ESCOMBRANT CAP A CASA

El Monbrió perd el primer partit de la temporada en un matx on els dos protagonistes del partit no van ser pas els equips que s'enfrontaven, sinó que van ser el vent i l'àrbitre. Una errada clamorosa d'aquest últim va fer que l'equip local s'emportés els 3 punts de manera totalment injusta.

Arribava el primer partit fort de la temporada i el CEM estava disposat a no posar-li les coses gens fàcils a un dels suposats candidats a pujar de categoria aquest any. Miquel va apostar per un sistema de joc de pressió que dificultés la sortida de pilota de la Pastoreta i la jugada li va sortir la mar de bé. En els primers 45 minuts de joc, el Montbrió va controlar molt bé el partit, portant el compàs en tot moment. És cert que la Pastoreta té molts bons jugadors i és un equip molt ben treballat, i fruit d'això van tenir les seves opcions de marcar, però els verd-i-negres van controlar molt bé les embestides dels locals i no deixaven que tinguessin gaires ocasions d'acostar-se a la porteria de Rolando. 

Amb un partit bastant trabat, el CEM va anar buscant amb paciència acostar-se poc a poc a la porteria dels locals, i fruit d'això va arribar el gol. Pitarch, sens dubte l'home del partit, va treure la pilota controlada de la defensa i se'n va anar de tots els que li van sortir al pas, fins que va arribar al límit del mig del camp. Llavors, va fer una passada a l'espai molt intel·ligent que Sales va saber llegir a la perfecció i va començar una carrera en solitari cap a la porteria contrària. Quan es va plantar davant del porter, va fer la passada de la mort a Pitarch i aquest va perforar la porteria culminant un magnífic contraatac començat i acabat per ell. Gran gol que donava avantatge als visitants i que posava les coses molt difícils a la Pastoreta. Només un minut després, Guillem va fer una gran centrada cap a Rudi que el va deixar sol davant el porter, però incomprensiblement el davanter va fallar, i això que aquest gol hauria donat molta tranquil·litat als visitants.

Al cap de poc, es va arribar a la mitja part amb la sensació que es podia treure alguna cosa molt positiva d'aquest partit.

Amb el que no contava el CEM al començar la segona part, era que el vent "s'aliaria" amb la Pastoreta, ja que va començar a bufar amb molta força i va dificultar moltíssim la sortida de pilota del Montbrió. Amb això, als 10 minuts de joc, en un bon llançament de falta, un dels davanters de la Pastoreta va aconseguir rematar de cap la centrada i posar la igualada en el marcador. Tot i això, el Montbrió va seguir intentant jugar de tu a tu a un dels equips forts de la categoria. Però ves per on, el senyor àrbitre, que segons vam saber al finalitzar el partit es va lesionar al minut 10 de la primera part i no va seguir el joc tal com ho havia de fer, va voler donar salsa al partit i va començar a pitar coses que només ell veia. La casualitat però, és que la majoria eren a favor dels de casa. Així, primer es va inventar un penal comès per Aragonès en una gran piscina del davanter local. Tot i això, Rolando, per segona setmana consecutiva, va fer una gran parada que va donar molta moral al CEM, que encara creia en la victòria. Però es clar, lluitar contra un bon equip, contra el vent i a més a més contra l'àrbitre és molt difícil. Així, en una jugada sense aparent perill, l'extrem de la Pastoreta, va jugar per un moment a handbol i es va emportar la pilota amb la mà, quedant-se sol davant Rolando i batint-lo amb un xut creuat. El senyor àrbitre, com que estava al cercle central ja que no podia córrer, no va veure-ho i va deixar seguir la jugada. Així va ser com el CEM va caure derrotat, per una injusícia arbitral. Malgrat tot, a l'últim minut Domenech va tenir l'empat en un remat de cap que li van treure de sota pals.

Al finalitzar el partit, un grup de seguidors locals que haurien rebentat qualsevol màquina d'alcoholèmia es va encarar amb els jugadors del CEM, demostrant que per l'única raó que van als partits de futbol és per insultar a l'equip rival, ja que no van fer altra cosa durant els 90 minuts.

Aquesta setmana, amb la impotència d'haver perdut  injustament, ningú va voler fer cap declaració, ja que en calent és millor no dir res.

