EMPAT AMB REGUST.. PERÒ BO

El CEM realitza un partit molt treballat on s'avança en dues ocasions en el marcador però veu com dues grans accions del rival equilibren el marcador. Els verd-i-negres van anar de més a menys i en els últims minuts del matx fins i tot haurien pogut marxar sense cap punt. Al final, un empat i ja són cinc les jornades seguides sense perdre.

Aquest dissabte es jugava l'última jornada de la primera volta i contra un dels rivals directes per sortir de la zona perillosa de la classificació, la Unió Astorga. Separats per tres punts, els dos equips sabien que la victòria era importantíssima per allunyar-se encara més de la cua de la classificació o per no deixar escapar al rival encara més. I locals i visitants van sortir al terreny de joc disposats a donar-ho tot.

I la veritat és que va ser la Unió Astorga qui va agafar el domini del partit, amb llargues possessions que feien que els jugadors del CEM haguessin de córrer un pèl massa darrere la pilota. Tot i això, els locals no aconseguien arribar amb perill a les immediacions de Marc, on davant seu tenia una defensa espartana amb Arnau, Guillem, Jose Mari i Sabaté que van realitzar un gran partit i que van mantenir a ratlla en tot moment les embestides locals. Passat el primer quart d'hora, el Montbrió va anar trobant el seu lloc al terreny de joc i va començar a estirar línies. Fruit d'això, en el primer córner de que va gaudir Prats va penjar la pilota al segon pal i en l'intent de rebutjar un defensa va caure a terra i es va emportar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era a prop i ho va veure clar no va dubtar i va assenyalar la pena màxima. El mateix Prats va ser l'encarregat de xutar-lo, i amb la tranquilitat que el caracteritza va fer pujar el primer gol al marcador. Això va donar tranquilitat als visitants, que després del gol es van apoderar del partit, i van començar a tenir ocasions per ampliar el marcador. Primer Sales en una gran internada va estar a punt d'enfonsar la pilota al fons de les malles si no hagués sigut pel porter, que la va aconseguir treure amb la cara. I pocs instants després va ser Òscar Rofes qui en un gran xut de rosca va estar punt de marcar, però la bola no va entrar per molt poc. I com bé es diu en el món del futbol, qui molt perdona ho acaba pagant, i ja en les acaballes de la primera part una gran i mil·limètrica centrada per la banda dreta de l'Astorga va anar a parar al segon pal on el seu davanter va rematar de primeres. Entre el Marc i el pal van aconseguir treure la pilota en primera instància, però desafortunadament el rebot va caure just als peus del davanter que ara si completament sol feia pujar l'empat al marcador. 1 a 1 i l'àrbitre assenyalava el descans.

Els jugadors del CEM sabien que havien de sortir al màxim, ja que a l'Astorga l'empat no li servia de gaire. Així que dit i fet, i els verd-i-negres van sortir a donar-ho tot. I no van tardar ni 5 minuts a mossegar. Al minut 48, una gran passada en profunditat de Sales la va córrer Rudi, que va superar en velocitat al seu marcador i davant la sortida del porter la va fer aconseguir colar dins de les malles i fer pujar l'1 a 2 al marcador que feia molt mal als locals. A partir d'aquell moment, l'Astorga es va volcar amb cos i ànima a l'atac i el Montbrió sortia amb contraatacs molt perillosos. En un d'aquests, Rudi hauria pogut augmentar el marcador, però aquesta vegada el defensor li va guanyar la partida i el seu xut va anar molt fluix, sense problemes pel porter. Una falta treta per Prats que va sortir a fora per molt poc i alguna altra contra haurien pogut matar el partit, però no va ser així i quan corria el minut 83, un potentíssim xut dels locals es va colar pel mateix escaire i va fer pujar l'empat de nou al marcador. Aquest gol va esperonar a l'Astorga, que veient que el CEM començava a estar fus va apretar de valent per aconseguir la victòria, però la forta defensa visitant ho va impedir i al final es va acabar amb el repartiment de punts.

