JA TOCAVA!!

Després de 3 partits consecutius sense conèixer la victòria, el CEM es retroba en un molt bon partit on sentencia a la primera part. La veritat és que trobàvem a faltar el bon joc dels verd-i-negres i les ganes i la il·lusió amb què es va començar la pretemporada. Esperem que sigui l'inici d'una sèrie de bons resultats.

Dissabte a la tarda es presentava una ocasió inmillorable per intentar trencar la mala ratxa en la qual s'havia submergit l'equip en els últims partits. Davant es presentava l'Almoster, penúltim classificat i sense haver puntuat fora de casa en tota la lliga. Tot i això, els locals no se n'enfiaven gens d'un equip el qual ens té acostumats a donar-nos disgustos, sobretot al seu camp.

Però aquesta setmana no seria així, ja que el Montbrió va sortir enxufat des del minut zero. I és que al minut 1 amb 40 segons els locals ja havien aconseguit el primer gol del partit. Sales, com ens té acostumats, recollia una pilota i marxava en velocitat per la banda. Després de regatejar un contrari, va veure com Narcís feia una vertiginosa vertical i li cedia la pilota, el qual va recollir dins de l'àrea i amb un fort xut creuat batia el porter. Gran gol i inmillorable forma de començar un partit.

El CEM es trobava molt còmode en el terreny de joc i va seguir disfrutant del futbol i fruit d'això, als 20 minuts va arribar el segon gol. Òscar Rofes, que jugava de segon punta, recollia una pilota a la frontal de l'àrea i s'endinsava cap al lateral. Al punt de penal hi tenia al Narcís, que esperava la centrada. Però el jove riudecanyenc, en una jugada preciosa, va demostrar-nos la seva enorme qualitat amb els peus fruit dels anys i panys que s'ha passat jugant a futbol sala allà a la pista del cole de Riudecanyes. Així que en un pam de terreny, i emulant al gran Iniesta, va fer una croqueta a la línia de fons i va aconseguir fer la passada de la mort, que Narcís, enxufadíssim, va tornar a colar al fons de les malles. Gran jugada, gran Narcís enratxat i tranquilitat per seguir jugant.

El CEM gaudia de bones ocasions i volia deixar vist per sentencia el partit. I no va tardar gaire en fer-ho.

En una falta al vértex esquerra de l'àrea, Joan s'estrenava amb el CEM col·locant  un potent xut amb efecte que sorprenia el porter i entrava pel primer pal. D'aquesta manera Joan demostrava l'enorme qualitat que l'equip espera d'ell i deixava clar que en un futur serà la peça clau i el motor d'aquest equip. Al cap de poc, s'arribava a la mitja part.

La segona no va tenir gaire història. L'Almoster no generava gens de perill i el CEM controlava bé el partit. Alguna ocasió es va tenir per ampliar el marcador però aquest ja no es va moure, i es va arribar així a la fi d'un partit sense més història però que per fi deixava els 3 punts a la butxaca. S'ha de dir que els locals s'estan mostrant intractables a casa, on només han patit una derrota i tots els demés punts s'han sumat de 3 en 3, llàstima que quan juguen fora és una altra història. Esperem que això sigui l'inici d'una ratxa de bons resultats. Visca el CEM!

El pròxim partit serpa el diumenge dia 7 de febrer a les 12 del matí al camp del Cambrils, contra el Vilafortuny. Us hi esperem a tots!

VICTÒRIA PATAGÒNICA!!!!

Dissabte de derbis en el món del futbol. Al vespre, ens esperava un Barça Espanyol d'allò més interessant, però abans, a les 4 de la tarda al Municipal de Montbrió, n'hi havia un altre encara molt més emocionant, un Montbrió-Montroig que prometia. Els del poble veí venien amb ganes de guanyar per primera vegada al CEM, i el Montbrió havia de guanyar per seguir aspirant als llocs de dalt. Gran partit al final amb victòria més que merescuda per part dels locals.