El pròxim partit serà dissabte dia 14 de Novembre a les 16:00 hores a l'estadi Municipal de Montbrió contra la Selva B, un altre dels equips implicats en la part alta de la classificació.

Necessitem que l'afició baixi i es presioni, necessitem sentir-nos apoiats, tots som de Montbrió, i tots som d'aquest equip. Tots junts ho farem possible!

MÉS QUE UN CLUB

Click to play

RODILLO RODILLO RODILLO!!!

El Montbrió es regala una gran tarda de futbol amb un joc de toc i buscant sempre trenar jugades, aconseguint un gran resultat que dóna molta moral i omple als jugadors de confiança de cara al pròxim partit de lliga que jugaran al camp de la Pastoreta, un dels xocs més difícils d'aquesta lliga. 

Dissabte a la tarda, el CEM visitava el Municipal de Riudecols, amb les esperances posades a aconseguir fer un bon partit i treure'n un bon resultat, a la vista que l'endemà s'enfrontaven els dos primers classificats, Les Borges i la Pastoreta, i que se'ls podria atrapar en la classificació. Ningú ho comentava, però tothom tenia posat en ment que guanyar els tres punts de Riudecols serviria per demostrar de que es capaç aquest equip i anar amb forces la setmana següent al camp de la Pastoreta.

El Miquel va proposar un partit amb el ja habitual 4-5-1, buscant tenir el mig del camp controlat i treure la pilota controlada per tal d'aprofitar la qualitat individual dels nostres jugadors. I així va ser. El matx va començar amb un Montbrió ben plantat al terreny de joc que va aguantar l'embestida del Riudecols en els primers 5 minuts de partit. Poc a poc però, els verd-i-negres van anar agafant el control del partit i van començar a disposar de bones ocasions de gol. Així, en la primera que van tenir, Rudi recollia una pilota en una contra i donava la passada de la mort a Òscar Rofes, però aquest no va arribar a poder rematar. Al cap de poc però, el jove extrem de Riudecanyes aprofitava una sacada de banda ràpida i marxava en velocitat del seu marcador, i amb una gran mitja volea, batia el porter i inaugurava el marcador. L'alegria visitant va ser molt visible, ja que estava sent un partit una mica encallat.

Els minuts van anar passant i amb un joc no gaire clar, semblava que s'arribaria a la mitja part amb el 0 a 1, tot i que els visitants van disposar d'una altra passada de la mort la qual va poder treure un defensa local. Quan tot semblava indicar que marxarien als vestuaris amb el marcador esmentat, van arribar els tres minuts màgics del Montbrió. En el 42, Arnau, molt llest, posava una pilota en profunditat cap a Rudi, el qual va controlar amb el pit i es va plantar sol davant del porter, i aquest cop si, va definir amb una bonica vaselina que donava la tranquilitat en el marcador. I només dos minuts després, Oscar Rofes sacava de banda prop de l'àrea local i el Sales, demostrant que és un autèntic depredador de l'àrea, s'anticipava a dos defenses i els robava la pilota, definint amb la cama esquerra ajustada al pal. Els jugadors no s'ho acabaven de creure, però havien aconseguit sentenciar el partit abans de la mitja part. Després del gol, l'àrbitre va xiular el final de la primera part.

A la segona, la consigna va ser no sortir adormits i estar ben atents a l'embestida local que segur que durien a terme en els primers minuts. I així va ser. El Riudecols va sortir molt fort intentant retallar distàncies de seguida. Val a dir que el CEM ho va passar força malament en els primers 10 minuts de la represa, però a partir de llavors, es va tornar a fer amb el domini de la pilota i va tornar a trenar bones jugades. D'aquesta manera, en una gran acció, Òscar Rofes, un dels homes del partit, recollia una bona passada i feia una bonica vaselina, la qual va superar el porter, i quan ja tots cridaven el gol, la pilota va botar davant de la línia i va sortir fora. Va ser una gran llàstima. Tot i això, el Montbrió ho va seguir intentant, i va acabar arribant el quart gol de la tarda. Sales, rapidíssim, recollia una bona passada interior i marxava en velocitat de tots, inclús del porter, i rematava amb un bon xut potent ajustat al primer pal. Un gran gol que ja permetia relaxar del tot al nostre equip i que ja només havia d'aguantar el resultat fins al final. Però el que no s'esperaven els visitants és que l'àrbitre, potser per donar una mica d'emoció al partit, va voler convertir-se en protagonista i va començar a pitar coses incongroents que no entenia ni ell mateix. Així va ser com va pitar un penalti comès per Pitarch que només va veure ell. Però el que no sabia l'àrbitre és que el CEM també té un gran porter, i Rolando va endevinar la direcció del xut i va fer una gran parada que encara donava més moral a l'equip. Com que va veure que amb el penalti no li havia funcionat, l'àrbitre es va tornar a inventar una pena dins l'àrea, aquest cop una falta indirecta, però que el Riudecols no va saber aprofitar. Al cap de poc, va xiular el final del partit i els visitants van marxar amb la gran satisfacció d' haver completat un bon partit.

