El Montbrió s'emporta la victòria per 2 a 1 davant la Pobla de Mafumet en un partit en que ens jugàvem el tot per el tot. Les opcions que tenia el Montbrió de pujar de categoria passaven per derrotar a la Pobla, un equip que es jugava les poques opcions que li quedaven de pujar. En un partit històric, on es van aplegar ben bé unes 200 persones, el CEM no va decepcionar i va aconseguir una victòria que pot acabar en ascens.
Caixa o faixa, tot o res, vida o mort.... podríem definir el partit d'aquest dissabte de moltes maneres...
En la penúltima jornada de lliga (l'últim partit al municipal de Montbrió), el CEM es jugava pràcticament la totalitat de les opcions de PUJAR DE CATEGORIA. Enfront hi havia la Pobla B, un equip molt fort que s'estava jugant el mateix.
És per això que vam fer una crida a l'afició en el partit més important de la temporada.
Havia de ser un partit molt especial, i s'havia de fer el possible perquè el municipal fos una OLLA A PRESSIÓ.
En la penúltima jornada de lliga (l'últim partit al municipal de Montbrió), el CEM es jugava pràcticament la totalitat de les opcions de PUJAR DE CATEGORIA. Enfront hi havia la Pobla B, un equip molt fort que s'estava jugant el mateix.
És per això que vam fer una crida a l'afició en el partit més important de la temporada.
Havia de ser un partit molt especial, i s'havia de fer el possible perquè el municipal fos una OLLA A PRESSIÓ.
I així va ser. El públic, com en tota la temporada, no va fallar, i el camp es va omplir de gom a gom, era espectacular veure les mes de 200 persones que van baixar, totes vestides de verd i disposades a acompanyar l'equip en la victòria. 90 minuts, on ens jugàvem la feina de 9 mesos.
I l'equip va sortir enxufadíssim. És cert que davant teniem un bon equip, però en cap moment vam deixar que portessin les regnes del partit. En els primers minuts, Sales va tenir una boníssima oportunitat al escapar-se del seu marcador per velocitat però el seu xut creuat va sortir a fora per molt poc. Poc després, una jugada assajada de córner entre el Guillem, el Prats i l'Òscar Rofes, va acabar en un xut d'aquest útlim que el defensa va poder treure en l'últim instant. Anguera també disposava de diverses ocasions, i en una internada boníssima, va regatejar al seu defensor i el seu xut sec el va aconseguir desviar el porter a córner.
La Pobla, mig intimidada per l'ambient que es vivia al municipal, trenava bones jugades, però la nostra defensa impedia qualsevol mena de perill sobre la porteria de Marc, que en la primera part va tenir molt poca feina. Es va arribar al descans amb 0 a 0 al marcador, però amb la sensació que tard o d'hora podia arribar el gol.
A la segona part es va sortir encara més enxufats que en la primera, i de seguida el Montbrió es va posar a atacar. L' Anguera, amb les seves internades per la banda, no parava de generar perill, i en una passada seva de la mort quasi que puja el primer gol al marcador si no arriba a ser que a Rofes se li va quedar la pilota una mica enrera. Poc després, una altra jugada d'atac del CEM va generar que Sales controlés la pilota a la frontal de l'àrea, i quan un jugador li va aconseguir posar la punta i desviar-la, va caure prop d'Òscar Rofes, que està en un moment de màxima plenitud de forma. No s'ho va pensar, i tal com li va caure la pilota als peus la va engaltar convertint-la en una bola de canó que va entrar com una exhalació ajustada al pal. El jove riudecanyenc, que en partits de màxima tensió és quan es creix més, va fer un golàs d'aquells anomenats de traca i mocador. El municipal es va ensorrar, i tothom festejava el gol amb gran alegria. La banda del bar feia furor, i tot el públic no parava d'animar.
Ara tocava vigilar i rematar el partit. I no van passar ni 5 minuts. En un córner en contra, l'Antoni la va treure i la va donar a Rofes, que estava al mig del camp. Aquest, veient la internada de Prats, li va donar en profunditat. El del Quijote, la va controlar, i va frenar, i en un impressionant canvi de ritme es va desfer del seu marcador. Quan ja era dins l'àrea disposat a xutar, va ser objecte d'un clar penal que l'àrbitre no va dubtar en senyalar. Tot i que era expulsió, el col·legiat només va ensenyar targeta groga.
Prats, com ens té acostumats, no va fallar i va fer pujar el 2 a 0 al marcador que donava una gran tranquilitat a l'equip.
Fruit d'això, però, el CEM es va relaxar en excés i va permetre que la Pobla estirés línies. Després d'un rebot en un córner, un dels seus jugadors es va quedar sol dins l'àrea i va poder fer pujar el 2 a 1 al marcador a falta de 10 minuts. Val a dir que els nervis van aflorar, però l'equip va controlar la situació en tot moment, i fins i tot Rudi, i més tard Pedret haurien pogut fer pujar el 3 a 1 al marcador, però el resultat ja no es va moure.
Al finalitzar el partit, els jugadors i els aficionats van exclatar de joia sabent que havien aconseguit un pas importantíssim i decisiu de cara a l'ascens.
Ara queden 90 minuts. 90 minuts a casa d'un Maspujols campió, el millor equip de la categoria i el més regular que ha fet valer la seva superioritat des de la primera jornada de lliga. Serà un partit complicat, jugar contra un equip campió i amb una tendència tan positiva no és fàcil. Però la nostra il·lusió, el nostre treball i sobretot la nostra unió segur que seran una arma molt positiva per aconseguir endur-nos els 3 punts i poguer dir ben alt i ben fort, que hem pujat de categoria.
Esperem la màxima afluència de públic per ajudar-nos a aconseguir l'objectiu i poder cridar tots junts i ben fort: 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!