PRIMER PUNT... AMB GUST AMARG



El CEM suma el primer punt de la temporada davant d'un equip que està cridat a ser a la part alta de la classificació. Les males maneres de la Floresta, que acaba jugant amb 7 homes, fan que el partit sigui molt embolicat i ple de nervisosime, cosa que no afavoreix als locals, que es podrien haver emportat la victòria.

Aquest dissabte tornàvem a jugar a casa i tocava sumar, les dos primeres derrotes de la temporada havien deixat tocat a l'equip, que sabia que com més aviat es posi les piles més fàcil serà jugar amb confiança en aquesta nova categoria. Davant, el CEM tenia la Floresta, un equip que l'any passat va estar a prop de l'ascens a Segona Catalana i que sempre és molt competitiu.
Els homes de Joan Enric eren conscients d'això i van sortir molt motivats al camp. A més a més, dissabte es va produir una gran notícia. Joan Mestres, el futur cervell de l'equip, tornava als terrenys de joc després d'una llarga travesia de mesos amb una lesió que ha estat molt difícil de curar.
Amb això, el partit no tenia un clar dominador, ja que els dos equips buscaven controlar la pilota. Però qui més apretava era el CEM, que va ser el primer d'avisar amb una bona passada llarga a l'espai de Pitarch en la que Òscar Rofes va provar la vaselina, però la pilota va sortir lleugerament alta. La Floresta també ho intentava però una defensa molt sòlida i un Marc molt segur impedia qualsevol acostament amb perill.
Al minut 20, en una sacada de banda d'estratègia, Guillem va rematar a porteria i el porter va aconseguir blocar-la. Davant la sorpresa de tothom, el porter va deixar caure la pilota a terra, i Òscar Rofes, com a bona rata d'àrea que és, no va deixar escapar l'oportunitat i va enfonsar la pilota dins la xarxa, fent pujar l'1 a 0 al marcador. Minuts després hauria pogut fer el segon de la tarda en una bona jugada colectiva del CEM i on Jordi Anguera la va centrar perfectament. Llàstima que el xut de Rofes va sortir lleugerament desviat. Quasi al final de la mitja part, l'àrbitre va expulsar un jugador de la Floresta per protestar, i tots se li van tirar al damunt. A la jugada següent, dos jugadors van entrar molt fort a Joan Mestres, i van caure tots tres. Increiblement, l'àrbitre, que encara estava atabalat, va ensenyar la segona groga al Joan i el va expulsar, davant la sorpresa de tothom. És la primera expulsió que el jove farmacèutic pateix amb la samarreta del CEM, i segurament la més increible i injusta que s'ha vist mai al Municipal. Es va arribar a la mitja part.

A la segona part, els verd-i-negres eren conscients que no podia tornar a passar el mateix que contra el Mas Pellicer, i van sortir disposats a defensar amb ungles i dents el resultat. I la cosa al principi va anar molt bé. La Floresta cada vegada es posava més nerviosa i el CEM controlava bé el partit, tot i que amb ensurts puntuals que Marc va salvar molt bé amb grans intervencions de mèrit. El festival de joc brut de la Floresta va començar, i l'àrbitre va començar a expulsar jugadors.
Poc després, en una altra sacada de banda d'estratègia, Rudi va aconseguir rematar davant del porter però per desgràcia  la seva rematada va anar a parar al pal. El partit s'estava tornant boig degut a les males maneres dels visitants, que amb molta sort van aconseguir empatar el partit amb una rematada dins l'àrea que Marc no va poder fer res per aturar. Més tard però, el porter cambrilenc va realitzar una parada espectacular en un xut de fora l'àrea que fins i tot el jugador de la Floresta ja celebrava com a gol.

El Montbrió no es rendia i ho seguia intentant, mentres anaven caient més jugadors de la Floresta. Quan ja passaven 8 minuts del temps reglamentari, Antoni va sacar una falta ràpida cap a Magí obert a la banda, el qual va fer una passada interior cap dins a l'àrea per Rudi, que després de recollir-la va fer la passada de la mort, el rebot de la qual va anar a parar a Narcís, que va rematar i quan la pilota ja entrava un defensa la va desviar amb la mà. Penal i expulsió. Per desgràcia, Pitarch no va estar encertat i el seu xut va anar al pal. Després d'això, fi del partit i primer punt de la temporada amb un gust amarg.

