VICTÒRIA DE LES QUE FAN AFICIÓ!!


              Celebració d'un dels gols que donava l'avantatge al marcador fent pinya amb l'afició

El CEM s'emporta la victòria en un dels partits més durs de la temporada per 4 gols a 2, en una segona part d'autèntica locura on es van veure els 6 gols del partit. L'equip va veure com en dues ocasions el rival aconseguia igualar el marcador, però el gran treball realitzat pels jugadors sumat al recolzament incondicional de l'afició van fer que els verd-i-negres mai es rendissin i aconseguissin emportar-se els 3 punts en un partit molt emocionant i situar-se a la 3era plaça de la classificació.

El de dissabte es presentava com un partit important per les aspiracions de l'equip per mantenir-se a les zones capdavanteres de la classificació, ja que els equips de dalt s'enfrontaven entre ells i l'Espluga portava una molt bona ratxa que l'havien situat a la 6ena plaça. L'equip, mermat per lesions i sancions, es presentava al partit amb només 14 efectius, però molt conscienciats que s'havia de fer un bon partit.
El matx va començar amb els dos equips respectant-se i mesurant les forces, amb un joc de mig del camp on no s'aconseguien generar masses ocasions. Tot i això, el primer d'avisar va ser l'equip visitant, on en una ràpida contra es van plantar sols davant Marc, que en una altra esplèndida demostració va aconseguir desviat el xut del davanter que ja es colava dins la porteria. Pocs minuts més tard va ser el CEM el que va avisar, en un xut de Rudi que va sortir a fora per poc. Les ocasions anaven arribant, i Òscar Rofes, Aragonès i Joan van estar a punt d'inaugurar el marcador en diferents remats a pilota parada, però no va ser possible i es va arribar al descans amb empat a 0 al marcador. El Montbrió sabia que no s'estava jugant del tot bé i que el joc havia de millorar, i així va ser només començar la segona part.

Tot i això, no va ser fins al minut 20 que va arribar el primer gol. En una jugada d'estratègia per la banda, Magí va donar la pilota a Rudi, el qual va centrar dins a l'àrea. Quan el porter anava a refusar, aquest no es va entendre amb el seu defensa i els dos van xocar, cosa que va fer que la pilota quedés botant al punt de penal i allí la va caçar Prats, que no perdona, i amb un gran remat de cap va fer pujar el primer gol al marcador i va fer embogir el municipal, que es va fondre en una meravellosa pinya al sector de la grada jove.
Però poc dura l'alegria a casa del pobre diuen, i només 5 minuts més tard, en una bona jugada de la davantera rival, van aconseguir fer pujar l'empat del marcador en una passada de la mort. Aquest gol però no va fer defallir als locals, que només sacar de mig camp, Prats va donar la pilota en profunditat a Òscar Rofes i quan aquest anava a encarar el porter va ser objecte d'un clar penal. Prats va ser l'encarregat de llançar-lo, però en contra del que ens té acostumats, aquesta vegada el va fallar ja que el porter li va encertar les intencions. Les coses es complicaven pels de casa, i era difícil ser optimistes.
Però si una cosa té aquest equip d'enguany, és que no es rendeix, que no perd mai l'esperança, i així va ser com en el minut 35, en una pilota per la banda, Òscar Rofes (un dels protagonistes del partit), va aconseguir robar-la al defensor i fer la passada de la mort a Rudi que esperava al punt de penal, i davant la sortida del porter, aquest la va aconseguir creuar i fer pujar el 2 a 1 al marcador. Semblava que les coses tornaven al seu lloc i que la victòria es tornava a encarrilar, almenys això semblava fins que en el minut 43 en un ràpid contraatac dels visitants el seu davanter es treia de la butxaca un potentíssim xut que es colava quasi per l'esquadra de la porteria local sense que Marc pogués fer res per aturar-lo.

