Es regala la segona part

CEM 1 - 2 BONAVISTA

Aliniació: Marc, Arnau, Guillem, Oriol V, Magí, Benet, Marçal, Salas, Prats, Ferran i Rudi. També van jugar Ramó, Wilson i Oriol B.

El partit del passat dissabte es presentava amb molt de fred, molt de vent i coincidia amb el partit del Barça. Però tot i això, no van ser excuses perquè l'afició del CEM, un cop més, volia estar al costat de l'equip i ajudar a tirar endavant un partit que es prevenia complicat, ja que ens visitava el Bonavista, el tercer classificat. El CEM va sortir concentrat i intentant fer les coses bé, amb molt de respecte a l'equip visitant. El vent i el fred eren constants al municipal, cosa que feia que no es pugués veure un partit alegre. Destacar que en el minut 15, el Bonavista tenia una ocasió molt clara per inaugurar el marcador, amb un penal a favor. Però el jugador va enviar la pilota als núvols. Sort que hi ha la xarxa al darrera de la porteria, sinó la pilota hagués anat a la piscina. I destacar ja en el minut 28, quan en una bona contra del CEM a tocs ràpids, la pilota va anar a la banda i Oscar Salas va intentar centrar una pilota que un defensa rival la va desviar cap a dins a la porteria. Així doncs, el CEM s'avançava al marcador. I així es va arribar a la mitja part.
En la segona, just en el primer minut, el Bonavista aconseguia l'empat. Una badada col.lectiva dels jugadors rivals feia que en un remat suau i ajustat al pal, l'equip rival aconseguia l'empat. Un gerro d'aigua molt freda, ja que la serietat i el treball de la primer part se n'anava a norris amb un minut. El Bonavista es va esperonar, i va veure com realment podria aconseguir treure algun punt del municipal. I finalment, al minut 69  aconseguien el defintiu 1 a 2 al marcador, també en una contra i en una jugada que semblava que no portaria perill. Llavors els nervis, les presses es van apoderar dels jugadors municipals. I decisions polèmiques de l'àrbitre feien perdre els papers als jugadors verds. Però no hi va haver reacció. Al final, el Bonavista es va tancar bé al seu camp per defensar la victòria.

En resum, un partit que es podia haver aguantat a un rival que està situtat molt bé a la classificació. Al acabar el partit la sensació és que es podia haver sumat un punt perfectament. 
Amb els resultats que es van donar al cap de setmana, tampoc ha estat greu aquesta derrota, tot i que sempre busquem intentar sumar punts, ja que els que tinguem, ja no ens els treuran i així poder arribar tranquils a final de temporada.
Això és el que s'intentarà a la visita al camp de l'Alcover, el pròxim Diumenge a les 16.30 de la tarda.

1,2.3 ... MONTBRIÓ

Puntet. Bo o dolent?

SANT PERE I SANT PAU 1 - 1 CEM

Aliniació: Marc, Arnau, Guillem, Marçal, Magí, Víctor, Joan, Ramó, Prats, Ferran, Rudi. També van jugar Salas, Oriol B.