Aquest dissabte comença la segona volta i l'iniciem en un dels camps més complicats, el de la Pastoreta. Però amb la feina ben feta que estem realitzant, el bon joc que estem aconseguint i el recolzament fidel de l'afició estem segurs que aconseguirem treure alguna cosa positiva. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

GOLEJADA HISTÒRICA AL MUNICIPAL

El Montbrió realitza un partit on tot li va de cara i on cada xut que fa entre els tres pals acaba en gol. Tota l'efectivitat de cara a barraca que li havia faltat a l'equip durant la temporada es concentra en un sol partit i abans de la mitja hora de joc els verd-i-negres ja guanyaven 6 a 0. Al final, 7 a 1 i 3 punts molt importants que permeten a l'equip sortir dels llocs de descens. I esperem que per no tornar-hi més.

Aquest dissabte el CEM es plantava davant dels seus aficionats amb l'obligació d'aconseguir la victòria si o si, ja que si bé es cert que l'equip portava 3 partits sense perdre, un punt en cada una d'aquestes jornades no seria un balanç gens bo si no s'aconseguia la victòria aquesta setmana contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i que es podria dir de la nostra lliga. Així que els homes de Joan Enric van sortir esperonats al terreny de joc i amb ganes de fer-ho bé per encarrilar el partit de seguida. Però no s'esperaven pas que les coses sortirien tan bé. Va començar el matx i al minut 2, Òscar Rofes era objecte d'una falta a la banda esquerre. Prats la va posar picada al punt de penal i d'allí va sortir Rudi que va aconseguir rematar de cap la pilota al primer pal i fer pujar l' 1 a 0 al marcador. Semblava que les coses anaven per bon camí. I és que només 2 minuts després apareixien els mateixos protagonistes. Prats s'escapava per la banda esquerra tot sol i donava la pilota al punt de penal on Rudi esperava per rematar i fer pujar el 2 a 0 al marcador. Minut 5 de partit i el CEM guanyava 2 a 0. La majoria d'aficionats no van arribar a veure cap d'aquests dos gols, ja que o encara no havien arribat o el Pere encara els hi estava servint el cafè.

Cap al minut 20, Òscar Rofes s'escapava molt bé del seu defensor per la banda esquerre i s'internava dins l'àrea. Molt murri, va fer una passada de la mort molt perillosa i un defensa visitant en l'intent de rebutjar se la va acabar colant a la seva porteria. 3 a 0 i la cosa encara podia millorar. 7 minuts més tard, Arnau feia una gran pressió per banda esquerra i el lateral visitant es va veure obligat a donar-la al porter, però la passada li va quedar curta i la va caçar Rudi, el qual va xutar però el porter va poder refusar. El rebot va anar a parar a la frontal de l'àrea on hi havia Arnau, que va engaltar un potentíssim xut que quan ja es colava dins un defensa va poder rebutjar encara no sap com. Aquest rebot va tornar a parar als peus de Rudi, el qual va xutar i un defensa la va treure amb les mans. L'àrbitre no va dubtar i va xiular penal, tot i que per sorpresa de tothom no va voler expulsar al defensa, ni tan sols li va treure targeta, en l'error més clamorós de tot el partit. L'encarregat de llançar-lo va ser Prats, el qual sense problemes va fer pujar el 4 a 0 al marcador. 3 minuts després, Sales s'internava molt bé per l'àrea i aconseguia rematar, tot i que el porter va poder refusar a córner. En aquest mateix, Prats va centrar la pilota al primer pal i un defensa seu la va rebutjar cap al segon, on hi havia Rudi que lliure de marca feia pujar el 5 a 0 al marcador. I encara no s'havia arribat a la mitja hora de joc. Només 5 minuts després, Prats feia una centrada (que es convertiria en la seva tercera assistència de gol del partit)al punt de penal on esperava Òscar Sales per rematar de cap i fer pujar el 6 a 0 al marcador. Ningú es podia creure el que estava passant, i això que l'equip no estava fent el seu millor partit. Es va arribar al descans amb un 6 a 1, ja que els visitants van poder retallar distàncies en un refús de Jaume que va quedar mort dins l'àrea.

