El CEM realitza un bon partit tot i que a la primera part no va fer un bon joc. A la segona l'equip va millorar molt considerablement i va tenir assetjat al Salou quasi tots els 45 minuts, gaudint de nombroses oportunitats que els davanters no van poder aprofitar. Al final, empat a zero que deixa a l'equip en zona d'ascens però amb un sabor agredolç sabedors que s'hauria pogut aconseguir la victòria.
Dissabte passat el CEM s'enfrontava contra el que segurament és l'equip més en forma de la lliga actualment, un Salou que venia de derrotar al 1er, al 2on i al 3er classificat respectivament. Després de la gran victòria aconseguida contra la Pastoreta el dimarts, el Montbrió volia seguir amb la bona ratxa que l'ha fet ocupar les posicions capdavanteres i per fer-ho s'havia de guanyar en un partit on segurament ens trobariem un equip molt fort. I així va ser. El partit va començar amb un Montbrió que volia tenir la pilota i un Salou que estava molt ben posicionat al terreny de joc. Des de bon principi ja es va veure que el joc no era el de dimarts, i ja fos per la forta calor que feia o pel cansament d'haver jugat 3 partits en una sola setmana, l'equip estava espès i li costava generar joc. Darrere s'estava segur, la defensa no patia en excés, però a partir de que s'arribava al mig del camp, els jugadors no acabaven de definir bé les passades i perdien ràpidament la pilota. A més a més, Sales, un jugador molt important per l'equip on la seva velocitat causa molt perill a l'equip rival, estava lesionat i no va poder jugar, cosa que ens va restar una mica de pólvora davant. El CEM ho va intentar tot i que no va gaudir de gaires ocasions. Per part del Salou, només un potent xut de falta que quan ja cantaven gol, Marc va treure una miraculosa mà i la va enviar a córner. Poc després, es va arribar al descans amb la sensació que faltava posar una marxa, que podiem oferir més del que estàvem fent.
A la segona part si, a la segona part va sortir el CEM que estem acostumats a veure, la calor havia baixat i les ganes de fer-ho bé havia augmentat, animats pel centenar d'aficionats que s'havien aplegat al terreny de joc. Els verd-i-negres van sortir a per totes, i ja al minut 5, Prats va centrar una pilota a l'àrea que Rudi va rematar de cap i va sortir a fora per molt poc. Primer avís i ja es veia que el Montbrió volia el partit. Tot i això, el Salou no renunciava a l'atac i en dues perilloses contres a punt va estar de fer-nos endur un ensurt i fer pujar el gol al marcador.
Poc després, en una jugada embarullada dins a l'àrea Rudi va poder tornar a rematar però va tornar a sortir fregant el pal. I és que la pilota no volia entrar, tal com es va demostrar en la jugada següent quan en un gran slalom de Jordi Prats, aquest va rebre la pilota de Rofes i es va plantar al punt de penal, però el seu remat va sortir fluix i el porter va poder aturar sense problemes.
Al cap de poc, va arribar la jugada que hauria pogut cambiar el resultat del partit, quan en una passada de Narcís cap a Rudi, aquest va encarar al defensa dins de l'àrea i quan ja l'havia superat, va rebre la traveta més clara de tota la seva carrera esportiva, d'aquelles que es diuen de llibre, i va caure a terra. L'àrbitre, que segons ens va dir patia una lesió que no el deixava córrer (com s'entèn que piti un partit llavors?), se'l va saltar a la torera i va decidir que no havia passat res, creant una gran indignació a les grades del municipal.
Aquest fet però no va descentrar al Montbrió del seu intent per guanyar el partit, i va seguir tenint ocasions, sense aconseguir que entressin. Una mitja xilena de Rudi que el porter va poder aturar i un remat d'Òscar Rofes que va deixar la pilota morta a l'àrea petita sense que ningú aconseguís rematar van ser les últimes jugades d'un partit que s'hauria pogut guanyar bé, tot i que dissabte era un d'aquells dies que ni que haguessim jugat una tercera part donava la sensació que la pilota no hauria volgut entrar.
Al final però, s'ha de buscar el costat positiu, i és que es va empatar contra un bon equip i que aquest punt ens permet situar-nos en zona d'ascens tot i que amb un partit més que els nostres perseguidors. Aquesta setmana descansem, i esperem agafar forces per encarar les últimes 6 jornades i aconseguir fer-ho el millor possible, però això si, tots junts, jugadors i afició!!!! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!