El passat 28 de Gener va començar la segona volta de la lliga, amb un CEM que venia de no perdre els últims 5 partits i amb la moral ben alta. Però aquest mes de Febrer ha sigut horrorós pels interessos dels verd-i-negres, que han perdut tots els partits que han disputat, menys el de l'últim cap de setmana, on en un gran gest heroic els montbrionencs van derrotar al que fins llavors era el líder de la categoria, el Falset. Els últims resultats que ha aconseguit el CEM ens els seus enfrontaments són els següents:
El primer partit al camp de la Pastoreta va ser la història de sempre que ens hem enfrontat a aquest equip al seu camp. Domini dels locals, tancats al darrere i intentant tenir alguna opció a la contra. Els reusencs es van avançar a la primera part en una jugada personal d'un dels seus davanters i amb l'1 a 0 es va arribar al descans. A la segona el CEM ho va intentar amb més ganes, i quasi que aconsegueix l'empat en un remat de cap de Rudi que un defensor va treure de la línia de gol. Al minut 80, en una altra bona jugada personal de l'extrem local, van aconseguir fer pujar el 2 a 0 al marcador i ja no hi va haver temps per res més.
La setmana següent ens visitava el Mas Pellicer, actual líder de la categoria. I un equip letal de cara al gol, amb els seus dos davanters al capdamunt de la taula de golejadors de la categoria, i és que entre els dos jugadors sumen 36 gols, més que tot el Montbrió junt, que en porta 31. El partit va tenir poca història, ja que els de Mas Iglesias de seguida es van fer amb el domini del joc i abans de la mitja hora ja guanyaven per 0 a 2. A la segona part, un penal a favor dels visitants els va fer posar 0 a 3. A les acaballes del partit ja, Guillem s'estrenava aquest any i feia pujar l'1 a 3 al marcador en un bon remat de cap a la sortida d'un córner.
Dissabte 11 de Febrer visitàvem la Floresta, i sabíem que en aquell camp podríem treure alguna cosa positiva. I de fet el partit va començar molt bé pels interessos del CEM, ja que al minut 25 en una centrada de Prats, el Carlos rematava de cap al fons de la porteria i feia pujar el 0 a 1 al marcador. Amb aquest resultat es va arribar al descans, amb un Montbrió molt seriós que estava fent bé les coses. Però a la segona part la Floresta va començar a apretar i al minut 70 en una jugada molt afortunada per ells van aconseguir l'empat. El gol va fer molt mal al CEM, que no es va saber sobreposar i va veure com en els 10 minuts següents encaixava dos gols més i acabava perdent el partit per 3 gols a 1.
Després de descansar la setmana de carnaval, el 26 de Febrer visitava el municipal el líder de la categoria, el Falset. Veníem d'una ratxa de 3 derrotes seguides i l'empresa de guanyar al Falset no era fàcil. Tot i això, els jugadors locals van sortir a donar-ho tot. El partit no va començar gaire bé pels interessos locals però, ja que al minut 20 veien com els del Priorat s'adelantaven al marcador. Els verd-i-negres no van abaixar els braços però, i al cap de 10 minuts en una bona jugada de Prats aquest aconseguia fer pujar l'empat al marcador. D'aquesta manera es va arribar al descans.
La segona part no podia començar millor, ja que al minut 4 Rudi era objecte d'un clar penal, que hauria d'haver acabat amb l'expulsió del defensa visitant, tot i que l'àrbitre no ho va considerar així. Prats va ser l'encarregat de xutar-lo i feia pujar el 2 a 1 al marcador. Però davant teníem al líder, i només 10 minuts després en una llançament de falta els visitants aconseguien tornar a empatar. Tot i això, els locals veien que podien guanyar al Falset, i s'ho van creure. I al minut 30, Prats robava una pilota i s'internava per la banda, on feia la passada de la mort a Rudi perquè aquest empenyés la pilota al fons de la xarxa i fes pujar el definitiu 3 a 2 al marcador. Es va haver de patir de valent, pèro al final es van aconseguir 3 punts molt importants.
I finalment, aquesta setmana ens plantàvem a casa l'Alcover, un dels equips que es mou per la zona baixa de la classificació i un dels equips de la "nostra lliga". El CEM sabia que amb els 3 punts aconseguits contra el Falset, guanyar aquesta setmana l'allunyaria molt de les posicions de descens. I la veritat és que es va realitzar un molt bon partit, segurament el millor partit fora de casa de tota la temporada.
La primera part va ser bastant igualada, amb poques ocasions clares per part dels dos equips. En la nostra porteria, només una arribada amb perill que Marc va treure amb una acció espectacular saltant enrere. En la porteria d'ells, la més perillosa una internada d'Òscar Rofes que va aconseguir plantar-se sol davant del porter però que no va arribar a xutar per molt poc. Amb el 0 a 0 es va arribar al descans.
A la segona part, el CEM va sortir a per totes i el domini va ser aclaparador. L'Alcover no aconseguia passar de mig camp, i els verd-i-negres assetjaven la porteria rival constantment, però no aconseguien trobar el camí del gol. Rudi, Prats, Sales, Òscar... Moltes ocasions però cap entrava dins a porteria. I en el món del futbol sempre s'ha dit que qui molt perdona ho acabava pagant, i així va ser. En la única aproximació de l'Alcover en la segona part, van aconseguir un córner. El llançament d'aquest córner va botar a l'àrea petita, va tocar en un defensor del Montbrió i la pilota va agafar un efecte cap a dins la porteria que ningú va poder fer res per treure. 1 a 0 i resultat injustíssim. El CEM encara ho va provar i només la Verge Maria d'Alcover va evitar l'empat, ja que en un impressionant remat de cap d'Arnau amb moltíssima potència el porter encara no sap com va aconseguir posar la punta dels dits i desviar la pilota a córner quan tothom ja cantava gol. Els verd-i-negres encara ho van intentar, però no ho van aconseguir i van marxar de buit cap a Montbrió amb la sensació de que s'havien fets suficients mèrits per guanyar el partit.
El CEM està a només 2 punts de les posicions de descens, i la classificació per baix està molt apretada. Costarà molt, moltíssim, i fins al final haurem de patir. Per això hem d'estar units, afició i jugadors, ara que les coses són complicades és quan més pinya hem de fer i quan més a una hem d'anar, perquè som el Montbrió, i si volem la salvació, tots junts l'aconseguirem! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!