EL JOC BRUT NO POT CONTRA EL CEM


El Montbrió realitza un gran esforç i aconsegueix la victòria en un partit on el que per desgràcia va brillar el joc brutíssim del Vallmoll. Gràcies a aquests 3 punts i a l'empat de la Pastoreta contra el Marina, l'equip es situa segon en solitari amb 2 punts d'avantatge sobre el tercer classificat a falta de 5 jornades pel final de lliga.

Dissabte era una bona oportunitat per demostrar que el nostre equip té ganes de lluitar per l'objectiu de l'ascens. Arribats en aquest punt, ja es pot dir que passi el que passi el CEM lluitarà fins a l'última jornada de lliga per quedar entre les dues places que donen accés a l'ascens de categoria. Conscient d'això, l'equip va sortir a per totes des de bon principi, tot i que davant teniem el Vallmoll, cinquè classificat i amb una ratxa increible de 9 victòries consecutives, havent guanyat a tots els equips de la part alta.

El partit va començar travat, i des de bon principi es va veure que si el Vallmoll està a la part de dalt no és perquè faci un bon joc, sinó per la duresa del seu joc i les seves marranades. El seu extrem dret es devia passar amb el cafè i va sortir tot embogit, donant patades a tort i a dret a tothom que se li posava per davant.
Intentant no entrar al seu joc, el CEM va centrar-se en el partit i en buscar la porteria rival. I poc a poc ho va anar aconseguint. Quan corria el minut 20, en una jugada assajada per la banda, Òscar Rofes va rematar a porteria i un defensa la va poder refusar. El rebot va anar a fora l'àrea, on esperava Joan que va engaltar un increible xut al segon pal que quan tothom ja cantava gol el porter va poder desviar amb la punta dels dits. Això va ser el preàmbul del primer gol del CEM, quan en el minut 29, Prats robava una pilota per la banda a tres quarts de camp i s'internava dins l'àrea, on va fer el denominat passe de la mort i Òscar Rofes, molt intel·ligent i ben situat, la va poder colar al fons de la xarxa i fer pujar el primer gol al marcador. Això donava molts ànims a l'equip, cosa que es va notar els següents minuts, ja que només 5 minuts més tard, Prats va tornar a agafar la pilota a 3 quarts de camp i va aconseguir un gol d'aquells que s'anomenen de traca i mocador. Va robar la pilota, se'n va anar del primer, va fer una carrera cap a la frontal de l'àrea, on se'n va anar de un, de dos i es va plantar sol davant del porter, al qual encara va tenir temps de regatejar-se'l i rematar a porteria buida, fent pujar el segon gol al marcador i fent embogir al públic que s'havia desplaçat al camp. Al cap de pocs minuts, es va arribar al descans.

A la segona part, el Montbrió va sortir disposat a seguir amb la concentracií i el bon joc, ja que sabia que el Valmoll no es rendiria. Però el que no sabia el CEM és que aquest equip no hauria ni de tenir permès jugar. Des de bon principi ja van començar a repartir patades i cops a tort i a dret, sense cap mena de mirament. És el pitjor equip que hem vist jugar aquesta temporada, l'equip més brut i guarro en un terreny de joc. Cops i cops i més cops, sense que l'àrbitre s'atrevís a fer res. Tal va ser la permissivitat del senyor col·legiat, que al final va aconseguir que aquests del Vallmoll es pensessin que allò era la guerra i estigués tot permès, i a conseqüència d'això en un salt de cap, un dels davanters visitants va propinar un cop de colze a l'Arnau, i li va obrir el pòmul, fent-li rajar sang. Tot i això, el senyor àrbitre, amb molt de criteri ell, no va pitar ni falta i va deixar seguir el joc. Per sort, l'Arnau no ha tingut res greu i ja està quasi recuperat. Ànims Arnau!
Apart d'això, l'únic que va passar a la segona part va ser que ni que sembli inversemblant, l'àrbitre va xiular penal a favor del Vallmoll i els visitants van poder retallar distàncies. Val a dir que després d'aquest gol el nostre equip es va tirar enrere i va tenir moments de patiment on els visitants podrien haver empatat. Sortosament, la justícia es va imposar i el CEM va aconseguir aguantar el resultat fins al final del partit, ja que hauria sigut una total injustícia que un equip que es podria dedicar plenament a la lliga de lluita lliure en comptes de la de futbol hagués pres algun punt del municipal.

Ara que el partit ja s'ha acabat, podem dir que va ser un gran resultat, que el nostre equip s'ha situat segon en solitari i que només està a les nostres mans aconseguir l'objectiu pel qual portem lluitant tota la temporada, l'ascens. Donem gràcies a tota l'afició que es va desplaçar al camp i recordem que en això estem tots junts, tots som un equip i tots junts ho aconseguirem.