Aquella mateixa nit, alguns membres de la redacció van sortir a fer un beure i van trobar in fraganti al jove central de l'equip Aleix Coll, que estava celebrant la victòria amb gran eufòria, acompanyat d'una bonica noia que fonts properes ens han comentat que es podria tractar de la mateixa Paris Hilton. Al ser preguntat per quines sensacions tenia del partit, va contestar que: "La veritat és que l'equip està en una bona dinàmica, fent un bon joc i agradant-se. A més a més, els resultats ens estan acompanyant i això és clau per mantenir la confiança que ens fa falta. A part d'això, tinc el pressentiment de que demà el partit entre les Borges i la Pastoreta acabarà 0 a 0 i ens quedarem els 3 empatats a punts al capdavant, cosa que serà molt important de cara al difícil partit que tenim la setmana que ve al camp de la Pastoreta."

El pròxim partit serà el dissabte 7 de Novembre a les 6 de la tarda al camp de la Pastoreta. Us hi esperem a tots!!!

PLANTILLA EN EL PARTIT CONTRA EL VILAFORTUNY

Aquest matí, a la redacció del club, ens ha arribat de sotamà la primera foto oficial del C.E. Montbrió d'aquesta temporada. Per desgràcia, no es va poder fer la foto amb tota la plantilla sencera, ja que existien les baixes de Jordi Anguera, Jordi Alsina, Miquel Sanchís i Marc Pàmies. La foto, realitzada per Ramon Puig, ens deixa detalls de que al nostre equip encara li falta pràctica en l'art aquest de fer fotografies.

Com podem comprovar al bell mig de la foto, sembla que a dos dels nostres homes, el Toni i l'Ernest, els ha faltat menjar petit suisse al llarg de la seva vida, ja que el pam i mig que els separa de la resta de jugadors que estan drets fa molt evident la diferència. (És que mira que posar-se al costat del Pitarch i l'Aleix... a qui se li acut...).

En la imatge, també podem observar al Rolando volguent emular al mateix Àngel de la Guarda o alguna cosa semblant... (Esperem que sigui per encomanar-se a tots els sants i aconseguir cada dissabte tenir la porteria a zero)

Aquesta tarda, el portaveu de l'equip ha parlat en roda de premsa i ha assegurat que des del club s'està treballant per millorar aquest aspecte i que no tardarem en veure els resultats obtinguts.

De moment, aquesta és tota la informació de la qual disposem. Seguirem informant

QUIN PATIMENT!!

El CEM s'acaba enduent la victòria en un partit molt trabat en el qual la major eficàcia golejadora dels locals, amb alguna ajuda del porter visitant, va decantar el partit. El gol del Vilafortuny a 10 minuts del final va posar tensió al matx, però finalment els 3 punts es van quedar a casa.

Partit molt incòmode el de dissabte al municipal contra un equip que no va posar les coses fàcils i el qual va proposar un joc dur des de l'inici. El Montbrió va sortir amb l'esquema habitual del 4-2-3-1, buscant jugar la pilota i obrint les bandes per poder tenir arribada. El vent que bufava va complicar la circulació de la pilota, però tot i això el CEM va intentar posar en pràctica el seu joc habitual.

El partit no va tenir un dominador clar en cap moment, i el joc trabat no deixava que cap dels dos equips agafés la inciativa en el partit. Les ocasions se succeïen en comptagotes i l'equip no tenia arribada. El vent complicava molt trenar jugades amb desplaçaments llargs i s'havia d'intentar jugar la pilota per terra en el mig del camp. Degut a això, es concentrava molt del joc a la mitja i no permetia aconseguir una bona circulació.

