El CEM s'emporta la victòria en un dels partits més durs de la temporada per 4 gols a 2, en una segona part d'autèntica locura on es van veure els 6 gols del partit. L'equip va veure com en dues ocasions el rival aconseguia igualar el marcador, però el gran treball realitzat pels jugadors sumat al recolzament incondicional de l'afició van fer que els verd-i-negres mai es rendissin i aconseguissin emportar-se els 3 punts en un partit molt emocionant i situar-se a la 3era plaça de la classificació.
El de dissabte es presentava com un partit important per les aspiracions de l'equip per mantenir-se a les zones capdavanteres de la classificació, ja que els equips de dalt s'enfrontaven entre ells i l'Espluga portava una molt bona ratxa que l'havien situat a la 6ena plaça. L'equip, mermat per lesions i sancions, es presentava al partit amb només 14 efectius, però molt conscienciats que s'havia de fer un bon partit.
El matx va començar amb els dos equips respectant-se i mesurant les forces, amb un joc de mig del camp on no s'aconseguien generar masses ocasions. Tot i això, el primer d'avisar va ser l'equip visitant, on en una ràpida contra es van plantar sols davant Marc, que en una altra esplèndida demostració va aconseguir desviat el xut del davanter que ja es colava dins la porteria. Pocs minuts més tard va ser el CEM el que va avisar, en un xut de Rudi que va sortir a fora per poc. Les ocasions anaven arribant, i Òscar Rofes, Aragonès i Joan van estar a punt d'inaugurar el marcador en diferents remats a pilota parada, però no va ser possible i es va arribar al descans amb empat a 0 al marcador. El Montbrió sabia que no s'estava jugant del tot bé i que el joc havia de millorar, i així va ser només començar la segona part.
Tot i això, no va ser fins al minut 20 que va arribar el primer gol. En una jugada d'estratègia per la banda, Magí va donar la pilota a Rudi, el qual va centrar dins a l'àrea. Quan el porter anava a refusar, aquest no es va entendre amb el seu defensa i els dos van xocar, cosa que va fer que la pilota quedés botant al punt de penal i allí la va caçar Prats, que no perdona, i amb un gran remat de cap va fer pujar el primer gol al marcador i va fer embogir el municipal, que es va fondre en una meravellosa pinya al sector de la grada jove.
Però poc dura l'alegria a casa del pobre diuen, i només 5 minuts més tard, en una bona jugada de la davantera rival, van aconseguir fer pujar l'empat del marcador en una passada de la mort. Aquest gol però no va fer defallir als locals, que només sacar de mig camp, Prats va donar la pilota en profunditat a Òscar Rofes i quan aquest anava a encarar el porter va ser objecte d'un clar penal. Prats va ser l'encarregat de llançar-lo, però en contra del que ens té acostumats, aquesta vegada el va fallar ja que el porter li va encertar les intencions. Les coses es complicaven pels de casa, i era difícil ser optimistes.
Però si una cosa té aquest equip d'enguany, és que no es rendeix, que no perd mai l'esperança, i així va ser com en el minut 35, en una pilota per la banda, Òscar Rofes (un dels protagonistes del partit), va aconseguir robar-la al defensor i fer la passada de la mort a Rudi que esperava al punt de penal, i davant la sortida del porter, aquest la va aconseguir creuar i fer pujar el 2 a 1 al marcador. Semblava que les coses tornaven al seu lloc i que la victòria es tornava a encarrilar, almenys això semblava fins que en el minut 43 en un ràpid contraatac dels visitants el seu davanter es treia de la butxaca un potentíssim xut que es colava quasi per l'esquadra de la porteria local sense que Marc pogués fer res per aturar-lo.
Ara si que semblava que les coses es complicaven molt pels de casa, que fins i tot van veure perillar l'empat quan en una altra contra dels visitants es quedaven sols davant del porter, però aquesta vegada si, Marc per enèssima vegada salvava els mobles pels verd-i-negres, que només un minut més tard, en una jugada plena de combinacions, l'Arnau començava una jugada on va cedir la pilota per l'Antoni, aquest la va donar a Joan, que la va obrir per Prats. Aquest, veient a Rudi a la frontal de l'àrea li va cedir, i el jove montbrionenc la va controlar i va aconseguir fer una passada a l'espai per Òscar Rofes, que molt intel·ligent se'n va anar per velocitat i amb la puntera del peu creuava la pilota i la feia entrar al fons de la xarxa. Aquest gol, al minut 48, va fer embogir a tot el municipal, on tots, jugadors i aficionats van anar a córrer al córner on hi havia Òscar Rofes celebrant-ho i es van fondre en una gran abraçada plena d'eufòria.
Ara si, semblava que ja no es podia escapar més la victòria, tot i que quedaven uns quants minuts de patiment, ja que l'àrbitre va decidir allargar fins a 10 minuts el temps reglamentari. Els homes de Joan Enric estaven molt concentrats, i Pop, que acabava de sortir, tallava qualsevol pilota que pogués generar perill.
Tots estaven molt nerviosos, no podia ser que ens tornessin a empatar per 3a vegada, i quan els cors anaven més ràpid va arribar la jugada que va fer tranquilitzar el municipal. En el minut 52, Prats va agafar la pilota a 3 quarts de camp i la va aguantar, fins que va veure que un jove extrem esquerrà que feia temps que no se'l veia es desmarcava. En una gran passada interior, aquest la va donar i Pau, amb tota la sang freda del món, la va creuar amb la seva esquerra d'or i va fer pujar el definitiu 4 a 2 al marcador. L'afició es va rendir als seus peus i va començar a corejar el seu nom. Ara si que la victòria no es podia escapar.
Al cap de dos minuts, l'àrbitre xiulava el final en un dels partits més èpics dels que s'han vist fins ara, on la pluja, l'emoció dels gols i els tambors i les vuvuzeles dels aficionats van fer tenir els nervis a flor de pell. Al final, gran victòria, 3 punts i s'aconseguia situar-se 3ers a la classificació.
L'endemà del partit, el CEM va fer una calçotada on es va notar el bon ambient i la unió que existeix al vestuari, element indispensable per què les coses continuin anant igual de bé com fins ara. No ens cansarem de dir però l'orgull que representa veure les grades plenes d'aficionats que venen a apoiar l'equip i que no defalleixen en cap moment. Sou el 50% d'aquest equip!!! Ara ja toca pensar en el Duesaigües, un camp molt difícil on només un equip ha estat capaç de guanyar-hi. Us hi esperem a tots, ara si, ara és el moment, ara més que mai, i tots junts, 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!!!