RETROBAMENT AMB LA VICTÒRIA

El Montbrió es retroba amb la victòria tres setmanes després de la última en un partit on s'ha de destacar l'excel·lent actuació de Carlos Garcia a la porteria, que la va deixar a zero completant grans intervencions. El matx va començar amb molta força i energia però la lesió d'Anguera al minut 25 de joc va desconcentrar al CEM, ja que el jove davanter local va rebre una entrada brutal digne de targeta vermella per part d'un defensa que en ves de jugar a futbol i fer mal als contraris s'hauria de dedicar a pasturar les cabres. Tot i això, tres punts molt importants que tornen a acostar a l'equip als llocs de privilegi de la categoria.

Dissabte el Montbrió tenia una prova de foc per demostrar que tot i perdre els últims tres partits, aquest equip té esperit i coratge per arreglar la situació. Davant teniem el Porrera, un equip que ha començat força bé la temporada i que s'ha renovat molt. Tal com deia el míster abans de començar el matx, hi havia dos opcions possibles: guanyar o guanyar. I així va ser com va sortir el Montbrió, amb 4 homes molt adelantats buscant sempre el joc ofensiu. 

El partit va començar molt bé pels interessos locals, ja que al minut 7, en una falta a la frontal de l'àrea, Anguera la va executar a la perfecció i va aconseguir un preciós gol com els que ens tenia acostumats la temporada passada. Val a dir que el jove davanter sortia d'una lesió de feia poques setmanes i poc a poc s'està recuperant, i amb aquest gol va demostrar que es troba al 100% de les seves facultats.

Malauradament però, al cap de no gaires minuts, i veient el Porrera que tot el mal que estava fent el CEM venia de les botes del Jordi, un criminal que dissabte va decidir provar a veure què era això del futbol  va entrar de manera brutal contra el seu turmell, cosa que va provocar la lesió i la següent substitució de l'Anguera. El cos mèdic li està fent proves i s'espera que no sigui gaire greu.

Bé, l'àrbitre només va ensenyar la groga al defensa del Porrera i això va fer que el Montbrió perdés una mica els nervis, com es va notar en els següents minuts. Tot i això, poc a poc es va calmar i va disposar de diverses ocasions, com un remat de cap que el porter va treure amb una excel·lent parada o un xut de lluny que no va entrar per ben poc. Poc després, es va arribar a la mitja part.

A la segona, el Montbrió tenia clar que si no apretava i es relaxava el Porrera li complicaria les coses. Així que va sortir disposat a sentenciar el partit el més aviat possible. I la veritat que d'ocasions no en van faltar. Un embolic dins l'àrea que el Sales per poc fa entrar, un córner tret per Joan que Rudi remata per damunt del travesser, una jugada de l'Òscar Rofes que es planta amb una gran acció dins l'àrea i entre el porter i el defensa aconsegueixen desviar a córner, un internada perfecte del Joan que remata amb l'esquerra i per molt poc surt fregant el travesser, una falta llançada amb molta potència per part de l'Antoni que el porter aconsegueix desviar amb molts problemes... Moltes ocasions que per desgràcia no es van materialitzar. I a l'altra porteria, també algunes ocasions, però amb la sort de tenir a Carlos Garcia sota pals. El porter local es va mostrar molt segur en tots els xuts i aproximacions rivals, però es va consagrar en un u-contra-u que quan tothom ja cantava gol va fer una gran estirada i va desviar a córner. Gran parada que va fer enfortir al CEM i que aguantant amb gran esforç va aconseguir finalitzar el partit i emportar-se els tres punts cap a casa. Només comentar que en la segona part el Porrera va endurir molt el joc i va fer entrades molt i molt dures, sense càstig per part de l'àrbitre, que per més inri, va expulsar al Carlos Domenech amb dues grogues molt polèmiques. Almenys més tard va tenir la dignitat d'expulsar al central del Porrera després que rematés la cama de l'Ernest.