El pròxim partit és el més important de la temporada, queden 5 finals i la del proper dia 30 és la primera. Juguem contra el Marina Cambrils, 4rt classificat i a dos punts nostres. Si aconseguim la victòria, seria un pas molt important de cara a deixar-los enrere. Així que esperem que es desplaci el màxim nombre d'aficionats i que ens donin la força que necessitarem per guanyar. Som-hi!!!!! 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!



NO VA PODER SER


El CEM realitza un bon partit tot i que a la primera part no va fer un bon joc. A la segona l'equip va millorar molt considerablement i va tenir assetjat al Salou quasi tots els 45 minuts, gaudint de nombroses oportunitats que els davanters no van poder aprofitar. Al final, empat a zero que deixa a l'equip en zona d'ascens però amb un sabor agredolç sabedors que s'hauria pogut aconseguir la victòria.

Dissabte passat el CEM s'enfrontava contra el que segurament és l'equip més en forma de la lliga actualment, un Salou que venia de derrotar al 1er, al 2on i al 3er classificat respectivament. Després de la gran victòria aconseguida contra la Pastoreta el dimarts, el Montbrió volia seguir amb la bona ratxa que l'ha fet ocupar les posicions capdavanteres i per fer-ho s'havia de guanyar en un partit on segurament ens trobariem un equip molt fort. I així va ser. El partit va començar amb un Montbrió que volia tenir la pilota i un Salou que estava molt ben posicionat al terreny de joc. Des de bon principi ja es va veure que el joc no era el de dimarts, i ja fos per la forta calor que feia o pel cansament d'haver jugat 3 partits en una sola setmana, l'equip estava espès i li costava generar joc. Darrere s'estava segur, la defensa no patia en excés, però a partir de que s'arribava al mig del camp, els jugadors no acabaven de definir bé les passades i perdien ràpidament la pilota. A més a més, Sales, un jugador molt important per l'equip on la seva velocitat causa molt perill a l'equip rival, estava lesionat i no va poder jugar, cosa que ens va restar una mica de pólvora davant. El CEM ho va intentar tot i que no va gaudir de gaires ocasions. Per part del Salou, només un potent xut de falta que quan ja cantaven gol, Marc va treure una miraculosa mà i la va enviar a córner. Poc després, es va arribar al descans amb la sensació que faltava posar una marxa, que podiem oferir més del que estàvem fent.

A la segona part si, a la segona part va sortir  el CEM que estem acostumats a veure, la calor havia baixat i les ganes de fer-ho bé havia augmentat, animats pel centenar d'aficionats que s'havien aplegat al terreny de joc. Els verd-i-negres van sortir a per totes, i ja al minut 5, Prats va centrar una pilota a l'àrea que Rudi va rematar de cap i va sortir a fora per molt poc. Primer avís i ja es veia que el Montbrió volia el partit. Tot i això, el Salou no renunciava a l'atac i en dues perilloses contres a punt va estar de fer-nos endur un ensurt i fer pujar el gol al marcador.
Poc després, en una jugada embarullada dins a l'àrea Rudi va poder tornar a rematar però va tornar a sortir fregant el pal. I és que la pilota no volia entrar, tal com es va demostrar en la jugada següent quan en un gran slalom de Jordi Prats, aquest va rebre la pilota de Rofes i es va plantar al punt de penal, però el seu remat va sortir fluix i el porter va poder aturar sense problemes.
Al cap de poc, va arribar la jugada que hauria pogut cambiar el resultat del partit, quan en una passada de Narcís cap a Rudi, aquest va encarar al defensa dins de l'àrea i quan ja l'havia superat, va rebre la traveta més clara de tota la seva carrera esportiva, d'aquelles que es diuen de llibre, i va caure a terra. L'àrbitre, que segons ens va dir patia una lesió que no el deixava córrer (com s'entèn que piti un partit llavors?), se'l va saltar a la torera i va decidir que no havia passat res, creant una gran indignació a les grades del municipal.
Aquest fet però no va descentrar al Montbrió del seu intent per guanyar el partit, i va seguir tenint ocasions, sense aconseguir que entressin. Una mitja xilena de Rudi que el porter va poder aturar i un remat d'Òscar Rofes que va deixar la pilota morta a l'àrea petita sense que ningú aconseguís rematar van ser les últimes jugades d'un partit que s'hauria pogut guanyar bé, tot i que dissabte era un d'aquells dies que ni que haguessim jugat una tercera part donava la sensació que la pilota no hauria volgut entrar. 

Al final però, s'ha de buscar el costat positiu, i és que es va empatar contra un bon equip i que aquest punt ens permet situar-nos en zona d'ascens tot i que amb un partit més que els nostres perseguidors. Aquesta setmana descansem, i esperem agafar forces per encarar les últimes 6 jornades i aconseguir fer-ho el millor possible, però això si, tots junts, jugadors i afició!!!! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!