En un partit molt dur i amb un equip local jugant al límit del reglament, el CEM no es pot endur la victòria i s'ha de conformar amb un empat. Tot i que alguns el poden donar per bo degut a que es va començar perdent, la veritat és que l'equip va fer mèrits per endur-se els tres punts.
Dissabte a la tarda es presentava una ocasió perfecta per treure una petita espina clavada en la ment de tots els jugadors del CEM pel partit de l'any anterior, on després d'anar guanyant per 0 a 3, l'Almoster va remontar i es va endur el partit per 5 a 4. Les ments dels montbrionencs estaven posades en derrotar el conjunt local i marxar amb els 3 punts cap a casa. Però l'Almoster tenia uns altres plans pels visitants.
El Montbrió va sortir a pel partit i amb la mateixa alineació de la setmana passada tret d'un canvi, el del Guillem, absent, pel Jordi Mas, el qual donaria consistència al mig del camp. El matx es va anar desenvolupant amb el guió previst, amb un Montbrió que volia jugar la pilota i un Almoster que esperava la contra per fer mal al rival. Després de 20 minuts de posicionament al camp, l'Almoster es va trobar amb un regal en forma de gol totalment injust després del que s'havia vist al camp. El lateral sacava de banda dins l'àrea, i la pilota quedava morta als peus del davanter de l'equip local, que només va haver d'empènyer-la cap dins. 1 a 0 i el partit es posava molt coll amunt.
A més a més, a partir d'aquest gol l'Almoster va fer servir les males arts per perdre tot el temps del món. L'entrenador, una persona força maleducada i que no és el més indicat per donar exemple als seus jugadors veient el seu comportament, perdia el temps de forma deliberada i constant, mentre que els jugadors, veient el que feia el seu míster, l'imitaven.
Tot i això, el CEM no es va rendir i va anar a buscar amb força l'empat. I aquest quasi que va arribar en una internada de Rudi dins l'àrea, en que el seu xut creuat va anar a topar amb la base del pal dret i on el posterior rebot va anar a parar a peus del Joan, però aquest no va aconseguir fer gol per ben poc. Després d'això, es va arribar a la mitja part amb la sensació que s'estava perdent de forma totalment injusta.
A la segona part, els verd-i-negres van sortir a per totes, conscients que no podien deixar escapar aquests punts per poder posar-se al capdavant de la classificació en aquest inici de lliga, i així va ser. El CEM es va posar mans a la feina i de seguida es van notar els resultats. Els visitants van començar a crear una ocasió darrere l'altra. A més a més, Miquel va canviar el sistema tàctic i va donar entrada a Marc Pàmies perquè actués de central i va adelantar a Pitarch al mig del camp, on aquest va ser un autèntic creador de jugades de gol. Amb ell i el Narcís de pivots, aquella mitja es va convertir en una autèntica màquina de creació ofensiva, i així va ser com va arribar el gol de l'empat. En una paret al mig del camp entre Pitarch i Narcís, aquest últim va fer una passada interior a Rudi, que es va quedar sol davant el porter, on va aconseguir esquivar-lo i rematar a porteria buida. L'empat pujava al marcador i quedaven molts minuts per aconseguir la victòria. A més a més, l'Almoster estava desfet i no feia res al terreny de joc.
Degut a això i que no els hi quedaven forces per jugar a futbol, els jugadors de l'equip local es van dedicar a donar patades i més patades als visitants, embrutant el partit de manera considerable. Més d'un hauria hagut de veure la vermella... però desgraciadment no va ser així i el CEM va continuar rebent.
Tot i això, els visitants van seguir fent el seu joc, i fruit d'això van arribar moltíssimes ocasions. Una vaselina molt bonica de Narcís que no va entrar per ben poc, 4 remats del Sales de cap que no van entrar pels pèls, una jugada assajada en que Rudi va rematar i entre el defensa i el porter van treure sota pals, una internada de Marc Pitarch en que el xut va sortir fregant el travesser... i així fins que va sonar el xiulet final. L'equip local va respirar alleujat i el CEM va marxar amb la sensació d'haver-se pogut endur els tres punts.
Al sortir de la dutxa, tots els reporters esperaven a un dels homes claus del partit, el Narcís. Mentre aquest es pentinava la seva extensa melena, comentava als micròfons que: "Avui s'ha complert aquell tòpic de que el futbol és injust. Penso que ens hem merescut la victòria i ho hem donat tot en tot moment, però malauradament no ha pogut ser. D'altra banda, també hem de reconèixer que el partit se'ns ha posat coll amunt i hem aconseguit empatar-lo, que és un bon premi. Hem de mirar les coses del cantó positiu, i la bona notícia és que seguim 4rts, a només dos punts del líder. La setmana que ve esperem aconseguir els 3 punts i seguir en aquesta bona línia de resultats."
El pròxim partit serà dissabte vinent al Municipal de Montbrió contra el Vilafortuny. Us hi esperem!!!!!