El CEM realitza un gran partit davant la seva afició i goleja a un Vilafortuny que fins al minut 35 va oposar força resistència. Les ganes d'agradar a l'afició i la motivació d'aconseguir l'ascens fan del Montbrió un equip amb molta garra i molta ambició, i destrossa un Vilafortuny que va baixar els braços abans de la mitja part.
Després de l'empat a Marina, el CEM rebia un Vilafortuny que a casa seva ens va fer patir i ens va prendre dos punts. L'equip, conscient d'això, no volia que passés el mateix i va sortir molt concentrat per intentar solucionar el partit de seguida. Però, a vegades, tantes ganes de fer les coses bé i ràpid produeixen nervis i tensions, i és el que va passar en els primers minuts. El Montbrió dominava però fallava moltes ocasions, a vegades per falta de concentració. Tot i aquests primers nervis, poc a poc els verd-i-negres van anar agafant les rendes del partit i van començar a controlar la situació. En el minut 35, un clar penal per mans d'un defensa visitant es va convertir en el primer gol de la tarda obra de Prats. Al cap de 3 minuts, l'Antoni, en una gran internada per la banda, realitzava el passe de la mort, que no podia recollir ningú i se n'anava cap a l'altra banda de camp. Allà, Magí la va recollir i va tornar a fer la passada de la mort, i aquest cop si, Prats posava la punta i feia pujar el 2 a 0 al marcador. Les coses es posaven de cara pel CEM.
Al minut 44, Antoni veia l'internada de Prats i li feia una gran passada interior des del propi camp. Prats va córrer la bola tot i que semblava que el porter arribaria molt abans per refusar. Però quina va ser la sorpresa quan al porter li va passar la pilota entre les cames i se la va menjar, cosa que va aprofitar Prats per rematar a porteria buida, i fer pujar el 3er gol al marcador i aconseguir el seu segon hat-trick de la temporada.
A la segona part el CEM no es volia relaxar, i volia augmentar l'avantatge en el marcador. Així va ser com en el minut 60 Rudi agafava una pilota al mig del camp, i anant-se'n del seu marcador posava una bola en profunditat a Òscar Rofes, el qual aprofitava a la perfecció i batia al porter per baix al primer pal. 4 a 0 i el CEM s'agradava. Al cap de 10 minuts, en una sacada de banda treta per Magí, aquest buscava el cap de Guillem al primer pal, el qual va pentinar cap al punt de penal i allí esperava Rudi, que rematant de cap feia pujar la maneta al marcador. Al cap de poc entrava Pop, realitzant el seu millor partit de la temporada. Només 2 minuts després d'entrar, marxava en velocitat del seu marcador i davant la sortida del porter creuava la pilota al primer pal. Quan tothom ja cantava gol, un defensa va aconseguir desviar la bola just un segon abans que la pilota entrés a la xarxa.
Poc després en una bona jugada d'Anguera per la banda, aquest posava la pilota al punt de penal i Pop no va arribar a rematar-la, però al segon pal esperava Sales, molt atent, i feia pujar el definitiu 6 a 0 al marcador.
Després del xiulet final, gran victòria, gran treball i gran afició. Cada vegada queda menys i l'objectiu cada dia està més a prop.
Ara toca preparar el partit d'Almoster, un camp trampa on els últims anys no s'hi ha pogut guanyar mai. Però si ho fem tots junts, segur que ho aconseguirem. 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!