EMPAT AMB REGUST.. PERÒ BO



El CEM realitza un partit molt treballat on s'avança en dues ocasions en el marcador però veu com dues grans accions del rival equilibren el marcador. Els verd-i-negres van anar de més a menys i en els últims minuts del matx fins i tot haurien pogut marxar sense cap punt. Al final, un empat i ja són cinc les jornades seguides sense perdre.

Aquest dissabte es jugava l'última jornada de la primera volta i contra un dels rivals directes per sortir de la zona perillosa de la classificació, la Unió Astorga. Separats per tres punts, els dos equips sabien que la victòria era importantíssima per allunyar-se encara més de la cua de la classificació o per no deixar escapar al rival encara més. I locals i visitants van sortir al terreny de joc disposats a donar-ho tot.
I la veritat és que va ser la Unió Astorga qui va agafar el domini del partit, amb llargues possessions que feien que els jugadors del CEM haguessin de córrer un pèl massa darrere la pilota. Tot i això, els locals no aconseguien arribar amb perill a les immediacions de Marc, on davant seu tenia una defensa espartana amb Arnau, Guillem, Jose Mari i Sabaté que van realitzar un gran partit i que van mantenir a ratlla en tot moment les embestides locals. Passat el primer quart d'hora, el Montbrió va anar trobant el seu lloc al terreny de joc i va començar a estirar línies. Fruit d'això, en el primer córner de que va gaudir Prats va penjar la pilota al segon pal i en l'intent de rebutjar un defensa va caure a terra i es va emportar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era a prop i ho va veure clar no va dubtar i va assenyalar la pena màxima. El mateix Prats va ser l'encarregat de xutar-lo, i amb la tranquilitat que el caracteritza va fer pujar el primer gol al marcador. Això va donar tranquilitat als visitants, que després del gol es van apoderar del partit, i van començar a tenir ocasions per ampliar el marcador. Primer Sales en una gran internada va estar a punt d'enfonsar la pilota al fons de les malles si no hagués sigut pel porter, que la va aconseguir treure amb la cara. I pocs instants després va ser Òscar Rofes qui en un gran xut de rosca va estar punt de marcar, però la bola no va entrar per molt poc. I com bé es diu en el món del futbol, qui molt perdona ho acaba pagant, i ja en les acaballes de la primera part una gran i mil·limètrica centrada per la banda dreta de l'Astorga va anar a parar al segon pal on el seu davanter va rematar de primeres. Entre el Marc i el pal van aconseguir treure la pilota en primera instància, però desafortunadament el rebot va caure just als peus del davanter que ara si completament sol feia pujar l'empat al marcador. 1 a 1 i l'àrbitre assenyalava el descans.

Els jugadors del CEM sabien que havien de sortir al màxim, ja que a l'Astorga l'empat no li servia de gaire. Així que dit i fet, i els verd-i-negres van sortir a donar-ho tot. I no van tardar ni 5 minuts a mossegar. Al minut 48, una gran passada en profunditat de Sales la va córrer Rudi, que va superar en velocitat al seu marcador i davant la sortida del porter la va fer aconseguir colar dins de les malles i fer pujar l'1 a 2 al marcador que feia molt mal als locals. A partir d'aquell moment, l'Astorga es va volcar amb cos i ànima a l'atac i el Montbrió sortia amb contraatacs molt perillosos. En un d'aquests, Rudi hauria pogut augmentar el marcador, però aquesta vegada el defensor li va guanyar la partida i el seu xut va anar molt fluix, sense problemes pel porter. Una falta treta per Prats que va sortir a fora per molt poc i alguna altra contra haurien pogut matar el partit, però no va ser així i quan corria el minut 83, un potentíssim xut dels locals es va colar pel mateix escaire i va fer pujar l'empat de nou al marcador. Aquest gol va esperonar a l'Astorga, que veient que el CEM començava a estar fus va apretar de valent per aconseguir la victòria, però la forta defensa visitant ho va impedir i al final es va acabar amb el repartiment de punts.

Aquest dissabte comença la segona volta i l'iniciem en un dels camps més complicats, el de la Pastoreta. Però amb la feina ben feta que estem realitzant, el bon joc que estem aconseguint i el recolzament fidel de l'afició estem segurs que aconseguirem treure alguna cosa positiva. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

GOLEJADA HISTÒRICA AL MUNICIPAL


El Montbrió realitza un partit on tot li va de cara i on cada xut que fa entre els tres pals acaba en gol. Tota l'efectivitat de cara a barraca que li havia faltat a l'equip durant la temporada es concentra en un sol partit i abans de la mitja hora de joc els verd-i-negres ja guanyaven 6 a 0. Al final, 7 a 1 i 3 punts molt importants que permeten a l'equip sortir dels llocs de descens. I esperem que per no tornar-hi més.

