Victòria del Montbrió ... cap de setmana rodó!

CEM 4 - 2 SALAURIS

Aliniació: Marc, Garci, Guillem, Oriol V, Arnau, Joan, Marçal, Salas, Prats, Ferran i Rudi. També van jugar Ramó, Stefan, Benet, Magí, Oriol B.

El CEM es plantava el dissabte al Municipal després de gairebé un mes sense futbol al nostre estadi, i és que entre que el calendari feia jugar dos partits a fora de forma consecutiva i que el partit contra el Cambrils United es va aplaçar, la gent del poble ja tenia ganes de veure altre cop els jugadors que defensen l'escut del CEM. Després de l'ensopegada al camp del Camp Clar, tot i que es va donar una bona imatge, durant la setmana es va treballar de valent per tal d'aconseguir arreglar els petits detalls que fa que el nostre equip no acabi de tancar els partits o perdi per culpa d'errors propis. Així doncs, una conjura de vestuari durant els entrenaments donava el seu fruit en el resultat d'aquesta setmana. Així que es va poder veure un CEM com els de fa temps (gairebé semblant al que el va dur a pujar de categoria, ara farà tres anys). Un CEM unit, una pinya de jugadors i d'amics, amb l'ajuda com sempre de l'afició local, i l'empenta del seu entrenador.

Així doncs el CEM preparava un partit contra el Salauris (recent ascendit de categoria) amb molt de respecte, ja que es tenien bones referències de l'equip de Salou. I així ho van demostrar. Podem dir que el Salauris va ser un equip molt i molt respectuós, sense cap problema de disciplina i que té uns molt bons jugadors al seu equip. I això, juntament amb que el CEM va fer un dels millors partits d'aquests dos anys, vam poder veure un partit molt igualat i amb molt bona qualitat al terreny de joc. El CEM va començar el partit intenant tocar la pilota i intentant fer-se seu el partit de bon principi, i que no encaixés cap gol  en aquests primers minuts fatídics. I així ho van aconseguir, i més quan en el minut 20, en una molt bona triangulació de la davantera del CEM, Ferran aconseguia posar l'1 a 0 al marcador, en una molt bona definició. Tot i avançar-se al maracador, el nostre equip va seguir intentant tocar, fent jugades molt el.laborades. I en un sac del porter Marc, Salas la va pentinar, i Rudi, fent una vaselina al porter, aconseguia el 2 a 0. Rudi seguia amb la seva ratxa i amb el seu nivell alt de joc. El CEM seguia treballant i intentant fer un bon joc. Però en els últims 10 minuts de la primera part, va ser el Salauris qui va dominar el joc i que intentava retallar el marcador. I ja a les acaballes del partit, aconseguien el 2 a 1 en transformar un penal. A la mitja part s'arribava, doncs, amb un 2 a 1 que deixava el CEM una mica amb mal regust, després del bon joc desplegat durant la primera part. Toni ja s'encargava d'estimular els seus jugadors de que no es podien baixar els braços i que per molt que es jugués bé, s'ha de seguir concentrat durant els 90 minuts.
I en la segona el CEM va sortir tal i com va dir el Toni, concentrat i intentar seguir augmentant el marcador. I als dos minuts de la represa, Rudi aconseguia el segon gol particular i el tercer de l'equip en una execució de contratac molt bona. Es posaven les coses de cara del CEM! No es complicava darrere, els mitjos treballaven i treballaven, Prats tocava la sinfonia dels mitjos i davanters, i aquests seguien treballant per l'equip i intentant acabar les jugades. Ja en el minut 76, i just entrar al terreny de joc, Ramó aconseguia el quart gol des d'un gran xut de llarga distància que va sorprendre al porter visitant, i aconseguia fer un gran gol. Això va matar al rival, que ja va baixar els braços. I a les acaballes del partit, aconseguia el 4 a 2 definitiu.
Així doncs, un molt bon partit disputat al municipal, amb un gran nivell de joc del CEM. Es va veure un equip molt unit i formant una pinya. Treballant tots per l'equip i estant concentrats i al 100% per tal d'aconseguir la victòria, que així va ser. És l'exemple a seguir pels pròxims partits i per la temporada, i esperem que ens regalin victòries tant treballades i merescudes com la del dissabte!
El pròxim partit contra un equip que està a dalt de tot, el Vilaseca!

1,2,3 ... MONTBRIÓ!

Vells fantasmes, amb imatge bona!

