UNA PART PER CADASCÚ


El CEM fa un bon partit al camp del Marina i realitza una gran primera part on hauria pogut marxar amb un 2 o 3 gols d'avantatge en el marcador. La mala fortuna ho va impedir, i en la segona part l'ímpetu del Marina va fer que aconseguissin l'empat. El resultat va ser just.

Aquest dissabte l'equip jugava contra un equip que està a la zona calenta igual que ell. I no s'hi valia a badar. Una altra derrota, després de les 4 seguides que portàvem, suposava enfonsar-se més en la classificació i que els altres equips s'escapessin. Davant, un vell conegut com el Marina que en els últims partits ha posat les coses difícils, però on sempre s'ha vist un nivell molt igualat entre els dos equips. I dissabte no va ser diferent.
El CEM va sortir molt més enxufat que el Marina, això si, i al minut 7 ja es va avançar en el marcador en una centrada de Rudi per la banda esquerre que Sales va rematar al fons de la xarxa estrenant el seu compte particular. Segur que a partir d'ara els gols li començaran a entrar tots seguits. Més tard, les tornes es van canviar i Sales va cedir la pilota a Rudi, que va rematar a fora per poc. El Montbrió tenia totalment controlat al Marina, i les ocasions s'anaven succeint, mentre que el Marina era inexistent en atac. Quan ja s'estava acabant la primera part, una cessió de Sales amb el cap va deixar la pilota a Rudi a la frontal de l'àrea, i el remat d'aquest es va estavellar al pal. Va ser una llàstima ja que aquest gol hauria fet molt de mal als locals.

A la segona part, el CEM volia sortir fort i intentar rematar el partit. Però el Marina va sortir més fort, i va començar a tenir ocasions clares. Als 30 segons ja va estar a punt de fer pujar l'empat al marcador, i en el minut 15, en una jugada desafortunada dins de l'àrea va aconseguir el gol de l'igualada. Aquest gol va animar més al Marina, però no va pas enfonsar al CEM, que ho va seguir intentant. La veritat és que es va veure un partit molt interessant on els dos equips van disposar d'ocasions clares. Anguera per molt poc no va marcar de vaselina, després ells van estavellar una pilota al travesser i més tard va ser Wilson qui va tenir una gran ocasió per marcar, però no ho va aconseguir. Al final, un empat que tot i que tenia un gust una mica agredoç, val a dir que és just i que almenys trenca la ratxa d'un CEM que feia 4 setmanes que no puntuava. 

La setmana que ve del pont no es juga, i després es jugarà l'últim partit de l'any a casa davant el CAmbrils Unió, i esperem despedir el 2011 amb una victòria al municipal i menjar-nos els torrons ben alegres. Força CEM, tots junts ho aconseguirem!!



TRES PARTITS, TRES DERROTES...

El CEM acumula tres derrotes seguides en els últims tres partits, cosa que li ha suposat tornar a endinsar-se cap als llocs de descens, zona que de la que havia aconseguit sortir en les últimes setmanes. 1 derrota a casa i 2 de seguides a fora han condemnat l'equip i el posen en una situació compromesa, ja que s'ha de començar a sumar aviat per tal de no deixar escapar els equips que té prop seu.

Val a dir que les últimes setmanes no ho ha tingut fàcil el CEM. Enfront ha tingut 3 equips forts els quals tots alguna vegada, no fa gaire, han estat a la primera regional.  Primer de tot els verd-i-negres van rebre a l'Icomar, un equip molt ben ordenat. El partit va començar bé, però en dos errors puntuals de l'equip els visitants es van posar 0 a 2 quan corria el minut 20. Abans d'arribar al descans, Rudi deixava una mica d'esperança al rematar una bona centrada d'Anguera i fer pujar l'1 a 2 al marcador. Però a la segona part la història es va repetir. Els visitants van tornar a marcar i es van posar 1 a 3. Poc després però, el CEM no es rendia i en una jugada de Sales, la pilota va arribar a Anguera i aquest amb un xut molt precís feia pujar el 2 a 3 que mantenia les esperances. Però tot es va acabar al minut 30 quan Antoni es va veure obligat a cometre penal i va ser expulsat. Ara si, amb el 2 a 4 al marcador el Montbrió es va rendir i el partit va acabar.

La setmana següent l'equip visitava l'Alhambra de Reus, un equip fort que ocupa la tercera plaça. El Montbrió va fer un bon partit i va tindre bones ocasions per treure com a mínim un empat, però un gol en cada part dels locals va fer marxar l'equip de Reus amb 0 punts la butxaca.
I en l'últim d'aquest partits el CEM es va tornar a desplaçar, aquest cop al camp del Nàstic. L'equip sabia que si feia un bon partit treuria alguna cosa positiva, i va sortir a per totes. I la veritat és que no va poder començar més bé, ja que al minut 4, després d'una gran passada interior d'Anguera, Rudi feia pujar el 0 a 1 al marcador amb una vaselina que sorprenia al porter. Semblava que la cosa pintava molt bé, però només 10 minuts després el Nàstic va empatar i 1 minut abans de la mitja part es va adelantar en el marcador.
Aquest gol va fer molt mal al Montbrió, que va sortir a la segona part tocadíssim i en menys de 15 minuts va rebre 2 gols més que el va destrossar del tot. Tot i això, l'equip no es va descomposar i va lluitar dignament per mantenir la imatge i poder aconseguir algun gol més. Al final, 4 a 1 i tercera derrota de tres...

