El CEM realitza un partit intensíssim en un camp molt complicat com és el del Maspujols. La intensitat va ser la gran protagonista per part dels dos equips, on en cap moment van concedir un minut de treva i mai cap dels dos va donar el partit per perdut. En la primera part el CEM va dominar més, però el Maspujols no es va rendir i a la segona va passar per damunt del Montbrió. Al final, repartiment de punts que es pot considerar just.
Dissabte arribava el primer partit del 2012 i el CEM tenia ganes de començar l'any amb bon peu. Però no tenia un repte fàcil, ja que s'enfrontava a un Maspujols tan necessitat de punts com nosaltres i a més al seu camp, on la dificultat de treure-hi punts és alta. Tot i això, l'equip va començar amb ganes de jugar bé al futbol, però va ser el Maspujols qui va sortir amb molta més intensitat i va manar durant els primers deu minuts. El CEM estava descolocat i els locals apretaven molt fort, fins al punt que en el minut 5 el seu sempre perillós davanter Cordo va estar a punt de fer pujar el primer gol al marcador en una rematada de cap dins l'àrea que va sortir a fora per molt poc. Poc a poc, el CEM va anar assentant-se al partit i va començar a controlar més la pilota. I no va tardar en avisar en un bon xut de falta tret per Guillem que va anar a fora per ben poc. Cal destacar la gran feina feta aquest dissabte per Jose Mari i el dandi de Riudecanyes, que van tancar amb pany i forrellat el mig del camp i van fer molt difícil el joc pel mig al Maspujols.
Poc després, Prats va treure una falta ràpida i la va passar a Joan, i aquest va entrar a l'àrea i es va treure un potentíssim xut que es colava a porteria, però un defensa local va desviar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era just al davant, no va dubtar a xiular penal i expulsar el defensor. L'encarregat de llençar la pena màxima va ser Prats. Aquest, sabedor que Julen, el porter del Maspujols, és un gran parador de penals, va ajustar molt la pilota al pal i a mitja altura, i tot que el meta va encertar la trajectòria, no va poder fer res per parar-lo i el 0 a 1 pujava el marcador. Era el primer gol de Prats en aquesta lliga després de la seva llarga lesió, des d'aquí el felicitem i esperem que no tardin a arribar-ne molts més. Les coses es posaven de cara pel Montbrió, que es veia per davant en el marcador i a més a més jugava amb un home més. Al cap de poc l'àrbitre va assenyalar la mitja part i els dos equips es van retirar als vestidors, sabedors que el partit no estava ni molt menys resolt. Seria una segona part complicada i segur que molt intensa.
I així va ser. El CEM sabia que el Maspujols donaria el 200% en els últims 45 minuts i havia d'estar molt atent i fort en defensa. I la veritat és que en els primers 20 minuts ho va estar molt, amb un grandíssim Joan Sabaté que va aconseguir frenar en tot moment al seu extrem dret, un dels homes més perillosos del Maspujols. Semblava que el Montbrió poc o molt tenia el partit controlat, però en una jugada enrebassada a la frontal de l'àrea, Pau, un dels seus davanters va aconseguir emportar-se la pilota i fer-la entrar a la porteria amb una vaselina davant la sortida de Marc. Aquest gol va esperonar moltíssim als locals i va tocar al Montbrió, que tot i això no es volia rendir. I val a dir que no ho va fer, i només 5 minuts després, en una centrada de Miquel, Rudi va poder rematar dins l'àrea, però el porter la va aconseguir blocar. I ves per on com és el futbol, que en la sacada del porter en aquesta jugada, aquest va posar la pilota a la frontal de l'àrea contrària i Cordo va aconseguir pentinar-la i fer pujar el 2 a 1 al marcador que feia embogir al Maspujols i deixava tocat de mort al Montbrió a falta de 8 minuts per al final. Semblava que el partit ja estava decidit i el resultat acabaria d'aquella manera, però el CEM mai es va rendir, i només 5 minuts després Jose Mari posava una pilota boníssima al punt de penal que Rudi aconseguia rematar de cap i fer pujar l'empat al marcador, aconseguint fer-li el primer gol al seu ex equip. Després d'això, el partit es va tornar boig, amb uns últims 5 minuts d'anades i vingudes en que qualsevol hagués pogut marcar, tot i que el que ho va tenir més a prop va ser el CEM en un increible xut del jove Wilson amb la cama esquerre que va anar a parar a la creueta de la porteria rival. Al final, xiulet de l'àrbitre i repartiment de punts en un gran partit d'altíssima intensitat.
Amb aquest resultat, el CEM acumula tres empats seguits, i tot i que sempre és bo no perdre, l'equip necessita una victòria per començar a escalar alguna posició que li permeti estar en zona tranquila. I aquesta intentarem que arribi aquest mateix dissabte contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i rival directe en la lluita per la permanència. Esperem que els aficionats responguin i que l'equip pugui aconseguir la primera victòria a casa del 2012. Tots junts, sempre endavant, 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!