El CEM realitza un partit molt treballat on s'avança en dues ocasions en el marcador però veu com dues grans accions del rival equilibren el marcador. Els verd-i-negres van anar de més a menys i en els últims minuts del matx fins i tot haurien pogut marxar sense cap punt. Al final, un empat i ja són cinc les jornades seguides sense perdre.
Aquest dissabte es jugava l'última jornada de la primera volta i contra un dels rivals directes per sortir de la zona perillosa de la classificació, la Unió Astorga. Separats per tres punts, els dos equips sabien que la victòria era importantíssima per allunyar-se encara més de la cua de la classificació o per no deixar escapar al rival encara més. I locals i visitants van sortir al terreny de joc disposats a donar-ho tot.
I la veritat és que va ser la Unió Astorga qui va agafar el domini del partit, amb llargues possessions que feien que els jugadors del CEM haguessin de córrer un pèl massa darrere la pilota. Tot i això, els locals no aconseguien arribar amb perill a les immediacions de Marc, on davant seu tenia una defensa espartana amb Arnau, Guillem, Jose Mari i Sabaté que van realitzar un gran partit i que van mantenir a ratlla en tot moment les embestides locals. Passat el primer quart d'hora, el Montbrió va anar trobant el seu lloc al terreny de joc i va començar a estirar línies. Fruit d'això, en el primer córner de que va gaudir Prats va penjar la pilota al segon pal i en l'intent de rebutjar un defensa va caure a terra i es va emportar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era a prop i ho va veure clar no va dubtar i va assenyalar la pena màxima. El mateix Prats va ser l'encarregat de xutar-lo, i amb la tranquilitat que el caracteritza va fer pujar el primer gol al marcador. Això va donar tranquilitat als visitants, que després del gol es van apoderar del partit, i van començar a tenir ocasions per ampliar el marcador. Primer Sales en una gran internada va estar a punt d'enfonsar la pilota al fons de les malles si no hagués sigut pel porter, que la va aconseguir treure amb la cara. I pocs instants després va ser Òscar Rofes qui en un gran xut de rosca va estar punt de marcar, però la bola no va entrar per molt poc. I com bé es diu en el món del futbol, qui molt perdona ho acaba pagant, i ja en les acaballes de la primera part una gran i mil·limètrica centrada per la banda dreta de l'Astorga va anar a parar al segon pal on el seu davanter va rematar de primeres. Entre el Marc i el pal van aconseguir treure la pilota en primera instància, però desafortunadament el rebot va caure just als peus del davanter que ara si completament sol feia pujar l'empat al marcador. 1 a 1 i l'àrbitre assenyalava el descans.
Els jugadors del CEM sabien que havien de sortir al màxim, ja que a l'Astorga l'empat no li servia de gaire. Així que dit i fet, i els verd-i-negres van sortir a donar-ho tot. I no van tardar ni 5 minuts a mossegar. Al minut 48, una gran passada en profunditat de Sales la va córrer Rudi, que va superar en velocitat al seu marcador i davant la sortida del porter la va fer aconseguir colar dins de les malles i fer pujar l'1 a 2 al marcador que feia molt mal als locals. A partir d'aquell moment, l'Astorga es va volcar amb cos i ànima a l'atac i el Montbrió sortia amb contraatacs molt perillosos. En un d'aquests, Rudi hauria pogut augmentar el marcador, però aquesta vegada el defensor li va guanyar la partida i el seu xut va anar molt fluix, sense problemes pel porter. Una falta treta per Prats que va sortir a fora per molt poc i alguna altra contra haurien pogut matar el partit, però no va ser així i quan corria el minut 83, un potentíssim xut dels locals es va colar pel mateix escaire i va fer pujar l'empat de nou al marcador. Aquest gol va esperonar a l'Astorga, que veient que el CEM començava a estar fus va apretar de valent per aconseguir la victòria, però la forta defensa visitant ho va impedir i al final es va acabar amb el repartiment de punts.
Aquest dissabte comença la segona volta i l'iniciem en un dels camps més complicats, el de la Pastoreta. Però amb la feina ben feta que estem realitzant, el bon joc que estem aconseguint i el recolzament fidel de l'afició estem segurs que aconseguirem treure alguna cosa positiva. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!