TREBALL TREBALL TREBALL!!!


Per tercera setmana consecutiva el Montbrió no aconsegueix endur-se la victòria i perd 4 a 2 al camp del Riudecols. Tot i remuntar el gol inicial dels locals, a la segona part el Montbrió no va poder aturar les envestides dels groc-i-negres i va rebre 3 gols que el van fer derrotat del partit. Tot i que l'equip encara no sap el que és guanyar, l'equip està animat i confiem plenament que la victòria arribarà aquesta setmana contra la Riba.


Dissabte tocava visita al camp del Riudecols, un camp on en els últims anys sempre s'havia aconseguit la victòria, i l'equip confiava en oblidar les dues primeres jornades i estrenar-nos per fi en el caseller de victòries. A més a més, el Jordi Prats i el Joan tornaven a una convocatòria després d'una temporada a l'enfermeria. En el cas del Joan, estàvem molt contents ja que no podia jugar des del Febrer després de patir una llarga lesió a l'abductor que no l'ha deixat jugar durant més de mig any. Tot i aquestes altes, l'equip aquesta jornada no disposava d'efectius a la davantera, ja que el Rodolf està lesionat des de la primera jornada igual que l'Alfons, i el Sales no podia assistir al partit per motius personals. D'aquesta manera, Garci va assumir el paper de davanter i molts confiàvem en ell. Llàstima que en els primers 10 minuts de joc va patir una estrebada al genoll que el va fer retirar-se del partit. El va substituir el Joan, que es va posar al mig del camp. 

Just després d'aquesta lesió, el Riudecols amb una bona jugada del davanter local Robert, es va avançar en el marcador i va posar les coses una mica més difícils pels verd-i-negres, que lluny d'arrugar-se van aixecar el cap amunt i van començar a disposar de vàries ocasions, moltes d'elles de les botes de Jordi Prats, que va ser un autèntic malson per la defensa local però que no va poder finalitzar les jugades en gol. Fruit d'aquest domini però, en una jugada del Narcís, Pedret engaltava un bon xut des de la frontal que entrava per la dreta del porter i igualava el resultat de manera justa. Eren els millors minuts del CEM, que 5 minuts després, en una gran internada del jove extrem riudecanyenc Òscar Rofes, va aconseguir remontar el marcador amb una molt bona rematada amb la cama esquerra. Poc després, es va arribar al descans amb la sensació que aquesta setmana si que podríem treure alguna cosa positiva.

Però al començar la segona part tot va canviar. Jugar amb vent en contra ens va perjudicar molt, i en una jugada aïllada i amb moltíssima sort, el brut davanter del Riudecols que hauria d'haver estat expulsat molt abans, va xutar des de mig camp, i va colar la pilota per l'esquadra, en una d'aquelles accions que surten una de cada 100, aconseguint l'empat a dos gols. Aquest gol no va fer afluixar el CEM, que va gaudir de moltes altres oportunitats, però en una altra jugada tonta, una sacada de banda dels locals el mateix davanter gros com un talòs rematava de cap al primer pal i tornava a adelantar al Riudecols. Aquest gol si que va fer mal als visitants, que tot i això ho van seguir intentant i van gaudir de moltes altres oportunitats. Un potent xut de Joan que el porter va blcoar en dos temps, una passada de la mort del mateix Joan que ni Rofes ni Anguera van poder arribar a rematar, una gran internada de Jordi Prats que quan ja encarava el porter va rebre falta de l'últim defensa i aquest va ser expulsat, una passada de la mort de l'Anguera que Òscar Rofes va rematar fora per molt poc... i moltes altres oportunitats que l'equip no va saber materialitzar. En aquests minuts finals, a més, el brut davanter del Riudecols, el número 9, va propinar un cop de colze a la cara del Carlos i va ser expulsat per fi, cosa que hauria d'haver passat molt abans. Així amb 9, el Riudecols només feia que defensar-se i treure pilotes per conservar l'avantatge, i el Montbrió no parava d¡apretar i de roçar el gol. Però el futbol a vegades és molt injust, i en l'únic córner que els locals van aconseguir en aquests minuts finals, van rematar lliure de marca i van fer pujar el 4 a 2 final. Un gol que ja si que va enfonsar els jugadors visitants que van baixar els braços definitivament.

Aquesta derrota ha de servir per omplir-nos encara més d'orgull, de valor i saber que ha arribat el moment de donar la cara, de tornar a fer viure aquest equip i de saber que el que ha passat fins ara són accidents que es poden solucionar, però que s'han de solucionar ja. Aquesta setmana la Riba ha de pagar els plats trencats i ha de rebre el millor futbol de les botes dels nostres jugadors, que ja és hora de treure l'orgull, l'ànim, les ganes i el valor que s'han de tenir per jugar en aquest equip. Aquesta setmana, tots al camp a animar al CEM, que tots junts ens farem més forts, 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!





