TOTS SOM MONTBRIÓ!!!

Acompanya'ns aquest dissabte en l'última batalla que li queda al nostre equip. 90 minuts per la glòria. A les 4 de la tarda, al Municipal de Maspujols, hem d'anar tots a una!!!! Tots junts ho aconseguirem!!!  1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

PARTIT HISTÒRIC!! A 90 MINUTS DE L'ASCENS!!!


El Montbrió s'emporta la victòria per 2 a 1 davant la Pobla de Mafumet en un partit en que ens jugàvem el tot per el tot. Les opcions que tenia el Montbrió de pujar de categoria passaven per derrotar a la Pobla, un equip que es jugava les poques opcions que li quedaven de pujar. En un partit històric, on es van aplegar ben bé unes 200 persones, el CEM no va decepcionar i va aconseguir una victòria que pot acabar en ascens.

Caixa o faixa, tot o res, vida o mort.... podríem definir el partit d'aquest dissabte de moltes maneres...
En la penúltima jornada de lliga (l'últim partit al municipal de Montbrió), el CEM es jugava pràcticament la totalitat de les opcions de PUJAR DE CATEGORIA. Enfront hi havia la Pobla B, un equip molt fort que s'estava jugant el mateix.
És per això que vam fer una crida a l'afició en el partit més important de la temporada.
Havia de ser un partit molt especial, i s'havia de fer  el possible perquè el municipal fos una OLLA A PRESSIÓ.
I així va ser. El públic, com en tota la temporada, no va fallar, i el camp es va omplir de gom a gom, era espectacular veure les mes de 200 persones que van baixar, totes vestides de verd i disposades a acompanyar l'equip en la victòria. 90 minuts, on ens jugàvem la feina de 9 mesos.

I l'equip va sortir enxufadíssim. És cert que davant teniem un bon equip, però en cap moment vam deixar que portessin les regnes del partit. En els primers minuts, Sales va tenir una boníssima oportunitat al escapar-se del seu marcador per velocitat però el seu xut creuat va sortir a fora per molt poc. Poc després, una jugada assajada de córner entre el Guillem, el Prats i l'Òscar Rofes, va acabar en un xut d'aquest útlim que el defensa va poder treure en l'últim instant. Anguera també disposava de diverses ocasions, i en una internada boníssima, va regatejar al seu defensor i el seu xut sec el va aconseguir desviar el porter a córner. 
La Pobla, mig intimidada per l'ambient que es vivia al municipal, trenava bones jugades, però la nostra defensa impedia qualsevol mena de perill sobre la porteria de Marc, que en la primera part va tenir molt poca feina. Es va arribar al descans amb 0 a 0 al marcador, però amb la sensació que tard o d'hora podia arribar el gol.

A la segona part es va sortir encara més enxufats que en la primera, i de seguida el Montbrió es va posar a atacar. L' Anguera, amb les seves internades per la banda, no parava de generar perill, i en una passada seva de la mort quasi que puja el primer gol al marcador si no arriba a ser que a Rofes se li va quedar la pilota una mica enrera. Poc després, una altra jugada d'atac del CEM va generar que Sales controlés la pilota a la frontal de l'àrea, i quan un jugador li va aconseguir posar la punta i desviar-la, va caure prop d'Òscar Rofes, que està en un moment de màxima plenitud de forma. No s'ho va pensar, i tal com li va caure la pilota als peus la va engaltar convertint-la en una bola de canó que va entrar com una exhalació ajustada al pal. El jove riudecanyenc, que en partits de màxima tensió és quan es creix més, va fer un golàs d'aquells anomenats de traca i mocador. El municipal es va ensorrar, i tothom festejava el gol amb gran alegria. La banda del bar feia furor, i tot el públic no parava d'animar.

