El CEM realitza un dels partits més seriosos de la temporada i aconsegueix emportar-se la victòria contra tot pronòstic del camp de l'Hospitalet, un molt bon equip que va posar les coses molt difícils als verd-i-negres. El gran treball realitzat per la defensa i la punteria dels davanters van fer que l'equip aconseguís sumar els primers tres punts fora de casa i situar-se a la zona tranquila de la classificació per primer cop.
El de dissabte era un partit força complicat per l'equip, ja que tornàvem a jugar fora després de la dolorosa derrota soferta dues setmanes abans al camp del Sant Pere i Sant Pau. Tothom era conscient que tornaria a ser un partit molt complicat, sabent que l'Hospitalet juga molt bé a futbol i que a l'equip sempre li costa jugar en camps de gespa. Però tot i això els jugadors sortien al camp amb les idees molt clares i amb ganes de demostrar que el partit a casa del líder va ser un accident.
Tot i això, els primers minuts van ser de clar domini local que jugava la pilota amb comoditat i trenava bones jugades. Aquest cop però, els homes de Joan Enric estaven molt ben situats al terreny de joc i no deixaven que l'Hospitalet arribés amb perill a l'àrea defensada per Jaume. Els minuts anaven passant i el joc es concentrava al mig del camp, ja que cap dels dos equips aconseguia arribar amb claredat a l'àrea rival. S'ha de dir però que el CEM arribava amb comptagotes a la zona de perill. Sense cap jugada significativa, s'arribava al descans amb la sensació que s'estava treballant bé.
La segona part va ser una altra història. Els verd-i-negres van començar a creure en les seves possibilitats i va estirar les línies arribant cada vegada amb més perill a l'àrea de l'Hospitalet, sobretot amb molt bones internades d'Anguera, que va tornar a protagonitzar un gran partit. En una centrada de les seves, Rudi va recollir la pilota a la mitja lluna i va ser objecte de falta. Era una falta clarament per un dretà, i de fet tothom s'esperava això. Però Anguera se la sap molt llarga i va ser ell el que la va picar, fent passar la pilota entremig de la barrera i fent pujar el primer gol al marcador que donava moltes esperances als visitants. Jimmy està destinat a ser un dels grans protagonistes d'aquesta temporada i de fet ja ho està sent, tal com demostren els 3 gols que ja porta en aquesta campanya.
Aquest gol va esperonar als visitants, que en els 5 minuts següents va tenir a l'Hospitalet contra les cordes i a punt va estar de sentenciar primer en una rematada de cap de Rofes a centrada d'Anguera que va marxar a fora per molt poc i més tard en un intercanvi de papers va ser l'ex del Montroig que a punt va estar de marcar en rematar una centrada de Rofes que va treure el porter in extremis. Semblava que el partit es decantava a favor del CEM, però al minut 15 en una bona internada dels locals Marc, que havia sortit per Jaume a la mitja part, va sortir a blocar la pilota i un dels davanters es va tirar a sobre seu. Increiblement l'àrbitre va assenyalar penalti i va ensenyar la targeta groga a Marc. Però ves per on, el destí té aquestes coses i com que sabia que el penal era injust, no va permetre que la pilota entrés i el xutador la va estavellar al pal. Aquest fet va fer veure al Montbrió que sinó sentenciava el partit aviat la cosa es podia complicar molt. I al minut 70, en una jugada sense aparent perill, Marc va passar la pilota a Rudi desde la seva àrea. Quan semblava que el defensa la rebutjaria, aquest se la va empassar i Rudi va iniciar una carrera cap a la bola. El porter va sortir i va intentar despejar, sense èxit. La pilota va quedar morta a la frontal de l'àrea i l'ex del Maspujols va aconseguir recollir-la, fer un petit toc i disparar-la ben fort cap a porteria, aconseguint així fer pujar el segon gol al marcador del CEM i el seu gol número 50 desde que juga a les categories de regional.
Ara si que semblava que el partit es decantaria a favor dels visitants, tot i que encara van haver de patir de valent fins que van sentir el xiulet final. Gran alegria i gran satisfacció per un equip que cada vegada està fent les coses millor.
Esperem que aquesta mini ratxa no acabi aquí i que en el proper partit a casa davant l' Icomar s'aconsegueixi una nova victòria. Això si, s'ha de recalcar que una gran part de l'èxit d'aquest equip es gràcies a l'afició que sempre acompanya a l'equip. Diumenge va ser espectacular la gran quantitat de seguidors montbrionencs que es van desplaçar a Hospitalet, i esperem que dissabte a casa el municipal torni a estar ple i sigui un fortí. Moltes gràcies a tots, les coses comencen a sortir!!!! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!