Al finalitzar el partit, les càmeres de televisió van anar a entrevistar i a preguntar pel seu estat al protagonista del matx Jordi Anguera, el qual ens va comentar que: "El partit d'avui ha servit per confirmar que si sortim concentrats i amb les ganes de fer-ho bé podem guanyar molts partits i fer un bon joc. Necessitàvem la victòria d'avui per fer esborrar els fantasmes de les tres últimes setmanes i tornar a divertir-nos jugant. A més a més, els resultats d'aquesta setmana ens han tornat a apropar als llocs de dalt i ens han deixat com a equip menys golejat de la categoria, cosa que diu molt de la nostra defensa i el nostre joc. Ara toca pensar en el Castellvell i intentar guanyar-hi els tres punts. La inflamació de la cama m'ha baixat bastant, i espero poder estar en bones condicions per jugar."

Al marxar, el jugador va ser acompanyat per Juanjo Brau i el doctor Cugat els quals li anaven a realitzar diverses proves. Al llarg de la setmana, anirem informant sobre l'estat del nostre davanter.

El pròxim partit serà el dissabte 5 de Novembre a les 4 al camp del Castellvell, us hi esperem a tots!!

MALA RATXA... O MAL JOC??

Tres derrotes en els últims tres partits. Aquest és el trist balanç del nostre equip, que al resultat advers del camp de la Pastoreta s'ajunten el mal partit a casa contra la Selva, fallant 3 penaltis, i el mal joc ofert al camp del Marina, on mai va tenir possibilitats de treure un resultat positiu. O canvia l'actitud i la dinàmica de l'equip, o tota esperança s'esvaïrà tot just haver començat la lliga.

En els dos últims partits de lliga, el CEM ha sigut un equip irreconeixible el qual ha donat una imatge molt dolenta, sense saber jugar ni donar dues passades seguides a la pilota. La cosa està complicada.

Dissabte de fa dues setmanes, el Montbrió sortia amb la obligació d'oblidar ràpidament l'ensopegada al camp de la Pastoreta guanyant a la Selva, un altre dels equips de la part alta. Tot i sortir motivats, molt aviat es van tòrcer les coses, ja que al minut 6 de la primera part, en un embolic dins de l'àrea, la Selva es va avançar. Tot i això, els locals van seguir intentar jugar a futbol i crear ocasions, però aquestes no arribaven. I llavors va ser quan va arribar el moment fatídic del partit. En el minut 20, l'àrbitre va assenyalar penal a favor del Montbrió, però els locals no el van saber aprofitar i el van fallar. Al cap de 10 minuts, la Selva va tornar a cometre penal. L'àrbitre el va fer xutar fins a 3 vegades, ja que els defenses dels visitants entraven tota l'estona dins l'àrea, però en cap d'aquestes el CEM va saber perforar la porteria.

A la segona part, el Montbrió va intentar empatar el partit, però no era el seu dia, i no aconseguia trenar cap jugada. En aquestes que l'àrbitre va xiular penal a favor de la Selva, però també el van fallar. El partit va seguir desenvolupant-se i els visitants van aconseguir augmentar la diferència amb una bona vaselina que deixava el partit vist per sentència. Tot i això, el Montbrió encara va tornar a disposar d'un penal a favor, però el va tornar a fallar, demostrant que o bé no teniem el dia, o bé que s'ha d'entrenar molt els llançament des dels 11 metres. Vaja, un partit per oblidar.

