CAMBRILS UNITED 1 - 0 CEM
Aliniació: Jaume; Oriol B., Oriol V, Guillem, Arnau; Magí; Joan, Marçal, Ferran; Ramó i Rudi. També van jugar Wilson, Víctor, Steffano i Benet.
El passat dissabte a les 4 de la tarda, el CEM va visitar l'Estadi Municipal de Cambrils per enfrontar-se al Cambrils United. Equip que tot i tenir una plantilla dissenyada per estar a la part alta de la classificació, només es trobava a 7 punts dels montbrionecs. Així que se'ls hi presentava una bona oportunitat per incloure un altre equip en la lluita pel descens.
El passat dissabte a les 4 de la tarda, el CEM va visitar l'Estadi Municipal de Cambrils per enfrontar-se al Cambrils United. Equip que tot i tenir una plantilla dissenyada per estar a la part alta de la classificació, només es trobava a 7 punts dels montbrionecs. Així que se'ls hi presentava una bona oportunitat per incloure un altre equip en la lluita pel descens.
Els de Montbrió comptaven amb la grata notícia de la
reaparició del Víctor, després d'una llarga absència, per poder afrontar amb
majors garanties un partit que es preveia complicat: tant per les dimensions
del camp, com per l'estil de joc del rival, com pels més de 20 graus que
marcava el termòmetre.
La primera sorpresa del partit va arribar amb la disposició
tàctica dels verd i negres. L'equip tècnic
va dissenyar una innovador 1-4-1-3-2 amb la intenció de sorprendre al
rival, però al final de tant revolucionaria aquí va acabar sorprenent va ser
als propis jugadors visitants, que a hores d'ara encara intenten situar-se al
camp.... i és que tal i com diu la dita “els experiments, amb gaseosa”. A
nivell de joc el partit no va ser massa vistós. El Cambrils tenia el control de
la pilota però no generava ocasions, aquestes només arriben quan aconseguien
recuperar la pilota aprop de l'àrea contrària. Així va arribar l'únic gol de
partit al minut 17. Tot i el gol encaixat, el CEM no va aconseguir generar
perill a la porteria contraria, només els instants previs a les accions a
pilota aturada podien simular-ho.
La segona part va començar amb el retorn del clàssic
1-4-2-3-1 del CEM. El canvi tàctic introduït per la dobla tècnica del Jordi
Prats i el Toni Aragonès va comportar un major control de la pilota, tot i això
l'equip va seguir mostrar-se molt pla, sense profunditat i en conseqüència
sense generar ocasions. Tot i això si que es va veure un Cambrils molt més
contingut, que li constava més tenir la pilota i crear ocasions. El partit va
anar transcorregueren sense pena ni gloria fins arribar als últims 10 minuts,
llavors va arribar l'últim canvi tàctic: defensa de 3, el mitjapunta de
central, el central de davanter, el lateral esquerra d'extrem dret.... i si,
aquesta va ser la bona i com a mínim es va veure un CEM que es llançava a
l'atac, encara que amb més cor que cap. Dos faltes penjades a l'àrea i un corner
van posar l'ai al cor als seguidors locals, però era massa tard i l'arbitre va
xiular el final d'un partit en que s'ha de reconèixer que els de Montbrió no
havien fet els suficients mèrits per empatar-lo.
Tot i el mal partit jugat se'n poden treure conclusions
positives: de mica en mica l'equip va recuperant efectius per afrontar el tram
final de lliga; el bon partit del Jaume després d'uns quants mesos sense jugar;
l'equip només va perdre d'un gol i fins a l'últim minut va lluitar per
empatar-lo; la línia defensiva es va mostrar molt sòlida; una nova variant
tàctica (tot i que li calen uns quants retocs.... i molta pedagogia).
El pròxim partit del CEM és dissabte que ve a les 4 de la
tarda a Montbrió, contra el Camp Clar, el segon classificat de la lliga. Els verd
i negres tindran l’oportunitat d’aconseguir la quarta victòria consecutiva com
a locals, engrandint així el mite del fortí de Montbrió, un camp on no hi
guanya cap equip des del novembre de l'any passat.