El CEM es posa el mono de treball per aconseguir una victòria molt treballada al camp del Vimbodí. Tot i que la classificació del Vimbodí diu que ocupa la última posició, no va posar les coses gens fàcils als homes de Joan Enric.
Després de dues setmanes sense lliga (Carnaval i partit suspès per la pluja contra La Pastoreta), el CEM tornava a la competició de la lliga. I ho feia desplaçant-se al camp del Vimbodí, que ocupa la última posició de la classificació. Tot i això, sabíem de sobres que el partit no seria pas un regal. I així va ser!
El partit es va presentar amb un sol molt radiant i molt bon ambient en terres de la Conca de Barberà. Ja al principi, tot el cos tècnic, amb el President al cap, va poder observar com el Vimbodí té més bones tècniques per aplanar el camp (quan va arribar l’equip encara l’estaven aplanant i per marcar).
El partit va començar amb la tònica que va durar tot el partit, un Montbrió que volia marcar gols però no finalitzava i a més no tenia la intensitat de costum. I això començava a preocupar als jugadors verd-i-negres, que veien com el Vimbodí s'acostava cada vegada amb més perill a la porteria defensada per Marc, fins que en una jugada on el Montbrió no va saber refusar la pilota, els davanters locals van poder triangular plantant-se davant de porteria i fent pujar l'1 a 0 al marcador. Primera ocasió, primer gol, però val a dir que vist el que s'estava veient, no estranyava a ningú que s'haguessin avançat al marcador. El CEM havia tingut ocasions si, Sales, Rudi, Guillem, Prats... però ningú havia aconseguit inaugurar el marcador. Va haver de ser en l'últim minut de la primera part, i un home que no ens té acostumats a veure'l fer gaires gols, tot i que aquest any està batent records, el que va fer pujar l'empat al marcador.
En una falta a la frontal de l'àrea provocada per Joan, ell mateix es va encarregar de xutar-la, i de la mateixa manera que ho havia fet el dia anterior a l'entrenament, la va clavar per tot l'esquadra sense que el porter pogués fer res. Al cap de 30 segons, es va arribar a la mitja part amb la sensació d'estar fent un dels pitjors partits de la temporada.
En la segona part el CEM va sortir disposat a millorar la imatge i a sentenciar el partit, i molt aviat ho va aconseguir. En una pilota robada per Prats, aquest va fer una passada en profunditat a Pedret el qual va definir a la perfecció i va fer pujar el segon gol al marcador. Pocs minuts després, Rudi rebia una passada de Prats i la donava en profunditat per Sales, el qual se'n va anar per velocitat i va definir pel primer pal fent pujar el 3er gol al marcador i el que semblava el gol de la tranquilitat. Però el Montbrió es va relaxar i en uan jugada embolicada dins l'àrea, el Vimbodí aconseguia retallar distàncies. Aquest gol semblava que podia fer posar nerviosos als jugadors verd-i-negres, però Narcís, en una gran jugada, va marxar per la banda i veient el porter avançat va soprendre a propis i estranys fent una gran vaselina que va entrar de manera preciosa i aconseguia tornar a posar les coses al seu lloc. A partir d’aquí, el CEM es va defensar la mar de bé i el marcador no es va moure més.
Així doncs, victòria 2 a 4 a favor del Montbrió. Aquesta setmana toca preparar el derbi de dissabte: Montroig – Montbrió, que es disputarà al camp del rival dissabte a les 4 de la tarda. Des d'aquí fem una crida a l’afició per tal que vinguin a Montroig, a animar al Montbrió, i que entre tots fem que seguim amb aquesta molt bona dinàmica que porta el nostre equip. A més a més, amb la derrota del Duesaigües aquesta setmana, hem aconseguit col·locar-nos tercers!
També volem recordar que el dimarts que ve, dia 29 de març, res juga el partit contra La Pastoreta. És un dels partits més importants de tot l'any, i més que mai, necessitem tota l'afició per tal que sigui un jugador més.
Ara ens venen tres partits molt importants, on segurament ens juguem agafar el tren de l’ascens o de quedar-nos. Així que animar, un cop més (tot i que últimament no cal perquè la gent i els aficionats responen de forma espectacular, impressionant i màgica) a que tots anem junts cap a noves victòries del CEM! A animar i endavant!
Un, dos, tres ... MONTBRIÓ, MONTBRIÓ, MONTBRIÓ!!!