EL CEM ES POSA EL MONO DE TREBALL

 Els jugadors del CEM celebren la victòria al bar on s'atura el temps, el millor bar de tot Porrera on una donació d' 1 euro pot donars molts fruits

En un partit molt difícil en un camp on molt pocs equips aconsegueixen la victòria, el CEM s'imposa per 0 gols a 1 gràcies a una gran diana d'Anguera i es manté en la quarta plaça de la classificació. Tot i ser un partit molt travat, la paciència que va tenir l'equip va fer emportar-se els 3 punts cap a Montbrió.

La dinovena jornada de lliga es presentava força complicada a can CEM. El camp del Porrera sempre ha estat un terreny complicat i fins ahir mai s'havia aconseguit guanyar des que s'havia refundat el club. A més a més, només haver pogut entrenar un dia, el fet de jugar en diumenge i a més a més a les 3 de la tarda no eren precisament bones condicions per l'equip. Tot i això, i sabent els resultats del dia anterior on els dos primers classificats havien punxat, els homes de Joan Enric sabien que tenien l'oportunitat de retallar punts i mantenir-se en la zona alta de la classificació.

El partit va començar com esperàvem, travat en totes les zones del terreny de joc i amb dificultats per poder jugar la pilota. És dificil en un camp com aquell fer-se amb el domini de la pilota, però tot i aixó el Montbrió ho va intentar i va començar a dominar el partit. Poc a poc començaven a arribar jugades de perilll, i el primer avís va ser un gran xut de Joan escorat al balcó esquerra de l'àrea que va anar a parar al travesser. Després d'això, va venir la jugada més clara fins llavors. En una pilota que marxava fora de porteria, Rudi va aconseguir avançar al defensa que la protegia i va fer la passada de la mort a Sales, el qual va controlar i va xutar. Per desgràcia el seu porter la va poder parar, i en la segona rematada del mateix Sales un defensa la va aconseguir treure. Sabíem que les coses anaven bé i poc a poc estàvem apropant-nos cada vegada més. En una altra jugada d'aquestes, Rudi va aconseguir marxar del marcador i va encarar porteria, però dos defenses se li van posar pel mig quan anava a rematar i van aconseguir treure la pilota a trompicons. Teniem oportunitats, però el gol no arribava, i fins i tot a punt del descans Magí es va treure un potent xut des de fora l'àrea que va tornar a anar a parar al travesser. Després d'això, es va arribar a la mitja part. 

En la segona part sabíem que havíem d'apretar per tal d'aconseguir la victòria, però que ells no ens u posarien gens fàcil. El partit es va anar endurint mica en mica, i l'àrbitre (del qual no en parlarem perquè no val la pena) deixava jugar com si no passés res. Fruit d'aquesta duresa, va venir una expulsió del Porrera que va beneficiar al CEM, que a partir de llavors va poder jugar amb més comoditat. Fruit d'això, en una bona jugada de Sales per la banda aquest va xutar i el porter va rebutjar. El rebot va anar a parar a Prats al punt de penal, el qual al primer toc va rematar, amb la mala fortuna que la pilota va anar a parar als peus de lúnic defensor que s'havia quedat protegint la porteria i el qual va aconseguir desviar. El gol no arribava, però les ocasions hi eren, i el cansament del Porrera cada vegada era més latent. El CEM va començar a jugar a plaer i era un continu atac i gol. Fruit d'aquesta insistència, en una gran jugada per la banda, l'Anguera va controlar la pilota i primer se'n va driblar un, després amb una magnífica croqueta se'n va driblar una altra i acte seguit no s'ho va pensar i va afusellar al porter, el qual va posar la mà però no va poder fer res per evitar la diana. El gol va fer embogir als jugadors visitants, sabedors de la importància que tenia aquell gol. Sembla que l'Anguera li té presa la mesura a l'equip del Priorat, ja que dels últims 4 enfrenaments contra ells, els hi ha marcat en 3. Gran jugada, gran gol i aguantant fins al final i defensant amb molta competència importantíssims 3 punts que van ser celebrats amb gran eufòria.

