GRAN PARTIT, GRAN VICTÒRIA, GRAN EQUIP!!!



En el que sens dubte va ser el millor partit de la temporada, el CEM aconsegueix una treballadíssima victòria davant del líder, una Pastoreta que tan sols havia cedit 3 derrotes en el campionat de lliga. Els verd-i-negres van jugar un excel·lent partit on van donar la sensació que en cap moment se'ls podia escapar el partit. Tot i jugar davant d'un bon equip, el Montbrió no es va arronsar i va ser molt millor que el rival. Amb aquesta victòria, l'equip aconsegueix situar-se a tan sols un punt dels llocs d'ascens a 3a catalana.

Aquest passat dimarts, el Montbrió jugava el que era sens dubte el partit de la temporada, un partit d'aquells que s'anomenen de caixa o faixa, en el que una victòria el deixava en molt bona situació i una derrota el deixava quasi fora de la lluita per les places d'ascens. Només arribar als vestuaris, ja es notava en l'ambient que a cal CEM era un dia gran, un dia d'aquells especials, emotius, on les forces surten soles, on les energies no s'acaben mai. L'equip tenia l'oportunitat de viure un gran partit, de disfrutar-lo i fer vibrar a la gent, i això els jugadors no ho volien deixar escapar. 
Tot i jugar contra el líder, sabíem que aquell camp a ells els feia respecte, sabien de la trajectòria del nostre equip, i sabien que venien a jugar contra un molt bon equip. I nosaltres no desaprofitariem l'oportunitat de demostrar que ni que no s'acabi aconseguint l'ascens, hem treballat molt bé, sabem jugar bé a futbol i podem guanyar a qualsevol. I ahir era el dia per demostrar-ho.
Com el que ja s'ha convertit en un costum aquesta temporada, l'afició no va fallar i només sortir al terreny de joc les grades estaven plenes, i des del primer minut ja vam notar l'empenta del públic, aquella empenta que quan ens falta l'aire, ens ajuda a recuperar-lo i a treure forces d'on no n'hi ha.

El partit va començar amb un gran respecte per part dels dos equips, on es mesuraven les forces amb joc al mig del camp. Ben aviat es va començar a veure que era el Montbrió qui tenia més ímpetu i arribada, tot i que la Pastoreta tenia més la pilota. Ben aviat, al minut 10, el CEM va tenir la seva primera opció clara en una centrada de Sales que Rudi va rematar a fora per poc. Al cap de 10 minuts, els papers es van intercanviar i el jove de cals Galceran va donar una pilota en profunditat a Sales, el qual va iniciar un magnífic slalom on ningú el va poder parar i va batre al porter amb un bon xut al primer pal. Les coses es posaven de cara pel CEM, que veia com estava dominant al líder de la categoria. 

Aquest gol omplia de moral als verd-i-negres, que van continuar jugant molt bé al futbol. No acabaria mai aquestes línies si hagués d'anomenar el magnífic partit que van fer cadascun dels homes de Joan Enric. A la porteria un Marc que de continuar així acabarà sent el porter menys golejat de la categoria, on cada partit juga millor que l'anterior. La defensa era una autèntica muralla a l'hora de defensar, i una autèntica meravella a l'hora de tenir la pilota. Ahir es va tocar com mai, del Magí, (una autèntica bèstia física que tot ho fa bé) a l'Antoni, (el segon capità és un líder per l'equip, tot ell és pundonor i això ho contagia a tothom) d'aquest al Domènech,(una roca defensiva que controla els atacs visitants de forma magnífica, un dels homes clau de la força defensiva de l'equip) pilota cap a l'Arnau,(un home que està cridat a ser el futur del CEM, un dels pilars fonamentals d'aquest equip i que serà el líder de la defensa) i si no es veia clar, aquest la tornava a Domènech i a tornar a començar. Una autèntica tortura pels visitants, que veien com no podien robar la pilota. Si alguna cosa fallava en la defensa, apareixia el Guillem, immens en tasques defensives, un autèntic Busquets pel Montbrió tan a l'hora de recuperar la pilota com a l'hora de jugar-la. El seu company de guàrdia era el Joan, que partit rere partit va creixent, sense saber ben bé on arribarà el seu límit. Parar, tocar, girar, regatejar, tot ho fa bé, domina els tempos del partit i amb una visió immensa de joc controla el partit a la perfecció. Davant d'ell, no cal dir-ho, un magnífic Prats que cada pilota que toca genera perill, els equips han de posar dos homes per poder parar-lo i fins i tot tres. Ahir una altra vegada va portar perill en cada jugada, obrint a bandes on un Narcís que sembla que hagi trobat la font de l'eterna joventut, corria la banda amunt i avall, controlant pilotes, donant-les i generant perill, on en una centrada al segon pal va rematar-la amb l'esquerra i va estar a punt de fer pujar un altre gol al marcador. Per l'altra banda un incombustible Sales, on si té camp per córrer, cap defensa pot arribar a parar-lo, com ja va demostrar en el seu gol. I en punta un Rudi que sembla que després de la seva davallada, va millorant partit a partit.
Tot això va fer que la Pastoreta no tingués res a fer i només pogués disposar d'una ocasió a pilota aturada on en una centrada al segon pal un dels seus extrems va rematar alt per molt poc. Es va arribar al descans amb la sensació que estàvem dominant el partit, però encara quedaven uns molt llargs 45 minuts.

