EL CEM MEREIX MOLT MÉS

El CEM realitza sens dubte el millor partit de la temporada i esborra del terreny de joc un equip amb aspiracions de pujar de categoria. El poc encert de cara a porteria i la mala sort però fan que només aconsegueixi un empat, el qual va arribar a ´l'últim minut de joc. Tot i això, s'ha d'estar molt content amb el bon joc ofert i l'equip ja suma 5 partits seguits invicte.

Dissabte el Montbrió tenia una prova de foc contra un equip de la part alta de la classificació que aspira a pujar de categoria desde fa 3 temporades. Els verd-i-negres tenien l'oportunitat de demostrar que poden plantar cara a qualsevol i jugar-los de tu a tu. I així va ser com va començar el partit, amb uns locals molt ben posicionats al terreny de joc i que controlaven la possessió de la pilota. A mesura que anaven passant els minuts, el CEM s'anava apoderant del partit i anava minimitzant el seu rival, el qual només aconseguia sortir amb pilotades amunt. La pressió dels locals va fer que el Marina cada vegada s'anés tancant més al seu propi camp i van poder gaudir de bones ocasions. A més a més, cada vegada que hi havia un córner els visitants patien de valent. Així va ser com Domenech va rematar una centrada de Joan que va treure un defensa a la línia de gol. Més tard Prats i Joan també van gaudir de les seves oportunitats amb xuts que van sortir fregant el pal. Però sens dubte la ocasió més clara de la primera part va ser per Rudi, que en una gran passada de Magí, es va quedar sol davant el porter. El jove davanter va intentar regatejar-se el porter però es va fer un mini embolic, i quan ja tenia el porter a terra i només calia empènyer la pilota, es va entrebancar i no va poder xutar en bones condicions, fet que va aprofitar la defensa per desviar la pilota.

D'aquesta manera es va arribar al descans amb la sensació que s'hauria pogut fer molt més.

A la segona part es va sortir amb tota l'ambició del món a guanyar un partit que s'estava jugant de meravella, l'afició ho estava disfrutant i es va volcar amb l'equip. Els visitants no feien res, només pilotades amunt que acabaven en no res. Val a dir però que en alguna ocasió van arribar a xutar a porteria amb perill, però un cop més Marc es va encarregar de salvar qualsevol arribada del Marina. Tot i el bon joc, el gol no acabava d'arribar, i en una jugada totalment aïllada, el sempre perillós davanter visitant Ruben va aconseguir girar-se a la frontal de l'àrea i engaltar un potent xut que va botar davant de Marc i el va despistar. Pujava un gol al marcador dels visitants i la gent aplegada al camp no es podia creure veure un marcador tan injust. 

Però si a una cosa ens comença a tenir acostumats el CEM d'aquest any és que no es rendeix fins al final, i amb una altra demostració de fe, va aconseguir empatar el partit en una falta botada per Prats al punt de penal que Rudi va aconseguir rematar i fer entrar dins la porteria rival. 1 a 1 i la cosa ja era més justa. Per desgràcia però, al cap de molt poc l'àrbitre va xiular el final i només es va aconseguir un punt, valuós vist de la manera que es va aconseguir, però agredolç vist el bon joc de l'equip.

Ara toca pensar en diumenge, contra el Vilafortuny, un partit que no serà gens fàcil i on s'haurà de suar de valent per aconseguir els 3 punts. Però si segueix treballant com fins ara, estem segurs que la victòria arribarà. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió! 

ÒSCAR A VALLMOLL

En un dels partits més difícils de la temporada, el CEM s'imposa per 0 gols a 1 gràcies a una gran diana d'un inspirat Òscar Rofes que aconsegueix el seu tercer gol en dos partits. L'equip local imposa un ambient tens i molt agressiu envers els jugadors verd-i-negres i contra l'àrbitre, i acaba tancant als visitants al seu camp. Tot i això, el nostre equip treu el seu orgull i aconsegueix emportar-se els 3 punts d'un camp on no masses equips aconseguiran emportar-se al victòria.

Després de la jornada de descans, el CEM tornava a tenir partit de lliga en un dels camps més complicats de la categoria, el del Vallmoll, un equip que està a la zona mitja de la taula i que fins aquell partit no havia cedit cap derrota al seu camp. El matx a més a més de les reduides dimensions del terreny de joc, es jugava a les 5 de la tarda i amb una temperatura considerable, cosa que feia realment complicat l'objectiu d'aconseguir la victòria. Tot i això, el Montbrió va sortir amb la mentalitat de no perdre el tren de la lliga.

El partit va començar amb un CEM ben posicionat intentant portar la batuta del partit, però es va trobar amb moltes dificultats per les reduides dimensions del terreny de joc. No s'aconseguia arribar a porta i el partit estava embussat al mig del camp. Jordi Prats va ser el primer que ho va intentar amb un xut de fora l'àrea que va sortir desviat. Al sacar de porta, el Vallmoll va muntar una tangana amb l'àrbitre de la qual dos jugadors seus van acabar amb targeta groga, i just a la següent jugada Joan rebia una terrible entrada per darrere i provocava l'expulsió del jugador del Vallmoll. D'aquesta manera, els verd-i-negres van rebre un regal inesperat i es van veure amb una superioritat que els anava la mar de bé. Tot i això, no va acabar d'aconseguir dominar i es va arribar a la mitja part amb empat a zero al marcador.

A la segona part, el Montbrió sabia que havia d'apretar si volia aconseguir els 3 punts, ja que tot i jugar amb un home més, en un camp tant petit no es notava gairebé la diferència. Així, l'equip va sortir a apretar i va disposar de més ocasions, fins que va arribar l'únic gol del partit. En una falta, Jordi Prats va intentar centrar però va rebotar a l'esquena d'un defensa, la pilota va tornar a caure als seus peus i la va posar en profunditat al borde de l'àrea, des d'on va aparèixer un inmens Òscar Rofes i amb una sublim vaselina que podria haver signat el mateix Catanha, aconseguia batre la porteria contrària i fer pujar l'1 a 0 al marcador que a les postres acabaria sent el resultat definitiu.

A partir d'aquest gol però, el Montbrió inconscientment va anar reculant i el Vallmoll va aconseguir tancar-lo en el seu propi camp quedant encara 20 minuts per finalitzar el partit. Val a dir que durant aquests minuts l'equip local hauria pogut aconseguir un gol, ja que va tenir al CEM totalment venut, però gràcies al gran treball defensiu que van fer tots els defenses, liderats per un soberbi Arnau que cada dia que passa demostra més que serà un dels pilars fonamentals del Montbrió del futur, un Guillem extraordinari sacrificat per l'equip i firmant una gran actuació com a central en una posició que no és la seva,  un brillant treball d'un Magí que tot el que fa ho fa bé, i un perfecte Joan Sabaté que va fer el millor partit de tota la temporada, el Montbrió va aconseguir deixar la porteria a zero, que a més a més disposa d'un extraordinari porter que es diu Marc i que cada dia que passa demostra la seva gran qualitat i ens fa veure que és una de les peces clau d'aquest equip, el qual va treure una impressionant mà a l'últim minut en un xut que hauria fet enderrocar tot el treball dut a terme durant els 90 minuts.

Al final, 3 punts importantíssims al sac, una victòria molt i molt treballada, molt patida i molt suada, de les que fa equip i uneix, l'equip que aconsegueix situar-se cinquè a la classificació i que fa oblidar el mal començament de lliga que va patir. Tot i això, s'ha de seguir treballant treballant i treballant, aquesta setmana ens visita el Marina Cambrils, el qual ens va derrotar els dos partits de l'any passat. És hora de prendre'ns la revenja, ara és l'hora del CEM, ara és la nostra hora. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!