Aquest dissabte el CEM es plantava davant dels seus aficionats amb l'obligació d'aconseguir la victòria si o si, ja que si bé es cert que l'equip portava 3 partits sense perdre, un punt en cada una d'aquestes jornades no seria un balanç gens bo si no s'aconseguia la victòria aquesta setmana contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i que es podria dir de la nostra lliga. Així que els homes de Joan Enric van sortir esperonats al terreny de joc i amb ganes de fer-ho bé per encarrilar el partit de seguida. Però no s'esperaven pas que les coses sortirien tan bé. Va començar el matx i al minut 2, Òscar Rofes era objecte d'una falta a la banda esquerre. Prats la va posar picada al punt de penal i d'allí va sortir Rudi que va aconseguir rematar de cap la pilota al primer pal i fer pujar l' 1 a 0 al marcador. Semblava que les coses anaven per bon camí. I és que només 2 minuts després apareixien els mateixos protagonistes. Prats s'escapava per la banda esquerra tot sol i donava la pilota al punt de penal on Rudi esperava per rematar i fer pujar el 2 a 0 al marcador. Minut 5 de partit i el CEM guanyava 2 a 0. La majoria d'aficionats no van arribar a veure cap d'aquests dos gols, ja que o encara no havien arribat o el Pere encara els hi estava servint el cafè.
Cap al minut 20, Òscar Rofes s'escapava molt bé del seu defensor per la banda esquerre i s'internava dins l'àrea. Molt murri, va fer una passada de la mort molt perillosa i un defensa visitant en l'intent de rebutjar se la va acabar colant a la seva porteria. 3 a 0 i la cosa encara podia millorar. 7 minuts més tard, Arnau feia una gran pressió per banda esquerra i el lateral visitant es va veure obligat a donar-la al porter, però la passada li va quedar curta i la va caçar Rudi, el qual va xutar però el porter va poder refusar. El rebot va anar a parar a la frontal de l'àrea on hi havia Arnau, que va engaltar un potentíssim xut que quan ja es colava dins un defensa va poder rebutjar encara no sap com. Aquest rebot va tornar a parar als peus de Rudi, el qual va xutar i un defensa la va treure amb les mans. L'àrbitre no va dubtar i va xiular penal, tot i que per sorpresa de tothom no va voler expulsar al defensa, ni tan sols li va treure targeta, en l'error més clamorós de tot el partit. L'encarregat de llançar-lo va ser Prats, el qual sense problemes va fer pujar el 4 a 0 al marcador. 3 minuts després, Sales s'internava molt bé per l'àrea i aconseguia rematar, tot i que el porter va poder refusar a córner. En aquest mateix, Prats va centrar la pilota al primer pal i un defensa seu la va rebutjar cap al segon, on hi havia Rudi que lliure de marca feia pujar el 5 a 0 al marcador. I encara no s'havia arribat a la mitja hora de joc. Només 5 minuts després, Prats feia una centrada (que es convertiria en la seva tercera assistència de gol del partit)al punt de penal on esperava Òscar Sales per rematar de cap i fer pujar el 6 a 0 al marcador. Ningú es podia creure el que estava passant, i això que l'equip no estava fent el seu millor partit. Es va arribar al descans amb un 6 a 1, ja que els visitants van poder retallar distàncies en un refús de Jaume que va quedar mort dins l'àrea.

A la segona part l'equip no es podia relaxar ja que els visitants ja no tenien res a perdre i ho donarien tot per intentar fer el màxim possible. El CEM va anar aguantant bé el partit, tot i que el Sant Salvador va apretar més i Jaume va haver de realitzar 2 o 3 intervencions de mèrit. Però dissabte estava clar que era el dia del Montbrió sense cap mena de dubte, i en una gran jugada personal de Sales aquest aconseguia treure's un potent xut, el qual aconseguia refusar el porter, tot i que el rebot anava a parar a peus de Rudi, el qual feia pujar el 7 a 1 definitiu i el seu 4rt al compte particular. Aquest gol ja si que va acabar d'enfonsar als visitants, que només desitjaven que l'àrbitre xiulés al final. Miquel i Wilson, que havien entrat al terreny de joc per rematar la feina, van donar un toc d'aire fresc a l'equip i la veritat que haguessin pogut fer augmentar el marcador encara més. Primer Wilson en una gran escapada va provar una vaselina desde quasi mig camp veient la sortida del porter i la pilota per desgràcia va anar a parar al travesser. I més tard una bona jugada de Miquel va acabar amb la pilota passejant-se per la línia que ningú va aconseguir fer entrar. Al final, xiulet final de l'àrbitre i un resultat que serveix per fer pujar l'autoestima a l'equip i demostrar-nos que som dignes d'aquesta categoria i que tenim molt a dir.

