ANTONI SOS MACANUDO!!!!


El Montbrió guanya per cinquena vegada consecutiva al seu etern rival en un partit on va dominar clarament durant els 90 minuts i on només va patir quan el Montroig va retallar diferències en el marcador al minut 30 de la segona part. Però tot va quedar en res quan Antoni va finiquitar el partit amb un autèntic golàs com els que ens comença a tenir acostumats i que quedarà gravat en la memòria de tots els montbrionencs.

Un setmana de derbi sempre és una setmana diferent a cal CEM. A mesura que els dies van passant i el partit es va acostant, l'ambient es va carregant de tensió i de nervis, ja que mai es vol perdre contra l'etern rival. Els entrenaments són més seriosos, les bromes deixen pas a la concentració i les converses ja només parlen d'un sol tema, guanyar contra el Montroig.
I quan arriba el dissabte, des de primera hora del matí es respira ambient de derbi, tots els montbrionencs que els hi agrada el futbol saben que a la tarda hi ha alguna cosa important, i es nota en l'ambient.
L'hora del partit arriba, i els jugadors ja només tenen al cap guanyar guanyar i guanyar. Les grades s'omplen més que en tota la temporada, les cerveses van que volen i l'emoció ja es desperta. I així va ser com va començar un partit que ben segur no deixaria ningú indiferent.

Els primers minuts van ser de clar domini pel Montbrió, el qual tenia la pilota i creava bones jugades. El Montroig era un espectador més del partit, tot i que en l'única pilota amb criteri que va tocar en els primers minuts quasi que fan pujar el primer gol al marcador. Després d'això però, el CEM es va posar les piles i en un xut de falta al lateral de l'àrea, Anguera va ajustar la pilota al segon pal i va fer pujar el primer gol al marcador quan només es portaven jugats 10 minuts de joc. Començava molt bé el partit. Després d'això, Òscar Rofes va tenir una bona oportunitat que no va aconseguir finalitzar, i tot seguit Sales es quedava davant del porter però tardava un pèl massa a xutar i li robaven la cartera.
El Montroig es va anar estirant i va anar començant a intentar jugar, tot i que en moltes ocasions al límit del reglament. Degut a aquest joc dur, va arribar la jugada del segon gol del partit quan Sales rebia una pilota dins l'àrea i dos defenses se l'emportaven per davant. L'àrbitre no va dubtar i va xiular penal, el qual Jordi Prats va definir amb subtilesa i va fer pujar el segon gol al marcador i el setè en el seu compte particular.
Al cap de pocs minuts, es va arribar al descans amb la sensació que s'estava fent un bon partit i s'estava dominant, tot i que no estava per res sentenciat, un derbi mai ho està fins al xiulet final.

A la segona part el CEM va sortir amb la intenció de sentenciar encara més el partit, però el Montroig va començar a jugar-la més i va arribar a tenir alguna clara ocasió de gol. El Montbrió també va tenir les seves, les quals no va saber aprofitar, cosa que va fer que el Montroig anés creient que podia treure alguna cosa positiva del partit.I així va ser com en el minut 75, en una centrada a l'àrea, aconseguien retallar diferències i creure encara més en l'empat. El Montbrió, però, no estava disposat a que això passés, i molt menys un home que encara tenia molt per dir en aquest partit.
Corria el minut 83 quan Jordi Prats i Jordi Anguera van sacar un córner intentant fer la del carrasco. Els defenses del Montroig a empentes i trompicons van anar a impedir-ho i van treure la pilota d'allà com van poder. Però ves per on, i per desgràcia seva, allà on va anar a parar la pilota, a uns 30 metres de la porteria, hi havia un home que volia ser decisiu. Ho havia somiat, ho havia vist, sabia que aquell era el seu dia, i no s'ho va pensar. Tal com va arribar la pilota als seus peus, la va engaltar amb una mitja volta i la pilota va començar a volar. La gent s'anava aixecant a mesura que la pilota avançava, cada cop ho veien més clar, cada cop ho tenien més segur, fins que si, la pilota va tocar al travesser i va entrar per quasi tot l'escaire fent esclatar un gran crit d'eufòria a tot el Municipal. GOOOOL!!!! Ningú no s'ho podia creure, quin golàs, l'eufòria es va desbordar, l'Antoni no parava de córrer, els jugadors l'intentaven perseguir, i finalment quan es va aturar, quasi a la piscina, es va crear una gran pinya amb tot l'equip. Una altra vegada ell, a l'igual que fa dos anys, decidia un partit que s'hauria pogut complicar molt i donava tres valisosissims punts al CEM. Gran victòria, gran gol i una altra vegada el Montroig que surt derrotat del nostre estadi.
Al cap de pocs minuts, l'àrbitre va senyalar el final del partit i va certificar una victòria importantíssima, ja que en un partit com aquest hi ha molt més que tres punts en joc.

Ara toca seguir, s'han sumat tres punts més que fan que estiguem a punt d'aconseguir l'objectiu de sumar 9 dels 9 punts en joc abans de la jornada de descans del 20 de Novembre. En portem 6 de 9, comencem a escalar posicions i el joc de l'equip cada vegada és millor. Tot i això, cal tocar de peus a terra, saber qui som, i seguir treballant per anar guanyant partit rere partit. Ara toca Salou, s'ha de guanyar si o si, ens ho mereixem. Ara més que mai, 1, 2, 3 MONTBRIÓ, MONTBRIÓ MONTBRIÓ!!!!!!