ENTRE ROFES I PRATS, ELS TRES PUNTS SUMATS!!

 

El CEM es troba un equip molt ben posicionat que pel joc mostrat no mereix estar a una zona tan baixa de la classificació. Amb un gran esperit i fe, els verd-i-negres aconsegueixen remuntar per dues vegades el partit i emportar-se tres punts importantíssims de cara a la jornada de descans de la setmana que ve. Mai es va donar el partit per perdut, i això que al minut 85 els locals s'avançaven 3 a 2 en el marcador. Però el Montbrió mai va donar el partit per perdut i va aconseguir una remuntada de les qu fan afició i omplen de moral. Gran partit, gran victòria, i les sensacions que cada vegada són millors. Endavant CEM.

ANTONI SOS MACANUDO!!!!

El Montbrió guanya per cinquena vegada consecutiva al seu etern rival en un partit on va dominar clarament durant els 90 minuts i on només va patir quan el Montroig va retallar diferències en el marcador al minut 30 de la segona part. Però tot va quedar en res quan Antoni va finiquitar el partit amb un autèntic golàs com els que ens comença a tenir acostumats i que quedarà gravat en la memòria de tots els montbrionencs.

Un setmana de derbi sempre és una setmana diferent a cal CEM. A mesura que els dies van passant i el partit es va acostant, l'ambient es va carregant de tensió i de nervis, ja que mai es vol perdre contra l'etern rival. Els entrenaments són més seriosos, les bromes deixen pas a la concentració i les converses ja només parlen d'un sol tema, guanyar contra el Montroig.

I quan arriba el dissabte, des de primera hora del matí es respira ambient de derbi, tots els montbrionencs que els hi agrada el futbol saben que a la tarda hi ha alguna cosa important, i es nota en l'ambient.

L'hora del partit arriba, i els jugadors ja només tenen al cap guanyar guanyar i guanyar. Les grades s'omplen més que en tota la temporada, les cerveses van que volen i l'emoció ja es desperta. I així va ser com va començar un partit que ben segur no deixaria ningú indiferent.

Els primers minuts van ser de clar domini pel Montbrió, el qual tenia la pilota i creava bones jugades. El Montroig era un espectador més del partit, tot i que en l'única pilota amb criteri que va tocar en els primers minuts quasi que fan pujar el primer gol al marcador. Després d'això però, el CEM es va posar les piles i en un xut de falta al lateral de l'àrea, Anguera va ajustar la pilota al segon pal i va fer pujar el primer gol al marcador quan només es portaven jugats 10 minuts de joc. Començava molt bé el partit. Després d'això, Òscar Rofes va tenir una bona oportunitat que no va aconseguir finalitzar, i tot seguit Sales es quedava davant del porter però tardava un pèl massa a xutar i li robaven la cartera.

El Montroig es va anar estirant i va anar començant a intentar jugar, tot i que en moltes ocasions al límit del reglament. Degut a aquest joc dur, va arribar la jugada del segon gol del partit quan Sales rebia una pilota dins l'àrea i dos defenses se l'emportaven per davant. L'àrbitre no va dubtar i va xiular penal, el qual Jordi Prats va definir amb subtilesa i va fer pujar el segon gol al marcador i el setè en el seu compte particular.

Al cap de pocs minuts, es va arribar al descans amb la sensació que s'estava fent un bon partit i s'estava dominant, tot i que no estava per res sentenciat, un derbi mai ho està fins al xiulet final.

A la segona part el CEM va sortir amb la intenció de sentenciar encara més el partit, però el Montroig va començar a jugar-la més i va arribar a tenir alguna clara ocasió de gol. El Montbrió també va tenir les seves, les quals no va saber aprofitar, cosa que va fer que el Montroig anés creient que podia treure alguna cosa positiva del partit.I així va ser com en el minut 75, en una centrada a l'àrea, aconseguien retallar diferències i creure encara més en l'empat. El Montbrió, però, no estava disposat a que això passés, i molt menys un home que encara tenia molt per dir en aquest partit.

Corria el minut 83 quan Jordi Prats i Jordi Anguera van sacar un córner intentant fer la del carrasco. Els defenses del Montroig a empentes i trompicons van anar a impedir-ho i van treure la pilota d'allà com van poder. Però ves per on, i per desgràcia seva, allà on va anar a parar la pilota, a uns 30 metres de la porteria, hi havia un home que volia ser decisiu. Ho havia somiat, ho havia vist, sabia que aquell era el seu dia, i no s'ho va pensar. Tal com va arribar la pilota als seus peus, la va engaltar amb una mitja volta i la pilota va començar a volar. La gent s'anava aixecant a mesura que la pilota avançava, cada cop ho veien més clar, cada cop ho tenien més segur, fins que si, la pilota va tocar al travesser i va entrar per quasi tot l'escaire fent esclatar un gran crit d'eufòria a tot el Municipal. GOOOOL!!!! Ningú no s'ho podia creure, quin golàs, l'eufòria es va desbordar, l'Antoni no parava de córrer, els jugadors l'intentaven perseguir, i finalment quan es va aturar, quasi a la piscina, es va crear una gran pinya amb tot l'equip. Una altra vegada ell, a l'igual que fa dos anys, decidia un partit que s'hauria pogut complicar molt i donava tres valisosissims punts al CEM. Gran victòria, gran gol i una altra vegada el Montroig que surt derrotat del nostre estadi.

Al cap de pocs minuts, l'àrbitre va senyalar el final del partit i va certificar una victòria importantíssima, ja que en un partit com aquest hi ha molt més que tres punts en joc.

Ara toca seguir, s'han sumat tres punts més que fan que estiguem a punt d'aconseguir l'objectiu de sumar 9 dels 9 punts en joc abans de la jornada de descans del 20 de Novembre. En portem 6 de 9, comencem a escalar posicions i el joc de l'equip cada vegada és millor. Tot i això, cal tocar de peus a terra, saber qui som, i seguir treballant per anar guanyant partit rere partit. Ara toca Salou, s'ha de guanyar si o si, ens ho mereixem. Ara més que mai, 1, 2, 3 MONTBRIÓ, MONTBRIÓ MONTBRIÓ!!!!!!

TRES DE NOU

El CEM aconsegueix una victòria còmode davant d'un Vimbodí que només es presenta amb nou jugadors. Cal destacar el punt d'honor de l'equip visitant, ja que va aguantar tot el partit fent un bon joc tot i la inferioritat numèrica. Al final, 6 a 0 i tres punts necessaris per començar a escalar posicions.

Dissabte arribava un partit contra l'últim classificat on es volia oblidar ràpidament la derrota soferta al camp de la Pastoreta i tornar a adreçar el rumb per tal d'intentar escalar posicions a la lliga. Els jugadors del CEM estaven conscienciats que ni que fos a priori un equip fluix, no seria un partit fàcil. Tot i això, la sopresa va ser quan al començar el partit vam veure que l'equip visitant només sortia al terreny de joc amb nou efectius. Això va desconcertar als nostres jugadors, que no s'ho acabaven de creure i durant els primers minuts no van estar concentrats, cosa que quasi bé va costar un gol en un molt bon xut del davanter del Vimbodí. Quan l'equip ja es va tranquilitzar, va començar a arribar el bon joc que s'esperava jugant davant de només 9 jugadors. Al minut 15, Magí, que debutava amb el nostre equip, va agafar la pilota dins l'àrea i el seu xut va ser desviat per un defensa, el qual es va introduir ell mateix la porteria. El primer gol pujava al marcador, cosa que tranquilitzava una mica els nostres jugadors. Al cap de pocs minuts, Anguera molt llest sacava ràpidament de banda en profunditat cap a Rudi, el qual va encara el porter i amb un xut al primer pal va aconseguir fer pujar el segon gol de la tarda.