En la segona part, el CEM va sortir igual de fort que en la primera, sabedor que si es baixava una marxa, la Pastoreta no ho desaprofitaria i tiraria per terra tota la feina feta fins llavors. Les jugades es van anar succeint i el joc era un calc de la primera part, el Montbrió tocant i tocant, creant perill, i la Pastoreta, sense ser menys, ja que s'ha de dir que és un magnífic equip, cada vegada amb més presses per aconseguir empatar. 
Quan corria el minut 15 d'aquesta segona part, l'àrbitre va xiular una falta a uns 5 metres de la frontal que Prats es va encarregar de xutar. Ho va fer amb un xut fort i ras, el qual va tocar en un defensa i va despistar el porter, que es va estirar i va refusar la pilota com va poder, deixant-la morta a l'àrea petita. Rudi, molt atent, va ser el primer d'arribar a aquesta pilota i la va enfonsar dins a la xarxa, fent pujar el 2 a 0 al marcador i sentenciant una miqueta més el partit. Aquest gol encara donava més aire al Montbrió, que tot i això sabia que encara quedava una llarga mitja hora per jugar. 

La Pastoreta ho intentava però sense que la nostra defensa els deixés generar gens de perill. Tan és així, que es va estar més a prop d'aconseguir el 3 a 0 que el 2 a 1, ja que en un córner tret per Joan, la pilota va quedar morta a la frontal de l'àrea i Prats la va engaltar amb l'exterior i va anar a parar al travesser. A més a més, hi havia un home a les files del CEM, l'Arnau, sens dubte el millor jugador del partit, que no se li acabaven les energies i als minuts finals va fer dues pujades impressionants a la contra on es va emportar la pilota d'entre fins a 5 jugadors i per molt poc no va aconseguir fer pujar un altre gol al marcador. Poc a poc els minuts anaven passant i la victòria cada cop era més a prop. Quan quedaven 20 minuts pel final, Joan Enric va fer entrar homes de refresc per que poguessin rematar la feina, i tan Pedret, Anguera, Mas, Pop i Sabaté ho van complir a la perfecció, no deixant que la Pastoreta s'ho pogués creure ni un moment. 
Al minut 49, xiulet final i gran celebració per part del CEM, sabent que segurament és la victòria més important de la temporada.

S'ha de dir també, que tan la Pastoreta, com l'àrbitre van ajudar a que es visqués un gran partit, veient-se grans jugades, un partit molt net i de molta qualitat, on fins i tot l'àrbitre va qualificar de categoria superior.
Ara toca seguir, no val a parar ni a confiar-se, no s'ha fet res encara, aquest dissabte ens visita el Salou, un equip que porta una segona volta espectacular on tan sols ha perdut un partit i que ha aconseguit derrotar a equips tan forts com la Pastoreta, el Duesaigües o el Marina.
Amb l'ajuda de tots però, jugadors i afició, segur que els podem derrotar. Ara si, ara més que mai, ara no val a badar, ara, i només ara:
TOTS JUNTS HO ACONSEGUIREM!!! 1!!!!! 2!!!!!! 3!!!!! MONTBRIÓ!!!!! MONTBRIÓ!!!!! MONTBRIÓ!!!!!

