El Montbrió realitza un partit on tot li va de cara i on cada xut que fa entre els tres pals acaba en gol. Tota l'efectivitat de cara a barraca que li havia faltat a l'equip durant la temporada es concentra en un sol partit i abans de la mitja hora de joc els verd-i-negres ja guanyaven 6 a 0. Al final, 7 a 1 i 3 punts molt importants que permeten a l'equip sortir dels llocs de descens. I esperem que per no tornar-hi més.
Aquest dissabte el CEM es plantava davant dels seus aficionats amb l'obligació d'aconseguir la victòria si o si, ja que si bé es cert que l'equip portava 3 partits sense perdre, un punt en cada una d'aquestes jornades no seria un balanç gens bo si no s'aconseguia la victòria aquesta setmana contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i que es podria dir de la nostra lliga. Així que els homes de Joan Enric van sortir esperonats al terreny de joc i amb ganes de fer-ho bé per encarrilar el partit de seguida. Però no s'esperaven pas que les coses sortirien tan bé. Va començar el matx i al minut 2, Òscar Rofes era objecte d'una falta a la banda esquerre. Prats la va posar picada al punt de penal i d'allí va sortir Rudi que va aconseguir rematar de cap la pilota al primer pal i fer pujar l' 1 a 0 al marcador. Semblava que les coses anaven per bon camí. I és que només 2 minuts després apareixien els mateixos protagonistes. Prats s'escapava per la banda esquerra tot sol i donava la pilota al punt de penal on Rudi esperava per rematar i fer pujar el 2 a 0 al marcador. Minut 5 de partit i el CEM guanyava 2 a 0. La majoria d'aficionats no van arribar a veure cap d'aquests dos gols, ja que o encara no havien arribat o el Pere encara els hi estava servint el cafè.
Cap al minut 20, Òscar Rofes s'escapava molt bé del seu defensor per la banda esquerre i s'internava dins l'àrea. Molt murri, va fer una passada de la mort molt perillosa i un defensa visitant en l'intent de rebutjar se la va acabar colant a la seva porteria. 3 a 0 i la cosa encara podia millorar. 7 minuts més tard, Arnau feia una gran pressió per banda esquerra i el lateral visitant es va veure obligat a donar-la al porter, però la passada li va quedar curta i la va caçar Rudi, el qual va xutar però el porter va poder refusar. El rebot va anar a parar a la frontal de l'àrea on hi havia Arnau, que va engaltar un potentíssim xut que quan ja es colava dins un defensa va poder rebutjar encara no sap com. Aquest rebot va tornar a parar als peus de Rudi, el qual va xutar i un defensa la va treure amb les mans. L'àrbitre no va dubtar i va xiular penal, tot i que per sorpresa de tothom no va voler expulsar al defensa, ni tan sols li va treure targeta, en l'error més clamorós de tot el partit. L'encarregat de llançar-lo va ser Prats, el qual sense problemes va fer pujar el 4 a 0 al marcador. 3 minuts després, Sales s'internava molt bé per l'àrea i aconseguia rematar, tot i que el porter va poder refusar a córner. En aquest mateix, Prats va centrar la pilota al primer pal i un defensa seu la va rebutjar cap al segon, on hi havia Rudi que lliure de marca feia pujar el 5 a 0 al marcador. I encara no s'havia arribat a la mitja hora de joc. Només 5 minuts després, Prats feia una centrada (que es convertiria en la seva tercera assistència de gol del partit)al punt de penal on esperava Òscar Sales per rematar de cap i fer pujar el 6 a 0 al marcador. Ningú es podia creure el que estava passant, i això que l'equip no estava fent el seu millor partit. Es va arribar al descans amb un 6 a 1, ja que els visitants van poder retallar distàncies en un refús de Jaume que va quedar mort dins l'àrea.
A la segona part l'equip no es podia relaxar ja que els visitants ja no tenien res a perdre i ho donarien tot per intentar fer el màxim possible. El CEM va anar aguantant bé el partit, tot i que el Sant Salvador va apretar més i Jaume va haver de realitzar 2 o 3 intervencions de mèrit. Però dissabte estava clar que era el dia del Montbrió sense cap mena de dubte, i en una gran jugada personal de Sales aquest aconseguia treure's un potent xut, el qual aconseguia refusar el porter, tot i que el rebot anava a parar a peus de Rudi, el qual feia pujar el 7 a 1 definitiu i el seu 4rt al compte particular. Aquest gol ja si que va acabar d'enfonsar als visitants, que només desitjaven que l'àrbitre xiulés al final. Miquel i Wilson, que havien entrat al terreny de joc per rematar la feina, van donar un toc d'aire fresc a l'equip i la veritat que haguessin pogut fer augmentar el marcador encara més. Primer Wilson en una gran escapada va provar una vaselina desde quasi mig camp veient la sortida del porter i la pilota per desgràcia va anar a parar al travesser. I més tard una bona jugada de Miquel va acabar amb la pilota passejant-se per la línia que ningú va aconseguir fer entrar. Al final, xiulet final de l'àrbitre i un resultat que serveix per fer pujar l'autoestima a l'equip i demostrar-nos que som dignes d'aquesta categoria i que tenim molt a dir.
La setmana que ve, en l'últim partit de la primera volta ens enfrontarem a la Unió Astorga, penúltim classificat i tan necessitat de punts com nosaltres. Esperem comptar amb la sempre fidel afició, ja que l'equip ho donarà tot per tornar de Reus amb els tres punts i anar-ho a celebrar a la Girasol. 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!