L'equip començava a jugar molt bé i en un ràpid contraatac, Prats enfilava la porteria sol quan un defensa va aconseguir robar-li la pilota, però el rebot va anar a parar a la frontal als peus de Sales, el qual amb molta tranquilitat va finalitzar la jugada amb una subtil vaselina amb l'esquerra que feia pujar el 3er gol al marcador. I amb aquest resultat es va arribar al descans.

A la segona part, la tònica va ser la mateixa, i als 10 minuts una centrada d'Anguera al segon pal la va caçar Òscar Rofes al segon pal, el qual amb molt de criteri la va deixar a Rudi al centre de l'àrea petita, el qual amb una mitja xilena va aconseguir rematar la jugada i fer pujar el 4rt gol al marcador. L'equip s'ho estava passant bé, es necessitava un partit així per descarregar tensions i fer un bon joc. Els minuts van anar passant i cap a la mitja hora de joc, Prats, que no havia aconseguit cap gol encara, va decidir que això no podia ser, i va agafar una pilota al mig camp, es va driblar dos jugadors amb canyet inclòs, va arribar a l'àrea i davant la sortida del porter també se'l va driblar, aconseguint així el 5 a 0 en una bonica jugada personal.

El partit ja estava decidit, però Magí es va voler apuntar a la festa en el dia del seu debut i en una passada en profunditat va encarar el porter, se'l va driblar i va fer pujar el definitiu 6 a 0. Al cap de poc, el partit es va acabar sense cap més història.

Cal destacar una altra vegada l'actitud dels homes del Vimbodí, que només sent 9 jugadors van aguantar tot el partit veient com els hi anaven caient gols. Altres equips segur que haguessin abandonat. Des d'aquí els hi desitgem sort i que els hi millorin les coses.

Parlant ja del nostre equip, es van aconseguir els primers tres punts dels nou que s'han d'aconseguir abans de la jornada de descans. Ara toca pensar ja només amb el derbi, no val a badar, sempre és un partit complicat i segur que aquesta vegada no serà diferent. 1, 2, 3, Montbrió Montbrió Montbrió! 

UN MAL DIA

En un partit on no s'hauria d'haver perdut vist el joc dels dos equips, La Pastoreta s'acaba enduent els 3 punts de forma molt poc merescuda i amb sort. L'àrbitre tampoc ajuda i anul·la un gol al Montbrió i acaba deixant l'equip amb 8 jugadors. Ara toca oblidar-se'n i pensar en la setmana que ve, on s'han d'aconseguir 3 punts que ens tornaran a posar al lloc que ens toca.

El camp de la Pastoreta és un camp on el nostre equip no ha aconseguit guanyar mai i no porta gens de bons records. I és que cada any s'ha desplegat un molt bon joc, en ocasions molt millor que els locals, però per diferents raons, sovint associades a decisions arbitrals, no s'ha aconseguit mai treure ni un punt, com per exemple l'any passat on després de posar-nos per davant en el marcador, la Pastoreta va aconseguir remontar gràcies a un gol que va venir precedit d'unes mans clamoroses.

Deixant estar de banda coses passades, dissabte els homes de Joan Enric eren conscients que si guanyaven donaven un cop de puny damunt la taula i es donaven a conèixer en aquesta lliga. I el partit va començar amb bon joc i alguna que altra ocasió, com una molt clara del Sales que en una gran jugada personal va fer un xut creuat que el porter va aturar per molt poc. A la jugada següent però, en una jugada desgraciada de la nostra defensa i amb una sèrie de rebots, la Pastoreta arribava per primer cop i en una passada de la mort es posava per davant en el marcador sense haver fet res.

A partir d'aquí, el joc el va tenir el Montbrió, que fins i tot va aconseguir un gol totalment legal, que l'àrbitre va anul·lar xiulant una falta que es va treure de dins la butxaca i que només va veure ell. Al cap de poc, es va arribar a la mitja part amb la sensació que el marcador no feia justícia al que s'estava veient al terreny de joc.

A la segona part, el CEM va sortir convençut de les seves possibilitats, i als 4 minuts, Rudi, després d'una jugada on no va donar la pilota per perduda lluitant amb un defensa, feia una bona passada a Prats que controlava amb un ràpid esprint i creuava la pilota fent pujar ara si l'empat en el marcador. Després d'això, van ser els millors minuts del Montbrió, que va arribar a dominar molt i a posar la por al cos als locals. Fins que en una mala sacada de banda del nostre equip, una cosa que s'hauria de millorar, els locals van fer una contra on es van plantar sols davant la nostra àrea i Carlos es va veure obligat a fer falta, cosa que li va costar l'expulsió. El partit es va posar molt costa amunt, i el Joan Enric va fer canvis per intentar aguantar el resultat. Però la cosa encara es va posar més difícil quan Garci es va autoexpulsar i va deixar l'equip encara en pitjors condicions. I al cap de poc, l'àrbitre que devia estar xalant va decidir animar més encara la festa i expulsar de forma injusta a Prats, que havia fet una entrada dura però mai mereixedora de vermella. Jugant amb 8, es clar, la Pastoreta no parava d'atacar i atacar, i quan passaven 7 minuts del temps reglamentari, si si, 7, va aconseguir el gol després d'un córner que no havia existit. Al cap de res, xiulet final i la Pastoreta amb 3 punts que li van caure del cel.

Cal deixar enrere aquest partit, tothom que era al camp va veure el que passava i ho pot jutjar personalment, ara toca aixecar el cap i aconseguir un objectiu molt clar, 9 punts dels pròxims 9 en joc, cosa que ens deixaria en molt bona posició a la lliga. Primera missió, aquest pròxim dissabte davant el Vimbodí.

REMUNTADA!!!



El Montbrió realitza un gran acte de fe i aconsegueix una remontada d'aquelles que fan afició, de les que fan embogir la banda del bar, i aixeca un partit que se li va posar coll amunt per dues vegades. Una gran victòria que omple de moral a l'equip per visitar la setmana següent el sempre complicat camp de la Pastoreta.

Dissabte tornava el que moltes persones de certa edat del nostre poble recordaran com un dels grans derbis que es vivien fa uns quants anys. Un partit que feia molts anys que no es disputava i que fa temps era considerat un derbi d'alt voltatge. I aquesta vegada no semblava que hagués de ser gaire diferent, ja que visitava el Municipal un Duesaigës totalment renovat, acabat de baixar de la segona territorial i amb bons jugadors, joves i sobretot molt corpulents, que saben en tot moment al que juguen. Es podia tenir en compte que els visitants havien guanyat els 3 partits que havien jugat a casa i perdut els dos com a visitants, però tot i això no ens podíem confiar, ja que el nostre equip ha començat regular la temporada i necessitava una victòria per demostrar que els 3 punts de la setmana passada no van ser casualitat, sinó fruit d'un treball que està començant a donar els seus fruits.