No passa res, aquest punt ens va fer veure que podem plantar cara a qualsevol equip de la categoria, que amb una mica més de treball serem molt dificíls de guanyar i que hem de seguir remant tots junts. Ara i sempre, 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!




LA SEGONA PART ENS DESTROSSA







El CEM fa un partit molt seriós en la primera part on aconsegueix avançar-se 0 a 2 contra un dels equips cridats a estar a la part alta de la classificació, però en una segona part per oblidar els verd-i-negres es van quedar sense forces i van  encaixar 4 gols.


Dissabte el CEM tenia el primer desplaçament de la temporada a un camp força difícil, el del Mas Pellicer. Dolguts encara per la derrota de la setmana passada, l'equip volia demostrar que està preparat per afrontar aquesta nova categoria i va sortir a per totes des del primer minut.
Sense estar acostumats a jugar en camp de gespa, els verd-i-negres deixaven jugar als locals, però no deixaven crear gens de perill, amb una bona disposició damunt del terreny de joc. Sabien que havien d'aprofitar la mínima ocasió que tinguessin, i així va ser. Al minut 9 de la primera part, un córner tret per Miquel el va encertar a rematar de cap Rudi i va fer pujar el 0 a 1 al marcador que donava esperances als visitants. Només 10 minuts més tard, l'Antoni sacava una falta des de quasi mig camp la qual es va enverinar i va entrar fregant el travesser. Amb només 20 minuts, el CEM havia aconseguit colocar-se 0 a 2 al marcador, sorprenent a propis i estranys. A partir d'allí, el Mas Pellicer va començar a apretar de valent i a tindre algunes ocasions, però la defensa visitant desfeia molt bé les envestides locals.
La mala sort però, va fer que en el minut 44, un córner que ningú va encertar a refusar fos el preludi de l'1 a 2, un gol psicològic que deixava tocats als visitants.

A la segona part, el CEM va sortir disposat a aguantar el màxim temps possible el marcador, però el Mas Pellicer només va tardar un minut en empatar el partit. Aquest gol si que va fer mal als verd-i-negres, però ni molt menys els va enfonsar. Sabien que un punt en aquell camp era molt valuós, i van posar-ho tot perquè no s'escapés. Però al minut 20 en una jugada embolicada dins de l'àrea els de Mas Iglesias van aconseguir adelantar-se al marcador i deixar tocats de mort als de Montbrió.
Tot i això, els visitants encara ho volien intentar, i en una increible centrada d'Arnau per la banda l'Òscar Rofes va rematar de cap al segon pal. Semblava que la pilota entrava, però va tocar el pal i el seu rebot va anar a parar a peus del Sales, que no va encertar a fer pujar l'empat al marcador. A partir d'aquí, al CEM no li quedaven forces i es va rendir, cosa que va aprofitar el Mas Pellicer per fer pujar 2 gols més al marcador, deixant un resultat final de 5 a 2 que era exagerat pel que s'havia vist al terreny de joc. 
Hem de treballar molt, l'equip acabarà responent, és època de canvis i els jugadors s'han d'adaptar al nivell de la nova categoria. Però tots junts, i units, com sempre hem estat, aconseguirem despertar i començar a ser competitius a la tercera catalana. I el primer moment per demostrar-ho és aquest dissabte contra el líder, la Floresta. Va, que ningú es desanimi, això acaba de començar! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

DEBUT AMB MAL PEU

El CEM s'estrena amb derrota en un partit on va estar controlat tota la primera part. A partir de la segona, les forces dels verd-i-negres, encara en fase de preparació, van minvar, i se'n va aprofitar una Pastoreta més ben posicionada al terreny de joc i amb més motivació.

Aquest dissabte el Municipal va veure l'estrena de l'equip en la nova divisió, tercera catalana, després de la magnífica temporada de l'any passat on es va aconseguir l'ascens tant treballat. 
A mitja setmana ens van informar que l'estrena no seria contra el Tarragona, sinó contra La Pastoreta, un vell conegut. I així va ser. El dissabte es van plantar al camp el nostre onze inicial (debutant amb el CEM l'Albert Valls (procedent del Riudecols) i el Marc Pitarch, vell conegut pel nostre club. En la primera part es va veure un partit bastant obert, sense clares ocasions per cap dels dos equips, degut al respecte que es tenen. Tot i això, Jordi Aragonès, jugador militant de La Pastoreta, anava fent de les seves (tothom coneix la facilitat que té per enganyar l'àrbitre un cop arriba a l'àrea). Però sense cap ocasió es va arribar al descans. Dir que el Toni Aragonès va haver de deixar el camp degut a un cop que va rebre i el feia veure borrós de la vista.


