En el que sens dubte va ser el millor partit de la temporada, el CEM aconsegueix una treballadíssima victòria davant del líder, una Pastoreta que tan sols havia cedit 3 derrotes en el campionat de lliga. Els verd-i-negres van jugar un excel·lent partit on van donar la sensació que en cap moment se'ls podia escapar el partit. Tot i jugar davant d'un bon equip, el Montbrió no es va arronsar i va ser molt millor que el rival. Amb aquesta victòria, l'equip aconsegueix situar-se a tan sols un punt dels llocs d'ascens a 3a catalana.
Aquest passat dimarts, el Montbrió jugava el que era sens dubte el partit de la temporada, un partit d'aquells que s'anomenen de caixa o faixa, en el que una victòria el deixava en molt bona situació i una derrota el deixava quasi fora de la lluita per les places d'ascens. Només arribar als vestuaris, ja es notava en l'ambient que a cal CEM era un dia gran, un dia d'aquells especials, emotius, on les forces surten soles, on les energies no s'acaben mai. L'equip tenia l'oportunitat de viure un gran partit, de disfrutar-lo i fer vibrar a la gent, i això els jugadors no ho volien deixar escapar.
Tot i jugar contra el líder, sabíem que aquell camp a ells els feia respecte, sabien de la trajectòria del nostre equip, i sabien que venien a jugar contra un molt bon equip. I nosaltres no desaprofitariem l'oportunitat de demostrar que ni que no s'acabi aconseguint l'ascens, hem treballat molt bé, sabem jugar bé a futbol i podem guanyar a qualsevol. I ahir era el dia per demostrar-ho.
Com el que ja s'ha convertit en un costum aquesta temporada, l'afició no va fallar i només sortir al terreny de joc les grades estaven plenes, i des del primer minut ja vam notar l'empenta del públic, aquella empenta que quan ens falta l'aire, ens ajuda a recuperar-lo i a treure forces d'on no n'hi ha.
El partit va començar amb un gran respecte per part dels dos equips, on es mesuraven les forces amb joc al mig del camp. Ben aviat es va començar a veure que era el Montbrió qui tenia més ímpetu i arribada, tot i que la Pastoreta tenia més la pilota. Ben aviat, al minut 10, el CEM va tenir la seva primera opció clara en una centrada de Sales que Rudi va rematar a fora per poc. Al cap de 10 minuts, els papers es van intercanviar i el jove de cals Galceran va donar una pilota en profunditat a Sales, el qual va iniciar un magnífic slalom on ningú el va poder parar i va batre al porter amb un bon xut al primer pal. Les coses es posaven de cara pel CEM, que veia com estava dominant al líder de la categoria.
Aquest gol omplia de moral als verd-i-negres, que van continuar jugant molt bé al futbol. No acabaria mai aquestes línies si hagués d'anomenar el magnífic partit que van fer cadascun dels homes de Joan Enric. A la porteria un Marc que de continuar així acabarà sent el porter menys golejat de la categoria, on cada partit juga millor que l'anterior. La defensa era una autèntica muralla a l'hora de defensar, i una autèntica meravella a l'hora de tenir la pilota. Ahir es va tocar com mai, del Magí, (una autèntica bèstia física que tot ho fa bé) a l'Antoni, (el segon capità és un líder per l'equip, tot ell és pundonor i això ho contagia a tothom) d'aquest al Domènech,(una roca defensiva que controla els atacs visitants de forma magnífica, un dels homes clau de la força defensiva de l'equip) pilota cap a l'Arnau,(un home que està cridat a ser el futur del CEM, un dels pilars fonamentals d'aquest equip i que serà el líder de la defensa) i si no es veia clar, aquest la tornava a Domènech i a tornar a començar. Una autèntica tortura pels visitants, que veien com no podien robar la pilota. Si alguna cosa fallava en la defensa, apareixia el Guillem, immens en tasques defensives, un autèntic Busquets pel Montbrió tan a l'hora de recuperar la pilota com a l'hora de jugar-la. El seu company de guàrdia era el Joan, que partit rere partit va creixent, sense saber ben bé on arribarà el seu límit. Parar, tocar, girar, regatejar, tot ho fa bé, domina els tempos del partit i amb una visió immensa de joc controla el partit a la perfecció. Davant d'ell, no cal dir-ho, un magnífic Prats que cada pilota que toca genera perill, els equips han de posar dos homes per poder parar-lo i fins i tot tres. Ahir una altra vegada va portar perill en cada jugada, obrint a bandes on un Narcís que sembla que hagi trobat la font de l'eterna joventut, corria la banda amunt i avall, controlant pilotes, donant-les i generant perill, on en una centrada al segon pal va rematar-la amb l'esquerra i va estar a punt de fer pujar un altre gol al marcador. Per l'altra banda un incombustible Sales, on si té camp per córrer, cap defensa pot arribar a parar-lo, com ja va demostrar en el seu gol. I en punta un Rudi que sembla que després de la seva davallada, va millorant partit a partit.
