unió Astorga, penúltim classificat i tan necessitat de punts com nosaltres. Esperem comptar amb la sempre fidel afició, ja que l'equip ho donarà tot per tornar de Reus amb els tres punts i anar-ho a celebrar a la Girasol. 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!