A la segona part l'equip no es podia relaxar ja que els visitants ja no tenien res a perdre i ho donarien tot per intentar fer el màxim possible. El CEM va anar aguantant bé el partit, tot i que el Sant Salvador va apretar més i Jaume va haver de realitzar 2 o 3 intervencions de mèrit. Però dissabte estava clar que era el dia del Montbrió sense cap mena de dubte, i en una gran jugada personal de Sales aquest aconseguia treure's un potent xut, el qual aconseguia refusar el porter, tot i que el rebot anava a parar a peus de Rudi, el qual feia pujar el 7 a 1 definitiu i el seu 4rt al compte particular. Aquest gol ja si que va acabar d'enfonsar als visitants, que només desitjaven que l'àrbitre xiulés al final. Miquel i Wilson, que havien entrat al terreny de joc per rematar la feina, van donar un toc d'aire fresc a l'equip i la veritat que haguessin pogut fer augmentar el marcador encara més. Primer Wilson en una gran escapada va provar una vaselina desde quasi mig camp veient la sortida del porter i la pilota per desgràcia va anar a parar al travesser. I més tard una bona jugada de Miquel va acabar amb la pilota passejant-se per la línia que ningú va aconseguir fer entrar. Al final, xiulet final de l'àrbitre i un resultat que serveix per fer pujar l'autoestima a l'equip i demostrar-nos que som dignes d'aquesta categoria i que tenim molt a dir.

La setmana que ve, en l'últim partit de la primera volta ens enfrontarem a la Unió Astorga, penúltim classificat i tan necessitat de punts com nosaltres. Esperem comptar amb la sempre fidel afició, ja que l'equip ho donarà tot per tornar de Reus amb els tres punts i anar-ho a celebrar a la Girasol. 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

GRAN PARTIT ENTRE POBLES

El CEM realitza un partit intensíssim en un camp molt complicat com és el del Maspujols. La intensitat va ser la gran protagonista per part dels dos equips, on en cap moment van concedir un minut de treva i mai cap dels dos va donar el partit per perdut. En la primera part el CEM va dominar més, però el Maspujols no es va rendir i a la segona va passar per damunt del Montbrió. Al final, repartiment de punts que es pot considerar just.

Dissabte arribava el primer partit del 2012 i el CEM tenia ganes de començar l'any amb bon peu. Però no tenia un repte fàcil, ja que s'enfrontava a un Maspujols tan necessitat de punts com nosaltres i a més al seu camp, on la dificultat de treure-hi punts és alta. Tot i això, l'equip va començar amb ganes de jugar bé al futbol, però va ser el Maspujols qui va sortir amb molta més intensitat i va manar durant els primers deu minuts. El CEM estava descolocat i els locals apretaven molt fort, fins al punt que en el minut 5 el seu sempre perillós davanter Cordo va estar a punt de fer pujar el primer gol al marcador en una rematada de cap dins l'àrea que va sortir a fora per molt poc. Poc a poc, el CEM va anar assentant-se al partit i va començar a controlar més la pilota. I no va tardar en avisar en un bon xut de falta tret per Guillem que va anar a fora per ben poc. Cal destacar la gran feina feta aquest dissabte per Jose Mari i el dandi de Riudecanyes, que van tancar amb pany i forrellat el mig del camp i van fer molt difícil el joc pel mig al Maspujols.

Poc després, Prats va treure una falta ràpida i la va passar a Joan, i aquest va entrar a l'àrea i es va treure un potentíssim xut que es colava a porteria, però un defensa local va desviar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era just al davant, no va dubtar a xiular penal i expulsar el defensor. L'encarregat de llençar la pena màxima va ser Prats. Aquest, sabedor que Julen, el porter del Maspujols, és un gran parador de penals, va ajustar molt la pilota al pal i a mitja altura, i tot que el meta va encertar la trajectòria, no va poder fer res per parar-lo i el 0 a 1 pujava el marcador. Era el primer gol de Prats en aquesta lliga després de la seva llarga lesió, des d'aquí el felicitem i esperem que no tardin a arribar-ne molts més. Les coses es posaven de cara pel Montbrió, que es veia per davant en el marcador i a més a més jugava amb un home més. Al cap de poc l'àrbitre va assenyalar la mitja part i els dos equips es van retirar als vestidors, sabedors que el partit no estava ni molt menys resolt. Seria una segona part complicada i segur que molt intensa.