Ara tocava vigilar i rematar el partit. I no van passar ni 5 minuts. En un córner en contra, l'Antoni la va treure i la va donar a Rofes, que estava al mig del camp. Aquest, veient la internada de Prats, li va donar en profunditat. El del Quijote, la va controlar, i va frenar, i en un impressionant canvi de ritme es va desfer del seu marcador. Quan ja era dins l'àrea disposat a xutar, va ser objecte d'un clar penal que l'àrbitre no va dubtar en senyalar. Tot i que era expulsió, el col·legiat només va ensenyar targeta groga.
Prats, com ens té acostumats, no va fallar i va fer pujar el 2 a 0 al marcador que donava una gran tranquilitat a l'equip.
Fruit d'això, però, el CEM es va relaxar en excés i va permetre que la Pobla estirés línies.  Després d'un rebot en un córner, un dels seus jugadors es va quedar sol dins l'àrea i va poder fer pujar el 2 a 1 al marcador a falta de 10 minuts. Val a dir que els nervis van aflorar, però l'equip va controlar la situació en tot moment, i fins i tot Rudi, i més tard Pedret haurien pogut fer pujar el 3 a 1 al marcador, però el resultat ja no es va moure.
Al finalitzar el partit, els jugadors i els aficionats van exclatar de joia sabent que havien aconseguit un pas importantíssim i decisiu de cara a l'ascens.

Ara queden 90 minuts. 90 minuts a casa d'un Maspujols campió, el millor equip de la categoria i el més regular que ha fet valer la seva superioritat des de la primera jornada de lliga. Serà un partit complicat, jugar contra un equip campió i amb una tendència tan positiva no és fàcil. Però la nostra il·lusió, el nostre treball i sobretot la nostra unió segur que seran una arma molt positiva per aconseguir endur-nos els 3 punts i poguer dir ben alt i ben fort, que hem pujat de categoria. 
Esperem la màxima afluència de públic per ajudar-nos a aconseguir l'objectiu i poder cridar tots junts i ben fort: 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!




AMB DOS COLLONS!!!

El Montbrió torna a golejar per segona setmana consecutiva i es consolida com a clar aspirant a l'ascens en un partit on es va poder seguir via twitter. El resultat al camp de l'Almoster i la victòria de la Pobla de Mafumet contra la Pastoreta fan que el partit de la setmana que ve que enfrontarà a CEM i a Pobla al Municipal sigui de caixa o faixa, ja que qui s'emporti la victòria del partit tindrà l'ascens assegurat. 


Aquesta setmana tocava guanyar a un camp que en els últims anys només ha fet que donar disgustos al CEM. A més a més, l'objectiu de l'ascens és cada vegada més a prop i no ens podem permetre ni una badada. Així que l'equip va sortir al camp a donar-ho tot. I així va ser, des del primer minut de partit només i va haver un clar dominador del joc, tot i que l'Almoster ens portava molt de perill a pilota aturada. Per sort, al minut 12, després d'una bona passada de Prats, Sales creuava la pilota davant la sortida del porter i feia pujar el 0 a 1 al marcador. Tot i aquest gol, l'Almoster portava molt de perill a l'àrea del CEM amb sacades de banda i pilotes aturades, ja que ho aconseguien rematar tot. Cal destacar, i amb lletres majúscules, la feina de Marc, ja que dissabte va ser un dels autèntics protagonistes, traient fins a 4 mans salvadores que un altre porter no hagués pogut treure. Els davanters de l'Almoster es desesperaven, ja que veien com els seus remats, que la majoria eren molt bons i col·locats, sempre acabaven sent desviats per un home que venia de ser retratat en un barco i el qual tenia molta son. Tot i aquestes circumstàncies, segueix sent un crack sota pals, i està a un pas d'aconseguir convertir-se en el porter menys golejat de tota la categoria. 
Gràcies a aquestes parades, l'Almoster no es va créixer. Al minut 37, Antoni veia l'internada de Narcís i li passava en profunditat. Narcís, veient la sortida del porter, va intentar la vaselina però el meta la va aconseguir parar, tot i que el rebot va tornar a anar a peus de Narcís, i aquest cop si, sense deixar-la botar, la va poder fer entrar al fons de la xarxa i fer pujar el 0 a 2 al marcador. Poc després, s'arribava al descans, això si, amb un últim ensurt per cada equip. Primer l'Almoster enviava una pilota al pal en una sacada de córner, i el CEM poc després responia amb una pilota al pal a rematada de Prats.