Partit que es disputava el diumenge al matí al camp del Sant Pere i Sant Pau. Entre que l'horari no era habitual i el mal estat del terreny de joc (es va poder jugar tot i que durant tot el cap de setmana ha plogut), el CEM no va poder realitzar un bon partit que es presentava com una molt bona oportunitat per sumar els tres punts fora de casa i deixar els rivals de la part baixa de la classificació amb més distància. Però no va ser.
I això que en el minut 3, Jordi Ramó aconseguia el gol visitant en rematar una pilota a la frontal de l'àrea. Vés per on, es posaven les coses pel bon camí pel CEM en els primers minuts, cosa que feia temps que no s'aconseguia i que realment havia passat la mateixa història però al revés, que en molts partits s'encaixava el primer gol en contra als primers instants de partit. Tot i el gol, els locals no es van enfonsar, i van començar a abançar línies. Era un moment clau del partit, ja que la situació a la classificació del SP i SP no els afavoria, creiem que si hagués un altre gol en aquests primers minuts, els locals s'enfonsarien en nivell de joc i en el nivell psiquic. Però no va ser així, ja que els locals tenien més ocasions i les seves jugades podien ser llargues i fent diferents tocs, ja que l'estat del terreny de joc els afavoria. Per contra, el CEM no aconseguia donar tres passes seguits, fruit de l'estat del terreny de joc i de la manca de xispa que es veia en els jugadors. I en el minut 29, una jugada a la banda va ocasionar el gol de l'equip local, en una remtada creuada que ni la defensa ni el porter van poder evitar. Cinc minuts després, el SP i SP tenia una ocasió molt clara, quan el davanter seu es plantava davant de la porteria defensada per Marc, i va intentar fer una vaselina davant de la sortida del porter, però aquest ho va veure i va evitar el gol. A la mitja part, s'arribava en un merescut 1 a 1.
Toni feia dos canvis per canviar la dinàmica del CEM, ja que tornem a dir que no feia el seu millor partit i no es veien els tocs típics del CEM.
Però el SP i SP també va sortir amb ganes de poder marcar algun gol, ja que veien que era una oportunitat única per poder sumar els tres punts. Diferents pilotes al pal i diverses jugades de perill van fer que la defensa del CEM i el porter es possessin les piles per no encaixar cap gol. En els últims 15 minuts de partit, semblava que el CEM estava més a prop d'aconseguir el gol de la victòria. Però ja era massa tard. Gairebé a les acaballes del partit, Prats va intentar una vaselina al porter, que va sortir fregant el pal. Final del partit, empat a 1.
Un punt fora de casa sempre és bo, però el rival permetia pensar que es podrien haver aconseguit els tres punts. Però el nivell de joc del CEM no va ser per tal d'aconseguir-los. Així que el puntent aconseguit el podem valorar com a positiu i també com a negatiu. Així que s'acaba la setmana de tres partits, amb un balanç d'un victòria, un empat i una derrota. El pròxim partit, a casa el dissabte a la tarda davant d'un Bonavista que està molt ben situat a la classificació, però sent al Municipal de Montbrió segur que els homes de Toni aniran a per la victòria.

1,2,3 ... MONTBRIÓ!

No va ser el dia del CEM

CEM 0 - 1 CAMBRILS UNITED

Aliniació: Marc, Arnau, Guillem, Oriol V, Arnau, Marçal, Joan, Salas, Prats, Ferran, Rudi. També van jugar Victor, Wilson, Ramó i Oriol B.

Jornada entre setmana degut a que en el seu dia es va aplaçar el partit que disputaven el CEM i el Cambrils United. El CEM venia d'una victòria important davant del Mas Pellicer i el Cambrils United amb ganes de plantar cara en un camp bastant difícil. I és que els de Cambrils havien preparat molt bé el partit, ja que es van desplaçar a poblacions veïnes per preparar el partit en un camp que no és de gespa.
El partit va estar força igualat. El CEM intentava fer jugades, però l'alçada del United i la contundència d'aquests no van poder fer que el joc fós fluït. Així doncs, l'United només creava perill en centrades i rematades, ja que només es va limitar a fer aquest joc. Per altra banda el CEM no trobava els tocs necessaris per arribar a l'àrea visitant. En un sac d'una falta, sobre el minut 30, Prats estava a la barrera i va desviar la pilota amb el cap. Però l'àrbitre, incomprensiblement, va xiular penal, davant de la desesperació dels jugadors, afició i banqueta local. Com podia pitar un penal quan era totalment innexistent? Però el porter local, Marc, va tornar  a parar la pena màxima. Ja en porta dos en dos partits, i en moments clau. Això va esperonar el CEM, però no va tenir cap ocasió clara  a porta.
A la mitja part, s'arribava en un més que merescut empat a 0.
En la segona, el Cambrils United va seguir fent les centrades a l'àrea, tornem a repetir que només es va limitar a fer això. En un embolic a l'àrea del CEM, un jugador local va intentar refusar la pilota que havia quedat morta a l'àrea petita, en tan mala fortuna que va anar a topar a la cara del porter local, i aquesta va entrar. Cop molt fred pels locals, ja que el Cambrils United no va fer mèrits per aconseguir aquest gol. Això va esperonar als jugadors de Toni, que van posar una marxa més i el setge a la porteria visitant. Ramó va tenir la primera ocasió, però el porter la va desviar. Els visitants van començar a protestar i a mostrar una actitud no gaire agradable, fins i tot un personatge de la grada de l'afició visitant, va saltar al camp a parar una baralla dialecta entre els jugadors. L'United va acabar amb dos expulsats i defensant la seva porteria amb ungles i dents. Prats va tenir dues ocasions claríssimes, en un llançament de falta directa i en un còrner, però la pilota no volia entrar i va acabar tocant el pal. Final del partit, derrota que no feia justícia al que es va veure al camp.
Agraïr la presència d'aficionats al camp, tot i ser un dimecres al vespre-nit. També donar molt suport a l'Stefan, que es va desplaçar al camp després de patir la lesió de la setmana passada. El pròxim partit serà a Sant Pere i Sant Pau, el diumenge al matí. Partit molt important ja que es tracta d'un equip de la part baixa de la classificació i rival directe per evitar el descens. I també no es vol recordar la última visita al camp dels tarragonins, on es va sortir escaldat l'última visita que es va fer.