I així va ser. El CEM sabia que el Maspujols donaria el 200% en els últims 45 minuts i havia d'estar molt atent i fort en defensa. I la veritat és que en els primers 20 minuts ho va estar molt, amb un grandíssim Joan Sabaté que va aconseguir frenar en tot moment al seu extrem dret, un dels homes més perillosos del Maspujols. Semblava que el Montbrió poc o molt tenia el partit controlat, però en una jugada enrebassada a la frontal de l'àrea, Pau, un dels seus davanters va aconseguir emportar-se la pilota i fer-la entrar a la porteria amb una vaselina davant la sortida de Marc. Aquest gol va esperonar moltíssim als locals i va tocar al Montbrió, que tot i això no es volia rendir. I val a dir que no ho va fer, i només 5 minuts després, en una centrada de Miquel, Rudi va poder rematar dins l'àrea, però el porter la va aconseguir blocar. I ves per on com és el futbol, que en la sacada del porter en aquesta jugada, aquest va posar la pilota a la frontal de l'àrea contrària i Cordo va aconseguir pentinar-la i fer pujar el 2 a 1 al marcador que feia embogir al Maspujols i deixava tocat de mort al Montbrió a falta de 8 minuts per al final. Semblava que el partit ja estava decidit i el resultat acabaria d'aquella manera, però el CEM mai es va rendir, i només 5 minuts després Jose Mari posava una pilota boníssima al punt de penal que Rudi aconseguia rematar de cap i fer pujar l'empat al marcador, aconseguint fer-li el primer gol al seu ex equip. Després d'això, el partit es va tornar boig, amb uns últims 5 minuts d'anades i vingudes en que qualsevol hagués pogut marcar, tot i que el que ho va tenir més a prop va ser el CEM en un increible xut del jove Wilson amb la cama esquerre que va anar a parar a la creueta de la porteria rival. Al final, xiulet de l'àrbitre i repartiment de punts en un gran partit d'altíssima intensitat.

Amb aquest resultat, el CEM acumula tres empats seguits, i tot i que sempre és bo no perdre, l'equip necessita una victòria per començar a escalar alguna posició que li permeti estar en zona tranquila. I aquesta intentarem que arribi aquest mateix dissabte contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i rival directe en la lluita per la permanència. Esperem que els aficionats responguin i que l'equip pugui aconseguir la primera victòria a casa del 2012. Tots junts, sempre endavant, 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

EMPAT AMB SABOR A POC

El CEM realitza un dels partits més seriosos de la temporada i manté contra les cordes durant tot el partit al Cambrils United, que mai es va sentir còmode en el terreny de joc. El fort vent que va bufar va dificultar molt el joc per part dels dos equips, però el CEM, molt més acostumat a jugar en condicions climatològiques i terrenals dures, va dominar el partit i va ser clar mereixedor de la victòria, que per desgràcia no va arribar.

Després del bon partit realitzat la jornada anterior contra el Marina, el CEM volia corroborar aquest bon joc i aconseguir tancar l'any 2011 amb una victòria davant de la seva afició. Enfront tenia un Cambrils United acabat de baixar de 1era regional i que en teoria està cridat a estar a entre els favorits per pujar de categoria, tot i que els seus resultats i el joc vist aquest dissabte ho posin en dubte.

Els homes de Joan Enric van començar molt enxufats el partit, controlant bé la pilota i dominant tot i el vent que bufava. Poc a poc els verd-i-negres s'anaven acostant a les immediacions de l'àrea rival i les ocasions començaven a arribar. Primer va ser Anguera amb un xut creuat el que va estar molt a prop de fer pujar el primer gol al marcador. Més tard, en la jugada més clara del partit, Sales donava una passada de cap en profunditat a Rudi i aquest encarava el porter. Quan ho tenia tot de cara per marcar, el jove davanter inexplicablement i en un gran error va voler ajustar massa la pilota al pal i aquesta va sortir fora. Aquestes errades són les que fan restar punts i així va ser. Poc després, es va arribar a la mitja part.