Els jugadors del CEM no es podien relaxar gens, ja que sabien que aquest camp els havia jugat molt males passades. A més a més, sobre el municipal d'Almoster estava caient una tormenta ben forta i no feia presagiar gaire bon auguri. Per sort, els jugadors van sortir molt concentrats i amb ganes de rematar la feina. Quan corria el minut 13, en una gran centrada de Jordi Anguera, Rofes realitzava una gran rematada de cap que es colava ajustada al pal i feia pujar el 0 a 3 al marcador, cosa que feia tranquil·litzar els verd-i-negres. 
Al cap de 5 minuts, però, l'Almoster aconseguia retallar distàncies i fer entrar una mica la por al cos al Montbrió. Però el CEM aquest any no està per bromes, i treballa molt bé. Així doncs, no va permetre que els locals especulessin ni un segon amb que tenien alguna possibilitat i només 6 minuts després, Anguera centrava la pilota a la frontal de l'àrea i Rudi s'avançava al seu marcador, aconseguint controlar la pilota al punt de penal i creuant la pilota davant la sortida del porter. 1 a 4 i ara si, l'Almoster abaixava els braços. Però dissabte hi havia un home extramotivat, que encara no havia donat la seva última paraula. Així que quan corria el minut 42, Òscar Rofes controlava una pilota a 3 quarts de camp, i veient que el porter estava avançat, tranquil·lament executava una fantàstica vaselina que es colava dins la porteria i feia pujar l'1 a 5 al marcador, i definitivament consagrava al jove riudecanyenc com el jugador del partit i segur que la realització del seu millor partit de la temporada.

Poc després xiulet final de l'àrbitre i alegria immensa dels montbrionencs, que veuen com ja només estan a un pas de la glòria. 9 mesos de feina es poden veure consolidats la setmana que ve. Si s'aconsegueix la victòria, ja es podrà dir, de manera definitiva, que el Montbrió haurà aconseguit l'ascens de categoria per segona vegada a la seva història!!! Així, que ara si, ara ja és el moment definitiu, necessitem a tothom, necessitem que tot el poble ens faci costat, si estem tots junts, farem un infern del Municipal per la Pobla de Mafumet, i amb la força de tots plegats, aconseguirem emportar-nos els 3 punts i pujar a 3a catalana!!!!
Vinga Montbrió, tots junts podem!!!! 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!




GOLEJADA PER SEGUIR SOMIANT


El CEM realitza un gran partit davant la seva afició i goleja a un Vilafortuny que fins al minut 35 va oposar força resistència. Les ganes d'agradar a l'afició i la motivació d'aconseguir l'ascens fan del Montbrió un equip amb molta garra i molta ambició, i destrossa un Vilafortuny que va baixar els braços abans de la mitja part.

Després de l'empat a Marina, el CEM rebia un Vilafortuny que a casa seva ens va fer patir i ens va prendre dos punts. L'equip, conscient d'això, no volia que passés el mateix i va sortir molt concentrat per intentar solucionar el partit de seguida. Però, a vegades, tantes ganes de fer les coses bé i ràpid produeixen nervis i tensions, i és el que va passar en els primers minuts. El Montbrió dominava però fallava moltes ocasions, a vegades per falta de concentració. Tot i aquests primers nervis, poc a poc els verd-i-negres van anar agafant les rendes del partit i van començar a controlar la situació. En el minut 35, un clar penal per mans d'un defensa visitant es va convertir en el primer gol de la tarda obra de Prats. Al cap de 3 minuts, l'Antoni, en una gran internada per la banda, realitzava el passe de la mort, que no podia recollir ningú i se n'anava cap a l'altra banda de camp. Allà, Magí la va recollir i va tornar a fer la passada de la mort, i aquest cop si, Prats posava la punta i feia pujar el 2 a 0 al marcador. Les coses es posaven de cara pel CEM.
Al minut 44, Antoni veia l'internada de Prats i li feia una gran passada interior des del propi camp. Prats va córrer la bola tot i que semblava que el porter arribaria molt abans per refusar. Però quina va ser la sorpresa quan al porter li va passar la pilota entre les cames i se la va menjar, cosa que va aprofitar Prats per rematar a porteria buida, i fer pujar el 3er gol al marcador i aconseguir el seu segon hat-trick de la temporada.

