El CEM aconsegueix la segona victòria de la temporada al municipal, davant de La Selva del Camp, després d’una derrota molt dolorosa al camp del Sant Pere i Sant Pau. Els jugadors mateixos estaven motivats per tal de treure l’espina clavada de la setmana passada, i de motivació no en va faltar gens.
Prova de foc la que tenia el CEM aquest dissabte després de la dolorosa derrota rebuda contra el Sant Pere i Sant Pau. Els homes de Joan Enric necessitaven demostrar que allò va ser un accident aïllat, i que l'equip està preparat per donar la cara en aquesta categoria i lluitar cada partit al màxim per aconseguir la victòria. Que cap rival es confii, el Montbrió ha vingut aquí per quedar-se.
Durant la setmana ja s’havia parlat del mal resultat i de que les coses s’havien de millorar. I així va ser.
El dissabte ens visitava La Selva del Camp, un equip que estava per damunt nostre, però a dos punts, i era una bona ocasió per millorar la imatge donada i per escalar posicions a la taula. I així va ser. Els homes de Joan Enric es van posar ben plantats al camp, amb la presència del Marc a la porteria i del Marc Pitarch, que tornaven de les seves lesions. Tot i això, La Selva venia a fer el seu partit. I mostra d’això va ser que en els primers minuts, el davanter visitant va veure el porter local avançat i va intentar fer un xut des de fora de l’àrea molt ben col·locat. Quan el jugador ja cantava gol, Marc va treure una excel·lent mà per desviar el xut, fent una gran parada i estirada, demostrant un cop més que aquest any està en plena forma. Fruit d’això, segurament els locals es van posar les piles i van començar a atacar a la porteria rival i fent jugades amb pocs tocs (cosa que fa que el municipal s’ompli de crits de Oooh, ohhh). Cal destacar sense cap dubte un home que va ser clau en tot el partit, Arnau Espallargas, que dissabte potser va realitzar una de les millors actuacions desde que vesteix la camiseta del CEM i això que encara li queden molts anys per endavant. El jove lateral no parava de fer grans slaloms arribant fins a la línia de fons i els selvatans no sabien com parar-lo. Va portar molt de perill durant tot el partit. Poc després, en una jugada trenada on Antoni va sacar ràpidament per Rudi i aquest va xutar el porter va desviar a córner. Jordi Anguera el va centrar i Marc Pitarch aconseguia realitzar un excel·lent remat de cap. D’aquesta manera, el CEM es posava per davant del marcador. I així va arribar la mitja part, amb un bon desplagament de futbol per part del CEM.
En la segona, va seguir la tònica, amb domini del CEM, però sempre amb la vista posada en els atacs de La Selva. Tot i això, en un ràpid contraatac dels locals, Jordi Anguera va fer un fort xut i col.locat amb l’esquerra (Déu ha creat Messi i també ha creat la cama esquerra del Jordi Anguera) i aconseguia el segon gol. Llavors el CEM es va dedicar més a defensar i a passar els minuts. I en una jugada conflictiva, l’Arnau va fer un rebuig de la pilota, amb la mala sort que va anar direcció a la porteria, i el Marc es pensava (com tothom que estava al camp) que era un rebuig i la va agafar amb les mans. I l’àrbitre, incomprensiblement, va assenyalar
sessió. Tot i això, van poder defensar la jugada i acabar el partit amb la porteria a 0.
L’equip va oferir una bona imatge i ha pogut treure’s l’espineta de la dolorosa derrota a Sant Pere i Sant Pau i, d’aquesta manera, escalar posicions que és el què toca! Aquest diumenge anem a Hospitalet de l’Infant, a les 4.30. Esperem un gran suport per part de l’afició (com sempre). Un, dos i tres, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!