CAMP CLAR 4-2 CEM
Aliniació: Jaume, Magí, Marçal, Guillem, Arnau, Victor, Joan, Salas, Prats, Ferran i Rudi. També van jugar Marc, Stefano, Ramó,. Oriol B, Oriol V.

El CEM, després de la victòria i injecció de moral en l'últim partit que va disputar a les Borges (recordem que la setmana passada es va aplaçar el partit contra l'United), es disposava a realitzar un bon partit al camp del Camp Clar, equip que en principi estarà en les posicions per aconseguir l'ascens a segona territorial, i equip que aquest any ha baixat de categoria. El CEM es plantava amb tres cares noves a la convocatòria, el Víctor, mig centre tècninc, l'Stefan, mig o carriler molt ofensiu i amb molt bona tècnica, i Oriol V, central contundent vingut del Duesaigües. 
Però tal i com indica el títol de la crònica d'aquesta setmana, arribaven vells fantasmes en el nostre equip i en el joc, ja que podríem dir que dels 4 gols locals, tres van ser mig regal del CEM. El primer ja en el minut 5, quan en un mal refús de la defensa, el Camp Clar es va avançar al marcador amb un gran gol. Però sis minuts després, Rudi aconseguia empatar el partit en un molt bon remat de cap, vingut d'una falta. Però no va durar massa l'alegria visitant, ja que cinc minuts després, aconseguien el segon gol en un penal polèmic i innecessari. Llavors el CEM va començar a tocar la pilota i a crear ocasions de gol. Val a dir que fins al final de la primera part, el partit estava molt igualat, cosa que feia que el CEM seguia treballant per aconseguir marxar amb algun punt del difícil camp tarragoní.
En la segona part, en el 62', el Camp Clar aconseguia el tercer gol, en un còrner on el refús es va quedar a les botes d'un rival, i aquest amb molta seguretat i qualitat, enviava la pilota al fons de la porteria. Tot i aquest tercer gol, el CEM feia diferents canvis per poder aproximar-se al marcador i així poder tenir alguna opció final d'aconseguir l'empat. I el resultat va donar el seu fruit quan Rodolf, fent el segon gol de la tarda, aconseguia el 3 a 2  a falta de deu minuts. Però quan el CEM itentava aconseguir l'empat i semblava que arribaria, en una contra i en una jugada poc clara i embolicada entre la defensa i el porter, el camp clar aconseguia el 4 i definitiu gol. I així es va acabar el partit.
El resum del partit el podríem defini com molts partit de l'any passat. Amb la feinada i el treball que fa l'equip no pot ser que regalem els gols. Sempre ho diem que si ens fan un gol que sigui perquè s'ho han treballat l'equip contrari i no pas per errors propis. Però sempre hem de pensar que les coses es fan per intentar ajudar a l'equip i no pas al contrari. I estar tranquils i que els nervis no s'apoderin de l'equip, perquè amb el treball i constància vindran els bons resultats.
El pròxim dissabte serà una bona ocasió per aconseguir els tres punts a casa, davant del Salauris, equip que ha pujat de categoria aquest any però segur que ens posarà les coses difícils. Serà a les 4, ja que a les sis es jugarà el Barça-Madrid. Així doncs, dissabte a les 4 de la tarda CEM-SALAURIS.

Aquest és el camí !!

LES BORGES DEL CAMP 1 - 3 CEM

Aliniació: Marc, Magí, Marçal, Guillem, Arnau, Joan, Benet, Wilson, Ferran, Rudi i Prats. També va jugar Ramó.