Un Montbrió contra Montroig sempre és sinònim de tensió, gols i rivalitat, i aquest dissabte tothom estava segur que el partit no seria pas un mar en calma, sinó tot el contrari. El Miquel va estar recordant i treballant tota la setmana amb la idea que el Montroig només tenia ganes de guanyar-nos a nosaltres, que el seu últim lloc a la classificació encara seria un motiu més de motivació i que seria un dels partits més difícils que tindríem fins ara. I no es va equivocar pas.

El partit va començar amb un joc travat al mig del camp però amb un CEM millor posicionat i intentant crear jugades de perill, però la veritat és que no s'aconseguia arribar amb gens de claredat a la porteria rival. Tot va canviar en una jugada aïllada en la qual l'Anguera intentava treure la pilota controlada desde darrere i era objecte de falta. L'àrbitre, que no va tenir un bon dia, no la va xiular i va deixar seguir el joc, i els visitants no ho van desaprofitar i en la centrada de la mort s'avançaven en el marcador. De nou els fantasmes de la derrota es feien visibles al Municipal, però aquest cop el CEM va mantenir la calma i lluny d'enfonsar-se es va llançar a empatar el partit. Després d'algunes jugades de perill, en una gran contra, Sales agafava la pilota fora de l'àrea i marxant en velocitat de tres defenses va finalitzar-ho amb un gran xut que va entrar com una exhalació dins la porteria, finalitzant una gran jugada i retrobant-se per fi amb el gol. Aquesta diana va donar molta moral al CEM, que al cap de poc se n'anava cap als vestuaris amb la idea que la victòria estava a prop.

A la segona part, els verd-i-negres van sortir a per totes conscients que la nombrosa afició que havia baixat al Municipal es mereixia una victòria contra l'etern rival. I així va ser com al minut 4 de la represa, en una preciosa jugada al primer toc, el Toni passava la pilota al Joan, i aquest la obria a Òscar Rofes a la banda, que molt llest i al primer toc la deixava a l'aire a la frontal de l'àrea perquè Rudi rematés de cap i sorprengués al porter amb una vaselina que no va poguer aturar. Aquest gol va omplir de moral i satisfacció al CEM, que veia com el partit es posava de cara. Però al contrari de fer que la victòria semblés més fàcil, els locals es van relaxar i van començar a cedir molt terreny al Montroig, que cada vegada arribava amb més perill a l'àrea defensada per Rolando. I en una jugada d'aquestes, els visitants treien de banda cap a dins l'àrea i en una sèria de rebots la pilota arribava al segon pal on un del Montroig rematava tot sol i establia l'empat. Aquesta diana va fer molt de mal als locals, i veien com la victòria es podia escapar una altra setmana. A més a més, diversos jugadors del CEM van començar a sofrir molèsties físiques i Miquel va haver de fer alguns canvis i reajustar l'equip.

El partit anava avançant i no hi havia cap símptoma de que l'equip pogués aconseguir el gol de la victòria. Però en aquesta vida diuen que la fe mou muntanyes, i en una gran sacada de Rolando, Rudi aconseguia marxar del seu marcador i realitzava una centrada dins l'àrea que va anar massa alta per Joan, que l'esperava al punt de penal. Però arribat directament des de la Patagònia, el Narcís va sortir del no res amb una gran velocitat al segon pal i va empalar la pilota amb l'esquerra, la qual va agafar una velocitat endiablada i va entrar com una bola de canó per l'altre pal. El gol va fer embogir el Municipal i va omplir d'alegria els jugadors, que aquesta vegada si veien que els punts es quedarien a casa. El mateix resultat de l'any passat, amb un gran gol per finalitzar la remuntada i dos membres d'una mateixa família que s'estan convertint en autèntics especialistes en aquesta mena de gols. Gran tarda, gran partit i gran resultat que dónen una enorme moral i confiança al nostre equip, que la setmana que ve juga al camp d'un dels més forts de la categoria, les Borges.