1,2,3 ... MONTBRIÓ!

Èxtasi final !!!



CEM 3 - 2 MAS PELLICER

Aliniació: Marc, Arnau, Guillem, Oriol V, Ferran, Marçal, Benet, Salas, Prats, Ramó i Rudi. També van jugar  Victor, Magí, Oriol B, Joan, Stefan i Wilson.

Començava la tarda al municipal a les 4 amb la presentació del futbol base del CE Montbrió i també del primer equip. Cal a dir que fa molt i molt de goig veure la canalla petita del poble defensant la samarreta verda i l'escut del CEM des de ben petitets. Així doncs, un a un i passant pel mig del passadís fet pels integrants del primer equip del CEM, es presentaven els petits del club. Fent-se ja la típica foto amb l'escut i finalment posant amb tot l'equip i els seus respectius entrenadors. Finalment, va ser el torn de la presentació del primer equip. I per acabar l'acte, una foto general de tots els integrants del CEM, grans i petits barrejats. Després d'aquest acte, tocava concentració, escalfament i partit important davant del Mas Pellicer.
Era un partit molt important, ja que es volia donar una molt bona imatge davant de l'afició i oblidar el resultat de la setmana passada, amb la derrota contundent al camp del Vilaseca. Des d'un bon principi, es veia que el Mas Pellicer també venia amb ganes de guanyar el partit i amb la duresa que és habitual en el seu equip. Les primeres ocasions van venir per part del CEM, quan Oscar Salas va xutar una centrada que va sortir per ben poc. Llavors era el torn del Mas Pellicer, quan el seu jugador amb més perill va enviar un xut molt enverinat que Marc, amb una gran intervenció, va poder desviar la pilota al pal i després a còrner. En aquells moments era el Mas Pellicer qui tenia més ocasions, però una bona defensa, seria i amb el porter local atent, no arribaven a gaire perill. Llavors ja va venir el torn de Rudi, que està en un gran estat de forma. En el minut 38 aconseguia el primer gol local. I just sis minuts després, al 44, altre cop Rudi, aconseguia el segon gol, en un bon remat de còrner. Així s'arribava al descans, amb victòria del CEM però amb una gran duresa per part de l'equip visitant.
Toni esperonava als seus a la mitja part al vestidor que aquest partit es guanyava amb collons, amb ganes i sense  por al cos, ja que el Mas Pellicer havia posat el nivell de violència bastant alt, cosa que l'àrbitra ho va permetre.
Però just començar la segona part, els visitants aconseguien retallar el marcador, amb un gol a la contra i que ni la defensa ni el porter hi van poder fer res. A partir d'allí, una ocasió molt clara per part de Jordi Ramó, que quan ho tenia tot de cara per aconseguir el tercer gol i mig partit a la butxaca, incomprensiblement la pilota no va entrar. Llavors el Mas Pellicer seguia fent un joc brut, tallant les contres del CEM com podia i penjant pilotes cap a l'atac. En una d'aquestes penjades, Arnau va fer un penal. Era el minut 74. I el porter local, Marc, va aturar el penal. I cinc minuts després va passar la jugada desgraciada del matx. Stefan, fitxatge d'aquest any, portava cinc minuts al camp, i en una jugada molt desafortunada i lluitant per una pilota perquè no sortís del camp, es va llançar al terra, amb tanta mala sort que es va fer una ferdia considerable al genoll. Aquest fet va provocar que vingués l'ambulància a buscar a l'Stefan, que va ser traslladat a l'Hospital, on li van posar 8 punts al genoll. Des d'aquí i des de tot el club, esperem una recuperació ràpida per aquest gran noi. El partit es va parar més de vint minuts. Finalment es va seguir el partit, el qual quedaven deu minuts de joc. El Mas Pellicer ja només jugava a la pilotada, i seguia amb la tònica del partit amb accions bastant violentes. El CEM es defensava amb ungles i dents. Ja en l'últim minut del partit, el Mas Pellicer va sacar una falta a la frontal que un dels seus jugadors va aconseguir rematar i marcar l'empat a dos. Es feia la injustícia més gran del món. Però just sacar, Prats va diblar tres jugadors, va fer la passada a l'espai perquè Ferran, aconseguir en un subtil toc de pilota, aconseguir el gol de la victòria. El Municipal va explotar d'alegria i la pinya de jugadors del CEM feia evident que el gol era molt i molt important. I just sacar del mig camp, l'àrbitra va pitar el final del partit.
Així doncs, victòria merescuda davant d'un rival brut i amb males arts. Tot i això, es va veure que no es pot afluixar en cap moment la intensitat del joc, ja que el partit es pot capgirar en qualsevol moment. Dedicar la victòria a tots els presents al Municipal i molt especialment a l'Stefan, que es mereix la victòria i una ràpida recuperació.
El pròxim DIMECRES, a les 20.00 es disputarà el partit aplaçat entre el CEM i el Cambrils United. Vindran vells coneguts com són el Jordi Diaz, i intentarem que la ratxa al Municipal segueixi de cara al CEM. I una vegada més, el suport de l'afició serà clau i segur que farà que el CEM tiri el partit endavant.