PRIMER PUNT DE LA TEMPORADA


El Montbrió treu el primer punt de la temporada davant de la seva afició contra el Porrera en un partit on no es va jugar bé. S'ha de millorar per aconseguir treure els partits endavant i sumar de tres en tres. Tot i això, l'equip és optimista i treballa dia rere dia per aconseguir la primera victòria de la temporada, que segur que arribarà molt aviat.

Dissabte el CEM debutava davant la seva afició contra un Porrera que la temporada passada va treure els colors de l'equip al seu camp. Conscients d'això i de la derrota soferta en la primera jornada de lliga, els jugadors volien fer un bon partit i aconseguir els primers tres punts de la temporada. Joan Enric disposava de pocs efectius, ja que l'equip té nombroses baixes, però amb la total confiança d'aconseguir els tres punts. I val a dir que es va començar el partit amb bones jugades i amb la possessió de la pilota, però poc a poc el Porrera es va anar fent amb el control de la pilota i el Montbrió va patir de valent en el segon quart d'hora de la primera part. Després d'aquests durs instants, el CEM es va tornar a fer amb la possessió de l'esfèrica i va dominar, tot i que no aconseguia crear ocasions de perill a la porteria contrària. En canvi, el Porrera cada vegada que agafava la pilota aconseguia arribar a la nostra àrea amb perill, però es trobava amb un gran Marc (que va ser l'home del partit), que arrebatava qualsevol ocasió que poguessin tenir. Amb aquestes premises, es va arribar al descans sense un dominador clar.

A la segona part el CEM va sortir amb més ímpetu per intentar fer pujar un gol al marcador que donés tranquilitat, i va estar a punt d'aconsegur-ho amb un bon xut de Garci que va sortir a fora per molt poc. El partit es va anar desenvolupant amb un joc poc fluit i sense clares ocasions de gol. Les notícies més destacades del partit, lluny de ser-ho futbolísticament parlant, van ser que va debutar el jove montbrionenc Roger Filella amb una notable actuació, i que va tornar després de la seva boda i de la posterior lluna de mel el Jordi Anguera, qui va jugar mitja hora i ni que no hagi pogut entrenar en tota la pretemporada, va demostrar que està en forma i va provocar molt de perill a la defensa rival. 

Al finalitzar el partit, les sensacions no eren gaire bones, ja que amb dos partits s'ha aconseguit un sol punt. Tot i això, l'equip manté les il·lusions intactes i les ganes d'aconseguir el més aviat possible la primera victòria de la temporada, i si pot ser aquest dissabte al sempre complicat camp del Riudecols, molt millor. De moment, l'equip segueix treballant, treball i treball, que és la forma amb que els resultats ben segur que acabaran arribant. 1, 2, 3 Montbrió!! 





Una foto de la boda del Jordi i la Meritxell, als quals volem donar l'enhorabona des de la redacció digital i des del club. Per sort de l'equip, el Jordi aquest cap de setmana ja va tornar a jugar i esperem que a partir d'ara torni a ajudar al club amb la seva tècnica, amb les seves passades perfectes i sobretot amb els seus xuts de falta mil·limètrics. 



Enhorabona Jordi i Meritxell!!!












NO ÉS COM ES COMENÇA, SINÓ COM S'ACABA!



Mal debut d'un Montbrió que podria haver golejat a la primera part. Però com bé diuen els tòpics, qui molt perdona ho acaba pagant, i l'equip s'acaba emportant una golejada totalment injusta. A més a més, la mala sort i les lesions s'alien amb un Alcover que no va merèixer tan de premi.


Començava una nova temporada plena d'il·lusions i d'esperances per un CEM amb moltes cares noves i amb ganes de demostrar que aquest any s'esforçarà a fons en cada partit. I val a dir que en els primers minuts així va ser. En el quart d'hora inicial, primer Rudi amb un fort xut des de fora l'àrea i després Sales amb una rematada després d'una gran jugada personal van roçar el 0 a 1 al marcador, però entre el porter i la mala sort ho van evitar. En el primers compassos els verd-i-negres van exercir un domini aclaparador contra el seu rival, fet que feia presagiar que l'equip aconseguiria el primer gol tard o d'hora. Però com són les coses, que en la primera arribada de l'equip visitant (si se'n pot dir arribada), van fer pujar l'1 a 0 al marcador de manera totalment injusta.