Al finalitzar el partit, Narcís, l'heroi del partit, i rodejat de nombroses fans que l'aclaparaven demanant autògrafs i fins i tot alguna demanant-li una cita romàntica ens comentava que: "És un gran resultat que fa justícia al que s'ha vist al terreny de joc. Guanyar al Montroig sempre és gratificant, i si a més és en un partit tan emocionant com aquest encara molt més. Personalment estic molt content d'haver marcat aquest gol i el primer d'aquesta temporada. La veritat és que a Argentina vaig passar alguns dies per Rosario i alguns membres de la família Messi em van ensenyar algunes lliçons per perfeccionar la meva tècnica. A més a més, tants dies en aquell país m'ha fet contagiar de la guapura argentina . Si no us sap greu, ara hauria de tenir temps per les meves fans, ja que es mereixen una miqueta d'atenció, a veure si alguna pica"

El pròxim partit serà el diumenge dia 20 a les 4 de la tarda al municipal de les Borges del Camp. Esperem una nombrosa afició ja que és un partit molt important. Visca el CEM!!!

Derrota merescuda

Nova derrota d'un Montbrió irreconeixible. Tot i que hi havia moltes baixes, no és cap excusa, es va perdre de manera contundent contra un equip que no era millor que el nostre. L'actitud va tornar a ser la gran culpable d'aquesta repassada. O es canvien les coses, o això no acabarà d'arrancar.

El partit de dissabte, després de la victòria de la setmana passada, era vital per tornar a agafar confiança i a més a més per tornar-nos a apropar a la part alta de la classificació. Però durant el partit no es va fer res de bé. El CEM va començar molt bé en els inicis, amb una vaselina que casi entra per poc i un xut al travesser. Però després d'això, res més. El Castellvell es va avançar de penal, però al cap de pocs minuts el Montbrió va empatar de sort amb una pilota que es va quedar morta dins l'àrea. Però després d'això el Montbrió va desaparèixer i ja no va fer res més. L'únic que va haver de fer el Castellvell va ser anar tocant la pilota i anar creant jugades, i els gols ja arribarien. I així va ser. El més destacable va ser una gran aturada del seu porter, que va tenir molt de mèrit. però rés més. Així que una nova derrota cap a casa, es segueix sense jugar bé  i ja veurem que passa la setmana que ve contra el Montroig.

RETROBAMENT AMB LA VICTÒRIA

El Montbrió es retroba amb la victòria tres setmanes després de la última en un partit on s'ha de destacar l'excel·lent actuació de Carlos Garcia a la porteria, que la va deixar a zero completant grans intervencions. El matx va començar amb molta força i energia però la lesió d'Anguera al minut 25 de joc va desconcentrar al CEM, ja que el jove davanter local va rebre una entrada brutal digne de targeta vermella per part d'un defensa que en ves de jugar a futbol i fer mal als contraris s'hauria de dedicar a pasturar les cabres. Tot i això, tres punts molt importants que tornen a acostar a l'equip als llocs de privilegi de la categoria.

Dissabte el Montbrió tenia una prova de foc per demostrar que tot i perdre els últims tres partits, aquest equip té esperit i coratge per arreglar la situació. Davant teniem el Porrera, un equip que ha començat força bé la temporada i que s'ha renovat molt. Tal com deia el míster abans de començar el matx, hi havia dos opcions possibles: guanyar o guanyar. I així va ser com va sortir el Montbrió, amb 4 homes molt adelantats buscant sempre el joc ofensiu. 

El partit va començar molt bé pels interessos locals, ja que al minut 7, en una falta a la frontal de l'àrea, Anguera la va executar a la perfecció i va aconseguir un preciós gol com els que ens tenia acostumats la temporada passada. Val a dir que el jove davanter sortia d'una lesió de feia poques setmanes i poc a poc s'està recuperant, i amb aquest gol va demostrar que es troba al 100% de les seves facultats.

Malauradament però, al cap de no gaires minuts, i veient el Porrera que tot el mal que estava fent el CEM venia de les botes del Jordi, un criminal que dissabte va decidir provar a veure què era això del futbol  va entrar de manera brutal contra el seu turmell, cosa que va provocar la lesió i la següent substitució de l'Anguera. El cos mèdic li està fent proves i s'espera que no sigui gaire greu.