El CEM visitava el camp de Les Borges del Camp, un equip que en principi serà dels rivals a mantenir la categoria. Un equip que el CEM ja li tenia ganes pels resultats injustos de l'any passat i per les ganes de demostrar, el nostre equip, que pot guanyar també fora del municipal. Així doncs, el CEM es presentava al municipal de Les Borges amb moltes ganes d'aconsguir els tres punts. Magí faria d'amfitrió al seu poble, i com sempre, va ser dels últims en arribar (i mira que  viu a prop del camp de futbol). I els aficionats del CEM que es van desplaçar com també els nostres jugadors, agafaven idees abans del partit. Una d'aquestes era reservar un lloc d'aparcament pel President.
Un cop dins del vestuari, els jugador del Toni seguien les seves instruccions abans de començar el partit. Era important començar bé i començar a sumar punts, sinó després la motxila pesa molt i costa sortir dels llocs de baix, deia el mister Aragonès.
I ja en el terreny de joc, Les Borges també volia demostrar que volia els tres punts. I en el minut 7, en una passada fallada, el CEM perdia la pilota al mig camp i l'extrem de les Borges aconseguia, per la banda, plantar-se davant del porter del CEM, i just en el moment que podia xutar, va fer la passada de la mort i un jugador de Les Borges aconseguia el gol local. Aquest gol va fer servir per despertar el CEM. Però estàvem com sempre, els primers minuts, ja anàvem per darrere del marcador. Però el CEM tenia claríssim que el partit no es podia escapar. Va començar a dominar el joc i a intentar arribar a la porteria local. Però va ser Les Borges en un altre contraatac que va estar a punt d'aconseguir el segon gol, però Marc va treure una mà i la pilota, xino xano, es va desviar a còrner. Un 2 a 0 al marcador ja hagués sigut la sentència del matx. I  a partir d'aquí, ja es va començar a veure el CEM que tots volem. Jugades per les bandes, amb un Wilson fent d'Alexis Sanchez i tornant la confiança que li havia donat el Toni posant-lo de titular. Fins a la mitja part, el CEM va tenir una ocasió molt clara, però la pilota li va anar a la cara del porter no sap com, i aquesta va anar a còrner. Així doncs, a la mitja part s'arribava amb un 1 a 0 al marcador. El jugadors de Toni estaven pensatius i amb ganes de demostrar que el marcador era molt injust.
I així va ser. La segona part, el CEM ja va sortir a per totes i a guanyar el partit. Va sortir la testiculina que tant implanta el Toni al seu equip. Ramó va sortir per Wilson i s'esperava que fós el revulsiu del partit. I així va ser. Una jugada personal, li va passar la pilota al Rudi i casi aconsegueix el primer gol. I en una altra jugada personal, s'escapa de la defensa i aquesta li fa una falta que l'àrbitre (una xica jove, rossa i guapa) pitava penal. Jordi Prats agafava els galons d'aconseguir l'empat, i com sempre, amb una tranquilitat absoluta, aconseguia l'empat a 1. En aquell moment, ja es veia a venir que Les Borges baixaria el cap, els braços i prepararia les males maneres de perdre i de sentir-se impotent.  Als voltants del minut 70, segurament que Jordi Prats mentre jugava es cantava per dins l'himne del CEM (Surts al camp, amb la samarra verda, per deixar-te un cop més la pell). I exactament això va fer. Va intentar rematar en planxa una centrada a dins de l'àrea visitant, i entre cops, cames, peus... va acabar la jugada al terra amb una mica de sang al cap. El CEM seguia domintant el partit amb ocasions que no entraven a gol. I Les Borges començava a utilitzar el joc brut, degut a la importència que se'ls venia al damunt. Ja en el minut 81, Rudi aconseguia posar l'1 a 2, que feia justícia al joc en aquesta segona part. Llavors començava la lluita de veritat, aguantar el marcador. I ja en el desconcert final del partit, Ramó aconseguia el 1 a 3 definitiu, i que acabava amb una pinya abraçada de tots els jugadors del CEM, celebrant així la primera victòria de l'any i fora de casa, i davant d'un equip en teoria que també lluitarà per no baixar de categoria.
Així doncs, victòria merescuda i molt treballada del CEM al camp de Les Borges del Camp. Ha de servir per donar moral i per seguir demostrant que el CEM ha de dir molt en aquesta temporada! El pròxim partit, serà al Municipal contra el Cambrils United, on ens retrobarem amb vells coneguts de l'equip, com són el Jordi Diaz i el Miquel Màrquez. Esperem que vinguin amb les pilotes pactades sota el braç i que el nostre club, el CEM, seguixi sumant punts vitals per pujar llocs a la classifiació.

1, 2,3 ... MONTBRIÓ!

Mateix guió, diferent escenari !

 RACING BONAVISTA 3 - 2 CEM

Alineació: Jaume; Oriol, Guillem, Marçal, Arnau; Ferran, Benet, Joan; Oscar Sales, Magí; Jordi Prats. També van jugar Wilson i Garci.

Després de l’empat de la setmana passada contra el Salou, aquest diumenge el CEM visitava el camp d’un dels nouvinguts a la categoria, el Racing Bonavista. Equip que tot i tenir aquesta etiqueta es troba a les travesses per estar a la part alta de la classificació. A la sempre dificultat de jugar en un cap gran i de gespa, hi calia sumar el tipus de rival, un equip de barri que va fer honor al seu nom jugant sempre al límit del reglament. A més a més l’equip es presentava amb dues baixes significatives: el Jordi Ramó per sanció i el Rodolf per una lesió d’última hora. Tot plegat feia presagiar una tarda molt complicada pels homes del Toni Aragonès.

