El Montbrió torna a golejar per segona setmana consecutiva i es consolida com a clar aspirant a l'ascens en un partit on es va poder seguir via twitter. El resultat al camp de l'Almoster i la victòria de la Pobla de Mafumet contra la Pastoreta fan que el partit de la setmana que ve que enfrontarà a CEM i a Pobla al Municipal sigui de caixa o faixa, ja que qui s'emporti la victòria del partit tindrà l'ascens assegurat.
Aquesta setmana tocava guanyar a un camp que en els últims anys només ha fet que donar disgustos al CEM. A més a més, l'objectiu de l'ascens és cada vegada més a prop i no ens podem permetre ni una badada. Així que l'equip va sortir al camp a donar-ho tot. I així va ser, des del primer minut de partit només i va haver un clar dominador del joc, tot i que l'Almoster ens portava molt de perill a pilota aturada. Per sort, al minut 12, després d'una bona passada de Prats, Sales creuava la pilota davant la sortida del porter i feia pujar el 0 a 1 al marcador. Tot i aquest gol, l'Almoster portava molt de perill a l'àrea del CEM amb sacades de banda i pilotes aturades, ja que ho aconseguien rematar tot. Cal destacar, i amb lletres majúscules, la feina de Marc, ja que dissabte va ser un dels autèntics protagonistes, traient fins a 4 mans salvadores que un altre porter no hagués pogut treure. Els davanters de l'Almoster es desesperaven, ja que veien com els seus remats, que la majoria eren molt bons i col·locats, sempre acabaven sent desviats per un home que venia de ser retratat en un barco i el qual tenia molta son. Tot i aquestes circumstàncies, segueix sent un crack sota pals, i està a un pas d'aconseguir convertir-se en el porter menys golejat de tota la categoria.
Gràcies a aquestes parades, l'Almoster no es va créixer. Al minut 37, Antoni veia l'internada de Narcís i li passava en profunditat. Narcís, veient la sortida del porter, va intentar la vaselina però el meta la va aconseguir parar, tot i que el rebot va tornar a anar a peus de Narcís, i aquest cop si, sense deixar-la botar, la va poder fer entrar al fons de la xarxa i fer pujar el 0 a 2 al marcador. Poc després, s'arribava al descans, això si, amb un últim ensurt per cada equip. Primer l'Almoster enviava una pilota al pal en una sacada de córner, i el CEM poc després responia amb una pilota al pal a rematada de Prats.
Els jugadors del CEM no es podien relaxar gens, ja que sabien que aquest camp els havia jugat molt males passades. A més a més, sobre el municipal d'Almoster estava caient una tormenta ben forta i no feia presagiar gaire bon auguri. Per sort, els jugadors van sortir molt concentrats i amb ganes de rematar la feina. Quan corria el minut 13, en una gran centrada de Jordi Anguera, Rofes realitzava una gran rematada de cap que es colava ajustada al pal i feia pujar el 0 a 3 al marcador, cosa que feia tranquil·litzar els verd-i-negres.
Al cap de 5 minuts, però, l'Almoster aconseguia retallar distàncies i fer entrar una mica la por al cos al Montbrió. Però el CEM aquest any no està per bromes, i treballa molt bé. Així doncs, no va permetre que els locals especulessin ni un segon amb que tenien alguna possibilitat i només 6 minuts després, Anguera centrava la pilota a la frontal de l'àrea i Rudi s'avançava al seu marcador, aconseguint controlar la pilota al punt de penal i creuant la pilota davant la sortida del porter. 1 a 4 i ara si, l'Almoster abaixava els braços. Però dissabte hi havia un home extramotivat, que encara no havia donat la seva última paraula. Així que quan corria el minut 42, Òscar Rofes controlava una pilota a 3 quarts de camp, i veient que el porter estava avançat, tranquil·lament executava una fantàstica vaselina que es colava dins la porteria i feia pujar l'1 a 5 al marcador, i definitivament consagrava al jove riudecanyenc com el jugador del partit i segur que la realització del seu millor partit de la temporada.
Poc després xiulet final de l'àrbitre i alegria immensa dels montbrionencs, que veuen com ja només estan a un pas de la glòria. 9 mesos de feina es poden veure consolidats la setmana que ve. Si s'aconsegueix la victòria, ja es podrà dir, de manera definitiva, que el Montbrió haurà aconseguit l'ascens de categoria per segona vegada a la seva història!!! Així, que ara si, ara ja és el moment definitiu, necessitem a tothom, necessitem que tot el poble ens faci costat, si estem tots junts, farem un infern del Municipal per la Pobla de Mafumet, i amb la força de tots plegats, aconseguirem emportar-nos els 3 punts i pujar a 3a catalana!!!!
Vinga Montbrió, tots junts podem!!!! 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!