Bé, l'àrbitre només va ensenyar la groga al defensa del Porrera i això va fer que el Montbrió perdés una mica els nervis, com es va notar en els següents minuts. Tot i això, poc a poc es va calmar i va disposar de diverses ocasions, com un remat de cap que el porter va treure amb una excel·lent parada o un xut de lluny que no va entrar per ben poc. Poc després, es va arribar a la mitja part.

A la segona, el Montbrió tenia clar que si no apretava i es relaxava el Porrera li complicaria les coses. Així que va sortir disposat a sentenciar el partit el més aviat possible. I la veritat que d'ocasions no en van faltar. Un embolic dins l'àrea que el Sales per poc fa entrar, un córner tret per Joan que Rudi remata per damunt del travesser, una jugada de l'Òscar Rofes que es planta amb una gran acció dins l'àrea i entre el porter i el defensa aconsegueixen desviar a córner, un internada perfecte del Joan que remata amb l'esquerra i per molt poc surt fregant el travesser, una falta llançada amb molta potència per part de l'Antoni que el porter aconsegueix desviar amb molts problemes... Moltes ocasions que per desgràcia no es van materialitzar. I a l'altra porteria, també algunes ocasions, però amb la sort de tenir a Carlos Garcia sota pals. El porter local es va mostrar molt segur en tots els xuts i aproximacions rivals, però es va consagrar en un u-contra-u que quan tothom ja cantava gol va fer una gran estirada i va desviar a córner. Gran parada que va fer enfortir al CEM i que aguantant amb gran esforç va aconseguir finalitzar el partit i emportar-se els tres punts cap a casa. Només comentar que en la segona part el Porrera va endurir molt el joc i va fer entrades molt i molt dures, sense càstig per part de l'àrbitre, que per més inri, va expulsar al Carlos Domenech amb dues grogues molt polèmiques. Almenys més tard va tenir la dignitat d'expulsar al central del Porrera després que rematés la cama de l'Ernest.

Al finalitzar el partit, les càmeres de televisió van anar a entrevistar i a preguntar pel seu estat al protagonista del matx Jordi Anguera, el qual ens va comentar que: "El partit d'avui ha servit per confirmar que si sortim concentrats i amb les ganes de fer-ho bé podem guanyar molts partits i fer un bon joc. Necessitàvem la victòria d'avui per fer esborrar els fantasmes de les tres últimes setmanes i tornar a divertir-nos jugant. A més a més, els resultats d'aquesta setmana ens han tornat a apropar als llocs de dalt i ens han deixat com a equip menys golejat de la categoria, cosa que diu molt de la nostra defensa i el nostre joc. Ara toca pensar en el Castellvell i intentar guanyar-hi els tres punts. La inflamació de la cama m'ha baixat bastant, i espero poder estar en bones condicions per jugar."

Al marxar, el jugador va ser acompanyat per Juanjo Brau i el doctor Cugat els quals li anaven a realitzar diverses proves. Al llarg de la setmana, anirem informant sobre l'estat del nostre davanter.

El pròxim partit serà el dissabte 5 de Novembre a les 4 al camp del Castellvell, us hi esperem a tots!!

MALA RATXA... O MAL JOC??

Tres derrotes en els últims tres partits. Aquest és el trist balanç del nostre equip, que al resultat advers del camp de la Pastoreta s'ajunten el mal partit a casa contra la Selva, fallant 3 penaltis, i el mal joc ofert al camp del Marina, on mai va tenir possibilitats de treure un resultat positiu. O canvia l'actitud i la dinàmica de l'equip, o tota esperança s'esvaïrà tot just haver començat la lliga.

En els dos últims partits de lliga, el CEM ha sigut un equip irreconeixible el qual ha donat una imatge molt dolenta, sense saber jugar ni donar dues passades seguides a la pilota. La cosa està complicada.