Ara si que semblava que les coses es complicaven molt pels de casa, que fins i tot van veure perillar l'empat quan en una altra contra dels visitants es quedaven sols davant del porter, però aquesta vegada si, Marc per enèssima vegada salvava els mobles pels verd-i-negres, que només un minut més tard, en una jugada plena de combinacions, l'Arnau començava una jugada on va cedir la pilota per l'Antoni, aquest la va donar a Joan, que la va obrir per Prats. Aquest, veient a Rudi a la frontal de l'àrea li va cedir, i el jove montbrionenc la va controlar i va aconseguir fer una passada a l'espai per Òscar Rofes, que molt intel·ligent se'n va anar per velocitat i amb la puntera del peu creuava la pilota i la feia entrar al fons de la xarxa. Aquest gol, al minut 48, va fer embogir a tot el municipal, on tots, jugadors i aficionats van anar a córrer al córner on hi havia Òscar Rofes celebrant-ho i es van fondre en una gran abraçada plena d'eufòria.
Ara si, semblava que ja no es podia escapar més la victòria, tot i que quedaven uns quants minuts de patiment, ja que l'àrbitre va decidir allargar fins a 10 minuts el temps reglamentari. Els homes de Joan Enric estaven molt concentrats, i Pop, que acabava de sortir, tallava qualsevol pilota que pogués generar perill.
Tots estaven molt nerviosos, no podia ser que ens tornessin a empatar per 3a vegada, i quan els cors anaven més ràpid va arribar la jugada que va fer tranquilitzar el municipal. En el minut 52, Prats va agafar la pilota a 3 quarts de camp i la va aguantar, fins que va veure que un jove extrem esquerrà que feia temps que no se'l veia es desmarcava. En una gran passada interior, aquest la va donar i Pau, amb tota la sang freda del món, la va creuar amb la seva esquerra d'or i va fer pujar el definitiu 4 a 2 al marcador. L'afició es va rendir als seus peus i va començar a corejar el seu nom. Ara si que la victòria no es podia escapar.
Al cap de dos minuts, l'àrbitre xiulava el final en un dels partits més èpics dels que s'han vist fins ara, on la pluja, l'emoció dels gols i els tambors i les vuvuzeles dels aficionats van fer tenir els nervis a flor de pell. Al final, gran victòria, 3 punts i s'aconseguia situar-se 3ers a la classificació.

L'endemà del partit, el CEM va fer una calçotada on es va notar el bon ambient i la unió que existeix al vestuari, element indispensable per què les coses continuin anant igual de bé com fins ara. No ens cansarem de dir però l'orgull que representa veure les grades plenes d'aficionats que venen a apoiar l'equip i que no defalleixen en cap moment. Sou el 50% d'aquest equip!!! Ara ja toca pensar en el Duesaigües, un camp molt difícil on només un equip ha estat capaç de guanyar-hi. Us hi esperem a tots, ara si, ara és el moment, ara més que mai, i tots junts, 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!!!



MANETA AL JOC BRUT


El CEM s'imposa per un contundent 0 a 5 al camp de la Riba, on tot i rebre molta duresa per part de l'equip rival, i la passivitat d'un àrbitre que ja no hauria de xiular, realitza un dels millors partits de la temporada i s'emporta 5 gols i els 3 punts cap a casa, cosa que el permeten seguir en la quarta posició.

Dissabte es visitava el camp d'un dels equips del capdavall de la classificació, però tot i això el CEM sabia que no es podia relaxar i que havia de sortir totalment concentrat. A més a més, cal recordar que la Riba ens va derrotar en la 4a jornada de lliga al nostre camp, i la història no es podia tornar a repetir.
L'equip va sortir enxufat, amb ganes de realitzar un bon joc. La pilota es tocava, es creaven espais i s'arribava bé a porteria. I el premi a aquest bon joc va arribar al minut 20, quan Prats va rebre una passada a la frontal de l'àrea, se'n va anar per velocitat fent un slalom de un, de dos i de fins a tres jugadors i davant la sortida del porter va creuar la pilota i va fer pujar el 0 a 1 al marcador. El partit es posava de cara, però el Montbrió encara volia més. Al cap de deu minuts, en una gran jugada de Sales, aquest va donar la pilota al balcó de l'àrea a Rudi, que es trobava sol, i quan aquest va xutar, el porter va aconseguir rebutjar la pilota, però el rebot va anar a parar als peus de Sales, i aquest molt atent, va fer pujar el 2on gol al marcador i trencar una mala ratxa que ben segur que ja és història. D'aquesta manera es va arribar al descans.