Hem de seguir així, en aquesta bona línia, treballant partit rere partit i sobretot treballant fort als entrenaments. Deixant de banda la classificació, l'equip és una pinya i això es nota en el terreny de joc. Ara ja toca pensar en el Riudecols, un equip que està atravessant una gran ratxa i que ho està demostrant amb resultats, sent l'únic equip que ha guanyat al camp del Duesaigües i aconseguint un empat davant de la Pastoreta. A més a més hem de recordar que allà vam perdre per un contundent 4 a 2. Així que tothom a animar al Montbrió aquest dissabte, tots junts, guanyarem!! 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

VICTÒRIA IN EXTREMIS

Foto del penalti llançat per Prats en l'últim minut del partit i que suposava el gol de la victòria pel Montbrió

El CEM aconsegueix una victòria importantíssima en un mal partit on cap dels dos equips va desplegar un bon joc i on el públic que es va desplaçar al municipal va contemplar un matx bastant avorrit. L'únic que feia que el partit tingués algo de distracció va ser l'àrbitre, que amb les seves accions i decisions estranyes es va convertir en el protagonista del partit.

Dissabte començava la segona volta en la qual ens visitava l'Alcover, un equip que no ens va tractar gens bé al seu camp i que ens va acabar derrotant per 4 gols a 1, a més a més de deixar lesionats a Rudi i a Alfons. Aquests factors sumats a que la setmana anterior haviem caiguts derrotats de manera injusta davant del Maspujols, feien que l'equip tingués moltes ganes de desplegar un bon joc i d'aconseguir una victòria que ens reconduís a la bona ratxa que portàvem.

Tot i que l'equip va sortir amb la mentalitat de guanyar, molt aviat es va començar a veure que no seria el dia del Montbrió. L'equip no aconseguia trobar l'equilibri ni la posició en el terreny de joc, no aconseguia fer tres passades seguides i perdia la pilota de seguida. Això va fer que l'Alcover, que no jugava gens bé tampoc, es comencés a créixer i a creure que podia treure alguna cosa positiva del partit. Poc a poc els visitants s'anaven apropant a la porteria del CEM cada vegada amb més perill, fins que en un xut des de fora l'àrea, els visitants van aconseguir sorprendre a Marc i fer pujar el 0 a 1 que ens deixava bocabadats a tots. Poc després el CEM va tenir la millor oportunitat del partit en un remat d'Antoni que va anar a parar a la creueta quan tothom cantava gol i Òscar Sales no va aconseguir fer entrar el rebot.

A partir d'allí vam intentar reaccionar, però no hi havai manera, a més de sumar-li l'extranya manera que tenia el senyor col·legiat d'arbitrar, algunes de les decisions del qual ens van perjudicar bastant. Un gol anulat a Rudi per possible fora de joc primer, i un gol anulat totalment injust a Òscar Rofes en una sacada de córner tret pel Joan per una suposada falta dins de l'àrea que només va veure ell.

Això va fer que el Montbrió es descentrés una mica, i es va arribar a la mitja part amb la sensació que s'estava jugant un dels pitjors partits de la temporada.

A la segona part el CEM va decidir posar-se les piles i anar a pel partit, i així va ser, tot i que també va influir l'entrada de Jordi Prats, que amb dolències a l'esquena s'havia quedat a la banqueta. Desgraciadament, l'equip el va necessitar i no va poder reposar tot el que hauria hagut de fer-ho. Tot i això, el del Quijote es va posar l'equip a l'esquena i als 2 minuts de la segona part va aconseguir penetrar dins l'àrea conduint la pilota i anant-se'n de tres defensors i establir la igualada en el marcador, resultat que ja era més just.

A partir d'aquí, el CEM es va apoderar totalment del partit, i l'Alcover només es limitava a tirar pilotades amunt. Tot i el domini, el Montbrió no aconseguia generar ocasions de perill i el temps anava passant, cosa que feia impacientar els locals, que necessitaven la victòria per no perdre llocs a la classificació. A partir d'un cert moment, l'àrbitre va tornar a tenir ganes de ser protagonista, i va començar a fer coses rares. Una targeta a Domènech per sacar una falta i que un defensor es posés al mig (mai havíem vist res semblant), després una targeta encara no se sap si a Rudi o a Prats per sacar ràpid una falta pitada dins l'àrea la qual va fer repetir perquè segons ell només ELL té el poder de decidir quan se saca la falta i quan no.