El partit va començar amb els dos equips respectant-se i mesurant les forces per intentar saber per on atacar. La veritat és que en aquests primers minuts no es van crear ocasions de gol i el joc va estar molt trabat. Podriem arribar a dir que hi va haver estones realment aburrides, ja que no passava res. Joc sense fluïdesa al mig del camp, pilotades amunt i avall i alguna que altra patada de l'equip rival, que rascava bastant. S'ha de dir que al minut 3 de la primera part, 4 pilotes ja havien anat a parar a la riera per pilotades, fet que demostra com va anar l'inici del partit. Poc a poc el joc es va anar fluint més, però ni un equip ni l'altre van crear massa perill i es va arribar al descans tal com s'havia començat, amb l'empat a zero.

A la mitja part Joan Enric va esperonar els seus jugadors i els va animar a que anessin per totes, ja que la victòria de la setmana passada quedava en una anècdota si no guanyàvem aquest partit. I així va ser com el CEM va intentar sortir a mossegar tan aviat com l'àrbit va xiular l'inici de la segona part. Però els primers minuts van ser semblants als de la primera part, sense masses ocasions. Fins que en una jugada desafortunada, en un xut que baixava amb neu a l'àrea petita, el Sabaté va saltar amb un dels davanters per intentar refusar la pilota amb la mala sort que entre el davanter i ell van fer entrar la pilota a la porteria defensada pel Marc i feia pujar un gol totalment injust al marcador del Duesaigües. Tornava tornar a nedar contracorrent per enèssima vegada, i tocava tornar a patir. El Montbrió va estirar línies i fruit d'aquesta pressió, amb una gran passada del Narcís a Jordi Prats, aquest va fer un gran control orientat trencant el fora de joc i va batre per baix al llarg porter dels visitants. Empat a 1 i opcions una altra vegada per intentar buscar la victòria faltant 25 minuts. Però poc dura l'alegria a casa del pobre i només 1 minut després el Duesaigües amb una gran jugada per la banda esquerra aconseguia rematar una passada de la mort i tornar-se a avançar al marcador.

Aquest gol va ser una gerra d'aigua freda pels jugadors verd-i-negres, ja que veien com les aspiracions de guanyar el partit s'esvaïen i es posaven molt difícils. Però al contrari d'altres vegades, en aquest partit l'equip no va baixar el cap i va anar a per totes a aconseguir alguna cosa positiva en el partit. Joan Enric va fer canvis al dibuix tàctic i va posar una defensa de tres per intentar anar a l'atac amb tot. Fruit d'això, l'equip va començar a jugar molt la pilota i a tenir moltes ocasions. Primer, Òscar Rofes que havia entrat feia pocs minuts al camp, va disposar d'una doble ocasió que primer va parar el porter i després no va entrar per molt poc. El jove de Riudecanyes va entrar molt actiu al camp i en una altra de les seves bones accions de desmarcatge va rematar un xut al pal, el rebot del qual va anar a parar a peus de Rudi, que tornava a un terreny de joc després de 5 setmanes de baixa per la seva lesió a l'espatlla, el qual va aconseguir rematar la jugada i enviar-la al fons de les malles, fent pujar una altra vegada l'empat faltant 5 minuts pel temps reglamentari. Aquest gol va esperonar molt als jugadors i als aficionats, que veien com una petita esperança de guanyar el partit tornava a ressorgir. L'equip ho va seguir intentant, i Sales amb una rematada que va treure amb la punta dels dits el porter i més tard Anguera amb un gran xut de falta que també va treure el porter van estar a punt de roçar el miracle.

El temps s'estava esgotant i semblava que la victòria s'acabaria escapant, però al minut 48, en una altra de les bones jugades d'Òscar Rofes (que va realitzar una gran actuació els minuts que va estar al camp), va rebre una falta a la frontal de l'àrea. La responsabilitat la va agafar el Jordi Anguera. L'equip sabia que era la última ocasió per guanyar, ja que des de feia bastants minuts als jugadors del Duesaigües els agafaven unes misterioses rampes cada 30 segons que no deixaven jugar als locals. Tots sabem que el Jordi és un gran xutador de faltes i per si a algú li quedava algun dubte, dissabte es va doctorar. Amb la presió que significa xutar una falta amb l'empat en el marcador i quasi a l'últim minut, a ell no li van tremolar les cames i va enviar un gran xut al fons de les malles que ara si, feia embogir del tot a jugadors, públic i banda del bar, que fins i tot onejaven el banderí de còrner. Tres minuts més tard, l'àrbit xiulava el final del partit i l'equip podia celebrar una victòria molt treballada que dona moltíssima moral a l'equip i veu recompesat el treball que es fa setmana rere setmana.

Amb aquest bon sabor de boca, l'equip es posarà a treballar dimarts per començar a preparar el partit més difícil fins ara en aquesta lliga al camp de la Pastoreta, un equip que des de fa dos anys sempre és a la part capdavantera de la classificació i al qual sempre costa molt guanyar. Confiem molt en el nostre equip i en aconseguir el que seria la tercera victòria consecutiva que ens col·locaria a la part mitja de la classificació. Ànims Montbrió, aquí batega el cor d'una afició!!! 

RENAIXEMENT!

El CEM treu tot el seu orgull i en un partit molt seriós i treballat aconsegueix tres punts molt valuosos que omplen de moral als jugadors i tornen la confiança en un equip on tot i treballar bé les coses no acabaven de sortir. Dos gols molt matiners ajuden als verd-i-negres a dominar un partit on mai van perillar els tres punts.

A la cinquena va la vençuda, avui hem de guanyar sigui com sigui, la victòria no es pot escapar, avui això serà nostre... Això és el que devien pensar molts jugadors del nostre equip mentre feien el viatge de ben bé 40 minuts amb cotxe cap a l'Espluga. I és que arribava la cinquena jornada de lliga i el Montbrió encara no coneixia el sabor de la victòria en el campionat. I en un equip on tot i que no hi ha cap objectiu marcat, es vol fer un bon joc i treballar bé, perdre cada setmana desmoralitza molt, i més amb els jugadors que tenim totalment vàlids per jugar molt bé al futbol. Així que tal com van sortir del cotxe, els verd-i-negres van anar directe cap als vestidors totalment concentrats i ficats dins el partit.

Tal eren les ganes dels jugadors de guanyar, que sense temps per als espectadors de seure i agafar un bon lloc, en una jugada d'estratègia per la banda el Joan feia una gran rematada d'aquelles que popularment s'anomenen "centre-xut" i la colava per damunt del porter al segon pal. Minut 3 de joc i per primera vegada en tot el campionat el CEM era qui marcava primer en un partit.  Però en voliem més, molt més, i menys de 5 minuts més tard, Prats rebia una gran passada en profunditat i es quedava sol davant del porter, que amb un bon xut creuat el tornava a batre i feia pujar el segon gol al marcador. No arribàvem al minut 10 i per fi guanyàvem un partit amb més o menys comoditat. Des de llavors fins a la mitja part, l'equip va anar aguantat les envestides del rival, que la tocava prou bé i fins i tot va tenir alguna oportunitat seriosa de gol, tot i que sense renunciar a l'atac.

A la segona part l'equip sabia que si es relaxava i rebia un gol, les coses es posarian molt costa amunt i l'espluga buscaria de totes totes l'empat. Per això va sortir a buscar més gols que li donguessin tranquilitat, i fruit d'aquesta ambició va arribar el tercer en una gran passada en profunditat de Prats cap a Sales que aquest va recollir al mig del camp i en una impressionant cavalgada perseguit per un defensa es va plantar a l'àrea petita i va afusellar el porter fent pujar el 0 a 3 en el marcador. I només dos minuts després i amb l'Espluga totalment volcada a aconseguir algun gol, el Guillem rebia una passada per la banda i veia com Prats es desmarcava pel mig, al qual va fer una passada mil·limètrica a l'espai i veia com l'ex jugador del Tàrrega, Premià o Monzón entre d'altres al veure que sortia el porter, realitzava una gran autopassada i deixava la pilota totalment morta que només va calguer que empenyés al fons de la porteria sense més resistència. Gran jugada, gran gol i 0 a 4 al marcador que feia preveure que aquesta vegada si, els tres punts serien nostres.