En la segona part, el CEM continuava amb la seva dinàmica d' intentar arribar a la porteria rival. Però la cosa estava complicada, i més sabent que teniem a Jordi Prats a la grada, degut a una lesió al camp del Gandesa. La Pastoreta cada cop obria més espais i s'apropava a l'àrea del CEM. En una jugada personal, un jugador de La Pastoreta es va plantar davant de l'àrea, però Marc va poder desviar l'u contra u. Era un seriós avís. I en el minut 70 va arribar el que marcaria el resultat del partit. Carles Domenech va protestar a l'àrbitre, i ja duia una targeta groga, cosa que va fer que l'expulsés. Una expulsió més que dubtosa. El CEM amb deu es va intentar defensar, però en una contra, La Pastoreta va fer un fort xut des de fora l'àrea, que va anar directament al pal de la porteria. L'estirada del Marc no va servir per aturar-la, i el rebot va quedar al mig de l'àrea petita i un jugador reusenc només va haver d'empènyer la pilota. L'equip montbrionenc va intentar estirar-se i aconseguir l'empat, però no era el dia. La poca concentració va fer que La Pastoreta, pogués augmentar el seu avantatge en una falta centrada on el seu davanter va rematar a plaer i va aconseguir el 0 a 2 final.

Conclusions del partit: el CEM va aguantar el tipus fins que va jugar amb un home menys. Aquest any sabem que serà dur i que hi hauran moltes més derrotes que l'any passat, per això entre tots ho tirarem endavant. Aquest dissabte a la tarda, a un quart de set al camp del Mas Pellicer. Un, dos, tres ... MONTBRIÓ MONTBRIÓ MONTBRIÓ!




COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA CARREGADA D'IL·LUSIÓ


Senyores i senyors, la temporada 2011-2012 ja és aquí!

Dissabte a les 5 de la tarda, la pilota començarà a rodar al municipal en el retorn del CEM a la segona regional, ara anomenada TERCERA CATALANA. Ens espera una temporada dura, amb rivals nous i de nivell, on desitgem que el CEM faci un bon paper i demostri que està a l'alçada. Per això serà de vital importància que el Municipal sigui un fortí amb l'ajuda de tots. Per començar, rebrem la visita d'un vell conegut, la Pastoreta, que en les últimes hores ha pujat de categoria gràcies a la retirada del F.C Tarragona. Esperem començar amb bon peu, i amb un camp ple. Us hi esperem!

Les baixes sempre són males notícies per un equip, i malauradament aquest any ja no veurem vestint la camiseta verd-i-negre a il·lustres com el Jordi Mas, el Roger Medico, el Roger Filella, el Pupi... Degut a aquestes baixes, l'equip s'ha hagut de reforçar. Molts han sigut els jugadors que han baixat a entrenar, i desitgem molta sort a tots aquells que s'integrin en la plantilla, per tal de fer que aquesta temporada il·lusioni de nou a la gent, en el difícil repte de jugar en una categoria superior.

La veritat és que la pretemporada ha deixat bones sensacions. L'equip ha jugat 3 partits, en els quals ha obtingut 2 victòries i 1 derrota. En el primer partit, l'equip va vèncer per 3 a 2 al Riudecols, amb un gol d'Antoni Aragonès d'autèntic davanter centre i 2 de Wilson.
En el següent partit, l'equip va assumir el repte d'anar al camp del Gandesa, equip de 2a catalana, i malgrat fer un molt bon partit i aguantar molta estona amb un bon resultat, els últims 10 minuts van ser fatídics i l'equip va marxar amb una contundent derrota per 7 a 0.
I finalment, en l'últim partit jugat contra el Vilafortuny, l'equip ja va començar a carregar-se de valent per l'inici de lliga, i va vèncer per 4 a 0, amb gols de Rofes, Wilson, Aragonès i Pere Moreno. 
Esperem que la temporada vagi molt bé i que sobretot el públic, el gran secret d'haver aconseguit l'ascens  l'any passat, segueixi apoiant a l'equip. 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!