Però ves per on, en l'última jugada del partit, en una sacada de falta posada dins l'àrea, el senyor col·legiat va veure unes clamoroses mans d'un defensa de l'Alcover i va pitar penal. ELs jugadors de l'Alcover, davant de l'evidència quasi que no van protestar, i Jordi Prats va transformar el penal. Però no content, l'àrbitre va tornar a fer de les seves i va fer repetir el penal dient que havíem entrat a l'àrea, tot i que no ens va saber dir qui havia sigut. Prats va llençar el penal per segona vegada i el va tornar a fer entrar, i aquest cop si, el gol pujava al marcador. Al cap d'un minut, l'àrbitre xiulava el final del partit i el CEM s'emportava tres punts que potser per joc no es va acabar de merèixer. Hem de fer autocrítica i reconèixer el mal partit que vam fer i seguir treballant perquè això no torni a passar. I esperem que es millori aquesta setmana mateix, en la qual ens espera el Porrera al seu camp, un terreny de joc molt difícil per jugar en el qual l'any passat vam caure derrotats per 5 a 2. Esperem que això no torni a passar i aconseguim endur-nos la victòria. Ara més que mai, 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!

P.D. Tal com la setmana passada es va lamentar des d'aquesta pàgina l'incident de la graderia, aquesta setmana volem felicitar a la grada jove pel seu comportament, en el qual van animar en tot moment a l'equip de forma cívica. La veritat és que cada setmana que passa ens agrada més el suport incondicional que rebem i ja comencem a estar acostumats a les vuvuzeles i els tambors. Gràcies a tots els que ens apoieu!

QUINA LLÀSTIMA!

El Montbrió es deixa 3 punts en l'enfrontament contra el líder en un matx on durant molts minuts va portar la iniciativa i va ser superior al rival. El Maspujols va posar les coses molt difícils i es va acabar emportant la victòria in extremis en un dels partits més bonics que s'han vist aquesta temporada.

Dissabte el C.E Montbrió tenia potser el repte més difícil d'aquesta temporada a l'enfrontar-se contra el líder, un Maspujols acabat de baixar de segona que havia arrassat en la majoria de camps on havia jugat. Era dia de festa major, i la bona ratxa de l'equip, que no perdia des del 23 d'Octubre passat, feia preveure que seria un partit molt igualat i dipositava esperances als verd-i-negres d'aconseguir la victòria.

I la primera victòria ja va arribar abans de començar, al veure el panorama esplèndid que presentaven les grades del municipal, on es van aplegar més d'un centenar de persones que venien a animar l'equip disposats a veure un bon partit de futbol. A més a més, l'afició del Maspujols, fidel amb el seu equip, també va ajudar a omplir encara més el camp, cosa que donava un ambient espectacular al camp.

I quan l'àrbitre va fer sonar el xiulet inicial, ja es va començar a veure el que passaria al llarg del partit. Els dos equips van sortir forts, amb ganes d'agafar la iniciativa i de jugar bé al futbol. Durant els primers 45 minuts, va ser el Montbrió qui va agafar el control del partit i el que tenia més possessió de pilota, arribant amb contundència a l'àrea rival però sense sort en l'última passada que feia que no pogués gaudir d'ocasions clares. Tot i això, s'havia d'estar pendent en defensa ja que el Maspujols podia portar perill en qualsevol jugada. Cap al minut 30, va arribar potser la jugada més bonica del partit quan Jordi Prats va agafar la pilota al mig del camp, i amb una sèrie de parets va poder contactar amb Sales al lateral de l'àrea, el qual anant-se'n del contrari va poder centrar la pilota la qual Prats va caçar a la mitja volta i va rematar amb un potent xut, al qual el porter del Maspujols, Julen, va aconseguir desviar.

Després d'això, el partit va seguir amb la mateixa dinàmica, veient-se un bon futbol per part dels dos equips però sense oportunitats clares de gol, arribant a la mitja part amb el marcador d'empat a zero.