En la segona part, el guió va ser el mateix, tot i que el vent va augmentar encara més i la dificultat per jugar va ser més gran. El Cambrils quasi que no va disposar de cap ocasió clara per marcar, i el CEM s'anava acostant sempre amb perill a la porteria rival. Els davanters verds-i-negres anaven provant jugades d'atac però no encertaven en l'última passada o en l'últim remat. En una gran jugada de Prats, aquest va fer paret amb Rudi i va entrar dins l'àrea, creuant la pilota en la sortida del porter. Quan tothom ja cantava gol, el meta va aconseguir treure una increible punta de peu amb la qual va desviar la pilota a córner. No hi va haver gaire temps per res més i l'àrbitre va assenyalar el final del partit.

Val a dir que mirat fredament aconseguir un empat contra un dels equips capdavanter no és un mal resultat, però vist el joc de l'equip i l'enorme superioritat que va tenir davant del rival, és clar que mereixíem la victòria. Però bé, tot el que sigui sumar és bo i poc a poc i amb l'ajuda de tots el CEM aconseguirà escalar posicions i situar-se en una zona tranquil·la. Ara és moment de celebrar l'acabament d'un any molt bo per l'equip en que s'ha assolit un ascens històric pel poble. Que tingueu tots un molt bon Nadal i un bon any nou 2012!!! Ens veiem al camp del Maspujols el 8 de Gener. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

UNA PART PER CADASCÚ

El CEM fa un bon partit al camp del Marina i realitza una gran primera part on hauria pogut marxar amb un 2 o 3 gols d'avantatge en el marcador. La mala fortuna ho va impedir, i en la segona part l'ímpetu del Marina va fer que aconseguissin l'empat. El resultat va ser just.

Aquest dissabte l'equip jugava contra un equip que està a la zona calenta igual que ell. I no s'hi valia a badar. Una altra derrota, després de les 4 seguides que portàvem, suposava enfonsar-se més en la classificació i que els altres equips s'escapessin. Davant, un vell conegut com el Marina que en els últims partits ha posat les coses difícils, però on sempre s'ha vist un nivell molt igualat entre els dos equips. I dissabte no va ser diferent.

El CEM va sortir molt més enxufat que el Marina, això si, i al minut 7 ja es va avançar en el marcador en una centrada de Rudi per la banda esquerre que Sales va rematar al fons de la xarxa estrenant el seu compte particular. Segur que a partir d'ara els gols li començaran a entrar tots seguits. Més tard, les tornes es van canviar i Sales va cedir la pilota a Rudi, que va rematar a fora per poc. El Montbrió tenia totalment controlat al Marina, i les ocasions s'anaven succeint, mentre que el Marina era inexistent en atac. Quan ja s'estava acabant la primera part, una cessió de Sales amb el cap va deixar la pilota a Rudi a la frontal de l'àrea, i el remat d'aquest es va estavellar al pal. Va ser una llàstima ja que aquest gol hauria fet molt de mal als locals.

A la segona part, el CEM volia sortir fort i intentar rematar el partit. Però el Marina va sortir més fort, i va començar a tenir ocasions clares. Als 30 segons ja va estar a punt de fer pujar l'empat al marcador, i en el minut 15, en una jugada desafortunada dins de l'àrea va aconseguir el gol de l'igualada. Aquest gol va animar més al Marina, però no va pas enfonsar al CEM, que ho va seguir intentant. La veritat és que es va veure un partit molt interessant on els dos equips van disposar d'ocasions clares. Anguera per molt poc no va marcar de vaselina, després ells van estavellar una pilota al travesser i més tard va ser Wilson qui va tenir una gran ocasió per marcar, però no ho va aconseguir. Al final, un empat que tot i que tenia un gust una mica agredoç, val a dir que és just i que almenys trenca la ratxa d'un CEM que feia 4 setmanes que no puntuava. 

La setmana que ve del pont no es juga, i després es jugarà l'últim partit de l'any a casa davant el CAmbrils Unió, i esperem despedir el 2011 amb una victòria al municipal i menjar-nos els torrons ben alegres. Força CEM, tots junts ho aconseguirem!!