1,2,3... MONTBRIÓ!

Nova derrota per errors propis ...

VILASECA 6 - 2 CEM

Aliniació: Marc, Garci, Guillem, Oriol, Arnau, Joan, Marçal, Salas, Victor, Ferran i Rudi. També van jugar Ramó, Magí, Benet i Prats.

Després de desplagar un bon joc i aconseguir els tres punts a casa davant del Salauris, el CEM visitava el dissabte a la tarda el camp del Vilaseca, un dels equips capdavanters de la categoria. Però al vestuari es deia que podia ser un dia per puntuar i per aconseguir alguna cosa més que un sol punt, ja que les últimes visites a Vilaseca els resultats han estat derrotes per la mínima. 
Però de seguida es va veure que el Vilaseca anava per feina i tenia el domini absolut del partit. Juguaven una marxa més que el CEM. I així es va fer evident quan en el minut 17, aconseguia el primer gol en una falta directa. Quatre minuts després, aconseguia el segon gol en la rematada d'una centrada de la banda. I vuit minuts després, aconseguia el tercer gol local en una errada del porter del CEM. Finalment, en el minut 32 aconseguien el quart gol de la tarda, també en una badada de la defensa. Així que en trenta-dos minuts, el CEM va rebre quatre gols, gairebé tots que es podien evitar amb concentració i sense fer errors necessaris. Així doncs, la feina per part del Vilaseca ja estava feta.
A la mitja part, els homes de Toni van intentar capgirar, no el marcador que era gairebé impossible, sinó la imatge donada, i més amb els seguidors que es van desplaçar a Vilaseca. Es feien tres canvis, i la cosa ja va canviar. En el 56, Ramó aconseguia rematar de cap una jugada entravessada a l'àrea local. Però deu minuts després el Vilaseca aconseguia el cinquè gol. Després arribaria el sisè gol local, i per acabar, Jordi Prats en el minut 70 aconseguia el segon gol del CEM. I així es va arribar al final del partit, amb ganes de que xiulès el final i acabar amb el malson de partit que va fer el CEM.
Les conclusions que es poden treure del desplaçament a Vilaseca, és que com sempre, els errors del CEM es paguen molt i molt cars. S'haurà de seguir treballant per no tenir aquests errors i per poder tirar endavant els partits que venen.

El pròxim dissabte, a les 16.00 es farà la presentació del FUTBOL BASE i de l'equip AMATEUR del CE MONTBRIÓ, i a les 17.00 es jugarà el partit contra el Mas Pellicer, un bon rival per trancar la imatge donada al camp del Vilaseca.

1,2,3 ... MONTBRIÓ!