I el dissabte següent, la mateixa història. El Montbrió visitava el camp del Marina encara quart a la classificació i sabent que si guanyava s'acostaria de nou als llocs privilegiats de la lliga. Però ben aviat es va veure que alguna cosa passa en aquest equip, alguna cosa ha canviat i l'actitud no és la mateixa. A l'escalfament ja es notava que alguna cosa no rutllava, que no s'estava concentrat per un partit de futbol. I només entrar al camp així es va demostrar. De seguida els locals es van fer amb el control del partit i el Montbrió va ser un titella a les seves mans. Sense fer absolutament res, a la mitja part ja perdíem per 2 a 0 i amb la visió de que havíem llençat el partit a la brossa. De res van servir els ànims a la mitja part. Es va tornar a sortir adormits i sense jugar a res, i ens van fer el tercer. Només llavors, i potser perquè a alguns jugadors encara els queda orgull i no els agrada anar a fer el ridícul pels camps, el CEM va despertar i va començar a donar petits detalls del joc que ens va demostrar a principis de temporada. L'Anguera va xutar 3 o 4 faltes seguides amb molt de perill, on fins i tot una es va estavellar a la creueta. Més tard, Rudi disposaria d'un xut des de la frontal de l'àrea que es va tornar a estavellar al pal i d'un intent de vaselina que el porter va saber aturar molt bé. Tot i aquestes últimes ocasions, el marcador no es va moure i va finalitzar el parit donant un sensació molt fluixa d'equip modest.

Si no canvia la dinàmica i l'actitud d'aquest equip, tota l'alegria i el bon ambient que hi havia se'n pot anar en orris. S'ha de ser realista si, i no creure que som els millors ni que podem pujar de categoria, però s'ha de ser ambiciós sempre, i sobretot defensar amb orgull aquests colors. No anem a passar l'estona els dissabtes a la tarda, anem a lluir una samarreta, a disfrutar d'aquest esport, a portar un nom d'un poble, i sobretot, anem a demostrar la nostra unitat com a grup. Si perdem això, perdrem la nostra identitat.

ESCOMBRANT CAP A CASA

El Monbrió perd el primer partit de la temporada en un matx on els dos protagonistes del partit no van ser pas els equips que s'enfrontaven, sinó que van ser el vent i l'àrbitre. Una errada clamorosa d'aquest últim va fer que l'equip local s'emportés els 3 punts de manera totalment injusta.

Arribava el primer partit fort de la temporada i el CEM estava disposat a no posar-li les coses gens fàcils a un dels suposats candidats a pujar de categoria aquest any. Miquel va apostar per un sistema de joc de pressió que dificultés la sortida de pilota de la Pastoreta i la jugada li va sortir la mar de bé. En els primers 45 minuts de joc, el Montbrió va controlar molt bé el partit, portant el compàs en tot moment. És cert que la Pastoreta té molts bons jugadors i és un equip molt ben treballat, i fruit d'això van tenir les seves opcions de marcar, però els verd-i-negres van controlar molt bé les embestides dels locals i no deixaven que tinguessin gaires ocasions d'acostar-se a la porteria de Rolando. 

Amb un partit bastant trabat, el CEM va anar buscant amb paciència acostar-se poc a poc a la porteria dels locals, i fruit d'això va arribar el gol. Pitarch, sens dubte l'home del partit, va treure la pilota controlada de la defensa i se'n va anar de tots els que li van sortir al pas, fins que va arribar al límit del mig del camp. Llavors, va fer una passada a l'espai molt intel·ligent que Sales va saber llegir a la perfecció i va començar una carrera en solitari cap a la porteria contrària. Quan es va plantar davant del porter, va fer la passada de la mort a Pitarch i aquest va perforar la porteria culminant un magnífic contraatac començat i acabat per ell. Gran gol que donava avantatge als visitants i que posava les coses molt difícils a la Pastoreta. Només un minut després, Guillem va fer una gran centrada cap a Rudi que el va deixar sol davant el porter, però incomprensiblement el davanter va fallar, i això que aquest gol hauria donat molta tranquil·litat als visitants.

Al cap de poc, es va arribar a la mitja part amb la sensació que es podia treure alguna cosa molt positiva d'aquest partit.