LA DURESA FRENA AL MONTBRIÓ


En un partit gris del CEM, l'equip no aconsegueix passar de l'empat a 1 al camp de l'etern rival, un Montroig que va sortir més motivat i amb més ganes que els verd-i-negres i que es va avançar en el marcador a meitats de la primera part. Tot i que a la segona part el Montbrió va millorar i va marcar de seguida, no es va poder passar de l'empat deixant-se dos punts molt importants pel camí.


Dissabte passat tornava a ser dia de clàssic, un partit on els jugadors dels dos equips no necessiten motivacions extres ni sermons ni estratègies, el sol fet de jugar contra l'equip del poble veí ja és prou alicient com per donar-ho tot al terreny de joc. Tot i això, els objectius dels dos equips eren molt diferents. El Montbrió necessitava la victòria per seguir lluitant per les posicions capdavanteres de la classificació, i el Montroig, sense poder fer res ja en aquesta lliga, volia la victòria per salvar mínimament la temporada i per l'orgull de guanyar al CEM i de pas fer-li la guitza en el seu intent d'atrapar als primers classificats, a més del fet que dels últims 5 clàssics tot havien sigut derrotes per ells, entre elles alguna de dolorosa com l' 1 a 6 de fa dues temporades. 

Tots aquests factors van fer que a l'iniciar el partit fos l'equip local el que sortís amb més ganes, amb més ímpetu i amb més força. El Montbrió la intentava tocar, però es trobava amb un Montroig molt motivat, defensiu i ben situat al terreny de joc que tallava tots els intents de joc del verd-i-negres, a vegades amb excessiva duresa. Però el CEM no es rendiria tan fàcilment i així va ser com van començar a arribar les jugades de perill, amb la jugada més clara de la primera part, on Òscar Rofes va poder rematar de cap a l'àrea petita però el porter va poder desviar in extremis. El jove de Riudecanyes al cap de poc es va haver de retirar per un cop molt fort que va rebre en aquesta mateixa jugada. Des d'aquí li desitgem que es recuperi aviat. Just a la jugada següent, en una pilota embolicada dins de l'àrea, el davanter del Montroig va aconseguir controlar-la dins l'àrea i batre a Marc, fent pujar l' 1 a 0 al marcador i fent embogir a tot l'equip, que no s'ho acabaven de creure. Res més va poder fer el CEM en aquesta primera part i es va arribar al descans amb aquest marcador. Molt havien de canviar les coses si es volia treure alguna cosa positiva d'aquell camp.

A la segona part el CEM va sortir disposat a donar-ho tot per capgirar el marcador, sabent que el Montroig augmentaria la duresa i es defensaria amb ungles i dents. Per sort, als 3 minuts de la segona part, en una jugada impressionant digne de primera divisió, Prats va fer una passada inimaginable de cullera a Narcís, que aquest va veure a la perfecció, i sense deixar que botés la va empalmar de forma espectacular desde la frontal  de l'àrea i va sorprendre a tothom foradant la xarxa i fent pujar l'empat al marcador. Semblava que havent marcat tan aviat es podria aconseguir remontar el resultat, però a partir de llavors el CEM es va encallar amb la defensa tancada del Montroig i no podia crear perill amb claredat. A més a més, a partir de llavors van començar a aparèixer les males arts dels jugadors locals que van començar a repartir a tort i a dret, sabent que per joc no podien fer res. Tan dur va ser el seu joc, que van acabar amb dos homes expulsats, i amb més que podrien haver-hi acabat. El Montbrió va seguir-ho intentant amb totes les seves forces, i per molt poc no ho aconsegueix quan en una molt bona jugada del Narcís per la banda aquest la va centrar i la pilota va arribar al punt de penal on hi havia Rudi, el qual a l'intentar rematar la pilota de planxa incomprensiblement no la va tocar bé i el porter la va poder capturar sense problemes. Sense temps de res més, el partit va acabar i el CEM es deixava dos punts molt valuosos en aquell camp, tot i que tal com van anar les coses, un punt ja és prou important, un punt que a final de temporada pot ser molt decisiu.