TRES PARTITS, TRES DERROTES...

El CEM acumula tres derrotes seguides en els últims tres partits, cosa que li ha suposat tornar a endinsar-se cap als llocs de descens, zona que de la que havia aconseguit sortir en les últimes setmanes. 1 derrota a casa i 2 de seguides a fora han condemnat l'equip i el posen en una situació compromesa, ja que s'ha de començar a sumar aviat per tal de no deixar escapar els equips que té prop seu.

Val a dir que les últimes setmanes no ho ha tingut fàcil el CEM. Enfront ha tingut 3 equips forts els quals tots alguna vegada, no fa gaire, han estat a la primera regional.  Primer de tot els verd-i-negres van rebre a l'Icomar, un equip molt ben ordenat. El partit va començar bé, però en dos errors puntuals de l'equip els visitants es van posar 0 a 2 quan corria el minut 20. Abans d'arribar al descans, Rudi deixava una mica d'esperança al rematar una bona centrada d'Anguera i fer pujar l'1 a 2 al marcador. Però a la segona part la història es va repetir. Els visitants van tornar a marcar i es van posar 1 a 3. Poc després però, el CEM no es rendia i en una jugada de Sales, la pilota va arribar a Anguera i aquest amb un xut molt precís feia pujar el 2 a 3 que mantenia les esperances. Però tot es va acabar al minut 30 quan Antoni es va veure obligat a cometre penal i va ser expulsat. Ara si, amb el 2 a 4 al marcador el Montbrió es va rendir i el partit va acabar.

La setmana següent l'equip visitava l'Alhambra de Reus, un equip fort que ocupa la tercera plaça. El Montbrió va fer un bon partit i va tindre bones ocasions per treure com a mínim un empat, però un gol en cada part dels locals va fer marxar l'equip de Reus amb 0 punts la butxaca.

I en l'últim d'aquest partits el CEM es va tornar a desplaçar, aquest cop al camp del Nàstic. L'equip sabia que si feia un bon partit treuria alguna cosa positiva, i va sortir a per totes. I la veritat és que no va poder començar més bé, ja que al minut 4, després d'una gran passada interior d'Anguera, Rudi feia pujar el 0 a 1 al marcador amb una vaselina que sorprenia al porter. Semblava que la cosa pintava molt bé, però només 10 minuts després el Nàstic va empatar i 1 minut abans de la mitja part es va adelantar en el marcador.

Aquest gol va fer molt mal al Montbrió, que va sortir a la segona part tocadíssim i en menys de 15 minuts va rebre 2 gols més que el va destrossar del tot. Tot i això, l'equip no es va descomposar i va lluitar dignament per mantenir la imatge i poder aconseguir algun gol més. Al final, 4 a 1 i tercera derrota de tres...

Ara seria molt fàcil abandonar el vaixell, engegar-ho tot a rodar, passar de tot, enfadar-se... però precisament ara el que toca és fer tot el contrari!! El CEM es caracteritza pel seu ambient de poble, de grup unit, de pinya, de comunió entre públic i jugadors, entre companys i amics... i ara més que mai això ho hem de demostrar, i que millor per fer-ho que a casa, davant la nostra gent. Aquesta setmana en tenim l'oportunitat davant el Vilaseca, així que va montbrionencs, amb dos collons diguem, SOTA L'ESCUT BATEGA EL COR D'UNA AFICIÓ, JO SÓC DEL C.E. MONTBRIÓ!!!!

PRIMERA VICTÒRIA A DOMICILI

El CEM realitza un dels partits més seriosos de la temporada i aconsegueix emportar-se la victòria contra tot pronòstic del camp de l'Hospitalet, un molt bon equip que va posar les coses molt difícils als verd-i-negres. El gran treball realitzat per la defensa i la punteria dels davanters van fer que l'equip aconseguís sumar els primers tres punts fora de casa i situar-se a la zona tranquila de la classificació per primer cop.