Però un partit dura 90 minuts, i si et relaxes, passa que l'altre equip et pot posar en problemes amb dos jugades aïllades. I així va ser com l'Espluga primer en una falta rematada de cap i després amb un penal va retallar distàncies i va posar una mica d'emoció al partit, tot i que la victòria dels visitants mai va semblar perillar. Destacar el partit realitzat per l'entrenador Joan Enric a la porteria, ja que aquesta setmana el Marc no podia venir. Després de tans anys sense jugar, va demostrar que això de ser porter és com anar en bicicleta, que mai s'oblida. Felicitats!

Aquest partit va servir per fer tornar a pujar els ànims als jugadors. que estaven una mica baixos de moral, i demostrar-nos que quan volem sabem jugar molt bé al futbol i podem treure els partits endavant. Així que tots amb el Montbrió i aquesta setmana a guanyar una altra vegada contra el Duesaigües. Tots junts ho aconseguirem! 1, 2 ,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

NO HI HA MANERA!

El CEM segueix sense guanyar en aquesta nova temporada i ja van 4 partits consecutius que no es coneix la victòria. A més a més, no s'acaba d'oferir un bon joc i les ocasions de perill destaquen per la seva absència. Esperem que aquest cicle negatiu acabi el més aviat possible i es tornin a guanyar partits de seguida.

Dissabte el Montbrió volia deixar enrere tots els mals i començar a reflotar en aquesta lliga on ja fa masses setmanes que s'està al capdavall de la classificació. Però massa optimistes ja no eren les previsions quan el CEM es presentava en aquest partit només amb 12 homes, ja que les contínues baixes de l'equip estan condicionant el rendiment de forma constant i deliberada. Degut a això, diferents peces de l'equip es van haver de reubicar per poder formar un 11. El jove debutant Roger Filella es va haver d'encarregar junt amb l'Antoni de ser el mur defensiu al centre de la defensa, i se'n va sortir molt bé. El Mas, va haver de realitzar les tasques de lateral dret, mentre que Jordi Prats, Anguera i Joan feien de mitges puntes. A davant, com sempre, un lluitador Sales que va rebre poques pilotes.

El començament del partit va ser espès, sense cap ocasió per part dels dos equips. A mesura que avançava el partit, la Riba portava alguna acció de perill com un falta molt ben llançada que un esplèndid Marc va desviar a córner quan la pilota entrava per l'escaire. Poc després, Sales estavellava una pilota al pal, i a la jugada següent, en una falta treta pels visitants, hi va haver un malentès a la zona defensiva i se li va escapar la pilota al Marc, acabant al fons de la porteria. Una altra vegada la mala sort s'aliava am el Montbrió i el feia anar darrere en el marcador de forma injusta. Poc després, en una jugada al contraatac, la Riba aconseguia el segon i posava molt coll amunt el partit pels locals.

A la segona part, el CEM va sortir disposat i sense rendir-se a capgirar el partit. Van començar a arribar les ocasions i a 20 minuts pel final un córner molt ben sacat per Jordi Anguera el rematava de cap saltant per damunt de tots l'altre Jordi, el Prats, i escurçava diferències fent entreveure una esperança pels locals. La veritat es que l'equip ho va intentar, i fins a l'últim minut ho va estar a punt d'aconseguir, ja que en una jugada enrebassada, la pilota va botar per damunt del porter visitant i quan semblava que entrava va tocar el pal, es va passejar per dins l'àrea petita i entre rebots i rebotets van aconseguir allunyar-la i esvaïr qualsevol oportunitat dels locals per empatar. La sort no acaba d'arribar, i els resultats tampoc, i els verd-i-negres han de seguir treballant per fer arribar la primera victòria de la temporada com més aviat millor.

No es pot perdre l'esperança, tard o d'hora els resultats i el bon joc arribaran, però s'ha de començar a ser més ambiciosos, començar a treure l'orgull, a "posar-hi uns bons collons" en cada partit, ja que si el bon joc no surt, almenys que surtin les ganes que tenim de que aquest equip tiri endavant tan si com no. Estem segurs que aquesta setmana al camp de l'Espluga arribarà la victòria. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!

TREBALL TREBALL TREBALL!!!

Per tercera setmana consecutiva el Montbrió no aconsegueix endur-se la victòria i perd 4 a 2 al camp del Riudecols. Tot i remuntar el gol inicial dels locals, a la segona part el Montbrió no va poder aturar les envestides dels groc-i-negres i va rebre 3 gols que el van fer derrotat del partit. Tot i que l'equip encara no sap el que és guanyar, l'equip està animat i confiem plenament que la victòria arribarà aquesta setmana contra la Riba.

Dissabte tocava visita al camp del Riudecols, un camp on en els últims anys sempre s'havia aconseguit la victòria, i l'equip confiava en oblidar les dues primeres jornades i estrenar-nos per fi en el caseller de victòries. A més a més, el Jordi Prats i el Joan tornaven a una convocatòria després d'una temporada a l'enfermeria. En el cas del Joan, estàvem molt contents ja que no podia jugar des del Febrer després de patir una llarga lesió a l'abductor que no l'ha deixat jugar durant més de mig any. Tot i aquestes altes, l'equip aquesta jornada no disposava d'efectius a la davantera, ja que el Rodolf està lesionat des de la primera jornada igual que l'Alfons, i el Sales no podia assistir al partit per motius personals. D'aquesta manera, Garci va assumir el paper de davanter i molts confiàvem en ell. Llàstima que en els primers 10 minuts de joc va patir una estrebada al genoll que el va fer retirar-se del partit. El va substituir el Joan, que es va posar al mig del camp. 

Just després d'aquesta lesió, el Riudecols amb una bona jugada del davanter local Robert, es va avançar en el marcador i va posar les coses una mica més difícils pels verd-i-negres, que lluny d'arrugar-se van aixecar el cap amunt i van començar a disposar de vàries ocasions, moltes d'elles de les botes de Jordi Prats, que va ser un autèntic malson per la defensa local però que no va poder finalitzar les jugades en gol. Fruit d'aquest domini però, en una jugada del Narcís, Pedret engaltava un bon xut des de la frontal que entrava per la dreta del porter i igualava el resultat de manera justa. Eren els millors minuts del CEM, que 5 minuts després, en una gran internada del jove extrem riudecanyenc Òscar Rofes, va aconseguir remontar el marcador amb una molt bona rematada amb la cama esquerra. Poc després, es va arribar al descans amb la sensació que aquesta setmana si que podríem treure alguna cosa positiva.