Aquest dimarts l'equip té el que sens dubte és el partit més important de tota la temporada, el que es va aplaçar contra la Pastoreta, equip que actualment ocupa la primera posició. Amb la derrota que va patir aquest dissabte, el Montbrió té l'oportunitat de posar-se a tan sols un punt de les places d'ascens. Això si, necessitem el suport de tota l'afició i de tothom, ja que només units és com ho aconseguirem. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!






CAP PARTIT SERÀ FÀCIL!!


El CEM es posa el mono de treball per aconseguir una victòria molt treballada al camp del Vimbodí. Tot i que la classificació del Vimbodí diu que ocupa la última posició, no va posar les coses gens fàcils als homes de Joan Enric.

Després de dues setmanes sense lliga (Carnaval i partit suspès per la pluja contra La Pastoreta), el CEM tornava a la competició de la lliga. I ho feia desplaçant-se al camp del Vimbodí, que ocupa la última posició de la classificació. Tot i això, sabíem de sobres que el partit no seria pas un regal. I així va ser! 
El partit es va presentar amb un sol molt radiant i molt bon ambient en terres de la Conca de Barberà. Ja al principi, tot el cos tècnic, amb el President al cap, va poder observar com el Vimbodí té més bones tècniques per aplanar el camp (quan va arribar l’equip encara l’estaven aplanant i per marcar).

El partit va començar amb la tònica que va durar tot el partit, un Montbrió que volia marcar gols però no finalitzava i a més no tenia la intensitat de costum. I això començava a preocupar als jugadors verd-i-negres, que veien com el Vimbodí s'acostava cada vegada amb més perill a la porteria defensada per Marc, fins que en una jugada on el Montbrió no va saber refusar la pilota, els davanters locals van poder triangular plantant-se davant de porteria i fent pujar l'1 a 0 al marcador. Primera ocasió, primer gol, però val a dir que vist el que s'estava veient, no estranyava a ningú que s'haguessin avançat al marcador. El CEM havia tingut ocasions si, Sales, Rudi, Guillem, Prats... però ningú havia aconseguit inaugurar el marcador. Va haver de ser en l'últim minut de la primera part, i un home que no ens té acostumats a veure'l fer gaires gols, tot i que aquest any està batent records, el que va fer pujar l'empat al marcador.
En una falta a la frontal de l'àrea provocada per Joan, ell mateix es va encarregar de xutar-la, i de la mateixa manera que ho havia fet el dia anterior a l'entrenament, la va clavar per tot l'esquadra sense que el porter pogués fer res. Al cap de 30 segons, es va arribar a la mitja part amb la sensació d'estar fent un dels pitjors partits de la temporada.  

En la segona part el CEM va sortir disposat a millorar la imatge i a sentenciar el partit,  i molt aviat ho va aconseguir. En una pilota robada per Prats, aquest va fer una passada en profunditat a Pedret el qual va definir a la perfecció i va fer pujar el segon gol al marcador. Pocs minuts després, Rudi rebia una passada de Prats i la donava en profunditat per Sales, el qual se'n va anar per velocitat i va definir pel primer pal fent pujar el 3er gol al marcador i el que semblava el gol de la tranquilitat. Però el Montbrió es va relaxar i en uan jugada embolicada dins l'àrea, el Vimbodí aconseguia retallar distàncies. Aquest gol semblava que podia fer posar nerviosos als jugadors verd-i-negres, però Narcís, en una gran jugada, va marxar per la banda i veient el porter avançat va soprendre a propis i estranys fent una gran vaselina que va entrar de manera preciosa i aconseguia tornar a posar les coses al seu lloc. A partir d’aquí, el CEM es va defensar la mar de bé i el marcador no es va moure més.

