RACING BONAVISTA 3 - 2 CEM
Alineació: Jaume;
Oriol, Guillem, Marçal, Arnau; Ferran, Benet, Joan; Oscar Sales, Magí; Jordi
Prats. També van jugar Wilson i Garci.
Després de l’empat
de la setmana passada contra el Salou, aquest diumenge el CEM visitava el camp
d’un dels nouvinguts a la categoria, el Racing Bonavista. Equip que tot i tenir
aquesta etiqueta es troba a les travesses per estar a la part alta de la
classificació. A la sempre dificultat de jugar en un cap gran i de gespa, hi
calia sumar el tipus de rival, un equip de barri que va fer honor al seu nom
jugant sempre al límit del reglament. A més a més l’equip es presentava amb
dues baixes significatives: el Jordi Ramó per sanció i el Rodolf per una lesió
d’última hora. Tot plegat feia presagiar una tarda molt complicada pels homes
del Toni Aragonès.
Donades les baixes
i tenint en compte l'estil de joc del rival, el CEM va sortir al camp amb un
esquema tàctic diferent al que usa habitualment, un 1-4-5-1 marcadament
defensiu i de regust italià. El Jaume a la porteria; un la línia de quatre al
darrera, cal destacar el bon debut com a titular de l’Oriol Blanchart; un
trivot al mig del camp, que va haver de treballar pel pare i per la mare; dos
extrems molt diferents, el dret clarament ofensiu buscant trencar la defensa
amb les desmarcades a l’espai i l’esquerra amb l’única missió de ajudar al
lateral; un punta, el Jordi Prats, amb molta mobilitat.
El guió de la
primera part el podem copiar del partit del Falset i de tants altres partits
d’aquestes últimes temporades. El CEM va aguantar uns primers 20 minuts on el
Racing va sortir amb molta embranzida, tot i que no va gaudir de clares
ocasions per marcar. Cal recalcar el joc dur que des de bon principi van
mostrar els tarragonins, gaudint, com és habitual en aquest camps, de la impunitat
arbitral. Passada aquesta fase del partit i quan sembla que els mombrionecs es
recuperaven, començant a triangular al mig del camp, va arribar el gol dels de
Bonavista. Va ser una rematada de cap a la sortida d’un corner. Encara quedava
més d’un quart d’hora per acabar la primera part i, passats els 5 minuts de
rigor del cop emocional, els verd i negra (diumenge amb la suplent carabassa)
van seguir amb el guio previst: aguantant a camp propi al rival i intentant que
les combinacions entre l’Oscar Sales i el Jordi Prats arribessin a bon port.
Com també és habitual les jugades més perilloses van arribar a pilota aturada,
ja sigui de corner o de faltes laterals, tot i que malauradament la pilota
acabava a les mans del porter o sense trobar cap rematador.
La segona part va
començar amb un canvi obligat: el Wilson va entrar per l’Oscar Sales. El partit
va seguir amb la mateixa tònica de la primera part, el Racing Bonavista tot i
monopolitzar la possessió no aconseguia penetrar l’entremat defensiu rival. Però
un altre cop una jugada desafortunada va penalitzar al CEM; una falta sacada
ràpida pels locals va sorprendre a tot l’equip, que quan va voler reaccionar la
pilota ja havia entrat dins la portaria, previ pas per tres jugadors rivals.
Amb el 2 a 0 i trenta minuts per endavant, la remuntada semblava una quimera.
El partit era un reflex de l’estat d'ànim dels dos equips, el CEM enfonsat i el
Racing amb ganes de golejar. Però llavors va arribar el gol de l’esperança, el
Jordi Prats va aprofitar una passada a l’espai per quedar-se sol davant del
porter i definir amb la qualitat que el caracteritza. A partir d’aquest moment
el partit va canviar radicalment, es va despertar de la llarga hibernació i va
entrar en estat de bogeria. El gol podia arribar en qualsevol de les dues
porteries i desgraciadament va ser a la del CEM, després d’un ràpid contraatac
amb els del Baix Camp llençats a l'atac. Ja només quedava esperar que l’arbitre
xiulés el final del partit, però encara hi va haver temps perquè el Jordi Prats
es reivindiques en la seva nova posició fent el definitiu 3 a 2, tot aprofitant
un error defensiu rival per quedar-se un altre cop sol davant del porter. Dos
gols en el seu debut com a davanter centre.
Acabat el partit i
després de deixar passar un temps per madurar les reflexions, la sensació que
queda de tot plegat és agredolça. La derrota mai és desitjada però per altra
banda les condicions en que l'equip afrontava el partit presagiaven un resultat
pitjor. Ens quedem amb la mel als llavis, amb un 4,9 suficient per donar
esperances de cara el futur però insuficient per a la classificació de la
lliga. Malauradament aquesta sensació no és nova, l'arrastrem des d'inicis de
la temporada passada. Perdem per la mínima, però perdem, com si mentalment ens
faltes fer una pas endavant, madurar, estar convençuts de les nostres
possibilitats, ser mes valents, més decidits, més responsables, tenir clar el
què i el com, en resum segurament fer-nos grans. Esperem que al pròxim partit,
aquest diumenge a les 5 de la tarda a Les Borges del Camp, podem sortir
d'aquest dia de la marmota que se'ns està perpetuant.