Per tercera setmana consecutiva el Montbrió no aconsegueix endur-se la victòria i perd 4 a 2 al camp del Riudecols. Tot i remuntar el gol inicial dels locals, a la segona part el Montbrió no va poder aturar les envestides dels groc-i-negres i va rebre 3 gols que el van fer derrotat del partit. Tot i que l'equip encara no sap el que és guanyar, l'equip està animat i confiem plenament que la victòria arribarà aquesta setmana contra la Riba.
Dissabte tocava visita al camp del Riudecols, un camp on en els últims anys sempre s'havia aconseguit la victòria, i l'equip confiava en oblidar les dues primeres jornades i estrenar-nos per fi en el caseller de victòries. A més a més, el Jordi Prats i el Joan tornaven a una convocatòria després d'una temporada a l'enfermeria. En el cas del Joan, estàvem molt contents ja que no podia jugar des del Febrer després de patir una llarga lesió a l'abductor que no l'ha deixat jugar durant més de mig any. Tot i aquestes altes, l'equip aquesta jornada no disposava d'efectius a la davantera, ja que el Rodolf està lesionat des de la primera jornada igual que l'Alfons, i el Sales no podia assistir al partit per motius personals. D'aquesta manera, Garci va assumir el paper de davanter i molts confiàvem en ell. Llàstima que en els primers 10 minuts de joc va patir una estrebada al genoll que el va fer retirar-se del partit. El va substituir el Joan, que es va posar al mig del camp.
Just després d'aquesta lesió, el Riudecols amb una bona jugada del davanter local Robert, es va avançar en el marcador i va posar les coses una mica més difícils pels verd-i-negres, que lluny d'arrugar-se van aixecar el cap amunt i van començar a disposar de vàries ocasions, moltes d'elles de les botes de Jordi Prats, que va ser un autèntic malson per la defensa local però que no va poder finalitzar les jugades en gol. Fruit d'aquest domini però, en una jugada del Narcís, Pedret engaltava un bon xut des de la frontal que entrava per la dreta del porter i igualava el resultat de manera justa. Eren els millors minuts del CEM, que 5 minuts després, en una gran internada del jove extrem riudecanyenc Òscar Rofes, va aconseguir remontar el marcador amb una molt bona rematada amb la cama esquerra. Poc després, es va arribar al descans amb la sensació que aquesta setmana si que podríem treure alguna cosa positiva.
Però al començar la segona part tot va canviar. Jugar amb vent en contra ens va perjudicar molt, i en una jugada aïllada i amb moltíssima sort, el brut davanter del Riudecols que hauria d'haver estat expulsat molt abans, va xutar des de mig camp, i va colar la pilota per l'esquadra, en una d'aquelles accions que surten una de cada 100, aconseguint l'empat a dos gols. Aquest gol no va fer afluixar el CEM, que va gaudir de moltes altres oportunitats, però en una altra jugada tonta, una sacada de banda dels locals el mateix davanter gros com un talòs rematava de cap al primer pal i tornava a adelantar al Riudecols. Aquest gol si que va fer mal als visitants, que tot i això ho van seguir intentant i van gaudir de moltes altres oportunitats. Un potent xut de Joan que el porter va blcoar en dos temps, una passada de la mort del mateix Joan que ni Rofes ni Anguera van poder arribar a rematar, una gran internada de Jordi Prats que quan ja encarava el porter va rebre falta de l'últim defensa i aquest va ser expulsat, una passada de la mort de l'Anguera que Òscar Rofes va rematar fora per molt poc... i moltes altres oportunitats que l'equip no va saber materialitzar. En aquests minuts finals, a més, el brut davanter del Riudecols, el número 9, va propinar un cop de colze a la cara del Carlos i va ser expulsat per fi, cosa que hauria d'haver passat molt abans. Així amb 9, el Riudecols només feia que defensar-se i treure pilotes per conservar l'avantatge, i el Montbrió no parava d¡apretar i de roçar el gol. Però el futbol a vegades és molt injust, i en l'únic córner que els locals van aconseguir en aquests minuts finals, van rematar lliure de marca i van fer pujar el 4 a 2 final. Un gol que ja si que va enfonsar els jugadors visitants que van baixar els braços definitivament.
Aquesta derrota ha de servir per omplir-nos encara més d'orgull, de valor i saber que ha arribat el moment de donar la cara, de tornar a fer viure aquest equip i de saber que el que ha passat fins ara són accidents que es poden solucionar, però que s'han de solucionar ja. Aquesta setmana la Riba ha de pagar els plats trencats i ha de rebre el millor futbol de les botes dels nostres jugadors, que ja és hora de treure l'orgull, l'ànim, les ganes i el valor que s'han de tenir per jugar en aquest equip. Aquesta setmana, tots al camp a animar al CEM, que tots junts ens farem més forts, 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!