El CEM treu tot el seu orgull i en un partit molt seriós i treballat aconsegueix tres punts molt valuosos que omplen de moral als jugadors i tornen la confiança en un equip on tot i treballar bé les coses no acabaven de sortir. Dos gols molt matiners ajuden als verd-i-negres a dominar un partit on mai van perillar els tres punts.
A la cinquena va la vençuda, avui hem de guanyar sigui com sigui, la victòria no es pot escapar, avui això serà nostre... Això és el que devien pensar molts jugadors del nostre equip mentre feien el viatge de ben bé 40 minuts amb cotxe cap a l'Espluga. I és que arribava la cinquena jornada de lliga i el Montbrió encara no coneixia el sabor de la victòria en el campionat. I en un equip on tot i que no hi ha cap objectiu marcat, es vol fer un bon joc i treballar bé, perdre cada setmana desmoralitza molt, i més amb els jugadors que tenim totalment vàlids per jugar molt bé al futbol. Així que tal com van sortir del cotxe, els verd-i-negres van anar directe cap als vestidors totalment concentrats i ficats dins el partit.
Tal eren les ganes dels jugadors de guanyar, que sense temps per als espectadors de seure i agafar un bon lloc, en una jugada d'estratègia per la banda el Joan feia una gran rematada d'aquelles que popularment s'anomenen "centre-xut" i la colava per damunt del porter al segon pal. Minut 3 de joc i per primera vegada en tot el campionat el CEM era qui marcava primer en un partit. Però en voliem més, molt més, i menys de 5 minuts més tard, Prats rebia una gran passada en profunditat i es quedava sol davant del porter, que amb un bon xut creuat el tornava a batre i feia pujar el segon gol al marcador. No arribàvem al minut 10 i per fi guanyàvem un partit amb més o menys comoditat. Des de llavors fins a la mitja part, l'equip va anar aguantat les envestides del rival, que la tocava prou bé i fins i tot va tenir alguna oportunitat seriosa de gol, tot i que sense renunciar a l'atac.
A la segona part l'equip sabia que si es relaxava i rebia un gol, les coses es posarian molt costa amunt i l'espluga buscaria de totes totes l'empat. Per això va sortir a buscar més gols que li donguessin tranquilitat, i fruit d'aquesta ambició va arribar el tercer en una gran passada en profunditat de Prats cap a Sales que aquest va recollir al mig del camp i en una impressionant cavalgada perseguit per un defensa es va plantar a l'àrea petita i va afusellar el porter fent pujar el 0 a 3 en el marcador. I només dos minuts després i amb l'Espluga totalment volcada a aconseguir algun gol, el Guillem rebia una passada per la banda i veia com Prats es desmarcava pel mig, al qual va fer una passada mil·limètrica a l'espai i veia com l'ex jugador del Tàrrega, Premià o Monzón entre d'altres al veure que sortia el porter, realitzava una gran autopassada i deixava la pilota totalment morta que només va calguer que empenyés al fons de la porteria sense més resistència. Gran jugada, gran gol i 0 a 4 al marcador que feia preveure que aquesta vegada si, els tres punts serien nostres.
Però un partit dura 90 minuts, i si et relaxes, passa que l'altre equip et pot posar en problemes amb dos jugades aïllades. I així va ser com l'Espluga primer en una falta rematada de cap i després amb un penal va retallar distàncies i va posar una mica d'emoció al partit, tot i que la victòria dels visitants mai va semblar perillar. Destacar el partit realitzat per l'entrenador Joan Enric a la porteria, ja que aquesta setmana el Marc no podia venir. Després de tans anys sense jugar, va demostrar que això de ser porter és com anar en bicicleta, que mai s'oblida. Felicitats!
Aquest partit va servir per fer tornar a pujar els ànims als jugadors. que estaven una mica baixos de moral, i demostrar-nos que quan volem sabem jugar molt bé al futbol i podem treure els partits endavant. Així que tots amb el Montbrió i aquesta setmana a guanyar una altra vegada contra el Duesaigües. Tots junts ho aconseguirem! 1, 2 ,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!