Què cal dir quan un equip perd per 11 a 1? No res, senzillament que res va sortir. Res de res. I més davant d’un equip que té molt de nivell i que ja, l’any passat, va estar apunt d’ascendre a segona catalana.
El diumenge al matí, els nostres jugadors es desplaçaven a Sant Pere i Sant Pau, el líder de la categoria. Els nostres jugadors anaven conscienciats que seria un partit difícil, però volien donar guerra. Però tal com diu la dita, poder no és voler. I amb algunes baixes, es plantaven al camp. Ja en els primers minuts es veia que el Sant Pere i Sant Pau anaven per feina. I més quan en el minut 5, marcaven el primer gol. Però de seguida els homes de Joan Enric van empatar al marcador, quan en una magnífica jugada personal d'Òscar Sales, segurament la millor jugada personal del partit, el davanter es va anar obrint a la banda amb una gran cavalgada i regatejant a tothom que li sortia el pas va aconseguir fer una centrada i Rofes va rematar de cap i va fer l’empat. Semblava que les coses canviaven una mica, però només va ser un oasis enmig del desert. El Sant Pere i Sant Pau va seguir tocant i tocant, i marcant i marcant. I aquí, si volem, pot acabar la crònica, ja que va ser un monòleg tota l’estona. Mencionar que a la primera part es va arribar amb un 4 a 1. I que la segona va tornar a jugar el Jordi Prats (que bueno que volvíste!!). I al final, el resultat va ser d’11 a 1.
Conclusions: No es pot donar la imatge que es va donar diumenge. Tot i sent un equip superior i camp de gespa, hem de tenir més orgull i intentar no acabar amb els resultats tant abundants! I aquesta setmana, segur que intentarem donar la imatge que aquest colors, aquest poble i aquesta afició reclama!1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!