A la segona part el Montbrió volia sortir a donar la campanada i a demostrar que aquests 8 partits invicte no eren fruit de la casualitat, sinó de la feina ben feta, i per poc ho aconsegueix. Tot i que el Maspujols va despertar i va començar a portar perill a la porteria defensada per Marc, va ser el Montbrió qui va disposar de les oportunitats més clares. Primer va ser Prats qui va aconseguir infiltrar-se a l'àrea i va estar a punt de rematar, però entre el porter i el defensa van aconseguir desviar la pilota. Tot seguit va ser Rudi qui després d'una magnífica passada en profunditat de Prats rematava dins de l'àrea, però per enèssima vegada Julen, molt inspirat, va aconseguir desviar la pilota.

Semblava que el gol havia de pujar al marcador dels locals, però els visitants no estaven pas parats i també gaudien de bones ocasions. La millor que van tenir va ser una falta treta pel seu extrem Albert, que va realitzar un xut potentíssim i colocat, que molts van veure gol, però en última instància, un home que es diu Marc i que cada dia que passa es reafirma com un dels pilars d'aquest equip, va aconseguir treure una mà providencial i enviar la pilota a córner. D'aquest córner va venir una altra jugada clara pels visitants, on el seu central Xapi va rematar de cap i la pilota va anar al pal.

Després d'aquests ensurts, el CEM va tornar a buscar la porteria rival amb insistència, i en un ràpdi contraatac protagonitzat pel Joan, aquest va posar la pilota en profunditat a Òscar Rofes, i el jove riudecanyenc la va centrar a la frontal de l'àrea on esperava Rudi, que al veure que la pilota venia massa alta, va intentar sorprendre al porter amb una rematada de cap que va sortir fregant el pal. Després d'aquesta jugada, va arribar la desgràcia pels locals. En una falta treta a 3 quarts de camp pels visitants, Cordo, el killer del Maspujols, va aconseguir rematar de cap i fer pujar un gol al marcador que els arribava com aigua de Maig, ja que era el minut 85 i donava molt poc marge al Montbrió per poder remontar. Tot i això, el CEM encara va disposar d'una última oportunitat al rematar Òscar Rofes un córner que va sortir per damunt del travesser per molt poc. Després d'això, l'àrbitre va assenyalar el final del partit i els 3 punts se'ls emportava el Maspujols.

De ben segur que no ens mereixíem la derrota ni molt menys, però per qui coneixen bé aquest esport saben que la justícia aquí no mana, manen els gols que es marquen, i en aquest cas ells van aconseguir-ne un i nosaltres cap. Tot i la derrota, de cap manera podem baixar el cap, vam fer un partit increible contra un equip que anava líder, màxim golejador de la categoria i que havia estat intractable en la majoria de camps, els vam fer suar de valent per emportar-se els tres punts i vam realitzar un dels millors partits en el que portem de lliga. Si seguim així, els resultats tornaran a arribar. Ara només queda felicitar al Maspujols per la victòria, però avisant-los que no ens donin per morts, que no ens rendirem i que farem el possible per estar a final de temporada lluitant amb ells de tu a tu per les posicions capdavanteres de la classificació. Ara, a pensar en el pròxim partit davant l'Alcover que serà el pròxim dissabte a les 4 al municipal. Avui, més que mai, 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

PD. Des d'aquí volem mostrar el nostre total rebuig per l'incident que hi va haver a les acaballes del partit quan algú del públic va llançar una llauna dins del camp. Aquest comportament incívic no encaixa amb la nostra manera de ser. Primerament, aquest acte no porta enlloc, vam donar la imatge d'un equip barriobajero. Segona, ens va perjudicar a nosaltres, ja que encara quedaven dos minuts de jocs i estàvem atacant. Degut a l'incident, l'àrbitre va decidir acabar el partit i se'ns va esfumar la mínima oportunitat que podiem tenir d'empatar. I tercera i última, ens agrada molt que el municipal s'ompli de gom a gom i la gent ens animi amb trompetes, timbals i qualsevol mena d'artilugi musical que hi pugui haver, però sempre des del respecte, la humiltat i el bon comportament. Esperem i desitgem que aquest acte no es torni a repetir i poguem seguir gaudint d'aquest gran equip i d'aquesta genial afició.