Dissabte de fa dues setmanes, el Montbrió sortia amb la obligació d'oblidar ràpidament l'ensopegada al camp de la Pastoreta guanyant a la Selva, un altre dels equips de la part alta. Tot i sortir motivats, molt aviat es van tòrcer les coses, ja que al minut 6 de la primera part, en un embolic dins de l'àrea, la Selva es va avançar. Tot i això, els locals van seguir intentar jugar a futbol i crear ocasions, però aquestes no arribaven. I llavors va ser quan va arribar el moment fatídic del partit. En el minut 20, l'àrbitre va assenyalar penal a favor del Montbrió, però els locals no el van saber aprofitar i el van fallar. Al cap de 10 minuts, la Selva va tornar a cometre penal. L'àrbitre el va fer xutar fins a 3 vegades, ja que els defenses dels visitants entraven tota l'estona dins l'àrea, però en cap d'aquestes el CEM va saber perforar la porteria.

A la segona part, el Montbrió va intentar empatar el partit, però no era el seu dia, i no aconseguia trenar cap jugada. En aquestes que l'àrbitre va xiular penal a favor de la Selva, però també el van fallar. El partit va seguir desenvolupant-se i els visitants van aconseguir augmentar la diferència amb una bona vaselina que deixava el partit vist per sentència. Tot i això, el Montbrió encara va tornar a disposar d'un penal a favor, però el va tornar a fallar, demostrant que o bé no teniem el dia, o bé que s'ha d'entrenar molt els llançament des dels 11 metres. Vaja, un partit per oblidar.

I el dissabte següent, la mateixa història. El Montbrió visitava el camp del Marina encara quart a la classificació i sabent que si guanyava s'acostaria de nou als llocs privilegiats de la lliga. Però ben aviat es va veure que alguna cosa passa en aquest equip, alguna cosa ha canviat i l'actitud no és la mateixa. A l'escalfament ja es notava que alguna cosa no rutllava, que no s'estava concentrat per un partit de futbol. I només entrar al camp així es va demostrar. De seguida els locals es van fer amb el control del partit i el Montbrió va ser un titella a les seves mans. Sense fer absolutament res, a la mitja part ja perdíem per 2 a 0 i amb la visió de que havíem llençat el partit a la brossa. De res van servir els ànims a la mitja part. Es va tornar a sortir adormits i sense jugar a res, i ens van fer el tercer. Només llavors, i potser perquè a alguns jugadors encara els queda orgull i no els agrada anar a fer el ridícul pels camps, el CEM va despertar i va començar a donar petits detalls del joc que ens va demostrar a principis de temporada. L'Anguera va xutar 3 o 4 faltes seguides amb molt de perill, on fins i tot una es va estavellar a la creueta. Més tard, Rudi disposaria d'un xut des de la frontal de l'àrea que es va tornar a estavellar al pal i d'un intent de vaselina que el porter va saber aturar molt bé. Tot i aquestes últimes ocasions, el marcador no es va moure i va finalitzar el parit donant un sensació molt fluixa d'equip modest.

Si no canvia la dinàmica i l'actitud d'aquest equip, tota l'alegria i el bon ambient que hi havia se'n pot anar en orris. S'ha de ser realista si, i no creure que som els millors ni que podem pujar de categoria, però s'ha de ser ambiciós sempre, i sobretot defensar amb orgull aquests colors. No anem a passar l'estona els dissabtes a la tarda, anem a lluir una samarreta, a disfrutar d'aquest esport, a portar un nom d'un poble, i sobretot, anem a demostrar la nostra unitat com a grup. Si perdem això, perdrem la nostra identitat.

ESCOMBRANT CAP A CASA

El Monbrió perd el primer partit de la temporada en un matx on els dos protagonistes del partit no van ser pas els equips que s'enfrontaven, sinó que van ser el vent i l'àrbitre. Una errada clamorosa d'aquest últim va fer que l'equip local s'emportés els 3 punts de manera totalment injusta.