El de dissabte era un partit força complicat per l'equip, ja que tornàvem a jugar fora després de la dolorosa derrota soferta dues setmanes abans al camp del Sant Pere i Sant Pau. Tothom era conscient que tornaria a ser un partit molt complicat, sabent que l'Hospitalet juga molt bé a futbol i que a l'equip sempre li costa jugar en camps de gespa. Però tot i això els jugadors sortien al camp amb les idees molt clares i amb ganes de demostrar que el partit a casa del líder va ser un accident.

Tot i això, els primers minuts van ser de clar domini local que jugava la pilota amb comoditat i trenava bones jugades. Aquest cop però, els homes de Joan Enric estaven molt ben situats al terreny de joc i no deixaven que l'Hospitalet arribés amb perill a l'àrea defensada per Jaume. Els minuts anaven passant i el joc es concentrava al mig del camp, ja que cap dels dos equips aconseguia arribar amb claredat a l'àrea rival. S'ha de dir però que el CEM arribava amb comptagotes a la zona de perill. Sense cap jugada significativa, s'arribava al descans amb la sensació que s'estava treballant bé.

La segona part va ser una altra història. Els verd-i-negres van començar a creure en les seves possibilitats i va estirar les línies arribant cada vegada amb més perill a l'àrea de l'Hospitalet, sobretot amb molt bones internades d'Anguera, que va tornar a protagonitzar un gran partit. En una centrada de les seves, Rudi va recollir la pilota a la mitja lluna i va ser objecte de falta. Era una falta clarament per un dretà, i de fet tothom s'esperava això. Però Anguera se la sap molt llarga i va ser ell el que la va picar, fent passar la pilota entremig de la barrera i fent pujar el primer gol al marcador que donava moltes esperances als visitants. Jimmy està destinat a ser un dels grans protagonistes d'aquesta temporada i de fet ja ho està sent, tal com demostren els 3 gols que ja porta en aquesta campanya.

Aquest gol va esperonar als visitants, que en els 5 minuts següents va tenir a l'Hospitalet contra les cordes i a punt va estar de sentenciar primer en una rematada de cap de Rofes a centrada d'Anguera que va marxar a fora per molt poc i més tard en un intercanvi de papers va ser l'ex del Montroig que a punt va estar de marcar en rematar una centrada de Rofes que va treure el porter in extremis. Semblava que el partit es decantava a favor del CEM, però al minut 15 en una bona internada dels locals Marc, que havia sortit per Jaume a la mitja part, va sortir a blocar la pilota i un dels davanters es va tirar a sobre seu. Increiblement l'àrbitre va assenyalar penalti i va ensenyar la targeta groga a Marc. Però ves per on, el destí té aquestes coses i com que sabia que el penal era injust, no va permetre que la pilota entrés i el xutador la va estavellar al pal. Aquest fet va fer veure al Montbrió que sinó sentenciava el partit aviat la cosa es podia complicar molt. I al minut 70, en una jugada sense aparent perill, Marc va passar la pilota a Rudi desde la seva àrea. Quan semblava que el defensa la rebutjaria, aquest se la va empassar i Rudi va iniciar una carrera cap a la bola. El porter va sortir i va intentar despejar, sense èxit. La pilota va quedar morta a la frontal de l'àrea i l'ex del Maspujols va aconseguir recollir-la, fer un petit toc i disparar-la ben fort cap a porteria, aconseguint així fer pujar el segon gol al marcador del CEM i el seu gol número 50 desde que juga a les categories de regional.

Ara si que semblava que el partit es decantaria a favor dels visitants, tot i que encara van haver de patir de valent fins que van sentir el xiulet final. Gran alegria i gran satisfacció per un equip que cada vegada està fent les coses millor.

Esperem que aquesta mini ratxa no acabi aquí i que en el proper partit a casa davant l' Icomar s'aconsegueixi una nova victòria. Això si, s'ha de recalcar que una gran part de l'èxit d'aquest equip es gràcies a l'afició que sempre acompanya a l'equip. Diumenge va ser espectacular la gran quantitat de seguidors montbrionencs que es van desplaçar a Hospitalet, i esperem que dissabte a casa el municipal torni a estar ple i sigui un fortí. Moltes gràcies a tots, les coses comencen a sortir!!!! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!