El Montbrió realitza un gran esforç i aconsegueix la victòria en un partit on el que per desgràcia va brillar el joc brutíssim del Vallmoll. Gràcies a aquests 3 punts i a l'empat de la Pastoreta contra el Marina, l'equip es situa segon en solitari amb 2 punts d'avantatge sobre el tercer classificat a falta de 5 jornades pel final de lliga.
Dissabte era una bona oportunitat per demostrar que el nostre equip té ganes de lluitar per l'objectiu de l'ascens. Arribats en aquest punt, ja es pot dir que passi el que passi el CEM lluitarà fins a l'última jornada de lliga per quedar entre les dues places que donen accés a l'ascens de categoria. Conscient d'això, l'equip va sortir a per totes des de bon principi, tot i que davant teniem el Vallmoll, cinquè classificat i amb una ratxa increible de 9 victòries consecutives, havent guanyat a tots els equips de la part alta.
El partit va començar travat, i des de bon principi es va veure que si el Vallmoll està a la part de dalt no és perquè faci un bon joc, sinó per la duresa del seu joc i les seves marranades. El seu extrem dret es devia passar amb el cafè i va sortir tot embogit, donant patades a tort i a dret a tothom que se li posava per davant.
Intentant no entrar al seu joc, el CEM va centrar-se en el partit i en buscar la porteria rival. I poc a poc ho va anar aconseguint. Quan corria el minut 20, en una jugada assajada per la banda, Òscar Rofes va rematar a porteria i un defensa la va poder refusar. El rebot va anar a fora l'àrea, on esperava Joan que va engaltar un increible xut al segon pal que quan tothom ja cantava gol el porter va poder desviar amb la punta dels dits. Això va ser el preàmbul del primer gol del CEM, quan en el minut 29, Prats robava una pilota per la banda a tres quarts de camp i s'internava dins l'àrea, on va fer el denominat passe de la mort i Òscar Rofes, molt intel·ligent i ben situat, la va poder colar al fons de la xarxa i fer pujar el primer gol al marcador. Això donava molts ànims a l'equip, cosa que es va notar els següents minuts, ja que només 5 minuts més tard, Prats va tornar a agafar la pilota a 3 quarts de camp i va aconseguir un gol d'aquells que s'anomenen de traca i mocador. Va robar la pilota, se'n va anar del primer, va fer una carrera cap a la frontal de l'àrea, on se'n va anar de un, de dos i es va plantar sol davant del porter, al qual encara va tenir temps de regatejar-se'l i rematar a porteria buida, fent pujar el segon gol al marcador i fent embogir al públic que s'havia desplaçat al camp. Al cap de pocs minuts, es va arribar al descans.
A la segona part, el Montbrió va sortir disposat a seguir amb la concentracií i el bon joc, ja que sabia que el Valmoll no es rendiria. Però el que no sabia el CEM és que aquest equip no hauria ni de tenir permès jugar. Des de bon principi ja van començar a repartir patades i cops a tort i a dret, sense cap mena de mirament. És el pitjor equip que hem vist jugar aquesta temporada, l'equip més brut i guarro en un terreny de joc. Cops i cops i més cops, sense que l'àrbitre s'atrevís a fer res. Tal va ser la permissivitat del senyor col·legiat, que al final va aconseguir que aquests del Vallmoll es pensessin que allò era la guerra i estigués tot permès, i a conseqüència d'això en un salt de cap, un dels davanters visitants va propinar un cop de colze a l'Arnau, i li va obrir el pòmul, fent-li rajar sang. Tot i això, el senyor àrbitre, amb molt de criteri ell, no va pitar ni falta i va deixar seguir el joc. Per sort, l'Arnau no ha tingut res greu i ja està quasi recuperat. Ànims Arnau!
Apart d'això, l'únic que va passar a la segona part va ser que ni que sembli inversemblant, l'àrbitre va xiular penal a favor del Vallmoll i els visitants van poder retallar distàncies. Val a dir que després d'aquest gol el nostre equip es va tirar enrere i va tenir moments de patiment on els visitants podrien haver empatat. Sortosament, la justícia es va imposar i el CEM va aconseguir aguantar el resultat fins al final del partit, ja que hauria sigut una total injustícia que un equip que es podria dedicar plenament a la lliga de lluita lliure en comptes de la de futbol hagués pres algun punt del municipal.
Ara que el partit ja s'ha acabat, podem dir que va ser un gran resultat, que el nostre equip s'ha situat segon en solitari i que només està a les nostres mans aconseguir l'objectiu pel qual portem lluitant tota la temporada, l'ascens. Donem gràcies a tota l'afició que es va desplaçar al camp i recordem que en això estem tots junts, tots som un equip i tots junts ho aconseguirem.
El pròxim partit és el més important de la temporada, queden 5 finals i la del proper dia 30 és la primera. Juguem contra el Marina Cambrils, 4rt classificat i a dos punts nostres. Si aconseguim la victòria, seria un pas molt important de cara a deixar-los enrere. Així que esperem que es desplaci el màxim nombre d'aficionats i que ens donin la força que necessitarem per guanyar. Som-hi!!!!! 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!