QUINA LLIGA MÉS ESTRANYA!!!




En les tres últimes setmanes, al CEM no li podrien haver passat més coses estranyes i poc corrents. Dels 3 últims partits, el Montbrió només ha pogut acabar en una ocasió els 90 minuts, en un partit on segurament tampoc s'hagués hagut d'acabar per les expulsions que hauria d'haver sofert l'altre equip, el Principio.

En el partit corresponent a la 16a jornada de lliga, el CEM visitava el camp del Vilafortuny, amb la obligació d'aconseguir els 3 punts per seguir la bona ratxa que estava tenint en les últimes setmanes. I val a dir que el partit no es va poder posar millor pels interessos visitants, ja que al minut 15 de la primera part el Sales marxava per velocitat del seu marcador i amb una bonica vaselina aconseguia marcar el primer. Poc dura l'alegria a casa del pobre, i al cap de pocs minuts el Vilafortuny va empatar amb un xut de falta. Es va arribar així a la mitja part, però a la represa el Montbrió va voler sentenciar ràpid i primer Sales va tornar a adelantar els verd-i-negres i més tard va ser el Narcís, que està enratxat, que posava l'1 a 3 al marcador. Tot anava vent en popa, fins que l'àrbitre, un personatge que la lia allà on va, va voler ser el protagonista. I així va ser com va arribar la jugada desgraciada del partit. El senyoret colegiat es va inventar un penal que va ser a més de dos metres fora l'àrea i va expulsar l'Antoni. Els locals van retallar distàncies i quan el CEM es disposava a sacar de centre, el de negre va voler sentir un insult que venia desde la porteria del Montbrió i se'n va anar amb actitud xulesca a expulsar a Rolando. El porter, impotent i veient l'actitud de l'àrbitre, va donar-li un cop (no va ser tan) i aquest es va tirar a terra cridant. Seguidament, el partit es va suspendre. La resolució ha sigut 19 partits de sanció pel Rolando (actituds com aquestes no s'han de repetir) i haver d'acabar de jugar els 25 minuts que queden. Veurem que passa

La setmana següent, era jornada de festa però es va recuperar el partit ajornat de la jornada 12 entre el CEM i el Principio. A priori semblava un partit difícil, però de seguida el Montbrió va agafar les regnes del partit i va tenir contra les cordes a l'equip rival. Es va arribar a la mitja part amb 0 a 0 al marcador però amb la sensació que el partit es decantaria a favor en qualsevol moment. Tot i això, al minut 5 el CEM es va quedar amb deu homes per l'expulsió innocent de Pitarch. Però ves per on, potser és veritat que es juga millor amb 10 que amb 11 i el Montbrió encara va dominar més el partit. Fruit d'aquest domini, en una gran centrada de Joan, Rudi empalmava la pilota i feia pujar l'1 a 0 al marcador. Poc després, en un penal provocat pel propi Rudi, Narcís trencava el malefici dels penals d'aquest equip i augmentava encara més la distància. Semblava que el partit no es podia escapar, però a 3 minuts pel final va arribar la sorpresa. En una centrada dels visitants, el seu capità aconseguia retallar distàncies. Quan Marc Pàmies va agafar la pilota del fons de la xarxa, els jugadors del Principio van respondre de manera violenta i van intentar agredir-lo. L'àrbitre en va expulsar un d'ells, cosa que provocar la ira dels jugadors visitants, que van començar a increpar-lo i a dir-li de tot. Fins i tot l'entrenador va saltar al camp i li va anar dir de tot. El col·legiat, lluny de fer res, va fer com si no sentís res i va fer continuar el partit sense més conseqüències. I just a la jugada següent, en un gran xut, els visitants aconseguien miraculosament empatar el partit. Realment va ser un cop molt dur, no es poden escapar així els punts.

I en el partit de la jornada 17, que ens enfrontava al Riudecols, increïblement l'àrbitre no es va presentar al partit (es veu que estava malalt) i no es va poder jugar el partit. Quan va arribar el de reserva una hora i mitja més tard, els jugadors del Riudecols ja havien marxat cansats d'esperar. El partit s'haurà de jugar un altre dia, segurament entre setmana.