Així doncs, victòria 2 a 4 a favor del Montbrió. Aquesta setmana toca preparar el derbi de dissabte: Montroig – Montbrió, que es disputarà al camp del  rival dissabte a les 4 de la tarda. Des d'aquí fem una crida a l’afició per tal que vinguin a Montroig, a animar al Montbrió, i que entre tots fem que seguim amb aquesta molt bona dinàmica que porta el nostre equip.  A més a més,  amb la derrota del Duesaigües aquesta setmana, hem aconseguit col·locar-nos tercers!
També volem  recordar que el dimarts que ve, dia 29 de març, res juga el partit contra La Pastoreta. És un dels partits més importants de tot l'any, i més que mai, necessitem tota l'afició per tal que sigui un jugador més. 
Ara ens venen tres partits molt importants, on segurament ens juguem agafar el tren de l’ascens o de quedar-nos. Així que animar, un cop més (tot i que últimament no cal perquè la gent i els aficionats responen de forma espectacular, impressionant i màgica) a que tots anem junts cap a noves victòries del CEM! A animar i endavant!

Un, dos, tres ... MONTBRIÓ, MONTBRIÓ, MONTBRIÓ!!!




EMPAT IMPORTANT


Empat molt important a 0, el del passat dissabte del CEM  davant del Duesaigües, que d'aquesta manera segueix a les posicions davanteres de la classificació i aconsegueix el gol average contra el Duesaigües. Un dels partits més intensos de tota la temporada



El dissabte passat, els homes de Joan Enric es desplaçaven a un dels camps més difícils de la categoria, a Duesaigües, on només un equip ha aconseguit emportar-se la victòria.
El CEM es desplaçava amb la intenció de realitzar un partit seriós i complert. I així va ser. Durant la setmana, es va parlar molt de la importància del partit i de la importància de seguir amb aquesta dinàmica positiva dins de l'equip, cosa que l'ha fet estar en una bona posició en la classificació.
El partit va ser molt igualat i amb molt poques ocasions de gol. Tot i això, qui va intentar jugar la pilota i controlar el partit va ser el CEM, que amb un molt bon treball defensiu i del mig camp, va voler portar la iniciativa del matx. Tot i això, no es podien descuidar de les contres que realitzava el Duesaigües, molt perilloses degut a que tenen grans individualitats davant.

En la primera part, el respecte entre els dos equips, va marcar el ritme del joc. No van haver gaires ocasions de gol. Per part del Duesaigües només hi va haver una ocasió, ja en el minut 40, que Marc va desviar a córner. Tret d'això, no hi van haver més ocasions. En la segona part, i amb un públic impressionant (una gran mobilització per part dels seguidors del Montbrió -encapçalats per un Narcís que va pujar fins a Duesaigües caminant), el Montbrió va intentar estirar les línies i aconseguir la victòria. Salas va tenir una clara ocasió per la banda, que el porter del Duesaigües va desviar a córner. En la següent jugada i en un contraatac, el Duesaigües va enviar una pilota al travesser. Però les ocasions del Duesaigües s'esfumaven degut al gran partit de la defensa del CEM, encapçalats per un gran Arnau, que va fer el millor partit de la temporada. Ja gairebé a les acaballes del partit, Jordi Anguera va tenir una clara ocasió (que recordava la de Porrera que va servir per emportar-se la victòria), però aquest cop la pilota va sortir a fora, fregant el pal esquerra de la porteria del Duesaigües.

Així doncs, es va acabar el partit amb empat a 0. Destacar el partit molt seriós per part dels dos equips, un partit que definia el Jordi Prats, com un partit d'una divisió superior. Al final, al vestuari, tothom treia pit del gran esforç i del gran partit que es va fer!
Cal fer menció especial a l'afició que es va desplaçar al camp de Duesaigües, que tot i sent un dissabte a les cinc de la tarda, amb el vent i el fred que es preveia, la gent va respondre més bé que mai, i els jugadors del CEM es van sentir com en el municipal!! Un deu per l'afició, un deu pels timbals, per les bubuceles i pels crits d'ànims cap a l'equip!.

Seguirem treballant perquè segueixi el bon ambient i els bons resultats de l'equip. Aquesta propera setmana no hi ha partit degut al Carnaval, i l'altre arriba el líder de la categoria, La Pastoreta, al municipal el dissabte a les 4 de la tarda. S'ha de seguir animant i des del CEM es fa una crida a tots que vinguin a animar a l'equip.

1, 2 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!