El CEM segueix sense guanyar en aquesta nova temporada i ja van 4 partits consecutius que no es coneix la victòria. A més a més, no s'acaba d'oferir un bon joc i les ocasions de perill destaquen per la seva absència. Esperem que aquest cicle negatiu acabi el més aviat possible i es tornin a guanyar partits de seguida.
Dissabte el Montbrió volia deixar enrere tots els mals i començar a reflotar en aquesta lliga on ja fa masses setmanes que s'està al capdavall de la classificació. Però massa optimistes ja no eren les previsions quan el CEM es presentava en aquest partit només amb 12 homes, ja que les contínues baixes de l'equip estan condicionant el rendiment de forma constant i deliberada. Degut a això, diferents peces de l'equip es van haver de reubicar per poder formar un 11. El jove debutant Roger Filella es va haver d'encarregar junt amb l'Antoni de ser el mur defensiu al centre de la defensa, i se'n va sortir molt bé. El Mas, va haver de realitzar les tasques de lateral dret, mentre que Jordi Prats, Anguera i Joan feien de mitges puntes. A davant, com sempre, un lluitador Sales que va rebre poques pilotes.
El començament del partit va ser espès, sense cap ocasió per part dels dos equips. A mesura que avançava el partit, la Riba portava alguna acció de perill com un falta molt ben llançada que un esplèndid Marc va desviar a córner quan la pilota entrava per l'escaire. Poc després, Sales estavellava una pilota al pal, i a la jugada següent, en una falta treta pels visitants, hi va haver un malentès a la zona defensiva i se li va escapar la pilota al Marc, acabant al fons de la porteria. Una altra vegada la mala sort s'aliava am el Montbrió i el feia anar darrere en el marcador de forma injusta. Poc després, en una jugada al contraatac, la Riba aconseguia el segon i posava molt coll amunt el partit pels locals.
A la segona part, el CEM va sortir disposat i sense rendir-se a capgirar el partit. Van començar a arribar les ocasions i a 20 minuts pel final un córner molt ben sacat per Jordi Anguera el rematava de cap saltant per damunt de tots l'altre Jordi, el Prats, i escurçava diferències fent entreveure una esperança pels locals. La veritat es que l'equip ho va intentar, i fins a l'últim minut ho va estar a punt d'aconseguir, ja que en una jugada enrebassada, la pilota va botar per damunt del porter visitant i quan semblava que entrava va tocar el pal, es va passejar per dins l'àrea petita i entre rebots i rebotets van aconseguir allunyar-la i esvaïr qualsevol oportunitat dels locals per empatar. La sort no acaba d'arribar, i els resultats tampoc, i els verd-i-negres han de seguir treballant per fer arribar la primera victòria de la temporada com més aviat millor.
No es pot perdre l'esperança, tard o d'hora els resultats i el bon joc arribaran, però s'ha de començar a ser més ambiciosos, començar a treure l'orgull, a "posar-hi uns bons collons" en cada partit, ja que si el bon joc no surt, almenys que surtin les ganes que tenim de que aquest equip tiri endavant tan si com no. Estem segurs que aquesta setmana al camp de l'Espluga arribarà la victòria. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!