El Montbrió es deixa 3 punts en l'enfrontament contra el líder en un matx on durant molts minuts va portar la iniciativa i va ser superior al rival. El Maspujols va posar les coses molt difícils i es va acabar emportant la victòria in extremis en un dels partits més bonics que s'han vist aquesta temporada.
Dissabte el C.E Montbrió tenia potser el repte més difícil d'aquesta temporada a l'enfrontar-se contra el líder, un Maspujols acabat de baixar de segona que havia arrassat en la majoria de camps on havia jugat. Era dia de festa major, i la bona ratxa de l'equip, que no perdia des del 23 d'Octubre passat, feia preveure que seria un partit molt igualat i dipositava esperances als verd-i-negres d'aconseguir la victòria.
I la primera victòria ja va arribar abans de començar, al veure el panorama esplèndid que presentaven les grades del municipal, on es van aplegar més d'un centenar de persones que venien a animar l'equip disposats a veure un bon partit de futbol. A més a més, l'afició del Maspujols, fidel amb el seu equip, també va ajudar a omplir encara més el camp, cosa que donava un ambient espectacular al camp.
I quan l'àrbitre va fer sonar el xiulet inicial, ja es va començar a veure el que passaria al llarg del partit. Els dos equips van sortir forts, amb ganes d'agafar la iniciativa i de jugar bé al futbol. Durant els primers 45 minuts, va ser el Montbrió qui va agafar el control del partit i el que tenia més possessió de pilota, arribant amb contundència a l'àrea rival però sense sort en l'última passada que feia que no pogués gaudir d'ocasions clares. Tot i això, s'havia d'estar pendent en defensa ja que el Maspujols podia portar perill en qualsevol jugada. Cap al minut 30, va arribar potser la jugada més bonica del partit quan Jordi Prats va agafar la pilota al mig del camp, i amb una sèrie de parets va poder contactar amb Sales al lateral de l'àrea, el qual anant-se'n del contrari va poder centrar la pilota la qual Prats va caçar a la mitja volta i va rematar amb un potent xut, al qual el porter del Maspujols, Julen, va aconseguir desviar.
Després d'això, el partit va seguir amb la mateixa dinàmica, veient-se un bon futbol per part dels dos equips però sense oportunitats clares de gol, arribant a la mitja part amb el marcador d'empat a zero.
A la segona part el Montbrió volia sortir a donar la campanada i a demostrar que aquests 8 partits invicte no eren fruit de la casualitat, sinó de la feina ben feta, i per poc ho aconsegueix. Tot i que el Maspujols va despertar i va començar a portar perill a la porteria defensada per Marc, va ser el Montbrió qui va disposar de les oportunitats més clares. Primer va ser Prats qui va aconseguir infiltrar-se a l'àrea i va estar a punt de rematar, però entre el porter i el defensa van aconseguir desviar la pilota. Tot seguit va ser Rudi qui després d'una magnífica passada en profunditat de Prats rematava dins de l'àrea, però per enèssima vegada Julen, molt inspirat, va aconseguir desviar la pilota.
Semblava que el gol havia de pujar al marcador dels locals, però els visitants no estaven pas parats i també gaudien de bones ocasions. La millor que van tenir va ser una falta treta pel seu extrem Albert, que va realitzar un xut potentíssim i colocat, que molts van veure gol, però en última instància, un home que es diu Marc i que cada dia que passa es reafirma com un dels pilars d'aquest equip, va aconseguir treure una mà providencial i enviar la pilota a córner. D'aquest córner va venir una altra jugada clara pels visitants, on el seu central Xapi va rematar de cap i la pilota va anar al pal.
Després d'aquests ensurts, el CEM va tornar a buscar la porteria rival amb insistència, i en un ràpdi contraatac protagonitzat pel Joan, aquest va posar la pilota en profunditat a Òscar Rofes, i el jove riudecanyenc la va centrar a la frontal de l'àrea on esperava Rudi, que al veure que la pilota venia massa alta, va intentar sorprendre al porter amb una rematada de cap que va sortir fregant el pal. Després d'aquesta jugada, va arribar la desgràcia pels locals. En una falta treta a 3 quarts de camp pels visitants, Cordo, el killer del Maspujols, va aconseguir rematar de cap i fer pujar un gol al marcador que els arribava com aigua de Maig, ja que era el minut 85 i donava molt poc marge al Montbrió per poder remontar. Tot i això, el CEM encara va disposar d'una última oportunitat al rematar Òscar Rofes un córner que va sortir per damunt del travesser per molt poc. Després d'això, l'àrbitre va assenyalar el final del partit i els 3 punts se'ls emportava el Maspujols.
De ben segur que no ens mereixíem la derrota ni molt menys, però per qui coneixen bé aquest esport saben que la justícia aquí no mana, manen els gols que es marquen, i en aquest cas ells van aconseguir-ne un i nosaltres cap. Tot i la derrota, de cap manera podem baixar el cap, vam fer un partit increible contra un equip que anava líder, màxim golejador de la categoria i que havia estat intractable en la majoria de camps, els vam fer suar de valent per emportar-se els tres punts i vam realitzar un dels millors partits en el que portem de lliga. Si seguim així, els resultats tornaran a arribar. Ara només queda felicitar al Maspujols per la victòria, però avisant-los que no ens donin per morts, que no ens rendirem i que farem el possible per estar a final de temporada lluitant amb ells de tu a tu per les posicions capdavanteres de la classificació. Ara, a pensar en el pròxim partit davant l'Alcover que serà el pròxim dissabte a les 4 al municipal. Avui, més que mai, 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!
PD. Des d'aquí volem mostrar el nostre total rebuig per l'incident que hi va haver a les acaballes del partit quan algú del públic va llançar una llauna dins del camp. Aquest comportament incívic no encaixa amb la nostra manera de ser. Primerament, aquest acte no porta enlloc, vam donar la imatge d'un equip barriobajero. Segona, ens va perjudicar a nosaltres, ja que encara quedaven dos minuts de jocs i estàvem atacant. Degut a l'incident, l'àrbitre va decidir acabar el partit i se'ns va esfumar la mínima oportunitat que podiem tenir d'empatar. I tercera i última, ens agrada molt que el municipal s'ompli de gom a gom i la gent ens animi amb trompetes, timbals i qualsevol mena d'artilugi musical que hi pugui haver, però sempre des del respecte, la humiltat i el bon comportament. Esperem i desitgem que aquest acte no es torni a repetir i poguem seguir gaudint d'aquest gran equip i d'aquesta genial afició.