Després d'aquesta patacada, el Montbrió va intentar reaccionar a base de bon futbol i moltes arribades, i una vegada darrere una altra, Alfons de rematada, Guillem de falta, Sales amb un bon xut i Rudi amb una rematada de cap a boca de canó l'equip veia com no aconseguia fer pujar cap gol al marcador gràcies en molta part a un inspirat porter que abans de començar el partit devia resar un pare nostre, si no no s'entén com va poder arribar a parar tant.
A més a més, per acabar de rematar la mala tarda que s'estava tenint, Rudi va caure de mala manera i va patir una luxació d'espatlla i un esguinç de clavícula que el mantindran allunyat dels terrenys de joc entre 2 i 4 setmanes.
Després d'això, es va arribar al descans amb la sensació d'estar patint una derrota ben injusta.

A la segona part, Joan Enric va fer canvis i va reordenar l'equip, donant entrada a Narcís que acabava d'arribar de terres peruanes, i a Pedret, que està demostrant que és un dels homes que està més en forma de l'equip.
I ves per on que això d'estar a terres sud-americanes ha rejovenit encara més al nostre veterà capità que a la primera pilota que va tocar la va clavar dins amb un gran xut creuat que feia pujar l'empat al marcador i atorgava una mica de justícia al joc vist fins llavors. Però poc dura l'alegria a casa del pobre, diuen, i només 5 minuts després, Arnau rebia la segona targeta groga i era expulsat, cosa que dificultava molt les coses pels interessos visitants. A part d'això, l'equip local va començar a mostrar les seves males arts veient que se'ls hi podia escapar el partit repartint llenya a tort i a dret.

D'aquesta manera, i amb molta fortuna, pocs minuts després l'Alcover feia pujar el segon gol al seu marcador i complicava moltíssim la victòria als visitants, que ja per acabar-ho de rematar tot, veien com Alfons, després d'haver rebut moltíssims cops per parts dels defenses locals, es lesionava el dit del peu i també havia de ser substituit. El club està en espera de saber el resultat de les proves per determinar si es podrà comptar amb ell pel partit contra el Porrera d'aquesta setmana.
Veient tantes desgràcies juntes, el Montbrió va intentar treure alguna cosa de positiu però només va aconseguir veure com l'Alcover aconseguia fer 2 gols més, fent valer la dita de com n'és d'injust a vegades el futbol. En circumstàncies normals, el CEM hauria d'haver guanyat el partit, però no va poder ser.

Ara el que toca és recuperar-se ràpid d'aquesta ensopegada, pensar que només és el primer partit, que queda tot un món per endavant i regalar una tarda de bon futbol aquest proper dissabte a casa contra el Porrera. Us hi esperem a tots, ànims Montbrió!!!!





COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA




Aquest diumenge el Club Esportiu Montbrió inicia una nova campanya a 3a territorial amb l'objectiu d'aconseguir un bon joc i regalar tardes de bon futbol als espectadors que baixin a veure el partit.

Aquest any hi ha novetats respecte l'any passat. El Miquel Vilella, al qual volem agrair la feina feta durant aquests dos anys, ha deixat el càrrec que ha passat a ocupar el Joan Enric, el qual ha agafat amb molta il·lusió i amb les ganes d'aconseguir bons resultats i un bon joc, al qual desitgem molta sort des de la redacció digital.
A més a més, Jordi Prats, el montbrionenc que ha arribat més amunt en el món del futbol, arribant a jugar a 2a B, que ja formava part de la junta directiva, ha fitxat com a jugador i com a preparador físic, per tal d'aportar tots els coneixements que al llarg de la seva carrera futbolística ha anat aprenent, i intentar millorar l'equip tan tàcticament com físicament, cosa que ja s'ha començat a notar a la pretemporada. Desitgem també molta sort i bons resultats des de la redacció.
A part de Prats, l'equip també s'ha reforçat amb l'arribada de joves promeses de la masia montbrionenca i d'altres bons jugadors de pobles veins com ara l'Alfons de Vilanova, el qual pot aportar moltes dosis de qualitat a l'equip, i el Joan, un defensa amb molta projecció. Menció especial es mereix el Marc Gibert, un experimentat porter cambrilenc que l'any passat militava a les files del Marina Cambrils i que aquest any s'ha unit al nostre equip, demostrant la importància que tindrà amb les seves grans parades que ja ha protagonitzat durant la pretemporada.

Val a dir que l'equip ja fa quasi un mes que treballa i que ha anat jugant partits amistosos contra equips d'una categoria superior, com ara el Riudoms, l'Alhambra, el Despertaferro i les Borges. Més enllà del resultat, aquests partits han servit per començar a fer rodar l'equip i veure quines coses s'han de treballar per millorar-lo de cara a realitzar una bona campanya. L'únic partit que es va jugar contra un equip de la mateixa categoria va ser el passat diumenge contra el Riudecols on l'equip va aconseguir una treballada victòria per 1 a 0.
Aquest diumenge comença la lliga al camp de l'Alcover i esperem que el nostre equip comenci amb bon peu i amb molta il·lusió. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!