Els jugadors del CEM celebren la victòria al bar on s'atura el temps, el millor bar de tot Porrera on una donació d' 1 euro pot donars molts fruits
En un partit molt difícil en un camp on molt pocs equips aconsegueixen la victòria, el CEM s'imposa per 0 gols a 1 gràcies a una gran diana d'Anguera i es manté en la quarta plaça de la classificació. Tot i ser un partit molt travat, la paciència que va tenir l'equip va fer emportar-se els 3 punts cap a Montbrió.
La dinovena jornada de lliga es presentava força complicada a can CEM. El camp del Porrera sempre ha estat un terreny complicat i fins ahir mai s'havia aconseguit guanyar des que s'havia refundat el club. A més a més, només haver pogut entrenar un dia, el fet de jugar en diumenge i a més a més a les 3 de la tarda no eren precisament bones condicions per l'equip. Tot i això, i sabent els resultats del dia anterior on els dos primers classificats havien punxat, els homes de Joan Enric sabien que tenien l'oportunitat de retallar punts i mantenir-se en la zona alta de la classificació.
El partit va començar com esperàvem, travat en totes les zones del terreny de joc i amb dificultats per poder jugar la pilota. És dificil en un camp com aquell fer-se amb el domini de la pilota, però tot i aixó el Montbrió ho va intentar i va començar a dominar el partit. Poc a poc començaven a arribar jugades de perilll, i el primer avís va ser un gran xut de Joan escorat al balcó esquerra de l'àrea que va anar a parar al travesser. Després d'això, va venir la jugada més clara fins llavors. En una pilota que marxava fora de porteria, Rudi va aconseguir avançar al defensa que la protegia i va fer la passada de la mort a Sales, el qual va controlar i va xutar. Per desgràcia el seu porter la va poder parar, i en la segona rematada del mateix Sales un defensa la va aconseguir treure. Sabíem que les coses anaven bé i poc a poc estàvem apropant-nos cada vegada més. En una altra jugada d'aquestes, Rudi va aconseguir marxar del marcador i va encarar porteria, però dos defenses se li van posar pel mig quan anava a rematar i van aconseguir treure la pilota a trompicons. Teniem oportunitats, però el gol no arribava, i fins i tot a punt del descans Magí es va treure un potent xut des de fora l'àrea que va tornar a anar a parar al travesser. Després d'això, es va arribar a la mitja part.
En la segona part sabíem que havíem d'apretar per tal d'aconseguir la victòria, però que ells no ens u posarien gens fàcil. El partit es va anar endurint mica en mica, i l'àrbitre (del qual no en parlarem perquè no val la pena) deixava jugar com si no passés res. Fruit d'aquesta duresa, va venir una expulsió del Porrera que va beneficiar al CEM, que a partir de llavors va poder jugar amb més comoditat. Fruit d'això, en una bona jugada de Sales per la banda aquest va xutar i el porter va rebutjar. El rebot va anar a parar a Prats al punt de penal, el qual al primer toc va rematar, amb la mala fortuna que la pilota va anar a parar als peus de lúnic defensor que s'havia quedat protegint la porteria i el qual va aconseguir desviar. El gol no arribava, però les ocasions hi eren, i el cansament del Porrera cada vegada era més latent. El CEM va començar a jugar a plaer i era un continu atac i gol. Fruit d'aquesta insistència, en una gran jugada per la banda, l'Anguera va controlar la pilota i primer se'n va driblar un, després amb una magnífica croqueta se'n va driblar una altra i acte seguit no s'ho va pensar i va afusellar al porter, el qual va posar la mà però no va poder fer res per evitar la diana. El gol va fer embogir als jugadors visitants, sabedors de la importància que tenia aquell gol. Sembla que l'Anguera li té presa la mesura a l'equip del Priorat, ja que dels últims 4 enfrenaments contra ells, els hi ha marcat en 3. Gran jugada, gran gol i aguantant fins al final i defensant amb molta competència importantíssims 3 punts que van ser celebrats amb gran eufòria.
Hem de seguir així, en aquesta bona línia, treballant partit rere partit i sobretot treballant fort als entrenaments. Deixant de banda la classificació, l'equip és una pinya i això es nota en el terreny de joc. Ara ja toca pensar en el Riudecols, un equip que està atravessant una gran ratxa i que ho està demostrant amb resultats, sent l'únic equip que ha guanyat al camp del Duesaigües i aconseguint un empat davant de la Pastoreta. A més a més hem de recordar que allà vam perdre per un contundent 4 a 2. Així que tothom a animar al Montbrió aquest dissabte, tots junts, guanyarem!! 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!