Esperem que les coses estranyes hagin quedat enrere a partir d'ara i el CEM pugui tornar a competir amb tota normalitat, intentant acabar dignament la campanya el més amunt possible. I no hi ha millor ocasió per demostrar-ho que aquesta setmana, en la qual ens visita el líder. Tots recordem el robatori sofert en la primera volta. Així que amb ganes i a fer del Municipal un fortí, que sofreixin la primera derrota a domicili de la temporada! Visca el CEM!!! 





JA TOCAVA!!

Després de 3 partits consecutius sense conèixer la victòria, el CEM es retroba en un molt bon partit on sentencia a la primera part. La veritat és que trobàvem a faltar el bon joc dels verd-i-negres i les ganes i la il·lusió amb què es va començar la pretemporada. Esperem que sigui l'inici d'una sèrie de bons resultats.

Dissabte a la tarda es presentava una ocasió inmillorable per intentar trencar la mala ratxa en la qual s'havia submergit l'equip en els últims partits. Davant es presentava l'Almoster, penúltim classificat i sense haver puntuat fora de casa en tota la lliga. Tot i això, els locals no se n'enfiaven gens d'un equip el qual ens té acostumats a donar-nos disgustos, sobretot al seu camp.
Però aquesta setmana no seria així, ja que el Montbrió va sortir enxufat des del minut zero. I és que al minut 1 amb 40 segons els locals ja havien aconseguit el primer gol del partit. Sales, com ens té acostumats, recollia una pilota i marxava en velocitat per la banda. Després de regatejar un contrari, va veure com Narcís feia una vertiginosa vertical i li cedia la pilota, el qual va recollir dins de l'àrea i amb un fort xut creuat batia el porter. Gran gol i inmillorable forma de començar un partit.
El CEM es trobava molt còmode en el terreny de joc i va seguir disfrutant del futbol i fruit d'això, als 20 minuts va arribar el segon gol. Òscar Rofes, que jugava de segon punta, recollia una pilota a la frontal de l'àrea i s'endinsava cap al lateral. Al punt de penal hi tenia al Narcís, que esperava la centrada. Però el jove riudecanyenc, en una jugada preciosa, va demostrar-nos la seva enorme qualitat amb els peus fruit dels anys i panys que s'ha passat jugant a futbol sala allà a la pista del cole de Riudecanyes. Així que en un pam de terreny, i emulant al gran Iniesta, va fer una croqueta a la línia de fons i va aconseguir fer la passada de la mort, que Narcís, enxufadíssim, va tornar a colar al fons de les malles. Gran jugada, gran Narcís enratxat i tranquilitat per seguir jugant.
El CEM gaudia de bones ocasions i volia deixar vist per sentencia el partit. I no va tardar gaire en fer-ho.
En una falta al vértex esquerra de l'àrea, Joan s'estrenava amb el CEM col·locant  un potent xut amb efecte que sorprenia el porter i entrava pel primer pal. D'aquesta manera Joan demostrava l'enorme qualitat que l'equip espera d'ell i deixava clar que en un futur serà la peça clau i el motor d'aquest equip. Al cap de poc, s'arribava a la mitja part.

La segona no va tenir gaire història. L'Almoster no generava gens de perill i el CEM controlava bé el partit. Alguna ocasió es va tenir per ampliar el marcador però aquest ja no es va moure, i es va arribar així a la fi d'un partit sense més història però que per fi deixava els 3 punts a la butxaca. S'ha de dir que els locals s'estan mostrant intractables a casa, on només han patit una derrota i tots els demés punts s'han sumat de 3 en 3, llàstima que quan juguen fora és una altra història. Esperem que això sigui l'inici d'una ratxa de bons resultats. Visca el CEM!

El pròxim partit serpa el diumenge dia 7 de febrer a les 12 del matí al camp del Cambrils, contra el Vilafortuny. Us hi esperem a tots!