CEM 3 - 2 CAMBRILS UNITED
Aliniació: Marc, Magí, Arnau, Jordi D, Miquel, Guillem, Jordi P, Ferran, Sales, Ramó, Rudi. També van jugar Ladis i Wilson.
O caixa o faixa. Podríem considerar l'últim tren per poder aconseguir la salvació. Davant de la nostra afició i contra el Cambrils U, el CEM havia de demostrar que vol salvar la categoria, i sinó, almenys, poder demostrar que té nivell per poder seguir un any més. A més, es portava una volta sense guanyar. El Cambrils U va sortir molt fort amb contres molt ràpides i perilloses. Però entre la defensa i el porter Marc van aconsgeuir que no arribés el primer gol en contra. Però aquest va arribar en el minut 14, quan en un sac de còrner, els visitants van xutar un refús a la frontal de l'àrea i posaven el 0 a 1 al marcador. Nervis i patiment al Municipal. No podia ser una altra derrota. El CEM es va estirar i va començar a dominar el joc, amb el joc que el van fer pujar de categoria feia dos anys. Sense nervis i amb ganes d'anar a pel partit. I Jordi P va començar a posar-se l'equip a les espatlles. I com ens tenia acostumats, el Coyote va clavar per tot l'escaire una falta directa, que conseguia l'empat a 1. Molt merescut.
En la represa, el CEM va seguir anant a pel partit. I diuen que els vells rockers mai moren, i Oscar Sales aconseguia el 2 a 1 en els primers minuts de la segona part. Aquest era el CEM que tots volem veure. Bones jugades, bon joc i amb moltes ganes. Com dirien des de la banqueta, tornava la TESTICULINA al Municipal. Deu minuts després, Coyote Prats va seguir fent de les seves i aconseguia el 3 a 1 en una molt bona jugada personal. Aquest era el CEM!! El partit va ser controlat. Tret de l'últim minut, quan el porter local Marc va cometre una gran errada individual i el Cambrils U aconseguia posar el 3 a 2 definitiu. No es podia guanyar sense patir... però al final, gran victòria del CEM que li dóna oxígen i li recorda que, sense nervis, els partits es poden guanyar.
O caixa o faixa. Podríem considerar l'últim tren per poder aconseguir la salvació. Davant de la nostra afició i contra el Cambrils U, el CEM havia de demostrar que vol salvar la categoria, i sinó, almenys, poder demostrar que té nivell per poder seguir un any més. A més, es portava una volta sense guanyar. El Cambrils U va sortir molt fort amb contres molt ràpides i perilloses. Però entre la defensa i el porter Marc van aconsgeuir que no arribés el primer gol en contra. Però aquest va arribar en el minut 14, quan en un sac de còrner, els visitants van xutar un refús a la frontal de l'àrea i posaven el 0 a 1 al marcador. Nervis i patiment al Municipal. No podia ser una altra derrota. El CEM es va estirar i va començar a dominar el joc, amb el joc que el van fer pujar de categoria feia dos anys. Sense nervis i amb ganes d'anar a pel partit. I Jordi P va començar a posar-se l'equip a les espatlles. I com ens tenia acostumats, el Coyote va clavar per tot l'escaire una falta directa, que conseguia l'empat a 1. Molt merescut.
En la represa, el CEM va seguir anant a pel partit. I diuen que els vells rockers mai moren, i Oscar Sales aconseguia el 2 a 1 en els primers minuts de la segona part. Aquest era el CEM que tots volem veure. Bones jugades, bon joc i amb moltes ganes. Com dirien des de la banqueta, tornava la TESTICULINA al Municipal. Deu minuts després, Coyote Prats va seguir fent de les seves i aconseguia el 3 a 1 en una molt bona jugada personal. Aquest era el CEM!! El partit va ser controlat. Tret de l'últim minut, quan el porter local Marc va cometre una gran errada individual i el Cambrils U aconseguia posar el 3 a 2 definitiu. No es podia guanyar sense patir... però al final, gran victòria del CEM que li dóna oxígen i li recorda que, sense nervis, els partits es poden guanyar.