Però al començar la segona part tot va canviar. Jugar amb vent en contra ens va perjudicar molt, i en una jugada aïllada i amb moltíssima sort, el brut davanter del Riudecols que hauria d'haver estat expulsat molt abans, va xutar des de mig camp, i va colar la pilota per l'esquadra, en una d'aquelles accions que surten una de cada 100, aconseguint l'empat a dos gols. Aquest gol no va fer afluixar el CEM, que va gaudir de moltes altres oportunitats, però en una altra jugada tonta, una sacada de banda dels locals el mateix davanter gros com un talòs rematava de cap al primer pal i tornava a adelantar al Riudecols. Aquest gol si que va fer mal als visitants, que tot i això ho van seguir intentant i van gaudir de moltes altres oportunitats. Un potent xut de Joan que el porter va blcoar en dos temps, una passada de la mort del mateix Joan que ni Rofes ni Anguera van poder arribar a rematar, una gran internada de Jordi Prats que quan ja encarava el porter va rebre falta de l'últim defensa i aquest va ser expulsat, una passada de la mort de l'Anguera que Òscar Rofes va rematar fora per molt poc... i moltes altres oportunitats que l'equip no va saber materialitzar. En aquests minuts finals, a més, el brut davanter del Riudecols, el número 9, va propinar un cop de colze a la cara del Carlos i va ser expulsat per fi, cosa que hauria d'haver passat molt abans. Així amb 9, el Riudecols només feia que defensar-se i treure pilotes per conservar l'avantatge, i el Montbrió no parava d¡apretar i de roçar el gol. Però el futbol a vegades és molt injust, i en l'únic córner que els locals van aconseguir en aquests minuts finals, van rematar lliure de marca i van fer pujar el 4 a 2 final. Un gol que ja si que va enfonsar els jugadors visitants que van baixar els braços definitivament.

Aquesta derrota ha de servir per omplir-nos encara més d'orgull, de valor i saber que ha arribat el moment de donar la cara, de tornar a fer viure aquest equip i de saber que el que ha passat fins ara són accidents que es poden solucionar, però que s'han de solucionar ja. Aquesta setmana la Riba ha de pagar els plats trencats i ha de rebre el millor futbol de les botes dels nostres jugadors, que ja és hora de treure l'orgull, l'ànim, les ganes i el valor que s'han de tenir per jugar en aquest equip. Aquesta setmana, tots al camp a animar al CEM, que tots junts ens farem més forts, 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

PRIMER PUNT DE LA TEMPORADA

El Montbrió treu el primer punt de la temporada davant de la seva afició contra el Porrera en un partit on no es va jugar bé. S'ha de millorar per aconseguir treure els partits endavant i sumar de tres en tres. Tot i això, l'equip és optimista i treballa dia rere dia per aconseguir la primera victòria de la temporada, que segur que arribarà molt aviat.

Dissabte el CEM debutava davant la seva afició contra un Porrera que la temporada passada va treure els colors de l'equip al seu camp. Conscients d'això i de la derrota soferta en la primera jornada de lliga, els jugadors volien fer un bon partit i aconseguir els primers tres punts de la temporada. Joan Enric disposava de pocs efectius, ja que l'equip té nombroses baixes, però amb la total confiança d'aconseguir els tres punts. I val a dir que es va començar el partit amb bones jugades i amb la possessió de la pilota, però poc a poc el Porrera es va anar fent amb el control de la pilota i el Montbrió va patir de valent en el segon quart d'hora de la primera part. Després d'aquests durs instants, el CEM es va tornar a fer amb la possessió de l'esfèrica i va dominar, tot i que no aconseguia crear ocasions de perill a la porteria contrària. En canvi, el Porrera cada vegada que agafava la pilota aconseguia arribar a la nostra àrea amb perill, però es trobava amb un gran Marc (que va ser l'home del partit), que arrebatava qualsevol ocasió que poguessin tenir. Amb aquestes premises, es va arribar al descans sense un dominador clar.

A la segona part el CEM va sortir amb més ímpetu per intentar fer pujar un gol al marcador que donés tranquilitat, i va estar a punt d'aconsegur-ho amb un bon xut de Garci que va sortir a fora per molt poc. El partit es va anar desenvolupant amb un joc poc fluit i sense clares ocasions de gol. Les notícies més destacades del partit, lluny de ser-ho futbolísticament parlant, van ser que va debutar el jove montbrionenc Roger Filella amb una notable actuació, i que va tornar després de la seva boda i de la posterior lluna de mel el Jordi Anguera, qui va jugar mitja hora i ni que no hagi pogut entrenar en tota la pretemporada, va demostrar que està en forma i va provocar molt de perill a la defensa rival. 

Al finalitzar el partit, les sensacions no eren gaire bones, ja que amb dos partits s'ha aconseguit un sol punt. Tot i això, l'equip manté les il·lusions intactes i les ganes d'aconseguir el més aviat possible la primera victòria de la temporada, i si pot ser aquest dissabte al sempre complicat camp del Riudecols, molt millor. De moment, l'equip segueix treballant, treball i treball, que és la forma amb que els resultats ben segur que acabaran arribant. 1, 2, 3 Montbrió!! 

Una foto de la boda del Jordi i la Meritxell, als quals volem donar l'enhorabona des de la redacció digital i des del club. Per sort de l'equip, el Jordi aquest cap de setmana ja va tornar a jugar i esperem que a partir d'ara torni a ajudar al club amb la seva tècnica, amb les seves passades perfectes i sobretot amb els seus xuts de falta mil·limètrics. 

Enhorabona Jordi i Meritxell!!!

NO ÉS COM ES COMENÇA, SINÓ COM S'ACABA!

Mal debut d'un Montbrió que podria haver golejat a la primera part. Però com bé diuen els tòpics, qui molt perdona ho acaba pagant, i l'equip s'acaba emportant una golejada totalment injusta. A més a més, la mala sort i les lesions s'alien amb un Alcover que no va merèixer tan de premi.

Començava una nova temporada plena d'il·lusions i d'esperances per un CEM amb moltes cares noves i amb ganes de demostrar que aquest any s'esforçarà a fons en cada partit. I val a dir que en els primers minuts així va ser. En el quart d'hora inicial, primer Rudi amb un fort xut des de fora l'àrea i després Sales amb una rematada després d'una gran jugada personal van roçar el 0 a 1 al marcador, però entre el porter i la mala sort ho van evitar. En el primers compassos els verd-i-negres van exercir un domini aclaparador contra el seu rival, fet que feia presagiar que l'equip aconseguiria el primer gol tard o d'hora. Però com són les coses, que en la primera arribada de l'equip visitant (si se'n pot dir arribada), van fer pujar l'1 a 0 al marcador de manera totalment injusta.

Després d'aquesta patacada, el Montbrió va intentar reaccionar a base de bon futbol i moltes arribades, i una vegada darrere una altra, Alfons de rematada, Guillem de falta, Sales amb un bon xut i Rudi amb una rematada de cap a boca de canó l'equip veia com no aconseguia fer pujar cap gol al marcador gràcies en molta part a un inspirat porter que abans de començar el partit devia resar un pare nostre, si no no s'entén com va poder arribar a parar tant.

A més a més, per acabar de rematar la mala tarda que s'estava tenint, Rudi va caure de mala manera i va patir una luxació d'espatlla i un esguinç de clavícula que el mantindran allunyat dels terrenys de joc entre 2 i 4 setmanes.

Després d'això, es va arribar al descans amb la sensació d'estar patint una derrota ben injusta.

A la segona part, Joan Enric va fer canvis i va reordenar l'equip, donant entrada a Narcís que acabava d'arribar de terres peruanes, i a Pedret, que està demostrant que és un dels homes que està més en forma de l'equip.

I ves per on que això d'estar a terres sud-americanes ha rejovenit encara més al nostre veterà capità que a la primera pilota que va tocar la va clavar dins amb un gran xut creuat que feia pujar l'empat al marcador i atorgava una mica de justícia al joc vist fins llavors. Però poc dura l'alegria a casa del pobre, diuen, i només 5 minuts després, Arnau rebia la segona targeta groga i era expulsat, cosa que dificultava molt les coses pels interessos visitants. A part d'això, l'equip local va començar a mostrar les seves males arts veient que se'ls hi podia escapar el partit repartint llenya a tort i a dret.