Segurament és el partit més fluix del CEM des que ha començat la lliga, el qual en cap moment es va trobar còmode al terreny de joc ni trobava un sentit de joc que li permetés arribar amb facilitat. Tot i això, en una jugada aïllada, el Sales robava una pilota a la frontal de l'àrea i aconseguia marxar dels seus dos defenses a cops i a trompicons. La fe de l'Òscar en no perdre la pilota va fer que aquest es quedés sol davant el porter i el seu posterior xut creuat va acabar al fons de les malles. Aquest gol donava una bombolla d'oxigen als locals que els tranquilitzava i els permetia jugar amb més calma. Fruit d'això, els verd-i-negres van poder augmentar l'avantatge en una contra on Rudi va marxar per velocitat del marcador i es va quedar sol davant el porter, però la definició segueix sent l'assignatura pendent del jove davanter i el seu xut va sortir desviat. Seguidament després d'aquesta jugada, Joan robava la pilota a la frontal de l'àrea i engaltava un potent xut, el qual va aconseguir blocar el porter en dos temps. Després d'això, es va arribar a la mitja part.

A la segona, el CEM va sortir disposat a no especular amb el resultat i anar a buscar el gol de la tranquilitat. Jugant a contra vent, els locals van començar molt forts i amb ganes de marcar el més aviat possible, i quasi que ho aconsegueixen. En una bona triangulació, Sales aconseguia rematar davant del porter, però aquest va poder desviar el seu xut. Més tard, era el Guillem qui quasi aconsegueix el premi del gol en un remat de cap a la sortida d'un córner. I poc després era Sales qui en una gran internada a l'àrea feia la passada de la mort, però un defensa aconseguia desviar a córner.

Tanta intensitat es mereixia un premi, i aquest va arribar al minut 28. Pitarch sacava una falta amb un xut am molta col·locació i molt potent des de quasi mig camp, el qual va sorprendre al porter i li va passar per damunt. Un autèntic golàs que donava tranquilitat als locals. Quedava poc més d'un quart d'hora i el partit semblava encarrilat. Després d'això, el Montbrió va intentar adormir el partit perquè anessin passant els minuts, i el Vilafortuny cada cop més anava a la desesperada. I va ser així com en una ocasió aïllada, el central dels visitants va penjar una pilota a l'olla, on un dels seus davanters es va plantar sol davant de Rolando. El seu xut el va parar en primera instància el porter, però el següent rebot el va tornar a caçar el punta, que encara amb més rebots i entremig de dos defenses va aconseguir foradar la porteria.

Aquest gol va posar una mica nerviosos als locals, que no volien permetre que se'ls escapessin tres punts tant treballats. D'aquesta manera, els minuts restants van ser d'intentar aguantar la pilota com fos, i el Vilafortuny tirant d'èpica. Tot i això, els locals van tenir l'oportunitat de matar el partit del tot en un contraatac on Sales va marxar per velocitat i va intentar superar el porter des de fora l'àrea, però la sortida d'aquest va evitar el tercer gol. Per sort, el xiulet final va arribar i el CEM va celebrar alleujat una nova victòria molt important i la qual farà augmentar la confiança en aquest equip que cada vegada roda millor.

Després del partit, els periodistes de la redacció van tenir accés a la llotja, on entremig de canapés i ampolles de cava, van poder entrevistar al president del club, Pere Rovira, el qual comentava que: "Avui ha estat un partit molt complicat, on el vent no ha deixat fer un bon joc. A més a més, el Vilafortuny defensava molt fort i impedia qualsevol jugada d'atac. Per sort, la qualitat individual del nostre equip ens ha permès fer dos molt bons gols que ens han donat la victòria. Hem començat bé aquest campionat, i hem de seguir en la mateixa línia de bon joc. Esperem que la setmana que ve ens surti un bon partit i poguem aconseguir els 3 punts." Quan el periodista va volguer fer-li una altra pregunta al president del club, aquest va contestar que: "Si em disculpeu, ja no puc contestar més preguntes, que s'està fent fosc i encara he de fer caixa al bar i he d'anar a tancar els llums i les portes."

Aquesta setmana el Montbrió jugarà un partit amistós el dimecres a 2/4 de 10 contra la Reddis, equip de primer regional, en l'annex del Camp Municipal del Reus Deportiu. El proper partit de lliga serà el dissabte 31 d'Octubre a les 15:30 al camp del Riudecols. Us hi esperem a tots!