La setmana que ve, en l'últim partit de la primera volta ens enfrontarem a la Unió Astorga, penúltim classificat i tan necessitat de punts com nosaltres. Esperem comptar amb la sempre fidel afició, ja que l'equip ho donarà tot per tornar de Reus amb els tres punts i anar-ho a celebrar a la Girasol. 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

GRAN PARTIT ENTRE POBLES



El CEM realitza un partit intensíssim en un camp molt complicat com és el del Maspujols. La intensitat va ser la gran protagonista per part dels dos equips, on en cap moment van concedir un minut de treva i mai cap dels dos va donar el partit per perdut. En la primera part el CEM va dominar més, però el Maspujols no es va rendir i a la segona va passar per damunt del Montbrió. Al final, repartiment de punts que es pot considerar just.


Dissabte arribava el primer partit del 2012 i el CEM tenia ganes de començar l'any amb bon peu. Però no tenia un repte fàcil, ja que s'enfrontava a un Maspujols tan necessitat de punts com nosaltres i a més al seu camp, on la dificultat de treure-hi punts és alta. Tot i això, l'equip va començar amb ganes de jugar bé al futbol, però va ser el Maspujols qui va sortir amb molta més intensitat i va manar durant els primers deu minuts. El CEM estava descolocat i els locals apretaven molt fort, fins al punt que en el minut 5 el seu sempre perillós davanter Cordo va estar a punt de fer pujar el primer gol al marcador en una rematada de cap dins l'àrea que va sortir a fora per molt poc. Poc a poc, el CEM va anar assentant-se al partit i va començar a controlar més la pilota. I no va tardar en avisar en un bon xut de falta tret per Guillem que va anar a fora per ben poc. Cal destacar la gran feina feta aquest dissabte per Jose Mari i el dandi de Riudecanyes, que van tancar amb pany i forrellat el mig del camp i van fer molt difícil el joc pel mig al Maspujols.
Poc després, Prats va treure una falta ràpida i la va passar a Joan, i aquest va entrar a l'àrea i es va treure un potentíssim xut que es colava a porteria, però un defensa local va desviar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era just al davant, no va dubtar a xiular penal i expulsar el defensor. L'encarregat de llençar la pena màxima va ser Prats. Aquest, sabedor que Julen, el porter del Maspujols, és un gran parador de penals, va ajustar molt la pilota al pal i a mitja altura, i tot que el meta va encertar la trajectòria, no va poder fer res per parar-lo i el 0 a 1 pujava el marcador. Era el primer gol de Prats en aquesta lliga després de la seva llarga lesió, des d'aquí el felicitem i esperem que no tardin a arribar-ne molts més. Les coses es posaven de cara pel Montbrió, que es veia per davant en el marcador i a més a més jugava amb un home més. Al cap de poc l'àrbitre va assenyalar la mitja part i els dos equips es van retirar als vestidors, sabedors que el partit no estava ni molt menys resolt. Seria una segona part complicada i segur que molt intensa.