Amb el que no contava el CEM al començar la segona part, era que el vent "s'aliaria" amb la Pastoreta, ja que va començar a bufar amb molta força i va dificultar moltíssim la sortida de pilota del Montbrió. Amb això, als 10 minuts de joc, en un bon llançament de falta, un dels davanters de la Pastoreta va aconseguir rematar de cap la centrada i posar la igualada en el marcador. Tot i això, el Montbrió va seguir intentant jugar de tu a tu a un dels equips forts de la categoria. Però ves per on, el senyor àrbitre, que segons vam saber al finalitzar el partit es va lesionar al minut 10 de la primera part i no va seguir el joc tal com ho havia de fer, va voler donar salsa al partit i va començar a pitar coses que només ell veia. La casualitat però, és que la majoria eren a favor dels de casa. Així, primer es va inventar un penal comès per Aragonès en una gran piscina del davanter local. Tot i això, Rolando, per segona setmana consecutiva, va fer una gran parada que va donar molta moral al CEM, que encara creia en la victòria. Però es clar, lluitar contra un bon equip, contra el vent i a més a més contra l'àrbitre és molt difícil. Així, en una jugada sense aparent perill, l'extrem de la Pastoreta, va jugar per un moment a handbol i es va emportar la pilota amb la mà, quedant-se sol davant Rolando i batint-lo amb un xut creuat. El senyor àrbitre, com que estava al cercle central ja que no podia córrer, no va veure-ho i va deixar seguir la jugada. Així va ser com el CEM va caure derrotat, per una injusícia arbitral. Malgrat tot, a l'últim minut Domenech va tenir l'empat en un remat de cap que li van treure de sota pals.

Al finalitzar el partit, un grup de seguidors locals que haurien rebentat qualsevol màquina d'alcoholèmia es va encarar amb els jugadors del CEM, demostrant que per l'única raó que van als partits de futbol és per insultar a l'equip rival, ja que no van fer altra cosa durant els 90 minuts.

Aquesta setmana, amb la impotència d'haver perdut  injustament, ningú va voler fer cap declaració, ja que en calent és millor no dir res.

El pròxim partit serà dissabte dia 14 de Novembre a les 16:00 hores a l'estadi Municipal de Montbrió contra la Selva B, un altre dels equips implicats en la part alta de la classificació.

Necessitem que l'afició baixi i es presioni, necessitem sentir-nos apoiats, tots som de Montbrió, i tots som d'aquest equip. Tots junts ho farem possible!

MÉS QUE UN CLUB

Click to play

RODILLO RODILLO RODILLO!!!

El Montbrió es regala una gran tarda de futbol amb un joc de toc i buscant sempre trenar jugades, aconseguint un gran resultat que dóna molta moral i omple als jugadors de confiança de cara al pròxim partit de lliga que jugaran al camp de la Pastoreta, un dels xocs més difícils d'aquesta lliga. 

Dissabte a la tarda, el CEM visitava el Municipal de Riudecols, amb les esperances posades a aconseguir fer un bon partit i treure'n un bon resultat, a la vista que l'endemà s'enfrontaven els dos primers classificats, Les Borges i la Pastoreta, i que se'ls podria atrapar en la classificació. Ningú ho comentava, però tothom tenia posat en ment que guanyar els tres punts de Riudecols serviria per demostrar de que es capaç aquest equip i anar amb forces la setmana següent al camp de la Pastoreta.

El Miquel va proposar un partit amb el ja habitual 4-5-1, buscant tenir el mig del camp controlat i treure la pilota controlada per tal d'aprofitar la qualitat individual dels nostres jugadors. I així va ser. El matx va començar amb un Montbrió ben plantat al terreny de joc que va aguantar l'embestida del Riudecols en els primers 5 minuts de partit. Poc a poc però, els verd-i-negres van anar agafant el control del partit i van començar a disposar de bones ocasions de gol. Així, en la primera que van tenir, Rudi recollia una pilota en una contra i donava la passada de la mort a Òscar Rofes, però aquest no va arribar a poder rematar. Al cap de poc però, el jove extrem de Riudecanyes aprofitava una sacada de banda ràpida i marxava en velocitat del seu marcador, i amb una gran mitja volea, batia el porter i inaugurava el marcador. L'alegria visitant va ser molt visible, ja que estava sent un partit una mica encallat.

