PRIMERA VICTÒRIA!!!



El CEM fa un partit molt seriós en un dia de molt de vent i on la pràctica del futbol era força complicada. Els locals saben mantenir a ratlla a un Alcover que en cap moment es va trobar a gust dins del terreny de joc i aconsegueixen la primera victòria de la temporada que omple de moral a jugadors i a aficionats.

Sabíem que estàvem treballant bé. Sabíem que la recompensa acabaria arribant, no estàvem preocupats, ningú deia res. Però tothom tenia al cap que dissabte no es podia deixar escapar l'ocasió d'aconseguir la primera victòria de la temporada. El nostre camp ha de ser un fortí, i cada setmana que passa l'equip es troba millor. I això ho havíem d'aprofitar davant d'un equip com l'Alcover que es trobava en la zona baixa de la classificació.
I els verd-i-negres van sortir al camp amb una idea ben clara: els tres punts s'havien de quedar a casa. El fort vent dificultava la pràctica del futbol, i en els primers minuts el CEM no es trobava gaire còmode en el terreny de joc i l'Alcover estava millor. Però poc a poc l'equip es va anar col·locant i centrant i es va fer amb les regnes del partit. La defensa estava molt sòlida i no permetia cap mena d'aproximació per part del visitants, però els davanters verd-i-negres no acabaven d'aconseguir trenar jugades que els permetessin arribar a la porteria rival amb perill. Sales va ser el primer d'avisar en una internada dins de l'àrea, però no va aconseguir rematar per molt poc. Quan corria el minut 20, en una bona jugada de l'Anguera pel mig aquest va obrir a la banda a Joan, que després de la lesió cada vegada està més en forma i torna a ser una peça molt important per l'equip. El jove farmacèutic va fer una centrada molt bona dins l'àrea petita carregada de perill i el defensa central visitant, en un intent per desviar la pilota la va acabar enfonsant dins a la porteria. L'1 a 0 pujava al marcador i les coses es posaven de cara pels locals. Però no ens podíem adormir, i l'equip va seguir intentant dominar el partit. A les acaballes de la primera part, l'Alcover va aconseguir arribar a l'àrea de Jaume, que debutava en partit oficial aquesta temporada. Aquest, molt segur, va aconseguir allunyar el perill i l'àrbitre va xiular el temps de descans.
Coneixedors de que aquest any les segones parts ens han fet mal, l'equip va sortir pressionant al màxim i ofegant al rival sense deixar-lo jugar la pilota, fins al punt en que l'únic que podien fer els defenses visitants era tirar pilotades amunt on la majoria acabaven perdent-se per la línia de banda. Al minut 50, en una falta des de mig del camp, Anguera va provar al porter el qual amb dificultats va aconseguir desviar la pilota a córner. Només 3 minuts més tard, en una pilota que va recollir el mateix Anguera quan era a tres quarts de camp, el futur pare no s'ho va pensar i va engaltar un potentíssim xut que va sortir com una bola de canó i va anar a parar al fons de la xarxa i va fer pujar el 2 a 0 al marcador. Un autèntic golàs com els que ens té acostumat l'ex del Montroig i que posava les coses molt de cara pels verd-i-negres. Però els locals no en tenien prou i volien seguir buscant la porteria rival. Quan corria el minut 63, un Òscar Rofes que va sortir molt actiu i que va donar un plus de motivació a l'equip va robar la cartera a un defensa i va protagonitzar una gran cabalgada cap a l'àrea rival. Quan el porter va sortir a encarar-lo, el jove riudecanyenc, amb la picardia d'un gran jugador de futbol sala com ell va cedir la pilota enrere amb l'exterior, on l'esperava Rudi que tal com venia va engaltar la pilota amb l'esquerra i va aconseguir fer pujar el 3 a 0 al marcador. Les coses es posaven molt de cara per l'equip i ara ja si que semblava que aquesta vegada la victòria no es podria escapar. 
Els verd-i-negres s'estaven agradant molt i van gaudir de moltes ocasions. Primer, en un córner de jugada assajada l'Òscar Rofes, que desde que va entrar només va fer que portar perill a la porteria rival, va xutar a porteria i el porter va aconseguir desviar-la. En la jugada que va continuar, la pilota va fer cap a Magí,- un dels altres jugadors destacadíssims del partit i que posis on el posis ho fa bé- i el seu remat també va aconseguir-lo desviar el porter.
El partit es va anar morint poc a poc, però cal destacar la gran feina feta pel Jaume, l'Arnau, l'Antoni, l'Albert, el Magí i més tard el Joan Sabater que no van permetre en cap moment que l'Alcover es cregués que podria treure res de profit del partit. A més a més, el Guillem i el Jose Mari van controlar el mig del camp perfectament i organitzaven la medul·lar. El Miquel i el Wilson van donar una xispa de velocitat a l'equip quan van entrar que van fer encara més perillosos els atacs locals.

Finalment l'àrbitre va xiular el final del partit davant de l'alegria de jugadors i aficionats, que veien com per fi arribava la primera victòria de la temporada en un partit molt treballat. Ara toca seguir treballant com fins ara, les coses ben fetes no tenen fronteres ni tenen rival. La setmana que ve ens toca una dura prova, diumenge al matí al camp del líder, el Sant Pere i Sant Pau. Però tal com s'estan fent les coses, que ningú no dubti que el CEM sortirà a per totes i a per la victòria. 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!