Donades les baixes i tenint en compte l'estil de joc del rival, el CEM va sortir al camp amb un esquema tàctic diferent al que usa habitualment, un 1-4-5-1 marcadament defensiu i de regust italià. El Jaume a la porteria; un la línia de quatre al darrera, cal destacar el bon debut com a titular de l’Oriol Blanchart; un trivot al mig del camp, que va haver de treballar pel pare i per la mare; dos extrems molt diferents, el dret clarament ofensiu buscant trencar la defensa amb les desmarcades a l’espai i l’esquerra amb l’única missió de ajudar al lateral; un punta, el Jordi Prats, amb molta mobilitat.

El guió de la primera part el podem copiar del partit del Falset i de tants altres partits d’aquestes últimes temporades. El CEM va aguantar uns primers 20 minuts on el Racing va sortir amb molta embranzida, tot i que no va gaudir de clares ocasions per marcar. Cal recalcar el joc dur que des de bon principi van mostrar els tarragonins, gaudint, com és habitual en aquest camps, de la impunitat arbitral. Passada aquesta fase del partit i quan sembla que els mombrionecs es recuperaven, començant a triangular al mig del camp, va arribar el gol dels de Bonavista. Va ser una rematada de cap a la sortida d’un corner. Encara quedava més d’un quart d’hora per acabar la primera part i, passats els 5 minuts de rigor del cop emocional, els verd i negra (diumenge amb la suplent carabassa) van seguir amb el guio previst: aguantant a camp propi al rival i intentant que les combinacions entre l’Oscar Sales i el Jordi Prats arribessin a bon port. Com també és habitual les jugades més perilloses van arribar a pilota aturada, ja sigui de corner o de faltes laterals, tot i que malauradament la pilota acabava a les mans del porter o sense trobar cap rematador.

La segona part va començar amb un canvi obligat: el Wilson va entrar per l’Oscar Sales. El partit va seguir amb la mateixa tònica de la primera part, el Racing Bonavista tot i monopolitzar la possessió no aconseguia penetrar l’entremat defensiu rival. Però un altre cop una jugada desafortunada va penalitzar al CEM; una falta sacada ràpida pels locals va sorprendre a tot l’equip, que quan va voler reaccionar la pilota ja havia entrat dins la portaria, previ pas per tres jugadors rivals. Amb el 2 a 0 i trenta minuts per endavant, la remuntada semblava una quimera. El partit era un reflex de l’estat d'ànim dels dos equips, el CEM enfonsat i el Racing amb ganes de golejar. Però llavors va arribar el gol de l’esperança, el Jordi Prats va aprofitar una passada a l’espai per quedar-se sol davant del porter i definir amb la qualitat que el caracteritza. A partir d’aquest moment el partit va canviar radicalment, es va despertar de la llarga hibernació i va entrar en estat de bogeria. El gol podia arribar en qualsevol de les dues porteries i desgraciadament va ser a la del CEM, després d’un ràpid contraatac amb els del Baix Camp llençats a l'atac. Ja només quedava esperar que l’arbitre xiulés el final del partit, però encara hi va haver temps perquè el Jordi Prats es reivindiques en la seva nova posició fent el definitiu 3 a 2, tot aprofitant un error defensiu rival per quedar-se un altre cop sol davant del porter. Dos gols en el seu debut com a davanter centre.

Acabat el partit i després de deixar passar un temps per madurar les reflexions, la sensació que queda de tot plegat és agredolça. La derrota mai és desitjada però per altra banda les condicions en que l'equip afrontava el partit presagiaven un resultat pitjor. Ens quedem amb la mel als llavis, amb un 4,9 suficient per donar esperances de cara el futur però insuficient per a la classificació de la lliga. Malauradament aquesta sensació no és nova, l'arrastrem des d'inicis de la temporada passada. Perdem per la mínima, però perdem, com si mentalment ens faltes fer una pas endavant, madurar, estar convençuts de les nostres possibilitats, ser mes valents, més decidits, més responsables, tenir clar el què i el com, en resum segurament fer-nos grans. Esperem que al pròxim partit, aquest diumenge a les 5 de la tarda a Les Borges del Camp, podem sortir d'aquest dia de la marmota que se'ns està perpetuant.