EL FUTBOL ÉS MOLT INJUST

En un partit molt dur i amb un equip local jugant al límit del reglament, el CEM no es pot endur la victòria i s'ha de conformar amb un empat. Tot i que alguns el poden donar per bo degut a que es va començar perdent, la veritat és que l'equip va fer mèrits per endur-se els tres punts.

Dissabte a la tarda es presentava una ocasió perfecta per treure una petita espina clavada en la ment de tots els jugadors del CEM pel partit de l'any anterior, on després d'anar guanyant per 0 a 3, l'Almoster va remontar i es va endur el partit per 5 a 4. Les ments dels montbrionencs estaven posades en derrotar el conjunt local i marxar amb els 3 punts cap a casa. Però l'Almoster tenia uns altres plans pels visitants.

El Montbrió va sortir a pel partit i amb la mateixa alineació de la setmana passada tret d'un canvi, el del Guillem, absent, pel Jordi Mas, el qual donaria consistència al mig del camp. El matx es va anar desenvolupant amb el guió previst, amb un Montbrió que volia jugar la pilota i un Almoster que esperava la contra per fer mal al rival. Després de 20 minuts de posicionament al camp, l'Almoster es va trobar amb un regal en forma de gol totalment injust després del que s'havia vist al camp. El lateral sacava de banda dins l'àrea, i la pilota quedava morta als peus del davanter de l'equip local, que només va haver d'empènyer-la cap dins. 1 a 0 i el partit es posava molt coll amunt.

A més a més, a partir d'aquest gol l'Almoster va fer servir les males arts per perdre tot el temps del món. L'entrenador, una persona força maleducada i que no és el més indicat per donar exemple als seus jugadors veient el seu comportament, perdia el temps de forma deliberada i constant, mentre que els jugadors, veient el que feia el seu míster, l'imitaven.

Tot i això, el CEM no es va rendir i va anar a buscar amb força l'empat. I aquest quasi que va arribar en una internada de Rudi dins l'àrea, en que el seu xut creuat va anar a topar amb la base del pal dret i on el posterior rebot va anar a parar a peus del Joan, però aquest no va aconseguir fer gol per ben poc. Després d'això, es va arribar a la mitja part amb la sensació que s'estava perdent de forma totalment injusta.

A la segona part, els verd-i-negres van sortir a per totes, conscients que no podien deixar escapar aquests punts per poder posar-se al capdavant de la classificació en aquest inici de lliga, i així va ser. El CEM es va posar mans a la feina i de seguida es van notar els resultats. Els visitants van començar a crear una ocasió darrere l'altra. A més a més, Miquel va canviar el sistema tàctic i va donar entrada a Marc Pàmies perquè actués de central i va adelantar a Pitarch al mig del camp, on aquest va ser un autèntic creador de jugades de gol. Amb ell i el Narcís de pivots, aquella mitja es va convertir en una autèntica màquina de creació ofensiva, i així va ser com va arribar el gol de l'empat. En una paret al mig del camp entre Pitarch i Narcís, aquest últim va fer una passada interior a Rudi, que es va quedar sol davant el porter, on va aconseguir esquivar-lo i rematar a porteria buida. L'empat pujava al marcador i quedaven molts minuts per aconseguir la victòria. A més a més, l'Almoster estava desfet i no feia res al terreny de joc.

Degut a això i que no els hi quedaven forces per jugar a futbol, els jugadors de l'equip local es van dedicar a donar patades i més patades als visitants, embrutant el partit de manera considerable. Més d'un hauria hagut de veure la vermella... però desgraciadment no va ser així i el CEM va continuar rebent.

Tot i això, els visitants van seguir fent el seu joc, i fruit d'això van arribar moltíssimes ocasions. Una vaselina molt bonica de Narcís que no va entrar per ben poc, 4 remats del Sales de cap que no van entrar pels pèls, una jugada assajada en que Rudi va rematar i entre el defensa i el porter van treure sota pals, una internada de Marc Pitarch en que el xut va sortir fregant el travesser... i així fins que va sonar el xiulet final. L'equip local va respirar alleujat i el CEM va marxar amb la sensació d'haver-se pogut endur els tres punts.