A la segona part, no va canviar gaire cosa, i el CEM va seguir gaudint de grans oportunitats. En una jugada en la que tenien la pilota els defenses de la Riba, Magí va aconseguir robar la pilota i va fer una passada mil·limètrica a Prats, el qual es va endinsar dins l'àrea i la va clavar pel pal llarg. 0 a 3 i el segon del seu compte particular. En aquesta jugada ja es van començar a veure les males arts d'alguns jugadors de la Riba, que deixaven anar patades sense que hi hagués ni la pilota en joc. En un d'aquests atacs d'histèria, van fer un clar penal a Sales, el qual va xutar Domènech però el porter va endevinar les intencions. Lluny de tirar-se enrere el CEM va continuar apretant i en una jugada per la banda, Sales es va esmunyir i amb un gran xut d'exteriror que ningú s'esperava feia pujar el 0 a 4 al marcador i el seu segon del compte particular.
Poc després va ser canviat per Pop, al qual només li van calguer dos minuts per protagonitzar la jugada de l'últim gol del partit. En una mala sortida del porter visitant, aquest va refusar malament, i la pilota va caure als peus del jove informàtic, que molt llest, va saber veure a Prats lliure de marca, el qual quan va rebre la pilota va xutar des del mig del camp fent una magnífica vaselina i fent pujar el 0 a 5 al marcador, i el seu primer hattrick amb la camiseta del Montbrió. Després d'aquesta jugada, es va veure alguna acció impròpia d'una persona humana per part de membres de la Riba, que més que persones més aviat semblaven bèsties salvatges. Però la qüestió és que ells marxaven carregats amb 5 gols i nosaltres amb 3 punts.

Ara s'ha de seguir treballant, la temporada va molt bé i s'ha començat la segona volta amb moltes ganes, amb molta il·lusió i amb bons resultats, però no hem de parar, i amb l'ajuda de l'afició, que un cop més us donem les mil gràcies per ser allà en cada partit, cada setmana aconseguirem anar millorant i anar aconseguint victòries. Ara més que mai, 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!




REMUNTADA!!


Imatge del gol que suposava el momentani empat a 2 i que va donar ales al CEM per aconseguir remuntar i acabar guanyant el partit.


El Montbrió s'acaba emportant la victòria en un partit molt dur i molt treballat contra un Riudecols que va posar contra les cordes a l'equip durant molts minuts del partit. Per dues vegades els visitants es van avançar al marcador, i per dues vegades el CEM va aconseguir empatar i acabar enduent-se 3 punts molt importants que el mantenen a la zona alta de la classificació.

El de dissabte es presentava com un partit força complicat, on ens visitava el 6è classificat, el Riudecols, que portava una ratxa molt bona de resultats i on havia demostrat que és un dels equips més en forma d'aquest any 2011. Els seus resultats anteriors, victòria a domicili al camp del Duesaigües (únic equip que ho ha aconseguit fins ara) i empat a casa contra el líder, la Pastoreta, feien preveure que seria un partit on els 3 punts serien molt disputats. i així va ser. El partit va començar amb els dos equips ben plantats al terreny de joc i estudiant-se mútuament. El joc es centrava al mig del camp i les ocasions arribaven en comptagotes. Els minuts anaven passant i quan corria el minut 20, en una passada llarga del Riudecols, el seu davanter la va controlar, i desfent-se de la defensa va poder batre Marc amb un xut creuat. Els visitants s'avançaven al marcador i al CEM se li presentava feina. La primera part anava passant i les ocasions no arribaven. Cap ocasió clara en tota la primera part.