D'aquesta manera, i amb molta fortuna, pocs minuts després l'Alcover feia pujar el segon gol al seu marcador i complicava moltíssim la victòria als visitants, que ja per acabar-ho de rematar tot, veien com Alfons, després d'haver rebut moltíssims cops per parts dels defenses locals, es lesionava el dit del peu i també havia de ser substituit. El club està en espera de saber el resultat de les proves per determinar si es podrà comptar amb ell pel partit contra el Porrera d'aquesta setmana.

Veient tantes desgràcies juntes, el Montbrió va intentar treure alguna cosa de positiu però només va aconseguir veure com l'Alcover aconseguia fer 2 gols més, fent valer la dita de com n'és d'injust a vegades el futbol. En circumstàncies normals, el CEM hauria d'haver guanyat el partit, però no va poder ser.

Ara el que toca és recuperar-se ràpid d'aquesta ensopegada, pensar que només és el primer partit, que queda tot un món per endavant i regalar una tarda de bon futbol aquest proper dissabte a casa contra el Porrera. Us hi esperem a tots, ànims Montbrió!!!!

COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA

Aquest diumenge el Club Esportiu Montbrió inicia una nova campanya a 3a territorial amb l'objectiu d'aconseguir un bon joc i regalar tardes de bon futbol als espectadors que baixin a veure el partit.

Aquest any hi ha novetats respecte l'any passat. El Miquel Vilella, al qual volem agrair la feina feta durant aquests dos anys, ha deixat el càrrec que ha passat a ocupar el Joan Enric, el qual ha agafat amb molta il·lusió i amb les ganes d'aconseguir bons resultats i un bon joc, al qual desitgem molta sort des de la redacció digital.

A més a més, Jordi Prats, el montbrionenc que ha arribat més amunt en el món del futbol, arribant a jugar a 2a B, que ja formava part de la junta directiva, ha fitxat com a jugador i com a preparador físic, per tal d'aportar tots els coneixements que al llarg de la seva carrera futbolística ha anat aprenent, i intentar millorar l'equip tan tàcticament com físicament, cosa que ja s'ha començat a notar a la pretemporada. Desitgem també molta sort i bons resultats des de la redacció.

A part de Prats, l'equip també s'ha reforçat amb l'arribada de joves promeses de la masia montbrionenca i d'altres bons jugadors de pobles veins com ara l'Alfons de Vilanova, el qual pot aportar moltes dosis de qualitat a l'equip, i el Joan, un defensa amb molta projecció. Menció especial es mereix el Marc Gibert, un experimentat porter cambrilenc que l'any passat militava a les files del Marina Cambrils i que aquest any s'ha unit al nostre equip, demostrant la importància que tindrà amb les seves grans parades que ja ha protagonitzat durant la pretemporada.

Val a dir que l'equip ja fa quasi un mes que treballa i que ha anat jugant partits amistosos contra equips d'una categoria superior, com ara el Riudoms, l'Alhambra, el Despertaferro i les Borges. Més enllà del resultat, aquests partits han servit per començar a fer rodar l'equip i veure quines coses s'han de treballar per millorar-lo de cara a realitzar una bona campanya. L'únic partit que es va jugar contra un equip de la mateixa categoria va ser el passat diumenge contra el Riudecols on l'equip va aconseguir una treballada victòria per 1 a 0.

Aquest diumenge comença la lliga al camp de l'Alcover i esperem que el nostre equip comenci amb bon peu i amb molta il·lusió. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!! 

AMB DEU... I TOTALMENT SUPERIORS

El Montbrió es deixa anar i fa un molt bon partit davant del líder (fins aquesta jornada), jugant quasi tot el partit amb deu homes. Només la mala sort i com sempre una petita ajuda arbitral permeten a la Pastoreta marxar amb un punt del municipal.

Dissabte es presentava un partit de revenja, ja que tots teniem present el que va passar en la primera volta, en el que tot i fer un bon partit, una errada arbitral va donar els tres punts a la Pastoreta. Aquesta vegada no estàvem disposats a que passés el mateix, i voliem demostrar que tot i que aquesta temporada no ha anat com esperàvem, tenim equip per competir amb els forts de la categoria.

I la veritat és que vam començar molt bé, tancant a la Pastoreta al seu camp i disposant de bones ocasions. Els visitants no jugaven a res fins que en el minut 20 de la primera part, Domènech va ser expulsar per una pugna amb el sempre polèmic jugador número 8 de la Pastoreta, que no cal dir-ne ni el nom perquè tothom el coneix i tothom sap que allà on va té problemes. A partir de llavors, el partit es va equilibrar, però el Montbrió seguia portant la batuta i així va ser com Anguera va provocar un penalti quan va xutar i un defensa visitant va parar la pilota amb les mans. Narcís, que realment està vivint una segona joventut, va transformar la pena màxima i va adelantar al CEM. El Montbrió podria haver ampliat l'avantatge abans del descans, però el marcador es va quedar igual.

A la segona part, sabíem que no podiem deixar escapar els tres punts i vam sortir a per totes. Però el cansament de jugar amb 10 homes tanta estona es va començar a fer notar i vam jugar molt poc. En una jugada aïllada i en una sèrie de rebots dins l'àrea, la Pastoreta va aconseguir empatar el partit. S'ha de dir que a partir de llavors, el nostre equip va començar a patir, però gràcies a la bona actuació del porter Carlos, que va treure moltes pilotes compromeses, i de dos homes clau, l'Antoni, que es va multiplicar per 10 i va ser l'autèntic MVP del partit, tallant totes les pilotes que arribaven, i del Guillem, que va fer el millor partit de la temporada fent de defensa i de migcampista alhora deixant-se casi el físic al final del partit, van permetre que el Montbrió conservés l'empat.

I en una de les últimes jugades del partit, el Sales va anar-se'n de 3 defenses i quan se n'anava de l'últim, aquest li va fer la traveta dins l'àrea, però com sempre, l'àrbitre no es va atrevir a pitar-lo, augmentant així el carro d'errades, que havia començat en una clara expulsió que s'havia menjat feia estona quan el Sales marxava sol cap a porteria i el defensa central li va fer la traveta sent l´últim home. Fins i tot el defensa visitant (un dels millors jugadors de la Pastoreta) va reconèixer que era expulsió. Però bé, per una cosa o per una altra tots sabem que aquesta temporada els àribtres no ens afavoriran el més mínim. Així que al finalitzar el partit, repartiment de punts i tercer empat seguit del CEM, que no para de baixar posicions a la classificació. A veure si d'aquí a final de temporada aconseguim millorar el joc.

D'altra banda aquest dimarts es van jugar els 25 minuts que quedaven del partit aplaçat contra el Vilafortuny. Ens estalviarem de fer qualsevol comentari. Tots els que eren allà van poder comprovar el que va passar, i les clares consignes que es portaven estudiades desde casa. Només dir que el CEM, amb nou homes, va fer un paper molt digne i va ser una llàstima que ens empatessin, però es clar, quan tantes coses et van en contra, es molt difícil. Al final del partit, 3 a 3, i un altre empat...

QUINA LLIGA MÉS ESTRANYA!!!

En les tres últimes setmanes, al CEM no li podrien haver passat més coses estranyes i poc corrents. Dels 3 últims partits, el Montbrió només ha pogut acabar en una ocasió els 90 minuts, en un partit on segurament tampoc s'hagués hagut d'acabar per les expulsions que hauria d'haver sofert l'altre equip, el Principio.