I així va ser. El CEM sabia que el Maspujols donaria el 200% en els últims 45 minuts i havia d'estar molt atent i fort en defensa. I la veritat és que en els primers 20 minuts ho va estar molt, amb un grandíssim Joan Sabaté que va aconseguir frenar en tot moment al seu extrem dret, un dels homes més perillosos del Maspujols. Semblava que el Montbrió poc o molt tenia el partit controlat, però en una jugada enrebassada a la frontal de l'àrea, Pau, un dels seus davanters va aconseguir emportar-se la pilota i fer-la entrar a la porteria amb una vaselina davant la sortida de Marc. Aquest gol va esperonar moltíssim als locals i va tocar al Montbrió, que tot i això no es volia rendir. I val a dir que no ho va fer, i només 5 minuts després, en una centrada de Miquel, Rudi va poder rematar dins l'àrea, però el porter la va aconseguir blocar. I ves per on com és el futbol, que en la sacada del porter en aquesta jugada, aquest va posar la pilota a la frontal de l'àrea contrària i Cordo va aconseguir pentinar-la i fer pujar el 2 a 1 al marcador que feia embogir al Maspujols i deixava tocat de mort al Montbrió a falta de 8 minuts per al final. Semblava que el partit ja estava decidit i el resultat acabaria d'aquella manera, però el CEM mai es va rendir, i només 5 minuts després Jose Mari posava una pilota boníssima al punt de penal que Rudi aconseguia rematar de cap i fer pujar l'empat al marcador, aconseguint fer-li el primer gol al seu ex equip. Després d'això, el partit es va tornar boig, amb uns últims 5 minuts d'anades i vingudes en que qualsevol hagués pogut marcar, tot i que el que ho va tenir més a prop va ser el CEM en un increible xut del jove Wilson amb la cama esquerre que va anar a parar a la creueta de la porteria rival. Al final, xiulet de l'àrbitre i repartiment de punts en un gran partit d'altíssima intensitat.

Amb aquest resultat, el CEM acumula tres empats seguits, i tot i que sempre és bo no perdre, l'equip necessita una victòria per començar a escalar alguna posició que li permeti estar en zona tranquila. I aquesta intentarem que arribi aquest mateix dissabte contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i rival directe en la lluita per la permanència. Esperem que els aficionats responguin i que l'equip pugui aconseguir la primera victòria a casa del 2012. Tots junts, sempre endavant, 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

EMPAT AMB SABOR A POC


El CEM realitza un dels partits més seriosos de la temporada i manté contra les cordes durant tot el partit al Cambrils United, que mai es va sentir còmode en el terreny de joc. El fort vent que va bufar va dificultar molt el joc per part dels dos equips, però el CEM, molt més acostumat a jugar en condicions climatològiques i terrenals dures, va dominar el partit i va ser clar mereixedor de la victòria, que per desgràcia no va arribar.


Després del bon partit realitzat la jornada anterior contra el Marina, el CEM volia corroborar aquest bon joc i aconseguir tancar l'any 2011 amb una victòria davant de la seva afició. Enfront tenia un Cambrils United acabat de baixar de 1era regional i que en teoria està cridat a estar a entre els favorits per pujar de categoria, tot i que els seus resultats i el joc vist aquest dissabte ho posin en dubte.
Els homes de Joan Enric van començar molt enxufats el partit, controlant bé la pilota i dominant tot i el vent que bufava. Poc a poc els verd-i-negres s'anaven acostant a les immediacions de l'àrea rival i les ocasions començaven a arribar. Primer va ser Anguera amb un xut creuat el que va estar molt a prop de fer pujar el primer gol al marcador. Més tard, en la jugada més clara del partit, Sales donava una passada de cap en profunditat a Rudi i aquest encarava el porter. Quan ho tenia tot de cara per marcar, el jove davanter inexplicablement i en un gran error va voler ajustar massa la pilota al pal i aquesta va sortir fora. Aquestes errades són les que fan restar punts i així va ser. Poc després, es va arribar a la mitja part.

En la segona part, el guió va ser el mateix, tot i que el vent va augmentar encara més i la dificultat per jugar va ser més gran. El Cambrils quasi que no va disposar de cap ocasió clara per marcar, i el CEM s'anava acostant sempre amb perill a la porteria rival. Els davanters verds-i-negres anaven provant jugades d'atac però no encertaven en l'última passada o en l'últim remat. En una gran jugada de Prats, aquest va fer paret amb Rudi i va entrar dins l'àrea, creuant la pilota en la sortida del porter. Quan tothom ja cantava gol, el meta va aconseguir treure una increible punta de peu amb la qual va desviar la pilota a córner. No hi va haver gaire temps per res més i l'àrbitre va assenyalar el final del partit.

Val a dir que mirat fredament aconseguir un empat contra un dels equips capdavanter no és un mal resultat, però vist el joc de l'equip i l'enorme superioritat que va tenir davant del rival, és clar que mereixíem la victòria. Però bé, tot el que sigui sumar és bo i poc a poc i amb l'ajuda de tots el CEM aconseguirà escalar posicions i situar-se en una zona tranquil·la. Ara és moment de celebrar l'acabament d'un any molt bo per l'equip en que s'ha assolit un ascens històric pel poble. Que tingueu tots un molt bon Nadal i un bon any nou 2012!!! Ens veiem al camp del Maspujols el 8 de Gener. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!