Els minuts van anar passant i amb un joc no gaire clar, semblava que s'arribaria a la mitja part amb el 0 a 1, tot i que els visitants van disposar d'una altra passada de la mort la qual va poder treure un defensa local. Quan tot semblava indicar que marxarien als vestuaris amb el marcador esmentat, van arribar els tres minuts màgics del Montbrió. En el 42, Arnau, molt llest, posava una pilota en profunditat cap a Rudi, el qual va controlar amb el pit i es va plantar sol davant del porter, i aquest cop si, va definir amb una bonica vaselina que donava la tranquilitat en el marcador. I només dos minuts després, Oscar Rofes sacava de banda prop de l'àrea local i el Sales, demostrant que és un autèntic depredador de l'àrea, s'anticipava a dos defenses i els robava la pilota, definint amb la cama esquerra ajustada al pal. Els jugadors no s'ho acabaven de creure, però havien aconseguit sentenciar el partit abans de la mitja part. Després del gol, l'àrbitre va xiular el final de la primera part.

A la segona, la consigna va ser no sortir adormits i estar ben atents a l'embestida local que segur que durien a terme en els primers minuts. I així va ser. El Riudecols va sortir molt fort intentant retallar distàncies de seguida. Val a dir que el CEM ho va passar força malament en els primers 10 minuts de la represa, però a partir de llavors, es va tornar a fer amb el domini de la pilota i va tornar a trenar bones jugades. D'aquesta manera, en una gran acció, Òscar Rofes, un dels homes del partit, recollia una bona passada i feia una bonica vaselina, la qual va superar el porter, i quan ja tots cridaven el gol, la pilota va botar davant de la línia i va sortir fora. Va ser una gran llàstima. Tot i això, el Montbrió ho va seguir intentant, i va acabar arribant el quart gol de la tarda. Sales, rapidíssim, recollia una bona passada interior i marxava en velocitat de tots, inclús del porter, i rematava amb un bon xut potent ajustat al primer pal. Un gran gol que ja permetia relaxar del tot al nostre equip i que ja només havia d'aguantar el resultat fins al final. Però el que no s'esperaven els visitants és que l'àrbitre, potser per donar una mica d'emoció al partit, va voler convertir-se en protagonista i va començar a pitar coses incongroents que no entenia ni ell mateix. Així va ser com va pitar un penalti comès per Pitarch que només va veure ell. Però el que no sabia l'àrbitre és que el CEM també té un gran porter, i Rolando va endevinar la direcció del xut i va fer una gran parada que encara donava més moral a l'equip. Com que va veure que amb el penalti no li havia funcionat, l'àrbitre es va tornar a inventar una pena dins l'àrea, aquest cop una falta indirecta, però que el Riudecols no va saber aprofitar. Al cap de poc, va xiular el final del partit i els visitants van marxar amb la gran satisfacció d' haver completat un bon partit.

Aquella mateixa nit, alguns membres de la redacció van sortir a fer un beure i van trobar in fraganti al jove central de l'equip Aleix Coll, que estava celebrant la victòria amb gran eufòria, acompanyat d'una bonica noia que fonts properes ens han comentat que es podria tractar de la mateixa Paris Hilton. Al ser preguntat per quines sensacions tenia del partit, va contestar que: "La veritat és que l'equip està en una bona dinàmica, fent un bon joc i agradant-se. A més a més, els resultats ens estan acompanyant i això és clau per mantenir la confiança que ens fa falta. A part d'això, tinc el pressentiment de que demà el partit entre les Borges i la Pastoreta acabarà 0 a 0 i ens quedarem els 3 empatats a punts al capdavant, cosa que serà molt important de cara al difícil partit que tenim la setmana que ve al camp de la Pastoreta."

El pròxim partit serà el dissabte 7 de Novembre a les 6 de la tarda al camp de la Pastoreta. Us hi esperem a tots!!!