Ara seria molt fàcil abandonar el vaixell, engegar-ho tot a rodar, passar de tot, enfadar-se... però precisament ara el que toca és fer tot el contrari!! El CEM es caracteritza pel seu ambient de poble, de grup unit, de pinya, de comunió entre públic i jugadors, entre companys i amics... i ara més que mai això ho hem de demostrar, i que millor per fer-ho que a casa, davant la nostra gent. Aquesta setmana en tenim l'oportunitat davant el Vilaseca, així que va montbrionencs, amb dos collons diguem, SOTA L'ESCUT BATEGA EL COR D'UNA AFICIÓ, JO SÓC DEL C.E. MONTBRIÓ!!!!

PRIMERA VICTÒRIA A DOMICILI




El CEM realitza un dels partits més seriosos de la temporada i aconsegueix emportar-se la victòria contra tot pronòstic del camp de l'Hospitalet, un molt bon equip que va posar les coses molt difícils als verd-i-negres. El gran treball realitzat per la defensa i la punteria dels davanters van fer que l'equip aconseguís sumar els primers tres punts fora de casa i situar-se a la zona tranquila de la classificació per primer cop.

El de dissabte era un partit força complicat per l'equip, ja que tornàvem a jugar fora després de la dolorosa derrota soferta dues setmanes abans al camp del Sant Pere i Sant Pau. Tothom era conscient que tornaria a ser un partit molt complicat, sabent que l'Hospitalet juga molt bé a futbol i que a l'equip sempre li costa jugar en camps de gespa. Però tot i això els jugadors sortien al camp amb les idees molt clares i amb ganes de demostrar que el partit a casa del líder va ser un accident.
Tot i això, els primers minuts van ser de clar domini local que jugava la pilota amb comoditat i trenava bones jugades. Aquest cop però, els homes de Joan Enric estaven molt ben situats al terreny de joc i no deixaven que l'Hospitalet arribés amb perill a l'àrea defensada per Jaume. Els minuts anaven passant i el joc es concentrava al mig del camp, ja que cap dels dos equips aconseguia arribar amb claredat a l'àrea rival. S'ha de dir però que el CEM arribava amb comptagotes a la zona de perill. Sense cap jugada significativa, s'arribava al descans amb la sensació que s'estava treballant bé.

La segona part va ser una altra història. Els verd-i-negres van començar a creure en les seves possibilitats i va estirar les línies arribant cada vegada amb més perill a l'àrea de l'Hospitalet, sobretot amb molt bones internades d'Anguera, que va tornar a protagonitzar un gran partit. En una centrada de les seves, Rudi va recollir la pilota a la mitja lluna i va ser objecte de falta. Era una falta clarament per un dretà, i de fet tothom s'esperava això. Però Anguera se la sap molt llarga i va ser ell el que la va picar, fent passar la pilota entremig de la barrera i fent pujar el primer gol al marcador que donava moltes esperances als visitants. Jimmy està destinat a ser un dels grans protagonistes d'aquesta temporada i de fet ja ho està sent, tal com demostren els 3 gols que ja porta en aquesta campanya.
Aquest gol va esperonar als visitants, que en els 5 minuts següents va tenir a l'Hospitalet contra les cordes i a punt va estar de sentenciar primer en una rematada de cap de Rofes a centrada d'Anguera que va marxar a fora per molt poc i més tard en un intercanvi de papers va ser l'ex del Montroig que a punt va estar de marcar en rematar una centrada de Rofes que va treure el porter in extremis. Semblava que el partit es decantava a favor del CEM, però al minut 15 en una bona internada dels locals Marc, que havia sortit per Jaume a la mitja part, va sortir a blocar la pilota i un dels davanters es va tirar a sobre seu. Increiblement l'àrbitre va assenyalar penalti i va ensenyar la targeta groga a Marc. Però ves per on, el destí té aquestes coses i com que sabia que el penal era injust, no va permetre que la pilota entrés i el xutador la va estavellar al pal. Aquest fet va fer veure al Montbrió que sinó sentenciava el partit aviat la cosa es podia complicar molt. I al minut 70, en una jugada sense aparent perill, Marc va passar la pilota a Rudi desde la seva àrea. Quan semblava que el defensa la rebutjaria, aquest se la va empassar i Rudi va iniciar una carrera cap a la bola. El porter va sortir i va intentar despejar, sense èxit. La pilota va quedar morta a la frontal de l'àrea i l'ex del Maspujols va aconseguir recollir-la, fer un petit toc i disparar-la ben fort cap a porteria, aconseguint així fer pujar el segon gol al marcador del CEM i el seu gol número 50 desde que juga a les categories de regional.
Ara si que semblava que el partit es decantaria a favor dels visitants, tot i que encara van haver de patir de valent fins que van sentir el xiulet final. Gran alegria i gran satisfacció per un equip que cada vegada està fent les coses millor.

Esperem que aquesta mini ratxa no acabi aquí i que en el proper partit a casa davant l' Icomar s'aconsegueixi una nova victòria. Això si, s'ha de recalcar que una gran part de l'èxit d'aquest equip es gràcies a l'afició que sempre acompanya a l'equip. Diumenge va ser espectacular la gran quantitat de seguidors montbrionencs que es van desplaçar a Hospitalet, i esperem que dissabte a casa el municipal torni a estar ple i sigui un fortí. Moltes gràcies a tots, les coses comencen a sortir!!!! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!