En el partit corresponent a la 16a jornada de lliga, el CEM visitava el camp del Vilafortuny, amb la obligació d'aconseguir els 3 punts per seguir la bona ratxa que estava tenint en les últimes setmanes. I val a dir que el partit no es va poder posar millor pels interessos visitants, ja que al minut 15 de la primera part el Sales marxava per velocitat del seu marcador i amb una bonica vaselina aconseguia marcar el primer. Poc dura l'alegria a casa del pobre, i al cap de pocs minuts el Vilafortuny va empatar amb un xut de falta. Es va arribar així a la mitja part, però a la represa el Montbrió va voler sentenciar ràpid i primer Sales va tornar a adelantar els verd-i-negres i més tard va ser el Narcís, que està enratxat, que posava l'1 a 3 al marcador. Tot anava vent en popa, fins que l'àrbitre, un personatge que la lia allà on va, va voler ser el protagonista. I així va ser com va arribar la jugada desgraciada del partit. El senyoret colegiat es va inventar un penal que va ser a més de dos metres fora l'àrea i va expulsar l'Antoni. Els locals van retallar distàncies i quan el CEM es disposava a sacar de centre, el de negre va voler sentir un insult que venia desde la porteria del Montbrió i se'n va anar amb actitud xulesca a expulsar a Rolando. El porter, impotent i veient l'actitud de l'àrbitre, va donar-li un cop (no va ser tan) i aquest es va tirar a terra cridant. Seguidament, el partit es va suspendre. La resolució ha sigut 19 partits de sanció pel Rolando (actituds com aquestes no s'han de repetir) i haver d'acabar de jugar els 25 minuts que queden. Veurem que passa

La setmana següent, era jornada de festa però es va recuperar el partit ajornat de la jornada 12 entre el CEM i el Principio. A priori semblava un partit difícil, però de seguida el Montbrió va agafar les regnes del partit i va tenir contra les cordes a l'equip rival. Es va arribar a la mitja part amb 0 a 0 al marcador però amb la sensació que el partit es decantaria a favor en qualsevol moment. Tot i això, al minut 5 el CEM es va quedar amb deu homes per l'expulsió innocent de Pitarch. Però ves per on, potser és veritat que es juga millor amb 10 que amb 11 i el Montbrió encara va dominar més el partit. Fruit d'aquest domini, en una gran centrada de Joan, Rudi empalmava la pilota i feia pujar l'1 a 0 al marcador. Poc després, en un penal provocat pel propi Rudi, Narcís trencava el malefici dels penals d'aquest equip i augmentava encara més la distància. Semblava que el partit no es podia escapar, però a 3 minuts pel final va arribar la sorpresa. En una centrada dels visitants, el seu capità aconseguia retallar distàncies. Quan Marc Pàmies va agafar la pilota del fons de la xarxa, els jugadors del Principio van respondre de manera violenta i van intentar agredir-lo. L'àrbitre en va expulsar un d'ells, cosa que provocar la ira dels jugadors visitants, que van començar a increpar-lo i a dir-li de tot. Fins i tot l'entrenador va saltar al camp i li va anar dir de tot. El col·legiat, lluny de fer res, va fer com si no sentís res i va fer continuar el partit sense més conseqüències. I just a la jugada següent, en un gran xut, els visitants aconseguien miraculosament empatar el partit. Realment va ser un cop molt dur, no es poden escapar així els punts.

I en el partit de la jornada 17, que ens enfrontava al Riudecols, increïblement l'àrbitre no es va presentar al partit (es veu que estava malalt) i no es va poder jugar el partit. Quan va arribar el de reserva una hora i mitja més tard, els jugadors del Riudecols ja havien marxat cansats d'esperar. El partit s'haurà de jugar un altre dia, segurament entre setmana.

Esperem que les coses estranyes hagin quedat enrere a partir d'ara i el CEM pugui tornar a competir amb tota normalitat, intentant acabar dignament la campanya el més amunt possible. I no hi ha millor ocasió per demostrar-ho que aquesta setmana, en la qual ens visita el líder. Tots recordem el robatori sofert en la primera volta. Així que amb ganes i a fer del Municipal un fortí, que sofreixin la primera derrota a domicili de la temporada! Visca el CEM!!! 

JA TOCAVA!!

Després de 3 partits consecutius sense conèixer la victòria, el CEM es retroba en un molt bon partit on sentencia a la primera part. La veritat és que trobàvem a faltar el bon joc dels verd-i-negres i les ganes i la il·lusió amb què es va començar la pretemporada. Esperem que sigui l'inici d'una sèrie de bons resultats.

Dissabte a la tarda es presentava una ocasió inmillorable per intentar trencar la mala ratxa en la qual s'havia submergit l'equip en els últims partits. Davant es presentava l'Almoster, penúltim classificat i sense haver puntuat fora de casa en tota la lliga. Tot i això, els locals no se n'enfiaven gens d'un equip el qual ens té acostumats a donar-nos disgustos, sobretot al seu camp.

Però aquesta setmana no seria així, ja que el Montbrió va sortir enxufat des del minut zero. I és que al minut 1 amb 40 segons els locals ja havien aconseguit el primer gol del partit. Sales, com ens té acostumats, recollia una pilota i marxava en velocitat per la banda. Després de regatejar un contrari, va veure com Narcís feia una vertiginosa vertical i li cedia la pilota, el qual va recollir dins de l'àrea i amb un fort xut creuat batia el porter. Gran gol i inmillorable forma de començar un partit.

El CEM es trobava molt còmode en el terreny de joc i va seguir disfrutant del futbol i fruit d'això, als 20 minuts va arribar el segon gol. Òscar Rofes, que jugava de segon punta, recollia una pilota a la frontal de l'àrea i s'endinsava cap al lateral. Al punt de penal hi tenia al Narcís, que esperava la centrada. Però el jove riudecanyenc, en una jugada preciosa, va demostrar-nos la seva enorme qualitat amb els peus fruit dels anys i panys que s'ha passat jugant a futbol sala allà a la pista del cole de Riudecanyes. Així que en un pam de terreny, i emulant al gran Iniesta, va fer una croqueta a la línia de fons i va aconseguir fer la passada de la mort, que Narcís, enxufadíssim, va tornar a colar al fons de les malles. Gran jugada, gran Narcís enratxat i tranquilitat per seguir jugant.

El CEM gaudia de bones ocasions i volia deixar vist per sentencia el partit. I no va tardar gaire en fer-ho.

En una falta al vértex esquerra de l'àrea, Joan s'estrenava amb el CEM col·locant  un potent xut amb efecte que sorprenia el porter i entrava pel primer pal. D'aquesta manera Joan demostrava l'enorme qualitat que l'equip espera d'ell i deixava clar que en un futur serà la peça clau i el motor d'aquest equip. Al cap de poc, s'arribava a la mitja part.

La segona no va tenir gaire història. L'Almoster no generava gens de perill i el CEM controlava bé el partit. Alguna ocasió es va tenir per ampliar el marcador però aquest ja no es va moure, i es va arribar així a la fi d'un partit sense més història però que per fi deixava els 3 punts a la butxaca. S'ha de dir que els locals s'estan mostrant intractables a casa, on només han patit una derrota i tots els demés punts s'han sumat de 3 en 3, llàstima que quan juguen fora és una altra història. Esperem que això sigui l'inici d'una ratxa de bons resultats. Visca el CEM!

El pròxim partit serpa el diumenge dia 7 de febrer a les 12 del matí al camp del Cambrils, contra el Vilafortuny. Us hi esperem a tots!