MARINA CAMBRILS 1 - C.E MONTBRIÓ 2

Anar a jugar a un camp de gespa sempre és motivador pels equips que molts dissabtes juguen a camps de terra. Doncs bé, aquest dissabte es donava aquest cas, el C.E Montbrió visitava el camp del Marina Cambrils, equip que utiliza les instal.lacions esportives de Cambrils, quines instal.lacions…

Sens dubte el partit prometia una bona lluita pel control de la pilota, ja que el Marina juga i deix jugar a futbol, i així va ser. Als 10 de joc però, l’àrbitre expulsava al davanter local per simular un penal i protestar la decisió. Tot i aquest fet, el Marina disposaria d’alguna ocasió per avançar-se al marcador però el CEM, als 20 min. capgirava la situació i gaudiria d’ocasions clares per marcar el primer gol, però no va ser possible i per tant, es va arribar amb el 0 a 0 al descans.

Tot semblava que tot aniria de cara, però el Marina apretaria de nou als primers minuts de la segona part. El CEM tocava i tocava, però en un contraatac, la defensa visitant es veia obligada a fer una falta per evitar el possible gol i l’àrbitre deixaria també en 10 el Montrbió. La truita podria tornar a canviar a favor del Marina, ja que mitjançant el llençament d’aquesta falta aconseguiria el gol, un llençament directe que va entrar per tot l’escaire. El més normal hagués estat baixar el braços, però no va ser així. El Montbrió va apretar de nou i el Sales, després d’un corner empataria el partit i poc després, aprofitant un llençament llarg del Marino i un error de la defensa local, el Jordi Anguera, de vaselina, marcaria l’1 a 2 definitiu. Els jugadors es van tirar a la “piscina” fent una pinya molt significativa ja que l’equip havia reaccionat quan pitjor estaven les coses. Control fins el final del partit i tres més punts al sac.

Aquest resultat acosten de nou al CEM de nous als primers llocs de la classificació. El dissabte 28 ens visita el Castellvell, un equip que ha millorat molt les últimes setmanes i que segürament ens posarà les coses difícils per seguir sumant.

TOT SOBRE EL DERBI... C.E MONTBRIÓ 3 - AT. MONT-ROIG 2

Segürament que si féssim una enquesta a jugadors i aficionats del futbol, preguntant com els hi agradaria que fos el derbi que juga el seu equip, hi hauria vàries respostes, però probablement moltes d’elles les podríem agrupar en dos grups. El primer inclouria aquells que voldrien que el seu equip golegés a l’etern rival, i el segon, les resposte que preferirien guanyar amb més emoció, amb un gol d’aquells que es recorden al cap del temps.

Doncs d’aquest segon tipus de resposta va ser el partit de dissabte contra el Mont-roig. Un partit intens, amb molta gent a la grada i sobretot, moltíssima emoció des dels primers minuts. El partit prometia des d’un bon principi, un Montbrió – Mont-roig feia anys que no es jugava a Montrbrió i el contundent resultat de la primera volta segürament va motivar als visitants.

Després d’uns minuts inicials amb força disputa, el Mont-roig va aconseguir avançar-se al marcador, però poc després, el Jordi Anguera, una altre vegada de falta, empataria el partit marcant un gol per tota l’escaire, sens dubte en va treure les terenyines. Però aquest resultat duraria poc, ja que el Xavi Anguera marcaria de nou per part del Mont-roig després d’un corner. La polèmica del partit, arribaria amb el segon gol del Montbrió quan l’àrbitre va xiular penal després d’unes mans de la defensa local. El Pitarch el va transformar posant de nou l’empat al marcador. No havíem arribat al minut 30 de partit i ja s’havien marcat 4 gols, la tarda prometia.

La segona part va començar amb més domini local i fruit d’això arribaria el moment d’èxtasis de la tarda. El Toni Aragonès va controlar una pilota a la frontal de l’àrea del Mont-roig i amb un fort “xut xec” aconseguia marcar el tercer gol pel Montbrió, podíem recollir el fruit després de tants entrenaments. El mateix Toni ena ha dit que, “si he de triar un moment de la temporada per marcar un gol, seria aquest.” Tots els jugadors locals van córrer a abraçar-lo fent pinya donant a entendre la importància del moment. Minuts més tard, el Montbrió hagúes pogut sentenciar el partit amb una bona jugada del Sales, però l’àrbitre no va veure penal en l’entrada del porter, va ser l’únic de tot el camp. A partir d’aquí el Mont-roig va apretar de valent penjant continuament pilotes a l’àrea però el resultat ja no es va moure.

El 3 a 2 final resumeix el partit, amb l’emoció d’un derbi fins al xiulet final. Destacar també el bon ambient que es va viure a les grades i també dins el terreny de joc. Partits com aquest fan gran el futbol dels pobles, un futbol allunyat dels que estem acostumats a veure pels mitjans de comunicación. Ens quedem amb una frase que es va dir al vestidor local abans de començar el partit, “penseu que tant el Puyol com el Messi, per molt bons que siguin, mai podran jugar un Montrbió – Mont-roig”.


Podeu veure més fotos del derbi a l'apartat ÀLBUM.