LES BORGES DEL CAMP 1 - 3 CEM
Aliniació: Marc, Magí, Marçal, Guillem, Arnau, Joan, Benet, Wilson, Ferran, Rudi i Prats. També va jugar Ramó.
El CEM visitava el camp de Les Borges del Camp, un equip que en principi serà dels rivals a mantenir la categoria. Un equip que el CEM ja li tenia ganes pels resultats injustos de l'any passat i per les ganes de demostrar, el nostre equip, que pot guanyar també fora del municipal. Així doncs, el CEM es presentava al municipal de Les Borges amb moltes ganes d'aconsguir els tres punts. Magí faria d'amfitrió al seu poble, i com sempre, va ser dels últims en arribar (i mira que viu a prop del camp de futbol). I els aficionats del CEM que es van desplaçar com també els nostres jugadors, agafaven idees abans del partit. Una d'aquestes era reservar un lloc d'aparcament pel President.
Un cop dins del vestuari, els jugador del Toni seguien les seves instruccions abans de començar el partit. Era important començar bé i començar a sumar punts, sinó després la motxila pesa molt i costa sortir dels llocs de baix, deia el mister Aragonès.
I ja en el terreny de joc, Les Borges també volia demostrar que volia els tres punts. I en el minut 7, en una passada fallada, el CEM perdia la pilota al mig camp i l'extrem de les Borges aconseguia, per la banda, plantar-se davant del porter del CEM, i just en el moment que podia xutar, va fer la passada de la mort i un jugador de Les Borges aconseguia el gol local. Aquest gol va fer servir per despertar el CEM. Però estàvem com sempre, els primers minuts, ja anàvem per darrere del marcador. Però el CEM tenia claríssim que el partit no es podia escapar. Va començar a dominar el joc i a intentar arribar a la porteria local. Però va ser Les Borges en un altre contraatac que va estar a punt d'aconseguir el segon gol, però Marc va treure una mà i la pilota, xino xano, es va desviar a còrner. Un 2 a 0 al marcador ja hagués sigut la sentència del matx. I a partir d'aquí, ja es va començar a veure el CEM que tots volem. Jugades per les bandes, amb un Wilson fent d'Alexis Sanchez i tornant la confiança que li havia donat el Toni posant-lo de titular. Fins a la mitja part, el CEM va tenir una ocasió molt clara, però la pilota li va anar a la cara del porter no sap com, i aquesta va anar a còrner. Així doncs, a la mitja part s'arribava amb un 1 a 0 al marcador. El jugadors de Toni estaven pensatius i amb ganes de demostrar que el marcador era molt injust.
I així va ser. La segona part, el CEM ja va sortir a per totes i a guanyar el partit. Va sortir la testiculina que tant implanta el Toni al seu equip. Ramó va sortir per Wilson i s'esperava que fós el revulsiu del partit. I així va ser. Una jugada personal, li va passar la pilota al Rudi i casi aconsegueix el primer gol. I en una altra jugada personal, s'escapa de la defensa i aquesta li fa una falta que l'àrbitre (una xica jove, rossa i guapa) pitava penal. Jordi Prats agafava els galons d'aconseguir l'empat, i com sempre, amb una tranquilitat absoluta, aconseguia l'empat a 1. En aquell moment, ja es veia a venir que Les Borges baixaria el cap, els braços i prepararia les males maneres de perdre i de sentir-se impotent. Als voltants del minut 70, segurament que Jordi Prats mentre jugava es cantava per dins l'himne del CEM (Surts al camp, amb la samarra verda, per deixar-te un cop més la pell). I exactament això va fer. Va intentar rematar en planxa una centrada a dins de l'àrea visitant, i entre cops, cames, peus... va acabar la jugada al terra amb una mica de sang al cap. El CEM seguia domintant el partit amb ocasions que no entraven a gol. I Les Borges començava a utilitzar el joc brut, degut a la importència que se'ls venia al damunt. Ja en el minut 81, Rudi aconseguia posar l'1 a 2, que feia justícia al joc en aquesta segona part. Llavors començava la lluita de veritat, aguantar el marcador. I ja en el desconcert final del partit, Ramó aconseguia el 1 a 3 definitiu, i que acabava amb una pinya abraçada de tots els jugadors del CEM, celebrant així la primera victòria de l'any i fora de casa, i davant d'un equip en teoria que també lluitarà per no baixar de categoria.
Així doncs, victòria merescuda i molt treballada del CEM al camp de Les Borges del Camp. Ha de servir per donar moral i per seguir demostrant que el CEM ha de dir molt en aquesta temporada! El pròxim partit, serà al Municipal contra el Cambrils United, on ens retrobarem amb vells coneguts de l'equip, com són el Jordi Diaz i el Miquel Màrquez. Esperem que vinguin amb les pilotes pactades sota el braç i que el nostre club, el CEM, seguixi sumant punts vitals per pujar llocs a la classifiació.
1, 2,3 ... MONTBRIÓ!