El Montbrió realitza un gran acte de fe i aconsegueix una remontada d'aquelles que fan afició, de les que fan embogir la banda del bar, i aixeca un partit que se li va posar coll amunt per dues vegades. Una gran victòria que omple de moral a l'equip per visitar la setmana següent el sempre complicat camp de la Pastoreta.
Dissabte tornava el que moltes persones de certa edat del nostre poble recordaran com un dels grans derbis que es vivien fa uns quants anys. Un partit que feia molts anys que no es disputava i que fa temps era considerat un derbi d'alt voltatge. I aquesta vegada no semblava que hagués de ser gaire diferent, ja que visitava el Municipal un Duesaigës totalment renovat, acabat de baixar de la segona territorial i amb bons jugadors, joves i sobretot molt corpulents, que saben en tot moment al que juguen. Es podia tenir en compte que els visitants havien guanyat els 3 partits que havien jugat a casa i perdut els dos com a visitants, però tot i això no ens podíem confiar, ja que el nostre equip ha començat regular la temporada i necessitava una victòria per demostrar que els 3 punts de la setmana passada no van ser casualitat, sinó fruit d'un treball que està començant a donar els seus fruits.
El partit va començar amb els dos equips respectant-se i mesurant les forces per intentar saber per on atacar. La veritat és que en aquests primers minuts no es van crear ocasions de gol i el joc va estar molt trabat. Podriem arribar a dir que hi va haver estones realment aburrides, ja que no passava res. Joc sense fluïdesa al mig del camp, pilotades amunt i avall i alguna que altra patada de l'equip rival, que rascava bastant. S'ha de dir que al minut 3 de la primera part, 4 pilotes ja havien anat a parar a la riera per pilotades, fet que demostra com va anar l'inici del partit. Poc a poc el joc es va anar fluint més, però ni un equip ni l'altre van crear massa perill i es va arribar al descans tal com s'havia començat, amb l'empat a zero.
A la mitja part Joan Enric va esperonar els seus jugadors i els va animar a que anessin per totes, ja que la victòria de la setmana passada quedava en una anècdota si no guanyàvem aquest partit. I així va ser com el CEM va intentar sortir a mossegar tan aviat com l'àrbit va xiular l'inici de la segona part. Però els primers minuts van ser semblants als de la primera part, sense masses ocasions. Fins que en una jugada desafortunada, en un xut que baixava amb neu a l'àrea petita, el Sabaté va saltar amb un dels davanters per intentar refusar la pilota amb la mala sort que entre el davanter i ell van fer entrar la pilota a la porteria defensada pel Marc i feia pujar un gol totalment injust al marcador del Duesaigües. Tornava tornar a nedar contracorrent per enèssima vegada, i tocava tornar a patir. El Montbrió va estirar línies i fruit d'aquesta pressió, amb una gran passada del Narcís a Jordi Prats, aquest va fer un gran control orientat trencant el fora de joc i va batre per baix al llarg porter dels visitants. Empat a 1 i opcions una altra vegada per intentar buscar la victòria faltant 25 minuts. Però poc dura l'alegria a casa del pobre i només 1 minut després el Duesaigües amb una gran jugada per la banda esquerra aconseguia rematar una passada de la mort i tornar-se a avançar al marcador.
Aquest gol va ser una gerra d'aigua freda pels jugadors verd-i-negres, ja que veien com les aspiracions de guanyar el partit s'esvaïen i es posaven molt difícils. Però al contrari d'altres vegades, en aquest partit l'equip no va baixar el cap i va anar a per totes a aconseguir alguna cosa positiva en el partit. Joan Enric va fer canvis al dibuix tàctic i va posar una defensa de tres per intentar anar a l'atac amb tot. Fruit d'això, l'equip va començar a jugar molt la pilota i a tenir moltes ocasions. Primer, Òscar Rofes que havia entrat feia pocs minuts al camp, va disposar d'una doble ocasió que primer va parar el porter i després no va entrar per molt poc. El jove de Riudecanyes va entrar molt actiu al camp i en una altra de les seves bones accions de desmarcatge va rematar un xut al pal, el rebot del qual va anar a parar a peus de Rudi, que tornava a un terreny de joc després de 5 setmanes de baixa per la seva lesió a l'espatlla, el qual va aconseguir rematar la jugada i enviar-la al fons de les malles, fent pujar una altra vegada l'empat faltant 5 minuts pel temps reglamentari. Aquest gol va esperonar molt als jugadors i als aficionats, que veien com una petita esperança de guanyar el partit tornava a ressorgir. L'equip ho va seguir intentant, i Sales amb una rematada que va treure amb la punta dels dits el porter i més tard Anguera amb un gran xut de falta que també va treure el porter van estar a punt de roçar el miracle.
El temps s'estava esgotant i semblava que la victòria s'acabaria escapant, però al minut 48, en una altra de les bones jugades d'Òscar Rofes (que va realitzar una gran actuació els minuts que va estar al camp), va rebre una falta a la frontal de l'àrea. La responsabilitat la va agafar el Jordi Anguera. L'equip sabia que era la última ocasió per guanyar, ja que des de feia bastants minuts als jugadors del Duesaigües els agafaven unes misterioses rampes cada 30 segons que no deixaven jugar als locals. Tots sabem que el Jordi és un gran xutador de faltes i per si a algú li quedava algun dubte, dissabte es va doctorar. Amb la presió que significa xutar una falta amb l'empat en el marcador i quasi a l'últim minut, a ell no li van tremolar les cames i va enviar un gran xut al fons de les malles que ara si, feia embogir del tot a jugadors, públic i banda del bar, que fins i tot onejaven el banderí de còrner. Tres minuts més tard, l'àrbit xiulava el final del partit i l'equip podia celebrar una victòria molt treballada que dona moltíssima moral a l'equip i veu recompesat el treball que es fa setmana rere setmana.
Amb aquest bon sabor de boca, l'equip es posarà a treballar dimarts per començar a preparar el partit més difícil fins ara en aquesta lliga al camp de la Pastoreta, un equip que des de fa dos anys sempre és a la part capdavantera de la classificació i al qual sempre costa molt guanyar. Confiem molt en el nostre equip i en aconseguir el que seria la tercera victòria consecutiva que ens col·locaria a la part mitja de la classificació. Ànims Montbrió, aquí batega el cor d'una afició!!!
