El CEM realitza sens dubte el millor partit de la temporada i esborra del terreny de joc un equip amb aspiracions de pujar de categoria. El poc encert de cara a porteria i la mala sort però fan que només aconsegueixi un empat, el qual va arribar a ´l'últim minut de joc. Tot i això, s'ha d'estar molt content amb el bon joc ofert i l'equip ja suma 5 partits seguits invicte.
Dissabte el Montbrió tenia una prova de foc contra un equip de la part alta de la classificació que aspira a pujar de categoria desde fa 3 temporades. Els verd-i-negres tenien l'oportunitat de demostrar que poden plantar cara a qualsevol i jugar-los de tu a tu. I així va ser com va començar el partit, amb uns locals molt ben posicionats al terreny de joc i que controlaven la possessió de la pilota. A mesura que anaven passant els minuts, el CEM s'anava apoderant del partit i anava minimitzant el seu rival, el qual només aconseguia sortir amb pilotades amunt. La pressió dels locals va fer que el Marina cada vegada s'anés tancant més al seu propi camp i van poder gaudir de bones ocasions. A més a més, cada vegada que hi havia un córner els visitants patien de valent. Així va ser com Domenech va rematar una centrada de Joan que va treure un defensa a la línia de gol. Més tard Prats i Joan també van gaudir de les seves oportunitats amb xuts que van sortir fregant el pal. Però sens dubte la ocasió més clara de la primera part va ser per Rudi, que en una gran passada de Magí, es va quedar sol davant el porter. El jove davanter va intentar regatejar-se el porter però es va fer un mini embolic, i quan ja tenia el porter a terra i només calia empènyer la pilota, es va entrebancar i no va poder xutar en bones condicions, fet que va aprofitar la defensa per desviar la pilota.
D'aquesta manera es va arribar al descans amb la sensació que s'hauria pogut fer molt més.
A la segona part es va sortir amb tota l'ambició del món a guanyar un partit que s'estava jugant de meravella, l'afició ho estava disfrutant i es va volcar amb l'equip. Els visitants no feien res, només pilotades amunt que acabaven en no res. Val a dir però que en alguna ocasió van arribar a xutar a porteria amb perill, però un cop més Marc es va encarregar de salvar qualsevol arribada del Marina. Tot i el bon joc, el gol no acabava d'arribar, i en una jugada totalment aïllada, el sempre perillós davanter visitant Ruben va aconseguir girar-se a la frontal de l'àrea i engaltar un potent xut que va botar davant de Marc i el va despistar. Pujava un gol al marcador dels visitants i la gent aplegada al camp no es podia creure veure un marcador tan injust.
Però si a una cosa ens comença a tenir acostumats el CEM d'aquest any és que no es rendeix fins al final, i amb una altra demostració de fe, va aconseguir empatar el partit en una falta botada per Prats al punt de penal que Rudi va aconseguir rematar i fer entrar dins la porteria rival. 1 a 1 i la cosa ja era més justa. Per desgràcia però, al cap de molt poc l'àrbitre va xiular el final i només es va aconseguir un punt, valuós vist de la manera que es va aconseguir, però agredolç vist el bon joc de l'equip.
Ara toca pensar en diumenge, contra el Vilafortuny, un partit que no serà gens fàcil i on s'haurà de suar de valent per aconseguir els 3 punts. Però si segueix treballant com fins ara, estem segurs que la victòria arribarà. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!