Per sort, en el minut 44 el CEM va afinar la punteria. En una sacada de falta del mig del camp, Domènech va sacar ràpid a Guillem, que jugava per la banda. Aquest, molt intel·ligent, es va avançar al seu marcador i va centrar la pilota dins de l'àrea, on l'esperava Rudi, que saltant més que el seu marcador va rematar la pilota per damunt del porter. El remat va anar a parar al travesser, però per sort, el rebot el va poder caçar Narcís que venia des de la frontal de l'àrea i col·locant la pilota va poder fer pujar l'empat al marcador i el seu segon gol aquesta temporada. El capità i vigent pixixi de l'equip no marcava des de la primera jornada de lliga (ja era hora!). Poc després, l'àrbitre xiulava el final de la primera part. Havíem aconseguit empatar en l'últim minut i ens donava molta moral, però sabíem que no estàvem fent un bon partit i havíem de millorar per emportar-nos els 3 punts.

Tot i saber que havíem de millorar, als 4 minuts de la segona part un davanter del Riudecols se'n va anar de dos defenses en una ràpida jugada i va aconseguir tornar a batre a Marc i tornar a avançar-se al marcador. El gol queia com una autèntica gerra d'aigua freda al municipal, que veia com les coses es complicaven cada vegada més. El CEM ho intentava, però no aconseguia arribar amb perill. Per altra banda, el Riudecols seguia fent el seu partit i seguia arribant amb perill a l'àrea de Marc. Però dissabte, la sort es va aliar amb el nostre equip, i al minut 60 un córner tret per Jordi Prats va anar a parar a peus d'un defensa visitant el qual no va poder treure la pilota i es va acabar fent el gol en pròpia. Aquest gol ens va venir com un regal del cel, que va fer omplir de moral al nostre equip i enfonsar una mica als visitants. Fruit d'aquesta decepció, un dels seus migcampistes es va autoexpulsar al cap de poc quan va donar una puntada de peu a Filella, que estava realitzant un autèntic partidàs. Aquesta superioritat numèrica la va saber aprofitar molt bé el Montbrió, que uns minuts després aconseguia avançar-se en el marcador. Va ser en una jugada d'Anguera, que últimament està sent decisiu en cada partit. L'extrem esquerra del CEM va controlar la pilota a la frontal de l'àrea i va fer un magnífic barret al defensa que el cobria, i quan ja marxava sol el visitant es va veure obligat a cometre un clar penal. La pena màxima la va transformar Jordi Prats.

Tot i aquest gol, el partit no estava ni molt menys resolt, ja que el Riudecols volia vendre molt cara la seva derrota. Però vés per on, en aquests minuts que els visitants apretaven tan, van aparèixer dos jugadors que van ser els autèntics protagonistes del partit, el Joan i molt especialment el Roger Filella, que es va llicenciar com a lateral. El canterà de cals Filella Navarro va ser una autèntica roca per la seva banda i no deixava cap opció als davanters visitants, tallant una vegada rere una altra qualsevol jugada que volguessin crear. A més a més de les tasques defensives, també es va animar a pujar a l'atac, portant de corcoll als seus marcadors. Un autèntic partidàs el de dissabte per ell, el felicitem des d'aquí.
L'altre protagonista va ser el Joan, que des de fa uns quants partits ja està demostrant que està en el millor nivell de forma des que està al CEM. Ja fa moltes jornades que el jove farmacèutic s'ha apoderat del mig del camp i se l'ha fet totalment seu, sent el creador de joc i el tempo del Montbrió. La maduresa del jove jugador ha fet que el Montbrió controli molt millor els partits. I dissabte a part d'això, quan el CEM més estava patint va voler donar la tranquilitat que necessitàvem, i quan corria el minut 85, veient el porter avançat, va fer un xut des del mig del camp que va sorprendre a tothom i es va colar dins la porteria rival, fent pujar el 4 a 2 al marcador i sentenciant finalment el partit. Un gran gol d'aquells que tothom vol fer una vegada a la vida. Des d'aquí també el volem felicitar per haver fet el récord de gols en una temporada!

Després d'aquest partit amb tantes emocions i tant de treball, aquesta setmana el CEM seguirà treballant per tal de seguir aconseguint bons resultats que el segueixin fent estar a la part alta de la classificació. També agraïm a l'afició el suport que ens dóna en cada partit. Sou els millors!!! Tots junts, segur que aconseguirem seguir sumant victòries. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!