NO ÉS COM ES COMENÇA, SINÓ COM S'ACABA!



Mal debut d'un Montbrió que podria haver golejat a la primera part. Però com bé diuen els tòpics, qui molt perdona ho acaba pagant, i l'equip s'acaba emportant una golejada totalment injusta. A més a més, la mala sort i les lesions s'alien amb un Alcover que no va merèixer tan de premi.


Començava una nova temporada plena d'il·lusions i d'esperances per un CEM amb moltes cares noves i amb ganes de demostrar que aquest any s'esforçarà a fons en cada partit. I val a dir que en els primers minuts així va ser. En el quart d'hora inicial, primer Rudi amb un fort xut des de fora l'àrea i després Sales amb una rematada després d'una gran jugada personal van roçar el 0 a 1 al marcador, però entre el porter i la mala sort ho van evitar. En el primers compassos els verd-i-negres van exercir un domini aclaparador contra el seu rival, fet que feia presagiar que l'equip aconseguiria el primer gol tard o d'hora. Però com són les coses, que en la primera arribada de l'equip visitant (si se'n pot dir arribada), van fer pujar l'1 a 0 al marcador de manera totalment injusta.

Després d'aquesta patacada, el Montbrió va intentar reaccionar a base de bon futbol i moltes arribades, i una vegada darrere una altra, Alfons de rematada, Guillem de falta, Sales amb un bon xut i Rudi amb una rematada de cap a boca de canó l'equip veia com no aconseguia fer pujar cap gol al marcador gràcies en molta part a un inspirat porter que abans de començar el partit devia resar un pare nostre, si no no s'entén com va poder arribar a parar tant.
A més a més, per acabar de rematar la mala tarda que s'estava tenint, Rudi va caure de mala manera i va patir una luxació d'espatlla i un esguinç de clavícula que el mantindran allunyat dels terrenys de joc entre 2 i 4 setmanes.
Després d'això, es va arribar al descans amb la sensació d'estar patint una derrota ben injusta.

A la segona part, Joan Enric va fer canvis i va reordenar l'equip, donant entrada a Narcís que acabava d'arribar de terres peruanes, i a Pedret, que està demostrant que és un dels homes que està més en forma de l'equip.
I ves per on que això d'estar a terres sud-americanes ha rejovenit encara més al nostre veterà capità que a la primera pilota que va tocar la va clavar dins amb un gran xut creuat que feia pujar l'empat al marcador i atorgava una mica de justícia al joc vist fins llavors. Però poc dura l'alegria a casa del pobre, diuen, i només 5 minuts després, Arnau rebia la segona targeta groga i era expulsat, cosa que dificultava molt les coses pels interessos visitants. A part d'això, l'equip local va començar a mostrar les seves males arts veient que se'ls hi podia escapar el partit repartint llenya a tort i a dret.

D'aquesta manera, i amb molta fortuna, pocs minuts després l'Alcover feia pujar el segon gol al seu marcador i complicava moltíssim la victòria als visitants, que ja per acabar-ho de rematar tot, veien com Alfons, després d'haver rebut moltíssims cops per parts dels defenses locals, es lesionava el dit del peu i també havia de ser substituit. El club està en espera de saber el resultat de les proves per determinar si es podrà comptar amb ell pel partit contra el Porrera d'aquesta setmana.
Veient tantes desgràcies juntes, el Montbrió va intentar treure alguna cosa de positiu però només va aconseguir veure com l'Alcover aconseguia fer 2 gols més, fent valer la dita de com n'és d'injust a vegades el futbol. En circumstàncies normals, el CEM hauria d'haver guanyat el partit, però no va poder ser.

Ara el que toca és recuperar-se ràpid d'aquesta ensopegada, pensar que només és el primer partit, que queda tot un món per endavant i regalar una tarda de bon futbol aquest proper dissabte a casa contra el Porrera. Us hi esperem a tots, ànims Montbrió!!!!