Al sortir de la dutxa, tots els reporters esperaven a un dels homes claus del partit, el Narcís. Mentre aquest es pentinava la seva extensa melena, comentava als micròfons que: "Avui s'ha complert aquell tòpic de que el futbol és injust. Penso que ens hem merescut la victòria i ho hem donat tot en tot moment, però malauradament no ha pogut ser. D'altra banda, també hem de reconèixer que el partit se'ns ha posat coll amunt i hem aconseguit empatar-lo, que és un bon premi. Hem de mirar les coses del cantó positiu, i la bona notícia és que seguim 4rts, a només dos punts del líder. La setmana que ve esperem aconseguir els 3 punts i seguir en aquesta bona línia de resultats."

El pròxim partit serà dissabte vinent al Municipal de Montbrió contra el Vilafortuny. Us hi esperem!!!!!

EL CEM COMENÇA AMB BON PEU

En un partit molt treballat, tan en atac com en defensa, els locals aconsegueixen els 3 primers punts de la temporada mostrant molta confiança i un joc esperançador.

Dissabte passat el CEM inaugurava la temporada 2009/10 amb moltes ganes i il·lusió d'encetar una nova campanya amb una victòria. Els nervis i la concentració es feien presents els minuts abans de començar el matx, i els jugadors eren conscients de que aconseguir els 3 punts en el primer partit de lliga seria molt important i donaria molta confiança pels partits següents.

L'equip va sortir amb un 4-2-3-1, ja que Miquel Vilella va idear un sistema en el qual la defensa estava molt ben resguardada pels dos mitjos i alhora els 4 de dalt tenien molta llibertat per crear jugades. L'equip estava molt posat en el partit, però tot i aquesta concentració, els locals van començar molt adormits, cosa que va aprofitar el Salou per trenar una ràpida jugada per la banda esquerra on van centrar a l'àrea defensada per Jaume i el remat de cap del davanter salouenc va topar amb el travesser. Aquest ensurt va treure la son de les orelles als montbrionencs, que van començar a jugar tal com saben, intentant donar sortida a la pilota des de la defensa, on Pitarch feia de boia i habilitava al Narcís i al Guillem perquè donessin pilotes a les bandes, on el Joan i el Jordi Pedret intentaven donar bones passades als dos homes mes adelantats, Rudi com a mitja punta i Sales com a davanter. I en una d'aquestes jugades va ser quan Sales, després d'una bona passada interior, superava en velocitat al defensa i definia amb una bonica vaselina per inaugurar el marcador.Aquest gol va tranquilitzar als locals, que a partir d'aquell moment van jugar molt més còmodes i van desplegar el seu bon futbol, fet que va provocar que es disposés de bones ocasions de gol, però finalment es va arribar al descans amb el mateix marcador.

En la segona part, l'equip va sortir decidit a aconseguir el segon gol que els donés tranquilitat i frenés les ganes del Salou de volguer empatar el partit. I aquest no va tardar en arribar. En una sacada de banda del Joan, el Sales la va pentinar i Rudi va aconseguir enfonsar la pilota a les malles abans que el porter l'atrapés. El gol va donar molta tranquilitat als locals, que a partir d'aquest moment van controlar al Salou i no van deixar que l'equip rival creés quasi cap ocasió de gol. En aquest moment, l'entrenador va decidir donar entrada a homes frescos que oferissin consistència al mig camp i a la defensa. Així, el Mas i el Miquel van controlar la mitja mentre que el Marc i l'Aleix van evitar qualsevol acció atacant. Cal destacar l'actuació dels dos laterals, l'Antoni i l'Arnau, que van mantenir a ratlla als ràpids extrems visitants, així com al Carlos i al Pitarch, que controlaven l'atac pel mig i no deixaven que ningú passés creant una muralla que es feia impenetrable pels de Salou.

El xiulet de l'àrbitre va posar fi al primer partit i als primers 3 punts, que van ser molt ben rebuts per part de l'afició. A la roda de premsa posterior, l'entrenador va comentar als diferents canals de televisió que: "El primer partit de lliga sempre es complicat. L'equip encara no s'ha vist competint, hi ha cares noves, encara no es té del tot el ritme competitiu... Però tot i això, crec que hem fet un bon partit, estic content de l'actitud dels meus jugadors i de la solidesa que han mostrat en defensa, cosa que ens ha donat molta confiança per atacar amb més decisió. Esperem que la cosa continui així i la setmana vinent poguem aconseguir un bon resultat."

El pròxim partit serà dissabte vinent a les 16:30 al camp de l'Almoster.