El CEM suma el primer punt de la temporada davant d'un equip que està cridat a ser a la part alta de la classificació. Les males maneres de la Floresta, que acaba jugant amb 7 homes, fan que el partit sigui molt embolicat i ple de nervisosime, cosa que no afavoreix als locals, que es podrien haver emportat la victòria.
Aquest dissabte tornàvem a jugar a casa i tocava sumar, les dos primeres derrotes de la temporada havien deixat tocat a l'equip, que sabia que com més aviat es posi les piles més fàcil serà jugar amb confiança en aquesta nova categoria. Davant, el CEM tenia la Floresta, un equip que l'any passat va estar a prop de l'ascens a Segona Catalana i que sempre és molt competitiu.
Els homes de Joan Enric eren conscients d'això i van sortir molt motivats al camp. A més a més, dissabte es va produir una gran notícia. Joan Mestres, el futur cervell de l'equip, tornava als terrenys de joc després d'una llarga travesia de mesos amb una lesió que ha estat molt difícil de curar.
Amb això, el partit no tenia un clar dominador, ja que els dos equips buscaven controlar la pilota. Però qui més apretava era el CEM, que va ser el primer d'avisar amb una bona passada llarga a l'espai de Pitarch en la que Òscar Rofes va provar la vaselina, però la pilota va sortir lleugerament alta. La Floresta també ho intentava però una defensa molt sòlida i un Marc molt segur impedia qualsevol acostament amb perill.
Al minut 20, en una sacada de banda d'estratègia, Guillem va rematar a porteria i el porter va aconseguir blocar-la. Davant la sorpresa de tothom, el porter va deixar caure la pilota a terra, i Òscar Rofes, com a bona rata d'àrea que és, no va deixar escapar l'oportunitat i va enfonsar la pilota dins la xarxa, fent pujar l'1 a 0 al marcador. Minuts després hauria pogut fer el segon de la tarda en una bona jugada colectiva del CEM i on Jordi Anguera la va centrar perfectament. Llàstima que el xut de Rofes va sortir lleugerament desviat. Quasi al final de la mitja part, l'àrbitre va expulsar un jugador de la Floresta per protestar, i tots se li van tirar al damunt. A la jugada següent, dos jugadors van entrar molt fort a Joan Mestres, i van caure tots tres. Increiblement, l'àrbitre, que encara estava atabalat, va ensenyar la segona groga al Joan i el va expulsar, davant la sorpresa de tothom. És la primera expulsió que el jove farmacèutic pateix amb la samarreta del CEM, i segurament la més increible i injusta que s'ha vist mai al Municipal. Es va arribar a la mitja part.
A la segona part, els verd-i-negres eren conscients que no podia tornar a passar el mateix que contra el Mas Pellicer, i van sortir disposats a defensar amb ungles i dents el resultat. I la cosa al principi va anar molt bé. La Floresta cada vegada es posava més nerviosa i el CEM controlava bé el partit, tot i que amb ensurts puntuals que Marc va salvar molt bé amb grans intervencions de mèrit. El festival de joc brut de la Floresta va començar, i l'àrbitre va començar a expulsar jugadors.
Poc després, en una altra sacada de banda d'estratègia, Rudi va aconseguir rematar davant del porter però per desgràcia la seva rematada va anar a parar al pal. El partit s'estava tornant boig degut a les males maneres dels visitants, que amb molta sort van aconseguir empatar el partit amb una rematada dins l'àrea que Marc no va poder fer res per aturar. Més tard però, el porter cambrilenc va realitzar una parada espectacular en un xut de fora l'àrea que fins i tot el jugador de la Floresta ja celebrava com a gol.
El Montbrió no es rendia i ho seguia intentant, mentres anaven caient més jugadors de la Floresta. Quan ja passaven 8 minuts del temps reglamentari, Antoni va sacar una falta ràpida cap a Magí obert a la banda, el qual va fer una passada interior cap dins a l'àrea per Rudi, que després de recollir-la va fer la passada de la mort, el rebot de la qual va anar a parar a Narcís, que va rematar i quan la pilota ja entrava un defensa la va desviar amb la mà. Penal i expulsió. Per desgràcia, Pitarch no va estar encertat i el seu xut va anar al pal. Després d'això, fi del partit i primer punt de la temporada amb un gust amarg.
No passa res, aquest punt ens va fer veure que podem plantar cara a qualsevol equip de la categoria, que amb una mica més de treball serem molt dificíls de guanyar i que hem de seguir remant tots junts. Ara i sempre, 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!