EL 2011 COMENÇA AMB VICTÒRIA

El CEM comença el 2011 aconseguint una important victòria a casa de la Pobla de Mafumet, un dels camps més difícils de la categoria. L'equip va oferir un gran joc i va demostrar que tot i la parada nadalenca, no ha perdut la forma, aconseguint dominar a un dels equips més forts de la categoria.

El partit de dissabte semblava a priori un partit molt complicat, ja que l'equip es desplaçava a un dels camps més difícils de la categoria contra el 3er classificat, després de 3 setmanes d'inactivitat per les festes nadalenques. Tot i això, els homes de Joan Enric havien entrenat dur durant la setmana per tal d'aconseguir un bon resultat en el primer partit d'aquest 2011.

El partit va començar amb molta igualtat, on els dos equips es mesuraven les forces i es tantejaven mútuament. Tot i això, el CEM va ser el primer que va agafar el domini del partit i va començar a tenir la possessió de la pilota i a controlar-la còmodament. El joc es concentrava al mig del camp, on el CEM tocava i tocava intentant elaborar jugades de perill. Als 10 minuts de joc, en una jugada assajada en un sac de banda, el Magí va donar la pilota a Prats dins a l'àrea, i quan aquest va intentar fer un barret, el defensa va desviar la pilota amb la mà. L'àrbitre, que era al davant, no va dubtar ni un instant i va assenyalar el penal. L'encarregat de xutar va ser el mateix Prats, el qual en primera instància va aconseguir marcar. Però l'àrbitre, entenent que dos jugadors del CEM havien entrat abans d'hora a l'àrea, va fer repetir el penal. Prats va tornar a xutar-lo pel mateix lloc ajustada al pal i aquest cop si el gol pujava al marcador i feia justícia al que s'estava veient al terreny de joc.

A partir d'aquí, el CEM va fer segurament la millor primera part des que ha començat la temporada i va tenir contra les cordes a la Pobla, que tot i això, va posar a prova al porter Marc en més d'una ocasió, tot i que aquest es va mostrar molt segur en tot moment i no va permetre cap mena d'ensurt. Amb aquest resultat es va arribar al descans.

A la segona part, l'equip va sortir conscienciat que s'hauria de treballar molt per aguantar el resultat i aconseguir emportar-se els 3 punts d'un camp tant difícil. I tal com es preveia, la Pobla va sortir molt forta només començar i va tenir contra les cordes al nostre equip durant els deu primers minuts. Per sort, el CEM va aconseguir aguantar l'embestida local i poc a poc va anar recuperant el control del partit. Però aquest control es va perdre al minut 20, ja que Domènech, en una jugada on havia sigut objecte d'una entrada molt dura, va ser expulsat per insultar al jugador rival. Aquesta inferioritat numèrica va fer que el Montbrió hagués de renunciar a la davantera i dedicar-se a defensar i a aguantar el resultat fins al final. 

El nostre equip no estava disposat a cedir en cap moment i va aguantar les embestides amb molta casta, fins que els locals, amb l'impotència de veure que no podien aconseguir l'empat, es van dedicar a donar més cops que a jugar, i així va ser com en menys de 5 minuts es van quedar amb nou jugadors per expulsió. Això va fer que el CEM tingués una mica més d'aire, tot i que fins al final es va haver de patir de valent per aconseguir la victòria. Al sentir el xiulet final, l'alegria es va apoderar dels jugadors visitants coneixedors de que la victòria que s'acabava d'aconseguir era la recompensa a un gran partit i el fruit del treball que s'està duent a terme des de que va començar la temporada.

Al finalitzar la jornada i amb els diferents resultats, el Montbrió ha aconseguit situar-se 4rt a la classificació a un punt del 3er i a 7 del líder, el Maspujols, de moment el millor equip amb diferència, el qual ens visita la setmana que ve en el que serà segurament un dels partits més emocionants i complicats des de que s'ha començat la temporada. Si es continua treballant igual, segur que l'equip farà el possible per aconseguir un resultat positiu que el continui fent escalar posicions a la classificació. Esperem una gran assistència aquesta setmana perquè des de la grada també es visqui un gran partit. Tots junts tenim més força. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!