En un dels partits més difícils de la temporada, el CEM s'imposa per 0 gols a 1 gràcies a una gran diana d'un inspirat Òscar Rofes que aconsegueix el seu tercer gol en dos partits. L'equip local imposa un ambient tens i molt agressiu envers els jugadors verd-i-negres i contra l'àrbitre, i acaba tancant als visitants al seu camp. Tot i això, el nostre equip treu el seu orgull i aconsegueix emportar-se els 3 punts d'un camp on no masses equips aconseguiran emportar-se al victòria.
Després de la jornada de descans, el CEM tornava a tenir partit de lliga en un dels camps més complicats de la categoria, el del Vallmoll, un equip que està a la zona mitja de la taula i que fins aquell partit no havia cedit cap derrota al seu camp. El matx a més a més de les reduides dimensions del terreny de joc, es jugava a les 5 de la tarda i amb una temperatura considerable, cosa que feia realment complicat l'objectiu d'aconseguir la victòria. Tot i això, el Montbrió va sortir amb la mentalitat de no perdre el tren de la lliga.
El partit va començar amb un CEM ben posicionat intentant portar la batuta del partit, però es va trobar amb moltes dificultats per les reduides dimensions del terreny de joc. No s'aconseguia arribar a porta i el partit estava embussat al mig del camp. Jordi Prats va ser el primer que ho va intentar amb un xut de fora l'àrea que va sortir desviat. Al sacar de porta, el Vallmoll va muntar una tangana amb l'àrbitre de la qual dos jugadors seus van acabar amb targeta groga, i just a la següent jugada Joan rebia una terrible entrada per darrere i provocava l'expulsió del jugador del Vallmoll. D'aquesta manera, els verd-i-negres van rebre un regal inesperat i es van veure amb una superioritat que els anava la mar de bé. Tot i això, no va acabar d'aconseguir dominar i es va arribar a la mitja part amb empat a zero al marcador.
A la segona part, el Montbrió sabia que havia d'apretar si volia aconseguir els 3 punts, ja que tot i jugar amb un home més, en un camp tant petit no es notava gairebé la diferència. Així, l'equip va sortir a apretar i va disposar de més ocasions, fins que va arribar l'únic gol del partit. En una falta, Jordi Prats va intentar centrar però va rebotar a l'esquena d'un defensa, la pilota va tornar a caure als seus peus i la va posar en profunditat al borde de l'àrea, des d'on va aparèixer un inmens Òscar Rofes i amb una sublim vaselina que podria haver signat el mateix Catanha, aconseguia batre la porteria contrària i fer pujar l'1 a 0 al marcador que a les postres acabaria sent el resultat definitiu.
A partir d'aquest gol però, el Montbrió inconscientment va anar reculant i el Vallmoll va aconseguir tancar-lo en el seu propi camp quedant encara 20 minuts per finalitzar el partit. Val a dir que durant aquests minuts l'equip local hauria pogut aconseguir un gol, ja que va tenir al CEM totalment venut, però gràcies al gran treball defensiu que van fer tots els defenses, liderats per un soberbi Arnau que cada dia que passa demostra més que serà un dels pilars fonamentals del Montbrió del futur, un Guillem extraordinari sacrificat per l'equip i firmant una gran actuació com a central en una posició que no és la seva, un brillant treball d'un Magí que tot el que fa ho fa bé, i un perfecte Joan Sabaté que va fer el millor partit de tota la temporada, el Montbrió va aconseguir deixar la porteria a zero, que a més a més disposa d'un extraordinari porter que es diu Marc i que cada dia que passa demostra la seva gran qualitat i ens fa veure que és una de les peces clau d'aquest equip, el qual va treure una impressionant mà a l'últim minut en un xut que hauria fet enderrocar tot el treball dut a terme durant els 90 minuts.
Al final, 3 punts importantíssims al sac, una victòria molt i molt treballada, molt patida i molt suada, de les que fa equip i uneix, l'equip que aconsegueix situar-se cinquè a la classificació i que fa oblidar el mal començament de lliga que va patir. Tot i això, s'ha de seguir treballant treballant i treballant, aquesta setmana ens visita el Marina Cambrils, el qual ens va derrotar els dos partits de l'any passat. És hora de prendre'ns la revenja, ara és l'hora del CEM, ara és la nostra hora. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!