A la segona part el CEM no es volia relaxar, i volia augmentar l'avantatge en el marcador. Així va ser com en el minut 60 Rudi agafava una pilota al mig del camp, i anant-se'n del seu marcador posava una bola en profunditat a Òscar Rofes, el qual aprofitava a la perfecció i batia al porter per baix al primer pal. 4 a 0 i el CEM s'agradava. Al cap de 10 minuts, en una sacada de banda treta per Magí, aquest buscava el cap de Guillem al primer pal, el qual va pentinar cap al punt de penal i allí esperava Rudi, que rematant de cap feia pujar la maneta al marcador. Al cap de poc entrava Pop, realitzant el seu millor partit de la temporada. Només 2 minuts després d'entrar, marxava en velocitat del seu marcador i davant la sortida del porter creuava la pilota al primer pal. Quan tothom ja cantava gol, un defensa va aconseguir desviar la bola just un segon abans que la pilota entrés a la xarxa.
Poc després en una bona jugada d'Anguera per la banda, aquest posava la pilota al punt de penal i Pop no va arribar a rematar-la, però al segon pal esperava Sales, molt atent, i feia pujar el definitiu 6 a 0 al marcador.
Després del xiulet final, gran victòria, gran treball i gran afició. Cada vegada queda menys i l'objectiu cada dia està més a prop. 
Ara toca preparar el partit d'Almoster, un camp trampa on els últims anys no s'hi ha pogut guanyar mai. Però si ho fem tots junts, segur que ho aconseguirem. 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!




EMPAT IMPORTANTÍSSIM

El CEM aconsegueix un valuós empat al camp del Marina Cambrils i s'assegura dependre d'ell mateix per aconseguir l'ascens de categoria. Tot i que el partit va ser molt dur i es va haver de treballar molt, els verd-i-negres van aconseguir aguantar l'embestida local i treure un punt importantíssim de Cambrils.

Dissabte era un partit a caixa o faixa, si perdiem, deixàvem de dependre de nosaltres mateixos per aconseguir pujar de categoria, però si empatàvem o guanyàvem ens asseguràvem dependre únicament de nosaltres per aconseguir l'objectiu. I així va ser, l'equip va sortir amb moltes ganes de defensar el treball realitzat durant 9 mesos i de no permetre que el Marina pensés que tenia cap possibilitat.
Però aquell dia el Marina, que jugava amb algun jugador del seu equip superior (tot i les màfies i les patranyes que constantment realitzen i que diuen que no són filial de ningú), va fer un molt bon partit i no deixava que el Montbrió gaudís de la possessió de la pilota, cosa que els va matar quan van anar a Montbrió, ja que es van veure repassats de dalt a baix i el CEM els va donar una lliçó de com es juga humilment a futbol, i no de manera tramposa i xulesca que sovint caracteritza la directiva del Marina.
La qüestió és que el Marina estava ben posicionat, la tocava bé i fruit d'això va venir el primer gol del partit. En una passada buscant l'esquena de la defensa, el seu davanter es va poder escabullir i va creuar la pilota davant la sortida de Marc, fent pujar el 1 a 0 al marcador. 
Aquest gol va tocar als jugadors del CEM, que veien com el Marina estava realitzant un partit molt complet i no els deixava jugar còmodament. Poc després, es va arribar al descans amb la sensació que es podia fer més.
A la segona part, el CEM va sortir enxufat a pel partit, ja que sabia que ho havia de donar tot sinó volia deixar escapar l'oportunitat de dependre de si mateix. I així va ser, a la segona part els jugadors del Marina ja no tenien tan controlat el partit i el CEM va anar estirant línies. Poc a poc s'anava apropant a la porteria rival amb passades interiors que els davanters intentaven aprofitar. En una d'aquestes jugades, Magí passava la bola en profunditat a la banda a Rudi i aquest intentava marxar del seu marcador, el qual en última instància aconseguia posar la cama i fer-la rebotar en Rudi, i la pilota sortia per línia de banda. En aquell moment es va produir un canvi, cosa que va fer desconcentrar als jugadors del Marina. Quan l'àrbitre va donar permís per sacar, el lateral del Marina va sacar cap al seu central a la frontal de l'àrea, i quan aquest va intentar controlar, la pilota li va marxar llarga. Allí, molt atent hi havia Rudi el qual va robar la pilota al central i fent una finta va aconseguir donar la pilota a Prats que entrava com una bala dins l'àrea, i quan es disposava a xutar, va ser objecte d'un clar penal. El mateix Prats va xutar la pena màxima i va fer pujar l'empat al marcador.

A partir d'allí el Marina va intentar alguna cosa, però ja no podia i el Montbrió estava molt ben col·locat al terreny de joc. Així que els minuts van anar passant i en el minut 48 l'àrbitre xiulava el final del partit, i el Montbrió rebia la recompensa d'una feina molt ben feta. La pròxima setmana el CEM intentarà continuar amb la feina ben feta en la visita del Vilafortuny al Municipal. Us hi esperem!