Victòria del Montbrió ... cap de setmana rodó!

CEM 4 - 2 SALAURIS

Aliniació: Marc, Garci, Guillem, Oriol V, Arnau, Joan, Marçal, Salas, Prats, Ferran i Rudi. També van jugar Ramó, Stefan, Benet, Magí, Oriol B.

El CEM es plantava el dissabte al Municipal després de gairebé un mes sense futbol al nostre estadi, i és que entre que el calendari feia jugar dos partits a fora de forma consecutiva i que el partit contra el Cambrils United es va aplaçar, la gent del poble ja tenia ganes de veure altre cop els jugadors que defensen l'escut del CEM. Després de l'ensopegada al camp del Camp Clar, tot i que es va donar una bona imatge, durant la setmana es va treballar de valent per tal d'aconseguir arreglar els petits detalls que fa que el nostre equip no acabi de tancar els partits o perdi per culpa d'errors propis. Així doncs, una conjura de vestuari durant els entrenaments donava el seu fruit en el resultat d'aquesta setmana. Així que es va poder veure un CEM com els de fa temps (gairebé semblant al que el va dur a pujar de categoria, ara farà tres anys). Un CEM unit, una pinya de jugadors i d'amics, amb l'ajuda com sempre de l'afició local, i l'empenta del seu entrenador.

Així doncs el CEM preparava un partit contra el Salauris (recent ascendit de categoria) amb molt de respecte, ja que es tenien bones referències de l'equip de Salou. I així ho van demostrar. Podem dir que el Salauris va ser un equip molt i molt respectuós, sense cap problema de disciplina i que té uns molt bons jugadors al seu equip. I això, juntament amb que el CEM va fer un dels millors partits d'aquests dos anys, vam poder veure un partit molt igualat i amb molt bona qualitat al terreny de joc. El CEM va començar el partit intenant tocar la pilota i intentant fer-se seu el partit de bon principi, i que no encaixés cap gol  en aquests primers minuts fatídics. I així ho van aconseguir, i més quan en el minut 20, en una molt bona triangulació de la davantera del CEM, Ferran aconseguia posar l'1 a 0 al marcador, en una molt bona definició. Tot i avançar-se al maracador, el nostre equip va seguir intentant tocar, fent jugades molt el.laborades. I en un sac del porter Marc, Salas la va pentinar, i Rudi, fent una vaselina al porter, aconseguia el 2 a 0. Rudi seguia amb la seva ratxa i amb el seu nivell alt de joc. El CEM seguia treballant i intentant fer un bon joc. Però en els últims 10 minuts de la primera part, va ser el Salauris qui va dominar el joc i que intentava retallar el marcador. I ja a les acaballes del partit, aconseguien el 2 a 1 en transformar un penal. A la mitja part s'arribava, doncs, amb un 2 a 1 que deixava el CEM una mica amb mal regust, després del bon joc desplegat durant la primera part. Toni ja s'encargava d'estimular els seus jugadors de que no es podien baixar els braços i que per molt que es jugués bé, s'ha de seguir concentrat durant els 90 minuts.
I en la segona el CEM va sortir tal i com va dir el Toni, concentrat i intentar seguir augmentant el marcador. I als dos minuts de la represa, Rudi aconseguia el segon gol particular i el tercer de l'equip en una execució de contratac molt bona. Es posaven les coses de cara del CEM! No es complicava darrere, els mitjos treballaven i treballaven, Prats tocava la sinfonia dels mitjos i davanters, i aquests seguien treballant per l'equip i intentant acabar les jugades. Ja en el minut 76, i just entrar al terreny de joc, Ramó aconseguia el quart gol des d'un gran xut de llarga distància que va sorprendre al porter visitant, i aconseguia fer un gran gol. Això va matar al rival, que ja va baixar els braços. I a les acaballes del partit, aconseguia el 4 a 2 definitiu.
Així doncs, un molt bon partit disputat al municipal, amb un gran nivell de joc del CEM. Es va veure un equip molt unit i formant una pinya. Treballant tots per l'equip i estant concentrats i al 100% per tal d'aconseguir la victòria, que així va ser. És l'exemple a seguir pels pròxims partits i per la temporada, i esperem que ens regalin victòries tant treballades i merescudes com la del dissabte!
El pròxim partit contra un equip que està a dalt de tot, el Vilaseca!

1,2,3 ... MONTBRIÓ!