Tot això va fer que la Pastoreta no tingués res a fer i només pogués disposar d'una ocasió a pilota aturada on en una centrada al segon pal un dels seus extrems va rematar alt per molt poc. Es va arribar al descans amb la sensació que estàvem dominant el partit, però encara quedaven uns molt llargs 45 minuts.
En la segona part, el CEM va sortir igual de fort que en la primera, sabedor que si es baixava una marxa, la Pastoreta no ho desaprofitaria i tiraria per terra tota la feina feta fins llavors. Les jugades es van anar succeint i el joc era un calc de la primera part, el Montbrió tocant i tocant, creant perill, i la Pastoreta, sense ser menys, ja que s'ha de dir que és un magnífic equip, cada vegada amb més presses per aconseguir empatar.
Quan corria el minut 15 d'aquesta segona part, l'àrbitre va xiular una falta a uns 5 metres de la frontal que Prats es va encarregar de xutar. Ho va fer amb un xut fort i ras, el qual va tocar en un defensa i va despistar el porter, que es va estirar i va refusar la pilota com va poder, deixant-la morta a l'àrea petita. Rudi, molt atent, va ser el primer d'arribar a aquesta pilota i la va enfonsar dins a la xarxa, fent pujar el 2 a 0 al marcador i sentenciant una miqueta més el partit. Aquest gol encara donava més aire al Montbrió, que tot i això sabia que encara quedava una llarga mitja hora per jugar.
La Pastoreta ho intentava però sense que la nostra defensa els deixés generar gens de perill. Tan és així, que es va estar més a prop d'aconseguir el 3 a 0 que el 2 a 1, ja que en un córner tret per Joan, la pilota va quedar morta a la frontal de l'àrea i Prats la va engaltar amb l'exterior i va anar a parar al travesser. A més a més, hi havia un home a les files del CEM, l'Arnau, sens dubte el millor jugador del partit, que no se li acabaven les energies i als minuts finals va fer dues pujades impressionants a la contra on es va emportar la pilota d'entre fins a 5 jugadors i per molt poc no va aconseguir fer pujar un altre gol al marcador. Poc a poc els minuts anaven passant i la victòria cada cop era més a prop. Quan quedaven 20 minuts pel final, Joan Enric va fer entrar homes de refresc per que poguessin rematar la feina, i tan Pedret, Anguera, Mas, Pop i Sabaté ho van complir a la perfecció, no deixant que la Pastoreta s'ho pogués creure ni un moment.
Al minut 49, xiulet final i gran celebració per part del CEM, sabent que segurament és la victòria més important de la temporada.
S'ha de dir també, que tan la Pastoreta, com l'àrbitre van ajudar a que es visqués un gran partit, veient-se grans jugades, un partit molt net i de molta qualitat, on fins i tot l'àrbitre va qualificar de categoria superior.
Ara toca seguir, no val a parar ni a confiar-se, no s'ha fet res encara, aquest dissabte ens visita el Salou, un equip que porta una segona volta espectacular on tan sols ha perdut un partit i que ha aconseguit derrotar a equips tan forts com la Pastoreta, el Duesaigües o el Marina.
Amb l'ajuda de tots però, jugadors i afició, segur que els podem derrotar. Ara si, ara més que mai, ara no val a badar, ara, i només ara:
TOTS JUNTS HO ACONSEGUIREM!!! 1!!!!! 2!!!!!! 3!!!!! MONTBRIÓ!!!!! MONTBRIÓ!!!!! MONTBRIÓ!!!!!