Arribava el primer partit fort de la temporada i el CEM estava disposat a no posar-li les coses gens fàcils a un dels suposats candidats a pujar de categoria aquest any. Miquel va apostar per un sistema de joc de pressió que dificultés la sortida de pilota de la Pastoreta i la jugada li va sortir la mar de bé. En els primers 45 minuts de joc, el Montbrió va controlar molt bé el partit, portant el compàs en tot moment. És cert que la Pastoreta té molts bons jugadors i és un equip molt ben treballat, i fruit d'això van tenir les seves opcions de marcar, però els verd-i-negres van controlar molt bé les embestides dels locals i no deixaven que tinguessin gaires ocasions d'acostar-se a la porteria de Rolando. 

Amb un partit bastant trabat, el CEM va anar buscant amb paciència acostar-se poc a poc a la porteria dels locals, i fruit d'això va arribar el gol. Pitarch, sens dubte l'home del partit, va treure la pilota controlada de la defensa i se'n va anar de tots els que li van sortir al pas, fins que va arribar al límit del mig del camp. Llavors, va fer una passada a l'espai molt intel·ligent que Sales va saber llegir a la perfecció i va començar una carrera en solitari cap a la porteria contrària. Quan es va plantar davant del porter, va fer la passada de la mort a Pitarch i aquest va perforar la porteria culminant un magnífic contraatac començat i acabat per ell. Gran gol que donava avantatge als visitants i que posava les coses molt difícils a la Pastoreta. Només un minut després, Guillem va fer una gran centrada cap a Rudi que el va deixar sol davant el porter, però incomprensiblement el davanter va fallar, i això que aquest gol hauria donat molta tranquil·litat als visitants.

Al cap de poc, es va arribar a la mitja part amb la sensació que es podia treure alguna cosa molt positiva d'aquest partit.

Amb el que no contava el CEM al començar la segona part, era que el vent "s'aliaria" amb la Pastoreta, ja que va començar a bufar amb molta força i va dificultar moltíssim la sortida de pilota del Montbrió. Amb això, als 10 minuts de joc, en un bon llançament de falta, un dels davanters de la Pastoreta va aconseguir rematar de cap la centrada i posar la igualada en el marcador. Tot i això, el Montbrió va seguir intentant jugar de tu a tu a un dels equips forts de la categoria. Però ves per on, el senyor àrbitre, que segons vam saber al finalitzar el partit es va lesionar al minut 10 de la primera part i no va seguir el joc tal com ho havia de fer, va voler donar salsa al partit i va començar a pitar coses que només ell veia. La casualitat però, és que la majoria eren a favor dels de casa. Així, primer es va inventar un penal comès per Aragonès en una gran piscina del davanter local. Tot i això, Rolando, per segona setmana consecutiva, va fer una gran parada que va donar molta moral al CEM, que encara creia en la victòria. Però es clar, lluitar contra un bon equip, contra el vent i a més a més contra l'àrbitre és molt difícil. Així, en una jugada sense aparent perill, l'extrem de la Pastoreta, va jugar per un moment a handbol i es va emportar la pilota amb la mà, quedant-se sol davant Rolando i batint-lo amb un xut creuat. El senyor àrbitre, com que estava al cercle central ja que no podia córrer, no va veure-ho i va deixar seguir la jugada. Així va ser com el CEM va caure derrotat, per una injusícia arbitral. Malgrat tot, a l'últim minut Domenech va tenir l'empat en un remat de cap que li van treure de sota pals.

Al finalitzar el partit, un grup de seguidors locals que haurien rebentat qualsevol màquina d'alcoholèmia es va encarar amb els jugadors del CEM, demostrant que per l'única raó que van als partits de futbol és per insultar a l'equip rival, ja que no van fer altra cosa durant els 90 minuts.

Aquesta setmana, amb la impotència d'haver perdut  injustament, ningú va voler fer cap declaració, ja que en calent és millor no dir res.

El pròxim partit serà dissabte dia 14 de Novembre a les 16:00 hores a l'estadi Municipal de Montbrió contra la Selva B, un altre dels equips implicats en la part alta de la classificació.

Necessitem que l'afició baixi i es presioni, necessitem sentir-nos apoiats, tots som de Montbrió, i tots som d'aquest equip. Tots junts ho farem possible!

MÉS QUE UN CLUB

Click to play